Foto de perfil de Nil

Nil

54 Relats, 724 Comentaris
47110 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Estació Arc de Triomf - BARCELONA - (Catalunya).

.(Amb) -Tacte! : nildepoesia@gmail.com


- Només escric poesia en moments en què em sento de debò vulnerable. Per això,
segurament, de sempre he equiparat la poesia amb el dietari íntim. Escrius i et consoles, destil·les el teu dolor o confusió, i si tens sort també et comprens.

Mariu Chivu (1978-) Poeta romanès.


Un TAST de la meva POESIA...


Així i tot, sempre hi ha una xàldiga de seny
en mi que m'empeny de ple a acceptar-me
tal com vaig ésser creat per voluntat divina.
Perquè no fer-ho pas implicaria tergiversar
l'obra magna de Déu que dins meu habita,
manifestant-se en periple còrpora humana.

(Poema: Xàldiga, Fragment...)


Recolzat a la balustrada de la finestra, aflairo
el galant de nit que enguany llueix tantes o més
floretes que estrelles hi ha dintre la volta celeste.
La lluna!, ara, en fase quart creixent realça el meu
cos erotogen amb la seua claror nívia. Una hora
abans, banyat per l'ocàs del dia, jeia fent l’amor...,
damunt el fresc sorramoll d'una platja nudista.

(Poema: Galant de nit)


Aculo bé el cotxe, no duc roba,
tret d’un pessigat banyador bòxer.
La clau anellada al dit index i dins
el call de la mà un flascó de poppers.
Un túnel! Esbufegós pas subterrani
que mor a la sorra, on he fet cap per
a foguejar morbo. És nit de pleniluni.
Empès per la meva insomne libido,
desinhibit em dono... al concupiscent
reguitzell de mans que em forfolla
mentre serpejo, gojós, enmig de
la fosca. Oohhgg... ejaculooo!

(Poema: Pleniluni)


Els Meus rústecs dits exploren
el relleu dels teus molsuts llavis.
Prou més insaciable tu que no pas jo,
me'ls retens..., amb les dents! Tot
prement amb desenfrenada follia.
Sobretot el capitost dit llépol o també
anomenat el del cor. Que ultra ésser,
per antonomàsia, el més obscè de tots.
És també, aquest, el primer en
deixar-se emmenar per l'analgèsic
efecte de la teva càlida saliva.

(Poema: Dit del Cor)


Beutat, pertot.
A voltes camuflada
deliberadament
per a defugir de l'ull feridor
que malmet tot allò que sotja
i altres! Fent-se vistent
a descobert de tothom,
per tal de poder ésser així
contemplada amb
passió cega.

(Poema: Beutat )


- HELLO POETRY. L'Homoerotisme poètic d'en Nil.

- POESIA HOMOERÒTICA CATALANA - BARCELONA POESIA HOMOERÒTICA

- LA POESIA HOMOSEXUAL D'EN NIL. - BARCELONA GAY POETRY

- Inside the Closed - Homoerotic catalan poetry - Poesia LGTBQ catalana.

- Primer poema publicat en aquest espai: XÀLDIGA -06-09-2016

- Poesie homoerotique - Homoerotische poesie - Poesia omo-erotica - الشعر المتجانس.

- Foto de perfilL: retrat anònim trobat als Encants Vells, Fira de Bellcaire, de BCN. Conté una data: 22 novembre 1913, - Guantánamo, CUBA -. Amb l'endreça: " A mi hermana Salvadora y José".

- La nova Era serà més de poetes, músics i pintors, que no pas de beats o adoctrinaires. Es celebrarà el Saber Joiós, l'Amor Creatiu, la llibertat fraternal. (Mestre Azembor, Avatar de la Pau).

- قالنبيّ صلعم :

"انَّ من البيان لَسحرًا

وان من الشعر حِكَمًا" ال

- El Profeta (que Allāh el beneeixi i li doni pau!) digué: “Certament, hi ha encant en l’eloqüència, i certament, hi ha saviesa en la poesia.” Ṭabaqātu š-Šāfiʕīyati l-kubrà

- Allí on hi ha sensibilitat és més fort el martiri.
La pintura és poesia muda; la poesia és pintura cega. (Leonardo da Vinci)

- Vaig provar d'ésser poeta. I com que sóc un escriptor hàbil, i com que era quaranta vegades més sensitiu que ningú, vaig reeixir una mica. (Rupert Brooke, poeta anglès, considerat per W.B.Yeats, Irlandès i poeta també, com el jove més formós d'Anglaterra.

- La poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències. (Rainer Maria Rilke, poeta austríac)

- Tots els hòmens que primer toquen amb la paraula, després arriben més lluny amb les mans. (Antonio Skármeta, escriptor xilè).

- La poesia té 4 o 5 temes d'ençà fa 5 mil anys, allò que importa no és pas el que dius, sinó com ho dius. (Antonio Cisneros, poeta peruà)

- La poesia és l'evidència de la vida. Si la teva vida crema bé, la poesia només serà cendra. ( Leonard Cohen, poeta canadenc)

- La poesia és el camí per a la supervivència, per arribar a les consciències, per acceptar les derrotes, per saber viure les nostres misèries, per a estar prop d'allò màgic de l'existència. (Niño de Elche).

- La poesia es la musicalitat de les coses que discorren a ones per a recrear amb la paraula imatges visuals. ( Boris Pasternack, poeta rus )

- La poesía no quiere adeptos, quiere amantes. (Federico García Lorca )

- Ara mateix hi ha joves que diuen els seus versos. Per llurs ulls plens de vida passen les seves visions. (...........) ara amb el que ell de la bellesa ha fet veure, es commouen. ( Molt Rarament -fragments) - .Konstandinos P. Kavafis.

- WEBS amigues :

* L'ARMARI OBERT leopoldest.blogspot.com/

* Salvador Jàfer: La Terra d'Enlloc https://salvadorjafer.net/

* En Nil us recomana l'antologia 'Amors sense casa' recull, a cura de Sebastià Portell, més de trenta autors i gairebé cent poemes de temàtica LGTBQ catalana. Video: Entrevista a Sebastià Portell - Àrtic | betevé - YouTube
https://www.youtube.com/watch?v=DHetwvOOndA












.

Últims relats de Nil

  • KUNTA KINTE (1r acte)

    Nil - 16-02-2020 - 140 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    A la dècada dels vuitanta del segle passat, arriba a Catalunya el primer gran contingent d'homes de raça negre, "lliures", per què els que havien vingut amb anterioritat, o bé venien com a esclaus o com a simples servents, portats pels catalans que tenien interessos colonials amb els paisos d'origen d'aquesta gent. Venien a treballar a la comarca del Maresme, a l'agricultura, especialment dins el sector de la flor tallada. Premià de Mar i Vilassar eren l'epicentre on es concentrava en major part aquesta activat econòmica. El Maresme, a diferència d'ara, era un jardí tostemps en flor. La meva família tenia la seva pròpia plantació on es treballava de sol a sol, àdhuc diumenge al matí ! L'esforç comportava recompensa econòmica i érem feliços! Els feliços anys 80...Nil. més

  • LES TRES GRÀCIES.

    Nil - 25-01-2020 - 412 Lectures - 19 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No us ha passat mai que esteu cercant un llibre a la lleixa i tot d'una noteu que en manca un? Això mateix m'ha passat a mi l'altra dia rellegint un per un els meus poemes. Si! en mancaven un parell, i, cal dir, que ambdós havien tingut una bona puntuació lectora. Com pot ésser?, vaig dir-me a mi mateix. Els hauré esborrat jo sense parar compte?, Sigui el sigui els torno a publicar de bell nou, ara com ara només un d'ells i millorat amb escreix!. Per tal de que tornin a formar part del meu imaginari poètic, per a delectança meva i també vostra...Nil.. més

  • PEEP SHOW (2n acte del poema Sant Tropetz))

    Nil - 05-01-2020 - 600 Lectures - 26 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Aquest estiu passat en publicar el poema titulat Sant Tropetz, ambientat a la Provença, vaig avançar-vos que aital poema tindria un segon acte que prometia ésser força libidinós bo i descrivint una experiència que vaig viure en aquella època, ja remota, dels meus joiosos 28 anys de joventut. Si fins ara no l'havia publicat és perquè no sabia com enginyar-me-les per confiar-vos-la d'una manera amena, divertida i concisa... Bon Any 2020, Nil. més

  • ELIXIR DE VIDA ( 3r acte del poema L'arbre de l'amor).

    Nil - 27-11-2019 - 851 Lectures - 29 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En Niko, que ja el coneixeu, en aquest tercer acte de L’ARBRE DE L'AMOR esdevé una figura que s'esvaeix de la meva escena laboral de tal manera com si mai hagués existit. Deixant per breus moment un foc d’emocions que em commogueren força, i és que tot passa!. Però és amb la cendra d’aquesta entranyable experiència viscuda que he escrit ELIXIR DE VIDA, i que ara em plauria de tot cor que vibrés amb la vostra inherent sensibilitat poètica. més

  • EL SEU NOM ÉS NIKO

    Nil - 03-11-2019 - 624 Lectures - 22 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Quan vaig publicar el poema L’arbre de l’amor, vaig anunciar-vos que aquest tindria una continuitat si les muses ho disposaven. I així ha estat com podreu comprovar en la lectura d'aquest segon poema que vos presento tot seguit. I endemés avanço també que aquest tindrà un tercer acte que ja s’està forjant dins de la meva ment creativa. Bé, doncs desitjo que aquesta segona escena satisfaci les vostres expectatives poètiques, Nil. més

  • L'ARBRE DE L'AMOR (1r acte)

    Nil - 08-09-2019 - 1191 Lectures - 31 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Quan vaig publicar el meu darrer poema, Sant Tropetz, vaig avançar-vos que tindria ben prompte un segon acte i que aquest seria força libidinós. Doncs bé..., en acabat no m’he vist pas amb cor d’escriure’l, i no només per la seva comprometedora càrrega eròtica que havia de comportar, sinó també perquè requeria un enginy que ara com ara em resulta molt difícil de trobar ... Però, la veritat és que el que ha passat és que se m’ha avançat un altre poema que no té absolutament res a veure amb aquest i que és fruït d’una inoblidable experiència que vaig viure fa a penes un mes mentre treballava. Aquest imprevist poema, l'Arbre de l'amor, també tindrà dos actes, el segon promet ésser colpidor... Mercès, Nil. més

  • SANT TROPETZ (1r Acte)

    Nil - 19-06-2019 - 1222 Lectures - 31 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hi va haver una època de ma vida..., vull dir quan jo era jovenet, que amb la meva Nissan-Vanette ens passaven el dia anant amunt i avall. Bé fos per a treballar plegats, com per a esplaiar-nos. I sinó hagués estat per ella..., segurament no hagués tingut una vida tant aventurera i promiscua. En aquest poema que ara us presento poetitzo de manera amena un dels meus sojorns a Sant Tropetz. Ho exposo en dues escenes, una primera a mode d’introducció, però en la pròxima..., us narraré una experiència d'allò més libidinosa que no dubto pas que us atraparà... Direu que sóc un provocador nat, però més aviat jo diria que m'agrada estimular-vos poèticament. més

  • AS D'OROS

    Nil - 10-05-2019 - 1265 Lectures - 30 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Recordo que quan vaig anar a fer el soldat, em feia cosa haver de compartir la dutxa. Anys després, visquen a Anglaterra, no només ja no em suposava cap prejudici despullar-me, sinó que a més hi gaudia força posant nu per per a prestigioses escoles d’art. Però una cosa és posar per a fins merament artístics i altra és presentar-me, com vaig fer en una ocasió, a una festa de disfresses com l'Adam en persona. Però el cas és que vaig causar molta expectació, perquè he de dir-vos que ho ensenyava tot llevat de les parts intimes del davant. No pas com va fer un rossot eixelebrat que es presentà disfressat de mossèn i volent ésser ell més que jo no se li va acudir cosa més desvergonyida que abaixar-se la cremallera i mostrar, mentre ballava enmig de tothom, la clau de la sagristia. Ah!, i com a anècdota d'allò més simpàtica, i tal volta morbosa, us he de dir que vaig rebre més d’una assotada de mà, manyaga es clar!, i com és de suposar, a la natgera. més

  • GALANT DE NIT

    Nil - 08-04-2019 - 906 Lectures - 18 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ma vida ha estat amarada tostemps de sensualisme. Hauria de recórrer a les taules de multiplicar per a calcular el nombre d’experiències que he arribar a concebre. Ara, que fa vint anys que vaig fer trenta cinc anys, les ganes d’experimentar i gojar han anant minvant en proporció a l’edat i no pas per què hagi deixat d’ésser una persona atractiva, ans tot lo contrari!, gràcies a Déu, tinc innata facilitat per agradar físic i humanament. L’energia del sexe és d'allò més creativa. Vaig arribar a temps a conèixer fa molts anys un personatge força peculiar, n'Irene Puigvert, una dona que va renunciar a tenir amor carnal amb la seva parella, en Titi, per a dedicar-se de ple a la mediumnitat. Jo, sense haver de renunciar pas del tot, he optat per emprar una freqüència d'aquesta per a la creació poètica. I és tant el goig que això em proporciona, que puc dir-vos que hi trobat una nova forma de donar sentit al meu viure i això és, sens dubte, tot un tresor... Nil. més

  • LA DUTXA

    Nil - 05-03-2019 - 1481 Lectures - 35 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Freud tenia la teoria que el desenvolupament efectiu de la persona persona s’originava a través de la seva sexualitat i entre les diverses fases que podia tenir aquest, n'hi havia una a la qual ell anomenava com a «Fase fàl·lica», que abraçava entre els 3 i 5 anys d’edat de l’individuo. Que és quan l’infant sent força curiositat devers el seu cos, tot explorant els seus propis genitals o contrastant-lo amb els d’una persona adulta, com pot ésser el pare o algú més gran del seu entorn familiar. Aquest poema que us presento,"La dutxa", tracta d’això que ara mateix us acabo d’exposar, però, poetitzat a través d'una imatge clara que em va quedar gravada a la tendra edat de sis anys. A voltes m'he preguntat sí aquests "detalls", plasmats de forma subtil al poema, ja eren un indici clar del la meva inclinació física i emocional cap a les persones del meu sexe. L'interrogant resta obert... Nil. més

  • APOL·LO, (2n quadre del poema Dins el Parc.)

    Nil - 20-02-2019 - 656 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Al poema «Dins el Parc...» us recreava una experiència viscuda meva en la qual poetitzava un fet quotidià com pot ésser la d'un pare i d'un fill travessant un parc, en aquest cas el parc on hi treballo. Ara, amb aquest nou poema, "Apol·lo", segon quadre de la primera escena i esdevingut dos anys després. Us el presento com un un cant a la joventut, al despertar de la primavera... Us regalo, doncs, tot avançant-me a Sant Jordi, aquest capoll de poema en el moment prodigiós de descloure's i vos convido gustosament a flairar la seva ullprenedora bellesa. més

  • DINS EL PARC... (Quadre 1r )

    Nil - 11-02-2019 - 1044 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El fet d'ésser jardiner d’un parc urbà, no sols em permet adonar-me dels canvis que fa la flora segons l'estació de l’any, sinó també de captar comportaments humans que després em serveixen de font d’inspiració per a crear nou. Aquest que vós presento amb el nom de «DINS EL PARC...», i amitjanat en dos petits quadres pictòrics, atès que ambdós estan relacionats estretament, tracta sobre la bellesa del cos i els canvis que aquest viu en el moment de passar de la fase adolescent a la "mig" adulta. I dic "mig" adulta, per què per a mi, la fase completa no s'assoleix fins molts anys després quan hom se n’adona que la vida no és tota de color de rosa com hom pensava. més

  • COLL DE DAMA.

    Nil - 23-01-2019 - 1076 Lectures - 23 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un cop li vaig dir a la mare, parlo de quan jo era jovenet, que en tal i en tal altre m'ha havia dit que el pare mai la portava al teatre o a dinar a fora de casa. I llavors la mare va i em respongué: quan t'ho tornin a dir... , els hi dius que el pare cada setmana em regala un cistell ple de fruita i verdura. Han passat els anys i els pares ja no hi són... I ara me n’adono del que volia dir la mare amb la seva senzilla resposta . Sobretot en els temps que vivim en que són molt poques les persones que tenen el privilegi de conrear-se els productes que menja. El poema que us presento tot seguit parla d’aquest tema, però a més a més tot ell és una expressió d’amor vers la dona estimada, en aquest cas l'esposa, o sigui la meva mare. Espero que el trobeu original i ensems bonic i també vull afegir que l'incloc, no sols dins l'apartat de biografia o poesia, sinó també en el d'eròtica, ja que tot ell traspua una certa dosi de sensualisme per com faig jugar les paraules al meu antull. més

  • L'ENCANTADOR DE COBRES.

    Nil - 27-11-2018 - 1088 Lectures - 40 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    L'Encantador de Cobres és part adjacent d'un antic espill de tres cossos, conformat pels poemes el Brocanter i Atzabeja. Però aquest, per desenllaç és el que decorre al clímax. Per això pren un to més libidinós que no pas els altres dos, engalanat, aquest també, amb metàfores que espero que siguin prou entenedores... més

  • ATZABEJA - 2n acte del p. el Brocanter-

    Nil - 15-10-2018 - 751 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vaig dir-vos que si les muses m'inspiraven..., el poema tindria un segon acte. Però deu ésser que els hi caic d'allò més bé que m'ha eixit un tercer. I és que aquesta experiència meva de fa cinc anys, a parer meu, s'ho val! de totes totes. Altrament em plau compartir-la amb tots vosaltres siguin quins siguin els vostres gustos sensuals, tant si els teniu com si no. Perquè del que es tracte és de copsar la vibració de la bellesa. És veu-hi arreu... la presència de Déu, la qual jo identifico com a energia creadora... més

Últims comentaris de l'autor

  • Nil | 17-02-2020

    Valoro Canela Fina que sàpigues copsar el meu esforç en treballar fi, en cercat els mots bensonants i agradables a l'oïda i procurant que per més libidinós que sigui el poema, que aquest no caigui en la fàcil i periple pornografia "barriobajera". I A tu Atlantis et recomano que vagis 10 poemes meus enrere, on trobaràs LA DUTXA, poema que crec que et farà recordar encara molt més el film que esmentes: Dolor y Glòria" del Almodóvar. Mercès a totes dues. Nil.

  • Nil | 16-02-2020

    Em satisfà molt que un poema meu et faci reviure un moment tant especial per a tu. El poema podia haver estat més explicit, però he preferit que sigui el lector mateix qui exploti la veta libidinosa del poema. Això si!, facilito l'entrada bo i escrivint: "Observo, cap viu, com en Buwa d'una revolada es treu els calçotets" i en acabat ho reforço amb un suggeridor : "Per fi el veig nu". Caldrà que espereu al segon acte que us avanço que serà molt aquós. Gràcies, Nil.

  • Nil | 16-02-2020

    No és pas una llegenda!, és veritat... qui m'ho va explicar va viure-ho, eren veïns!

  • Nil | 16-02-2020

    Sr Garcia..., acabo de llegir la llegenda de Lady Godiva que esmentes, ignorant de mi que no la coneixia pas, i és summament interessant i original, gràcies! Aprofito per contar-te una altre de caire semblant i centenària que m'havia explicat un pagès, ja mort, quan jo tenia l'edat del poema. L'home, originari del llogarret de Can Catassús a Sant Sadurni d'Anoia, m'explicava que tenia tracte amb el patriarca del clan Codorniu, un tipus una mica eixelebrat, aquí li agradava escenificar una fantasia una eròtica que consistia en fer enfilar la seva bella dona, en un dia de tempesta, sense les calces i els enagos, a la capsada, concretament la creueta, del monumental roure que hi ha, suposo que encara hi és, al jardí del celler i les caves Codorniu. I m'explicava que el senyor Codorniu, un cop la dona era dalt, li enretirava l'escala per on havia pujat i no l'hi tornava a posar fins que havia passat la pluja... era una forma de càstic o indicis de masoquisme? Nil.

  • Nil | 16-02-2020 | Valoració: 10

    Hola Enric, no et creuràs que no me n'havia adonat de la publicació del teu relat? Si! un relat com tots els teus: estranys i alhora, jo diria, de possible quotidianitat si anéssim poble per poble a que ens expliquessin casos que passen d'aquesta mena d'històries que narres... El vailet d'en Joan, és evident que el seu pet li podia haver portat males conseqüències en delatar-lo. Una llufa, encara que hagués estat pudenta no hagués comportat tant de risc. Hi ha una gran diferència entre dir "faig caca" a "estic cagant"...Jo crec que el "faig caca" té una connotació més pueril i entranyable, que ens remet a la nostra minyonia i vet aquí que és aquest màgic "faig caca" , que el salva de rebre una punyalada. Enhorabona, Nil.

  • Nil | 16-02-2020

    Gràcies Martinez... Aquest desig veig, després de llegir el teu comentari, que és inherent en la ment humana... Tostemps l'ésser humà ha volgut saber que hi ha rere un vel, sigui un vestit de bany o la cortina d'una dutxa. Si! Ness, la nostra llengua és molt rica en mots, paraules que poden expressar qualsevol cosa. La gràcia en saber escollir-les i combinar -les. Una abraada, Nil.

  • Nil | 16-02-2020

    Jo crec que no has copsat del tot el missatge que he volgut transmetre o tal volta, ho tinc jo tan assumit que dono per fet que m'he explicat prou bé. Per començar no trobo una paraula catalana per a "voyeur", tafaner, badoc o badaire no és l'adient, ni de bon tros!. Espieta, tampoc... De totes maneres la situació que descric no és la pròpia d'un "voyeur", primer per què, i molt important, no hi ha intenció d'excitació sexual per banda meva, segona i també força important, en Buwa sap que sóc a dos metres a tocar seu, en veu perfectament... una altra cosa és que no se n'adoni que l'estic observant mig a través dels pàmpols i molt diferent que jo el mirés pel forat del pany. Jo he volgut transmetre la curiositat que desperta la nuesa d'un cos d'una altra raça. També cal pensar que ara a internet hi pots trobar homes de totes les races nus, però en la dècada dels 80 com no compressis una revista en algun sex shop ben lluny que ningú ho pogués saber. També et diré que en l'edat que jo tenia en el poema, tampoc era conscient del tot de la meva homosexualitat, eren temps difícils i més per al que viviem en pobles petits En definitiva jo ho resumiria en una suma de curiositat i admiració. Gràcies per encetar el meló del meu poema, Nil.

  • Nil | 15-02-2020 | Valoració: 10

    Els nens de la meva època com tot el dia estàvem al carrer, la nostra visió era panoràmica, els d'ara amb prou feines veuen més enllà del nas! Això és nota en la mirada. Potser, i jo no ho sé veure, serà més homo-sapiens aquesta?, però quina pena haver perdut el goig d'esguardar amb tota l'amplitud que permet la visió humana. Enhorabona per aquest primer relat teu. Nil

  • Nil | 15-02-2020 | Valoració: 10

    A mi també la fulgor pampalluguejant de les creus de les farmàcies m'hipnotitzen. I la veritat és que aquestes donen ple de vida a l'entorn on s'hi troben. Llegint el teu relat, escrit amb una mestria que llisca com la seda, havia arribat a intuir que acabaries narrant una experiència mística o de caire religiós i vet aquí que em trobo amb un maleït diagnòstic de l'Alzheimer. Salut, Nil

  • Nil | 15-02-2020

    Una vella coneguda olor és aquest text teu que recrea l'escola catòlica,apostòlica i romana d'aquella època. De monges hi ha de tota mena com en tots els estaments professionals. Hi ha haver un temps, l'època de la meva padrina quan anava a estudi, devers el 1900, en que sa majoria, totes les monges eren catalanes i tot es feia en català, llevat un dia a la setmana en que parlaven castellà per tal que es familiaritzés amb aquesta llengua les alumnes, en aquella poca, del tot monolingües catalanes.

  • Nil | 15-02-2020 | Valoració: 10

    Espero que aquest magnífic relat no sigui autobiogràfic... Un text que atrapa del començ fins al final, narrat amb un realisme tan profund que fa remoure l'ànima del lector. És summament romàntic, i també enamoradís en el sentit que, a mida que vas llegint-lo, vas fonent-te amb amb qui l'escriu bo i esdevenint dos en un. Enhorabona, Nil.

  • Nil | 14-02-2020 | Valoració: 10

    Aquesta noia, mèdium, la planyo força...,quan és té aquest do i no se sap administrar o comprendre correctament, la persona afectada ho passa molt malament. També provoca que sigui víctima i presa dels éssers desencarnats del baix astral. si fossin de la llum, llurs missatges no foren terrorífics com els que rep... Montserrat, ets única en crear personatges i atmosferes... que difereixen de la quotidianitat del temps present. Una abraçada! Nil.

  • Nil | 14-02-2020 | Valoració: 10

    Aquesta noia, mèdium, la planyo força...,quan és té aquest do i no se sap administrar o comprendre correctament, la persona afectada ho passa molt malament. També provoca que sigui víctima i presa dels éssers desencarnats del baix astral. si fossin de la llum, llurs missatges no foren terrorífics com els que rep... Montserrat, ets única en crear personatges i atmosferes... que difereixen de la quotidianitat del temps present. Una abraçada! Nil.

  • Nil | 12-02-2020

    Gràcies Kefas pel teu comentari... La veritat és que jo quan en llegeixo un, no solament em fixo en el que hi diu, sinó també en com ho diu. Per què sé veure i apreciar quan el que fa el comentari aboca tota la seva creativitat literària. Nil

  • Nil | 11-02-2020

    Gràcies Aurora! Aquest poema meu ve a ésser una mena d'homenatge a les dones, siguin formoses o no... Per què el que és evident que totes en essència us trobeu molt confortables i segures entre les del vostre sexe. Ah! en breu publicaré un nou poema que promet ésser força exòtic, Una abraçada, Nil.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: