Foto de perfil de Nil

Nil

39 Relats, 271 Comentaris
20857 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
. Estació Arc de Triomf - BARCELONA.
. Nu, autoretrat meu reflectit al mirall, fet amb el mòbil. Any 2006.
. (Amb) -Tacte! : nildepoesia@gmail.com

. Esborra força cops si vols escriure coses dignes d'ésser llegides, (Horaci).






Últims relats de Nil

  • PLENILUNI

    Nil - 10-05-2018 - 723 Lectures - 16 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Més d'un cop he tingut la sensació que una força aliena a mi em fa actuar de manera libidinosa. Emana, aquesta, de les ànimes desencarnades que vaguen per l'astral que veient-se privades d'òrgans sensorials de carn i ossos amb els quals poder tenir plaer terrenal... ho fan a través del meu erotogen cos físic? Els més ortodoxos em direu que sóc víctima d'una possessió, obra abominable del diable en persona. Però jo vull creure que és una inspiració més de l'Esperit Sant bo joguinejant amb la meva, que és també la seva, sensitivitat corpòria . Amén! més

  • LES TRES GRÀCIES

    Nil - 19-02-2018 - 793 Lectures - 23 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Plasmades com a belles dones nues que traspuen elegants i suggerents formes, en actituds suaus i tendres i que a voltes fins i tot poden fer pensar en un capteny lèsbic per com infonen erotisme. No vaig tenir coneixença de Les Tres Gràcies, fins decades després d’haver tingut una experiència viscuda essent encara jo un preadolescent, i que ara tot remetent-me a elles us l'explico, per a delectança vostra i meva amb traç poètic. més

  • EL RETROVISOR

    Nil - 19-01-2018 - 776 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La versió masculina del mirallet de bossa de mà de les senyores sabeu quina és? Doncs, l'espill retrovisor del cotxe. Que ara també ho és de les dones, atès que fa dècades que la conducció ha deixat d’ésser cosa exclusiva d’homes. I és que a nosaltres també ens agrada inspeccionar-nos la cara. Però, per alguns, entre els quals em trobo jo, anem encara més lluny en quan al seu usament ... Si llegiu el meu nou poema, «El retrovisor», sabreu a que em refereixo... més

  • L'EFEB

    Nil - 18-12-2017 - 913 Lectures - 24 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Les escultures gregues representen a l'efeb o efebus, com un jovencell nu portador de gran bellesa i no sobrepassant els vint anys d'edat, trobant-se entre els més renomenats Ganimedes. Tot i que "ephēbus" significava adolescent, a l’antiga Grècia el seu ús estava reservat per als membres de la ephebeia, una institució que es dedicava a formar-los en l’art de la guerra. Aquesta poesia que us presento, és fruït d’haver estat jo abstret per beutat d’un efeb del món d'ara, que vingué a fer pràctiques de jardineria on hi exerceixo aquesta feina. Una experiència, de visió artística,que m'ha mostrat que la bellesa es inherent en la naturalesa humana i que malgrat que hagin passat més de dos mil anys d'ençà de l'època clàssica grega, les passions humanes continuen i continuaran essent les mateixes... més

  • BUB-BUB!

    Nil - 15-11-2017 - 836 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una vegada un company de treball, berber, en veure passar el culet punxegut de la noia oficinista d'on ambdós treballàvem, no se li va ocórrer altra cosa que pessigar el meu per tal de satisfer de manera tàctil la seva visió eròtica. L'actor ros Heat Ledger, en el paper de Ennis del Mar, quan penetrava, pel darrere, a la seva muller en el film BROKEBACK MOUNTAIN, ho feia imaginat-se que era el cul del seu enamorat Jack, interpretat per l'actor Jake Gyllenhaal. Jo, en més d'una ocasió quan he vist un paio atractiu, passejant el gos, també me les he enginyat per trobar la forma d'ésser a frec d'ell i així poder llençar-li tota mena de"piropos" sense que se n'adonés de la meva actuació libidinosa . Vegeu-ne com... més

  • ANGOIXA.

    Nil - 19-10-2017 - 953 Lectures - 17 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els homes que desitgem els homes, alguns, som com camaleons. Sobretot si al llarg de la vida hem ocultat la nostra identitat sexual. La pell se’ns ha fet de doble girada per tal de poder passar desapercebuts. Ara, ho visc de manera mig acceptada, però encara així... Poema inspirat per un client entrant quan jo treballava en un bar-restaurant setze anys enrere a l'Anglaterra. més

  • NI HAO! (hola!)

    Nil - 25-09-2017 - 722 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dins la doctrina Taoista, la tija de jade és el penis i la posició de lotus és estar assegut amb les cames creuades. Amb aquest aclariment no vull dir pas que practiqui jo aquesta disciplina. Ni de bon tros!. Però si us diré que trobant-me un cop en aquesta posició i abstret per l’onatge de la platja vaig tenir-hi un "cuento chino"... més

  • NO!

    Nil - 17-08-2017 - 996 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No aprovo el sexe d’adults amb adolescents que no estan del tot formats encara. Deixem que la fruita apetitosa acabi de madurar a l’arbre de la vida, no fos cas que es podrís, en tastar-la, abans d’hora... més

  • COWBOY

    Nil - 12-07-2017 - 977 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El sexe interracial, a més d'ésser excitant és també sanador. Perquè és gràcies a la seva pràctica que hom esvaeix tota mena de pors o perjudici racials... més

  • LLUNA

    Nil - 15-06-2017 - 432 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En aquest món elèctric en que vivim, són molt pocs els humans que alcen el cap per a admirar la lluna. Estem massa abstrets per la llum artificial que ha acabat per condicionar les nostra vida nocturna. És per això que el dia que ens hi fixem restem captivats de llur bellesa. més

  • INTEMPORAL

    Nil - 15-06-2017 - 305 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sóc persona extremadament sociable. Però alhora, portes endins, professo la més absoluta solitud. Aquesta dualitat meva convergeix de manera reeixida. Però és en els caps de corda d'ambdues polaritats on trobo la vibració exacte que em permet expressar-me de forma poètica. més

  • UN TREN ANOMENAT DESIG

    Nil - 21-05-2017 - 967 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Moltes dones viuen amb la por de que un altra el hi prengui el marit. Potser és per això que algunes fan la vista grossa quan s'assabenten que el que ha entra en joc és un home. Perquè per aquestes dones nosaltres només som un joc.... més

  • DIT DEL COR

    Nil - 09-05-2017 - 937 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els dits de la mà són els instruments amb que duem a cap les accions de la vida diària. Però hi ha un, el de cor o també anomenat llépol, que representa la nostra sexualitat primigènia. Els nostres desigs més ocults... més

  • LIBIDO

    Nil - 15-04-2017 - 947 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema libidinós i ensems romàntic. Experiència viscuda sobre rodes de camí cap a Itàlia a una edat força jove. La meva intenció ara és immortalitzar aqueix moment de forma poètica per a delectança vostra. més

  • MENHIRS

    Nil - 15-02-2017 - 696 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Menhir o pedra del dimoni. Ací us adjunto la traducció a l'anglès i al còrnic. Per tal que pugueu gaudi visualment de llur traducció a aquesta llengua celta. Escrit durant el meu sojorn a Cornualla. més

Últims comentaris de l'autor

  • Nil | 18-07-2018 | Valoració: 10

    Hola, El teu relat m'ha fet pensar en la meva experiència viscuda en un autocar de llarg recorregut cap a Itàlia. Vivència que vaig plasmar en el meu poema LIBIDO. Tot i que totes dues difereixen en moltes coses... Ambdues situacions estan marcades per una forta tensió i una gran dosi de sensualisme. El teu és un relat on és persegueix , a mesura que es desenvolupa l'escena, la provocació, l'excitació física i en acabat consumar l'acte sexual per mitjà d'una mútua masturbació. Per contra, en el meu poema el que preval és l'atracció per la bellesa, la sensualitat que desperta aquesta, el voler estar junts, per acabar, naturalment, sense empastifar, perquè no era aquest l'objectiu, acomplir fondre's en un de sol ser... Amor primaveral..
    El teu relat té el merit d'estar escrit amb gran precisió, on és descriu de forma magistral casa seqüència i sobretot on se'm fa difícil esbrinar si l'autor del relat és un home o una dona. Perquè has aconseguit ficar-te en la pell dels personatges amb gran coneixement de la psicologia de tots dos sexes. Enhorabona, bona feina, Nil.

  • Nil | 12-07-2018

    Som a l'era on una imatge val més que mil paraules.... Però com ho hem de fer per explicar coses sense haver de renunciar al llenguatge escrit ? Doncs, fent servir un llenguatge fotogràfic. Aahh! Però no creguis pas que sigui fàcil. En aquest mateix poema hi he esmerçar vora 700 hores! Per increïble o mentider que pugui semblar. Adés he acabat un de nou que he batejat amb el nom de " AL-JACUCCI". El dos darrers versos d'aquest m'ha costat Déu i ajuda. Una franca abraçada, Nil.

  • Nil | 08-07-2018 | Valoració: 10

    Em sorprèn que t'hagin comentat abans el poema plou que no pas aquest de "Muda". Tot i que ambdós són profunds... Aquest, al meu entendre, a mi, no m'ha passat desapercebut i a damunt el trobo més colpidor, malgrat la seva aparent brevetat. Perquè tot ell és una lliçó de vida o de l'experiència de la vida, per a ésser més exactes. I és que només l'home entropessa dos cops amb la mateixa pedra.


  • Nil | 07-07-2018 | Valoració: 10

    Qui no ha sentit dir mai allò de que "Tots els vells fan pudor". Fer-se gran o ésser gran, en alguns casos és un tresor de saviesa, intel·ligència i sobretot d'enteniment.
    Hi ha tortugues humanes que eclipsen, en aquestes virtuts suara esmentades, al més bell jovencell en plena florescència de la vida. Però, no ens enganyem pas! Trobant-nos en un món corpori, periple com és el terrenal. No hi ha res com ésser jove! Juventud divino tesoro com diuen els castellans...
    Jo, visc a tocar d'un oncle, conco com jo!, que volta els noranta anys d'edat i la veritat és que darrerament ha fet un baixó físic molt gran, això si! el cap el té molt ben moblat. I no hi res més trist que veure com les cames no van de bracet amb la ment. El pobre comença a estar fatigat de viure. Perquè per a ell viure és no dependre de ningú. Que em de fer, em pregunto jo? Doncs santa paciència. Què representen uns feixucs darrers anys de vida en comparança en una vida espiritual eterna? Doncs, res! Que el teu amic al cel sia i Déu l'hagi perdonat. Salut Sebastià, Nil.

  • Nil | 07-07-2018 | Valoració: 10

    Un relat molt original i enginyós alhora. L'avi, com la majoria de la gent que es troben a les portes del paradís, els aterra la mort. Pobret ocellet "cantaire" .... que l'avi el copsar com un conillet d'índia....

  • Nil | 07-07-2018 | Valoració: 10

    Jo ja fa un parell d'anys que vaig desar la tele a l'habitació dels mals endreços. Ho vaig fer per diversos raons. Perquè no tinc sofà on escarxofar-me i poder mirar-la ajagut, que és com m'agrada -mai aconsegueixo arreplegar els diners necessaris per a comprar-lo- . Perquè assegut a la butaca em veig com l'Abraham Lincoln en la seva marmòria poltrona. També perquè estèticament, apagada, em fa pensar en un nínxol de pedra negra, com els que estan tan en voga avui en dia.... I en acabat, perquè no sé on vaig llegir que qui mira molt la tele, acaba al final mirant la paret i això va pels els vells!. De totes maneres jo crec que el que passa és que no sóc persona de tele i a a més a més, amb tot això dels poemes que escric per a Relats en català, no em resta temps per perdre el temps en foteses i parla-duries
    Fer casa, en silenci, és una manera meravellosa d'endinsar-se en un mateix, de mantenir una correspondència reciproca amb l'ànima, de pouar en la creativitat i sobretot de reactivar el llenguatge dels sentits. MariaM, al començament és un camí que el trobaràs força costerut, però a la llarga te'n sortiràs i la teva voluntat es gran. El llapis i el paper són els teus millors aliats....

  • Nil | 04-07-2018 | Valoració: 10

    Crec que de menut, sense saber el motiu, quan ma mare mirava els bous que passaven per la tele i cridava aterrida quan el bou envestia amb la banya el torero. Jo, ja em fixava en l'arrambat paquet que lluïa el molt brivat sota el "traje de luces" . Sense intuir, és clar! que això era un clar indici de la meva orientació sexual.
    Ara, de gran, per molt morbós que sigui el torero. Només el fet de veure agonitzar, indefens, un pobre animal, no només destrempo sinó que també em repugna aital comportament humano-animal.
    Un relat curt, excepcional! on l'erotisme brilla per si sol.

  • Nil | 01-07-2018 | Valoració: 10

    De orquídies, hi ha de molt espectaculars. Les flors m'agraden, però la fulla no gaire. I els gats? són els meus enamorats... encara que mai en tindria cap dins un pis, ho esgarrapen tot i deixen anar pel per tot arreu. Super imaginatiu relat el teu. Un gat i el test d'una joliua orquídia precipiten el desenllaç d'una història que et deixa amb la boca oberta. Salut, Nil.

  • Nil | 30-06-2018 | Valoració: 10

    El teu poema no em remet a la teva edat. Mes sembla, tot ell... que ha estat escrit per algú que ja duu un cert bagatge a la vida, algú que sent, s'emociona, pateix i ensems viu amb profunditat el pas del temps. Un poema per assaborir en instants de quietud i recolliment en un mateix. Per a molts anys, Nil.

  • Nil | 30-06-2018 | Valoració: 10

    Per mi, abstret per les meves mans en llegir el teu preciós poema, són un llibre obert del que és i ha estat la meva existència. Són el mapa del meu recorregut a la vida. Mans d'haver treballat la terra, mans de jardiner que són ara, mans, no m'hi amago, promiscues al vici, mans que ara malden fer expressar de forma poètica allò que podria semblar a primer cop pura banalitat o sòrdida luxúria. Mans, mans...
    Mans que com molt bé tu dius no interfereixen en l'eterna jovenesa de la nostra ànima. Una encaixada de mans, Nil.

  • Nil | 24-06-2018 | Valoració: 10

    Sovint esperem l'atenció dels altres i és per això que a vegades el desencís és tan gran. Jo me n'he adonat fa poc, infeliçot de mi! M'ha calgut tres quarts de vida... ingenu de mi! Ara, no esperant res de ningú m'he tornat "dolent". Si no em telefonen no els hi telefono, si no parlen no elshi parlo, si no em visiten, no els hi visito. Si no em saluden, SI! que els hi saludo. Perquè com deia mon pare que al cel sia i Déu l'hagi perdonat: fins el gossos mateixos es saluden! El teu poema em transmet que, malgrat tot..., ets un paio que es conforma amb el que té i sobretot està content del que fa i deixa de fer, tot i que a primer cop d'ull pugui semblar to el contrari. Salut, Nil.

  • Nil | 20-06-2018

    Jo crec que un ha d'ésser valent i desfogar-se a dir el que sent, creu i pensa. Això si, sempre hi quan no hi hagi un tercer a qui podem fer mal. S'hauria d'entreveure el cas del teu poema... Però el que és evident que per culpa de la covardia no només s'ha perdut temps, sinó també, com palesa el teu magnífic poema, energia, molta energia...

  • Nil | 16-06-2018 | Valoració: 10


    Les muses us inspira,
    Montserrat, plena d'enginy;
    els lectors són amb vós,
    Reconeguda sou entre totes
    les relataires i reconegut el
    resultat de la vostre feina,
    en Pau, en Pere i també en
    Berenguera. Molt prolifera
    Montserrat,escriviu per a
    nosaltres,humils llegidors,
    ara i en els moments morts.
    Salut!

    Començo el meu comentari sense ànim de faltar al respecte, amb aquest Avemontserra. Perquè com t'ho fas per ésser tant prolifera? Bonica i entranyable la història que narres. Suposo que són fets reals i això encara la fa més emotiva i manyaga... Fins la pròxima, Nil

  • Nil | 14-06-2018 | Valoració: 10

    Si haguessis treballat, ara fem un viatge en el temps, a l'època faraònica, segur que més d'un faraó t'hagués demanat no només ésser enterrat amb tot el mobiliari, joies, concubines, objectes quotidians, sinó, probablement amb tu també, per tal que no expliquessis, un cop mort i enterrat ell, intimitats de la seva vida com ara ho has fet de manera esplèndida i divertida d'un clients teus. Per cert, jo encara no m'he decidit a deixar arreglat el meu enterrament....

  • Nil | 11-06-2018 | Valoració: 10

    Aquest poema teu junt amb darrer d'en Kefas que adés acabo de comentar... He de dir-te, que aquesta nit m'he sentit afortunat de poder endinsar-me en una poesia com la vostra. I ho dic de debò, ni fingint, ni ensabonar pas a ningú. Sovint passa que fent un cop a les prestatgeries de les llibreries, em trobo amb tota mena de poetes, que en la seva majoria els hi passa com als artistes pintors o escultors que mai saps on comença el cap i acaba els peus. En la teva poesia, referint-me a aquest poema en concret, no només m'hi ubico, sinó que també vibro amb ell i per descomptat m'elevo tot fent-me sentir ànima gran, gran en el sentit de forma part de la bellesa. Salut , Nil

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: