Foto de perfil de Nil

Nil

41 Relats, 297 Comentaris
23735 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
. Estació Arc de Triomf - BARCELONA.
. Nu, autoretrat meu reflectit al mirall, fet amb el mòbil. Any 2006.
. (Amb) -Tacte! : nildepoesia@gmail.com

- El veritable significat de les coses es troba en dir les mateixes coses amb altres paraules. (Charles Chaplin)

- La poesia és el camí per a la supervivència, per arribar a les consciències, per acceptar les derrotes, per saber viure les nostres misèries, per a estar prop d'allò màgic de l'existència. (Niño de Elche).

« EROS, BÈSTIA INVENCIBLE, DOLÇA I AMARGA ». (Safo)






Últims relats de Nil

  • EL BROCANTER -1r acte-

    Nil - 21-09-2018 - 32 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El poeta de Sarrià J.V. Foix, deia en el seu poema -Sol, i de dol- (1947): "M'exalta el nou i m'enamora el vell". I és que jo sempre, a banda d'adorar el minimalisme, he tingut gran fal·lera pels mobles antics. Per això casa meva és una mescla d'ambdues sensibilitats artístiques. Perquè hi va haver un temps, quan vaig decorar-la, que em vaig fer un fart de recórrer antiquaris i mercats de trastets vells. Un món on l'homoerotisme és present a l'ambient. Cosa que va propiciar que visqués més d'una aventura... Ah! Aquest poema tindrà, quan les muses ho convinguin, un 2n "acte" poètic. Nil. més

  • AL-JACUZZI

    Nil - 05-08-2018 - 972 Lectures - 18 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un jacuzzi és un espai d’aigua on els cossos, desproveïts de roba, s’entretoquen..., de manera desinhibida bo i gaudint de la sensibilitat a flor de pell amb que els ha dotat la natura. Us ve de gust ,ara, experimentar noves sensacions? A través d’una homoeròtica experiència viscuda meva... Doncs, au! clogueu els ulls i acompanyeu-me una estona. Bon relax! Nil. més

  • PLENILUNI

    Nil - 10-05-2018 - 1040 Lectures - 20 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Més d'un cop he tingut la sensació que una força aliena a mi em fa actuar de manera libidinosa. Emana, aquesta, de les ànimes desencarnades que vaguen per l'astral que veient-se privades d'òrgans sensorials de carn i ossos amb els quals poder tenir plaer terrenal... ho fan a través del meu erotogen cos físic? Els més ortodoxos em direu que sóc víctima d'una possessió, obra abominable del diable en persona. Però jo vull creure que és una inspiració més de l'Esperit Sant bo joguinejant amb la meva, que és també la seva, sensitivitat corpòria . Amén! més

  • LES TRES GRÀCIES

    Nil - 19-02-2018 - 901 Lectures - 24 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Plasmades com a belles dones nues que traspuen elegants i suggerents formes, en actituds suaus i tendres i que a voltes fins i tot poden fer pensar en un capteny lèsbic per com infonen erotisme. No vaig tenir coneixença de Les Tres Gràcies, fins decades després d’haver tingut una experiència viscuda essent encara jo un preadolescent, i que ara tot remetent-me a elles us l'explico, per a delectança vostra i meva amb traç poètic. més

  • EL RETROVISOR

    Nil - 19-01-2018 - 890 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La versió masculina del mirallet de bossa de mà de les senyores sabeu quina és? Doncs, l'espill retrovisor del cotxe. Que ara també ho és de les dones, atès que fa dècades que la conducció ha deixat d’ésser cosa exclusiva d’homes. I és que a nosaltres també ens agrada inspeccionar-nos la cara. Però, per alguns, entre els quals em trobo jo, anem encara més lluny en quan al seu usament ... Si llegiu el meu nou poema, «El retrovisor», sabreu a que em refereixo... més

  • L'EFEB

    Nil - 18-12-2017 - 1011 Lectures - 24 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Les escultures gregues representen a l'efeb o efebus, com un jovencell nu portador de gran bellesa i no sobrepassant els vint anys d'edat, trobant-se entre els més renomenats Ganimedes. Tot i que "ephēbus" significava adolescent, a l’antiga Grècia el seu ús estava reservat per als membres de la ephebeia, una institució que es dedicava a formar-los en l’art de la guerra. Aquesta poesia que us presento, és fruït d’haver estat jo abstret per beutat d’un efeb del món d'ara, que vingué a fer pràctiques de jardineria on hi exerceixo aquesta feina. Una experiència, de visió artística,que m'ha mostrat que la bellesa es inherent en la naturalesa humana i que malgrat que hagin passat més de dos mil anys d'ençà de l'època clàssica grega, les passions humanes continuen i continuaran essent les mateixes... més

  • BUB-BUB!

    Nil - 15-11-2017 - 906 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una vegada un company de treball, berber, en veure passar el culet punxegut de la noia oficinista d'on ambdós treballàvem, no se li va ocórrer altra cosa que pessigar el meu per tal de satisfer de manera tàctil la seva visió eròtica. L'actor ros Heat Ledger, en el paper de Ennis del Mar, quan penetrava, pel darrere, a la seva muller en el film BROKEBACK MOUNTAIN, ho feia imaginat-se que era el cul del seu enamorat Jack, interpretat per l'actor Jake Gyllenhaal. Jo, en més d'una ocasió quan he vist un paio atractiu, passejant el gos, també me les he enginyat per trobar la forma d'ésser a frec d'ell i així poder llençar-li tota mena de"piropos" sense que se n'adonés de la meva actuació libidinosa . Vegeu-ne com... més

  • ANGOIXA.

    Nil - 19-10-2017 - 1026 Lectures - 17 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els homes que desitgem els homes, alguns, som com camaleons. Sobretot si al llarg de la vida hem ocultat la nostra identitat sexual. La pell se’ns ha fet de doble girada per tal de poder passar desapercebuts. Ara, ho visc de manera mig acceptada, però encara així... Poema inspirat per un client entrant quan jo treballava en un bar-restaurant setze anys enrere a l'Anglaterra. més

  • NI HAO! (hola!)

    Nil - 25-09-2017 - 784 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dins la doctrina Taoista, la tija de jade és el penis i la posició de lotus és estar assegut amb les cames creuades. Amb aquest aclariment no vull dir pas que practiqui jo aquesta disciplina. Ni de bon tros!. Però si us diré que trobant-me un cop en aquesta posició i abstret per l’onatge de la platja vaig tenir-hi un "cuento chino"... més

  • NO!

    Nil - 17-08-2017 - 1072 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No aprovo el sexe d’adults amb adolescents que no estan del tot formats encara. Deixem que la fruita apetitosa acabi de madurar a l’arbre de la vida, no fos cas que es podrís, en tastar-la, abans d’hora... més

  • COWBOY

    Nil - 12-07-2017 - 1005 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El sexe interracial, a més d'ésser excitant és també sanador. Perquè és gràcies a la seva pràctica que hom esvaeix tota mena de pors o perjudici racials... més

  • LLUNA

    Nil - 15-06-2017 - 473 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En aquest món elèctric en que vivim, són molt pocs els humans que alcen el cap per a admirar la lluna. Estem massa abstrets per la llum artificial que ha acabat per condicionar les nostra vida nocturna. És per això que el dia que ens hi fixem restem captivats de llur bellesa. més

  • INTEMPORAL

    Nil - 15-06-2017 - 337 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sóc persona extremadament sociable. Però alhora, portes endins, professo la més absoluta solitud. Aquesta dualitat meva convergeix de manera reeixida. Però és en els caps de corda d'ambdues polaritats on trobo la vibració exacte que em permet expressar-me de forma poètica. més

  • UN TREN ANOMENAT DESIG

    Nil - 21-05-2017 - 1022 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Moltes dones viuen amb la por de que un altra el hi prengui el marit. Potser és per això que algunes fan la vista grossa quan s'assabenten que el que ha entra en joc és un home. Perquè per aquestes dones nosaltres només som un joc.... més

  • DIT DEL COR

    Nil - 09-05-2017 - 982 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els dits de la mà són els instruments amb que duem a cap les accions de la vida diària. Però hi ha un, el de cor o també anomenat llépol, que representa la nostra sexualitat primigènia. Els nostres desigs més ocults... més

Últims comentaris de l'autor

  • Nil | 22-09-2018 | Valoració: 10

    Jo amb el tema de l'homoerotisme tinc ple de aventures per explicar. El meu tema té molt de camp a explorar, un ja té esperons... i en definitiva la sexualitat és una faceta més de la vida de les persones. Tot això ve a torn perquè no deixa de sorprendre'm i ullprendre'm cada cop que veig aparèixer un nou poema teu. Sí! perquè em pregunto jo d'on treus l'or o l'argent d'inspiració per obsequiar-nos amb nous joiells poètics, de caire patriòtic? Quan llegeixo el darrer teu, em dic : el vinent versarà sobre un tema existencial, segur... I no! Sant torne-m'hi amb un altre de patriòtic, que no té res a veure amb l'anterior i l'anterior de l'anterior. Vet aquí on rau l'excel·lència de la teva obra poètica: en la originalitat, en unicitat de cadascun d'ells. Nit de torxes i somnis comença amb una estrofa que t'eleva, t'aviva la brasa patriòtica que duem, alguns, dins. " Les nombroses torxes encenen la nit, estels que espurnegen al cel que fosqueja.Els llums serpentegen amunt, sempre amunt,portats pel desig d’un poble que canta i vol fer brillar l’orgull de la terra". Aurora, és extremadament bellíssim! i fineix amb un savi, meditat i també indefugible:“Som en el costat correcte de la Història”, si n'Alexandre Deulofeu et llegís!. Quants acabarien amb un vers que traspues tanta civilitat? Perquè jo crec, malgrat que caic sovint en el pessimisme polític, que la història està del nostre costat, que és com dir que la llum treballa a favor nostre. Perquè nosaltres, tal com tu dius, som un poble pacífic, i la nostra torxa és un foc que desemmascara la tenebra, el mal, la injustícia, la tirania... Tots els teus poemes m'han agradat, però aquest, encara he d'esbrinar perquè, m'ha il.Il·luminat el cor, el cor de la pàtria! Bon dissabte tinguis, Nil.

  • Nil | 21-09-2018

    No entenc la teva replica, podries ésser més explicita...

  • Nil | 21-09-2018

    No vull pas fer com aquests crítics d'art que davant un quadre abstracte fan discursos brillants, que si girà que si tomba o que hi veuen en ell això i allò altre. No, ho sento, m'agrada ésser sincer, parlar clar i català! Kefas, no hi entès ni un borrall del que tractes de comunicar amb el teu poema. Si no fos pel comentari del nostre soci relataire, Aleix, encara em trobaria a les fosques. Perquè no hi ha prou en emprar mots nostrats, bells o excels, nooo! El missatge ha d'arribar de manera que el lector ho capti a la primera. Les coses com són... Lo teu són les figues, deixe'm la filosofia pels entesos.

  • Nil | 20-09-2018 | Valoració: 10

    Ooohhh! M'ha abellia més la teva figa d'abans. Sí, era una figa badada però feia el pes... i a més suggeria força més coses que no pas la d'ara. L'altra esponjosa, cavernosa la trobava de concurs, per a fer propaganda dels teus relats. Aquesta més negrosa, sembla que estigui clavada i no que pengi d'una branca. A més deu estar calenta, calenta. Ho noto en la brillantor de la imatge. Es veu que li stà tocant el sol de ple.

  • Nil | 19-09-2018 | Valoració: 10

    Hi ha una expressió que es fa servir, "anar mal follat", potser d'origen castellà, que s'empra quan algú està de mal humor o té ple de manies. Ho dic, perquè jo sóc del parer que el sexe, en totes llurs expressions, des de la més libidinosa fins la més innocent, té un poder terapèutic immens. Quantes vegades jo, he passat mals moments i esbravar-me d'aquesta manera m'ha reconstituït de forma física i anímica. El sexe és tant vital com ho pot ser el menjar. Les religions ens ha dit tot el contrari... En canvi en les religions antigues, els Deus hi gaudien de ple. Aquesta Psicòloga del teu relat, no només és fa bé la seva feina, ans també realça l'autoestima del pacient. Salut, Nil,

  • Nil | 19-09-2018 | Valoració: 10

    Es nota que n'has menjat moltes Montseblanc! ho dic per la teva apreciació... Però crec que confons les abelles amb les vespes. Perquè les que hi campen per la flor de la figa són aquestes últimes, que són les que piquen fort, sobretot a ple sol del migdia. Avui, n'he collit les darreres d'aquesta figuera que hi ha darrera la barraca de les eines on treballo. Les que hi queden estan com neulades!

  • Nil | 18-09-2018 | Valoració: 10

    Vet ací que tafanejant en el teu rebost literari he topat amb aquest magnífic poema amb el qual em sento del tot identificat. Perquè tal volta no està bé dir que hom és poeta com tampoc ho és dir: sóc bufó! sóc sexi o intel·ligent... Perquè pecaria, aleshores, de ésser una persona creguda. Ara bé, sentir-se poeta en la intimitat, no és cap mal. Jo m'hi sento, però a voltes, m'ho qüestiono, serà que m'enganyo jo mateix? Per això, aquest portal, RC, em permet emmirallar-me a través dels mostres comentaris i impressions. Aurora, llegint aquest poema teu no faig altra cosa que confirmar la idea que jo m'havia fet de que és ésser poeta. Mercès per la teva luciditat. i com a prova del meu agraïment t'obsequio aquest enllaç on podràs gaudir escoltant un magnific poema d'una poetessa danesa. I que bé que sona l'idioma danès a través de la veu de qui el recita. Heus-lo aquí:

    «Alfabet» (12), d'Inger Christensen | Salms - Josep Porcar
    www.porcar.net/2009/08/25/«alfabet»-12-dinger-christensen/

  • Nil | 18-09-2018

    Per cert, i com t'ho has fet per penjar la foto de la Figa? Jo vull canviar la meva foto de perfil i no trobo la for-ma de fer-ho.

  • Nil | 17-09-2018 | Valoració: 10

    Hola! Unicorn Gris. Sóc en Nil. el que ha fet de les seves experiències homoeròtiques una forma d'expressar-se poèticament. Amb el meu comentari al teu poma, "Viurem, catalans! no aspiro ni vull que et sentis obligat a comentar-me. No! Si no t'agrada aquest "rotllo" no tens per que fer-ho. Per començar et diré que amb aquest poema demostres ésser una persona molt compromesa amb el país, lluitadora infatigable i sobretot optimista! M'hagués agradat veure't el dia de la diada per un foradet... Jo hi vaig anar, però enguany ha estat el primer en que em vaig sentir fatigat i desesperançat. Sí, molta gent, però sempre són els mateixos. On eren els "castellanoparlantes" que omplen de gom a gom els carrers de les nostres ciutats i viles en dies de cada dia?. Si vam arribar al milió i escaig és gràcies a que els pobles de fora l'àrea metropolitana van quedar buits del tot. Perquè per a omplir la Diagonal bastaria que hi baixessin els veïns dels pisos que la delimita a banda i banda, estàs d'acord? Jo ho veig pelut. Per això llegir el teu poema em resulta xocant. Salut, Nil.

  • Nil | 17-09-2018 | Valoració: 10

    La foto de la teva figa, no clivellada, sinó badada deu tenir un gust agrenc o a poc feta. Perquè són aixi com queden quan tenen massa aigua , bé sigui per haver plogut fent calor o per estar plantada en un lloc de molta humitat. Justament avui, me les hi trobades així quan he anat a fer un colp d'ull a la figuera que hi ha darrera la barraca on ens canviem la roba i guardem les eines. Jo les figues me les menjo amb pell i tot, juntament amb el meló i el raïm, és la fruita que em xifla més. Els caquis també...com a fruita de tardor. La meua avia, amb les figues, les feia assecar damunt unes roques en dies de sol i recordo jo que hi enfonsava una ametlla i au! a dins la boca. I pel que fa al teu poema, és teu?, he de dir-te que és una delícia! molt ben estructurat i molt ben lligat. m'encanta... Nil.

  • Nil | 17-09-2018 | Valoració: 10

    Mare de Déu senyor!, diria, -una tieta meva, molt de missa, i que s'enorgullia d'ésser verge quan és va casar, després de trenta anys de festeig- si ara llegís aquest relat teu de la Figuera. Perquè entre la teva figuera i l'Oda a la figa del o la Kefas, he quedat ben enfigat... i no pas perquè sigui un "figoncio" com diria un valencià. El teu relat exigeix urgentment a RC un apartat, a banda de l'eròtic que hi ha, un de pornogràfic, amb rombes inclosos perquè relataires com la que ha escrit el relat Bruna, de Maria Llamas, de 13 angelicals anys segons ella, no hi puguin accedir o n'estigui al cas del contingut. Precisament avui n'he comprat. m'encanten totes! siguin de Cony, perdó! volia dir Coll de Dama o Berdissot. En temps de la joventut de mon pare i havia un tal Piera, vell xaruc i conco de per vida, que tenia un hort on hi havia una figuera amb una capçada, copa per a entendre'ns, molt grossa. I quan era el temps de fer la collita per a vendre-les, el molt murri per tal que maduressin aquella mateixa nit, deia que pixava en un pot i amb un pinzell hi sucava i tot seguit pintava la flor de la figa, d'aquesta manera a l'endemà la figa estava clivellada com si hagués madurat per si sola. Bé, et recomano ficar dins la figa una ametlla o anou, veuràs quin goig al paladar... Salut! i dolçor... Nil.

  • Nil | 16-09-2018 | Valoració: 10

    Un somni oníric molt ben trenat, que et fa estar expectant fins al final. Real o fictici, tot ell conté ple de missatges a desxifrar. Sol et conec pel non: Ricardet! Però capto en aquest apel·latiu teu una vibració entremaliada i revel, fins i tot un xic esborrallada, en el bon sentit de la paraula, es clar! Ah! una figura molt jogaire has format amb les estrofes del poema. Salut, Nil.

  • Nil | 16-09-2018 | Valoració: 10

    Aquest conco d'en Gerard Pruna m'ha fet pensar en mi en certes coincidències. Però a mida que he anat llegint ens hem anat separat en fets i "modus vivendi". Però el que no hagués imaginat que tot plegat hagués acabat amb un epitafi tant transgressor, còmic i intel·ligent. Enhorabona! pillopillo.

  • Nil | 16-09-2018 | Valoració: 10

    Un conte molt emotiu, distret, màgic, entretingut i sobretot alliçonador. Per cert sàvies que el mot "Pingüí" és d'origen celtic? "Pen gwyn" vol dir " cap-blanc, tant en còrnic, com en gal·lès o bretó. Totes tres llengües germanes. És veu que va ésser un home còrnic el primer en besllumar un d'aquests simpàtics i "entrajats" animals.
    Ah! tinc un poema publicat aquí, a Relats en català, MENHIRS, escrit en català i traduït al Còrnic. Potser, jo diria gairebé segur, el primer poema que s'hagi traduït mai, del català, a aquesta llengua celta.Salut, Nil.






  • Nil | 15-09-2018 | Valoració: 10

    A mi aquests horts urbans o metropolitans per una banda, la negativa, em donen certa tristor. Primer pel descontrol estètic: somiers que fan de tanca de separació, barraques fetes de la manera més antiestètica que hom pot imaginar i sobretot no sentir-hi enraonar la llengua nadiua de la terra, la catalana. Però si m'ho miro pel canto positiu, és millor això que no pas que estiguin aquests iaios " hortolans" tot el dia asseguts davant la TV, mirant la Belen Esteban o matant les hores al bar de sota casa. I t'ho diu un que va fer d'un solar ple de runa i porqueria un acollidor hort on venien a passar-ho bé, fent de pagès, la canalla i gent discapacitada o amb problemes de droga. Una època molt feliç i entranyable de ma vida com a monitor. Per cert la "pedra de l'hort" que hi surt al teu interessantíssim relat, té un nom denominatiu: Pedrís!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: