Lisboa és una ciutat a la qual s'hi ha d'anar com a mínim un cop a la vida, sobretot si hi vas amb bona companyia, com vaig tenir ocasió de fer jo mateix fa uns quants anys. El teu relat m'ha recordat sensacions que vaig experimentar en aquell viatge.

Una història intrigant i apassionant alhora...

És clar que no totes les coses tenen una funció única. I és bo trobar-hi la utilitat adient de cada moment d'acord amb els desitjos i la imaginació. Seria molt avorrit que només les utilitzéssim per allò que el seu inventor va pensar que podien servir. M'ha agradat molt la manera com descrius aquest dolç moment que, a poc a poc, culmina en un gran esclat de plaer indescriptible. Petonets.

No està malament el primer capítol però he de confessar que m'ha agradat més el pròleg. De tota manera això és el que pot fer més interessant aquest lliurament per capítols, que uns t'agradin més i altres no tant. Comença a prendre sentit això del comptagotes.

Quan llegeixes el títol penses ui! amb comptagotes... que poquet! però a mida que l'anava llegint es feia més intens, com si el tub que va distribuint les gotes s'anés eixamplant i les gotes anéssin caient cada cop més seguides. Un relat molt subtil y també molt tendre. M'agrada.

Molt descriptiu i alhora suggerent. M'ha agradat!

Gràcies pels comentaris aiguademar. Doncs sí, la veritat és que és el que pretenia quan vaig escriure-ho, donar-li un toc de tendresa i romanticisme i alhora deixar clar quin tipus d'acte dintra de la relació sexual descrivia el poema. I, curiosament, una barreja molt similar a aquesta és la que he trobat en el relat teu que he comentat i al qual he arribat gairebé per atzar. Una abraçada també per a tu.

Gràcies també pels comentaris d'Ainoa i Somnikat7, feia massa temps potser que no entrava per aqui i m'he trobat amb l'agradable sorpresa dels vostres comentaris.

Bona resposta Rainbow, pero el meus 'Camins' estaven escrits molt abans que els del Quintana :-) Conyes a part... Gràcies pels comentaris tant de Rainbow_Colours com de Xanxaneta. Feia temps, massa temps potser que no entrava per aqui i m'he trobat amb l'agradable sorpresa que alguns dels meus escrits havien rebut comentaris.

(Al comentari anterior havia comés un petit error en una de les paraules, com que no se'm permet esborrar-lo i tornar-lo a entrar l'haure de repetir...)
:-)
Naturalment que us en feu de palles les dones, tantes com us vinguin de gust i sense complexos, com ha de ser!! I encara afegiria una altra cosa i és que als homes ens agrada fer-vos-en i que ens en féu.

Naturalment que us en feu de palles les dones, tantes com us vinguin de gust i sense complexos, com ha de ser!! I encara afegiria una altra cosa i és que als homes ens agrada fer-nos-en i que ens en féu.

La manera de descriure el teu relat desprén una barreja de tendresa i desig alhora. A mida que avançava en la lectura la meva erotització s'anava convertint en excitació fins al punt de viure el moment intens de desig i plaer que descrius com si en fós un dels protagonistes.