Foto de perfil de Nil

Nil

58 Relats, 879 Comentaris
53457 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Estació Arc de Triomf - BARCELONA - (Catalunya).

.(Amb) -Tacte! : nildepoesia@gmail.com


- Només escric poesia en moments en què em sento de debò vulnerable. Per això,
segurament, de sempre he equiparat la poesia amb el dietari íntim. Escrius i et consoles, destil·les el teu dolor o confusió, i si tens sort també et comprens.

Mariu Chivu (1978-) Poeta romanès.


BARCELONA POETRY - HELLO POETRY. L'HOMOEROTISME POÈTIC D'EN NIL - HOMOEROTIC

POEMS BY NIL - POESIA HOMOERÒTICA CATALANA - BARCELONA POESIA

HOMOERÒTICA - LA POESIA HOMOSEXUAL D'EN NIL. - BARCELONA GAY

POETRY - HOMOEROTIC AND EUROPEAN POETRY - HOMOEROTIC

POETRY IN CATALAN. - EUROPEAN POETRY IN CATALAN.

- Inside the Closed - Homoerotic catalan poetry - Poesia LGTBQ catalana.

- Poesie homoerotique - Homoerotische poesie - Poesia omo-erotica - الشعر المتجانس.

- Foto de perfil: retrat anònim trobat als Encants Vells, Fira de Bellcaire, de BCN. Conté una data: 22 novembre 1913, - Guantánamo, CUBA -. Amb l'endreça: " A mi hermana Salvadora y José".

- La nova Era serà més de poetes, músics i pintors, que no pas de beats o adoctrinaires. Es celebrarà el Saber Joiós, l'Amor Creatiu, la llibertat fraternal. (Mestre Azembor, Avatar de la Pau).

- قالنبيّ صلعم :

"انَّ من البيان لَسحرًا

وان من الشعر حِكَمًا" ال

- El Profeta (que Allāh el beneeixi i li doni pau!) digué: “Certament, hi ha encant en l’eloqüència, i certament, hi ha saviesa en la poesia.” Ṭabaqātu š-Šāfiʕīyati l-kubrà

- Allí on hi ha sensibilitat és més fort el martiri.
La pintura és poesia muda; la poesia és pintura cega. (Leonardo da Vinci)

- Vaig provar d'ésser poeta. I com que sóc un escriptor hàbil, i com que era quaranta vegades més sensitiu que ningú, vaig reeixir una mica. (Rupert Brooke, poeta anglès, considerat per W.B.Yeats, Irlandès i poeta també, com el jove més formós d'Anglaterra.

- La poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències. (Rainer Maria Rilke, poeta austríac)

- Tots els hòmens que primer toquen amb la paraula, després arriben més lluny amb les mans. (Antonio Skármeta, escriptor xilè).

- La poesia té 4 o 5 temes d'ençà fa 5 mil anys, allò que importa no és pas el que dius, sinó com ho dius. (Antonio Cisneros, poeta peruà)

- La poesia és l'evidència de la vida. Si la teva vida crema bé, la poesia només serà cendra. ( Leonard Cohen, poeta canadenc)

- La poesia és el camí per a la supervivència, per arribar a les consciències, per acceptar les derrotes, per saber viure les nostres misèries, per a estar prop d'allò màgic de l'existència. (Niño de Elche).

- La poesia es la musicalitat de les coses que discorren a ones per a recrear amb la paraula imatges visuals. ( Boris Pasternack, poeta rus )

- La poesía no quiere adeptos, quiere amantes. (Federico García Lorca )

- Ara mateix hi ha joves que diuen els seus versos. Per llurs ulls plens de vida passen les seves visions. (...........) ara amb el que ell de la bellesa ha fet veure, es commouen. ( Molt Rarament -fragments) - .Konstandinos P. Kavafis.

- WEBS amigues :

* L'ARMARI OBERT leopoldest.blogspot.com/

* Salvador Jàfer: La Terra d'Enlloc https://salvadorjafer.net/

* En Nil us recomana l'antologia 'Amors sense casa' recull, a cura de Sebastià Portell, més de trenta autors i gairebé cent poemes de temàtica LGTBQ catalana. Video: Entrevista a Sebastià Portell - Àrtic | betevé - YouTube
https://www.youtube.com/watch?v=DHetwvOOndA












.

Últims relats de Nil

  • SANT SEBASTIÀ MÀRTIR

    Nil - 19-06-2020 - 194 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Sant Sebastià fou un dels soldats favorits de l’emperador Dioclecià, cosa que fa pensar que podrien haver estat també amants. Es diu que quan aquest a negà a renunciar a la seva fe cristiana, l’emperador és sentí menyspreat i va ésser llavors que va ordenar la seva captura i execució. A l’edat mitjana és quan comença la mitificació d’aquest sant, essent retratat semi-nu i posa atravessada per fletxes. Durant el renaixement esdevé tema recurrent, per la seva bellesa hel·lènica, en artistes com Botticelli, Tintoretto, Tiziano i El Greco, entre altres. Per a molts, actualment, suggereix «el epítom del sadomasoquisme» per la qual cosa ha fet que hagi esdevingut mite sexual per excel·lència. Un jove com Sant Sebastià, simbòlicament penetrat, que connota escapada i supervivència d’una persecució religiosa, per forçà havia d'esdevenir icona de la comunitat gai. més

  • TRIC-TRAC (1r acte)

    Nil - 04-05-2020 - 540 Lectures - 21 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Heus ací un poema que havia estat publicat fa molt de temps a R.C i que no sé pas per quins set sous un dia va desaparèix per art de màgia del meu espai de poètic. Ara el recupero, però millorat en escreix... Però us adverteixo que aquest no és gens de romàntic, sinó libidinós del tot. Poc o molt tots els hòmens hem viscut alguna situació semblat a la que descric en el poema, ja sigui participant de forma activa o com a simple voyeur. El poema que tot seguit us presento és fruit d'una experiència que vaig tenir als lavabos públics d'una estació ferroviària, mentre espera que arribés el tren que m'havia de dur cap a casa. més

  • VARON DANDY

    Nil - 09-04-2020 - 679 Lectures - 41 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Heus ací un poema que transmet, valent-me de la fragància d’una colònia tan emblemàtica com és la Varon Dandy, "la colonia que usan los hombres", com deia la propaganda que sortia a la tele, d'unes sensacions viscudes per mi a una edat molt tendre...., a una edat on les imatges, més que no pas les paraules, s’incrusten a l’ànima i esdevenen al llarg de la vida el fil conductor de les meves pors, inseguretats i tal volta de la meva inclinació sexual. Amb aquest poema he volgut plasmar en pocs mots el que ha estat la meva relació, d'amor i retret, amb el meu pare. Una filiació que malgrat d’haver estat mancada d’afecció física, va acabar traspuant cert reconeixement i perdó mutu. Nil més

  • PATATXAP! (2n acte del poema Kunta Kinte)

    Nil - 18-03-2020 - 661 Lectures - 25 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Amb el primer i ara aquest segon acte del poema Kunta Kinte, miro d' immortalitzar de forma poètica una forma de viure que podríem dir que ha desaparegut per complet del paisatge geogràfic del Maresme, comarca que es troba quasi a tocar de les portes de Barcelona. Si mai veieu un negret al tren de rodalia parlant en català!, no descarteu pas que pugui ésser un net d'en Buwa, el xicot gambià que treballà a la plantació de la meva família fa més de trenta anys. Salut, Nil més

  • KUNTA KINTE (1r acte)

    Nil - 16-02-2020 - 802 Lectures - 32 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    A la dècada dels vuitanta del segle passat, arriba a Catalunya el primer gran contingent d'homes de raça negre, "lliures", per què els que havien vingut amb anterioritat, o bé venien com a esclaus o com a simples servents, portats pels catalans que tenien interessos colonials amb els paisos d'origen d'aquesta gent. Venien a treballar a la comarca del Maresme, a l'agricultura, especialment dins el sector de la flor tallada. Premià de Mar i Vilassar eren l'epicentre on es concentrava en major part aquesta activat econòmica. El Maresme, a diferència d'ara, era un jardí tostemps en flor. La meva família tenia la seva pròpia plantació on es treballava de sol a sol, àdhuc diumenge al matí ! L'esforç comportava recompensa econòmica i érem feliços! Els feliços anys 80...Nil. més

  • LES TRES GRÀCIES.

    Nil - 25-01-2020 - 620 Lectures - 27 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No us ha passat mai que esteu cercant un llibre a la lleixa i tot d'una noteu que en manca un? Això mateix m'ha passat a mi l'altra dia rellegint un per un els meus poemes. Si! en mancaven un parell, i, cal dir, que ambdós havien tingut una bona puntuació lectora. Com pot ésser?, vaig dir-me a mi mateix. Els hauré esborrat jo sense parar compte?, Sigui el sigui els torno a publicar de bell nou, ara com ara només un d'ells i millorat amb escreix!. Per tal de que tornin a formar part del meu imaginari poètic, per a delectança meva i també vostra...Nil.. més

  • PEEP SHOW (2n acte del poema Sant Tropetz))

    Nil - 05-01-2020 - 701 Lectures - 26 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Aquest estiu passat en publicar el poema titulat Sant Tropetz, ambientat a la Provença, vaig avançar-vos que aital poema tindria un segon acte que prometia ésser força libidinós bo i descrivint una experiència que vaig viure en aquella època, ja remota, dels meus joiosos 28 anys de joventut. Si fins ara no l'havia publicat és perquè no sabia com enginyar-me-les per confiar-vos-la d'una manera amena, divertida i concisa... Bon Any 2020, Nil. més

  • ELIXIR DE VIDA ( 3r acte del poema L'arbre de l'amor).

    Nil - 27-11-2019 - 971 Lectures - 29 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En Niko, que ja el coneixeu, en aquest tercer acte de L’ARBRE DE L'AMOR esdevé una figura que s'esvaeix de la meva escena laboral de tal manera com si mai hagués existit. Deixant per breus moment un foc d’emocions que em commogueren força, i és que tot passa!. Però és amb la cendra d’aquesta entranyable experiència viscuda que he escrit ELIXIR DE VIDA, i que ara em plauria de tot cor que vibrés amb la vostra inherent sensibilitat poètica. més

  • EL SEU NOM ÉS NIKO

    Nil - 03-11-2019 - 726 Lectures - 22 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Quan vaig publicar el poema L’arbre de l’amor, vaig anunciar-vos que aquest tindria una continuitat si les muses ho disposaven. I així ha estat com podreu comprovar en la lectura d'aquest segon poema que vos presento tot seguit. I endemés avanço també que aquest tindrà un tercer acte que ja s’està forjant dins de la meva ment creativa. Bé, doncs desitjo que aquesta segona escena satisfaci les vostres expectatives poètiques, Nil. més

  • L'ARBRE DE L'AMOR (1r acte)

    Nil - 08-09-2019 - 1319 Lectures - 33 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Quan vaig publicar el meu darrer poema, Sant Tropetz, vaig avançar-vos que tindria ben prompte un segon acte i que aquest seria força libidinós. Doncs bé..., en acabat no m’he vist pas amb cor d’escriure’l, i no només per la seva comprometedora càrrega eròtica que havia de comportar, sinó també perquè requeria un enginy que ara com ara em resulta molt difícil de trobar ... Però, la veritat és que el que ha passat és que se m’ha avançat un altre poema que no té absolutament res a veure amb aquest i que és fruït d’una inoblidable experiència que vaig viure fa a penes un mes mentre treballava. Aquest imprevist poema, l'Arbre de l'amor, també tindrà dos actes, el segon promet ésser colpidor... Mercès, Nil. més

  • SANT TROPETZ (1r Acte)

    Nil - 19-06-2019 - 1293 Lectures - 31 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hi va haver una època de ma vida..., vull dir quan jo era jovenet, que amb la meva Nissan-Vanette ens passaven el dia anant amunt i avall. Bé fos per a treballar plegats, com per a esplaiar-nos. I sinó hagués estat per ella..., segurament no hagués tingut una vida tant aventurera i promiscua. En aquest poema que ara us presento poetitzo de manera amena un dels meus sojorns a Sant Tropetz. Ho exposo en dues escenes, una primera a mode d’introducció, però en la pròxima..., us narraré una experiència d'allò més libidinosa que no dubto pas que us atraparà... Direu que sóc un provocador nat, però més aviat jo diria que m'agrada estimular-vos poèticament. més

  • AS D'OROS

    Nil - 10-05-2019 - 1378 Lectures - 30 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Recordo que quan vaig anar a fer el soldat, em feia cosa haver de compartir la dutxa. Anys després, visquen a Anglaterra, no només ja no em suposava cap prejudici despullar-me, sinó que a més hi gaudia força posant nu per per a prestigioses escoles d’art. Però una cosa és posar per a fins merament artístics i altra és presentar-me, com vaig fer en una ocasió, a una festa de disfresses com l'Adam en persona. Però el cas és que vaig causar molta expectació, perquè he de dir-vos que ho ensenyava tot llevat de les parts intimes del davant. No pas com va fer un rossot eixelebrat que es presentà disfressat de mossèn i volent ésser ell més que jo no se li va acudir cosa més desvergonyida que abaixar-se la cremallera i mostrar, mentre ballava enmig de tothom, la clau de la sagristia. Ah!, i com a anècdota d'allò més simpàtica, i tal volta morbosa, us he de dir que vaig rebre més d’una assotada de mà, manyaga es clar!, i com és de suposar, a la natgera. més

  • GALANT DE NIT

    Nil - 08-04-2019 - 1029 Lectures - 18 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ma vida ha estat amarada tostemps de sensualisme. Hauria de recórrer a les taules de multiplicar per a calcular el nombre d’experiències que he arribar a concebre. Ara, que fa vint anys que vaig fer trenta cinc anys, les ganes d’experimentar i gojar han anant minvant en proporció a l’edat i no pas per què hagi deixat d’ésser una persona atractiva, ans tot lo contrari!, gràcies a Déu, tinc innata facilitat per agradar físic i humanament. L’energia del sexe és d'allò més creativa. Vaig arribar a temps a conèixer fa molts anys un personatge força peculiar, n'Irene Puigvert, una dona que va renunciar a tenir amor carnal amb la seva parella, en Titi, per a dedicar-se de ple a la mediumnitat. Jo, sense haver de renunciar pas del tot, he optat per emprar una freqüència d'aquesta per a la creació poètica. I és tant el goig que això em proporciona, que puc dir-vos que hi trobat una nova forma de donar sentit al meu viure i això és, sens dubte, tot un tresor... Nil. més

  • LA DUTXA

    Nil - 05-03-2019 - 1603 Lectures - 36 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Freud tenia la teoria que el desenvolupament efectiu de la persona persona s’originava a través de la seva sexualitat i entre les diverses fases que podia tenir aquest, n'hi havia una a la qual ell anomenava com a «Fase fàl·lica», que abraçava entre els 3 i 5 anys d’edat de l’individuo. Que és quan l’infant sent força curiositat devers el seu cos, tot explorant els seus propis genitals o contrastant-lo amb els d’una persona adulta, com pot ésser el pare o algú més gran del seu entorn familiar. Aquest poema que us presento,"La dutxa", tracta d’això que ara mateix us acabo d’exposar, però, poetitzat a través d'una imatge clara que em va quedar gravada a la tendra edat de sis anys. A voltes m'he preguntat sí aquests "detalls", plasmats de forma subtil al poema, ja eren un indici clar del la meva inclinació física i emocional cap a les persones del meu sexe. L'interrogant resta obert... Nil. més

  • APOL·LO, (2n quadre del poema Dins el Parc.)

    Nil - 20-02-2019 - 746 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Al poema «Dins el Parc...» us recreava una experiència viscuda meva en la qual poetitzava un fet quotidià com pot ésser la d'un pare i d'un fill travessant un parc, en aquest cas el parc on hi treballo. Ara, amb aquest nou poema, "Apol·lo", segon quadre de la primera escena i esdevingut dos anys després. Us el presento com un un cant a la joventut, al despertar de la primavera... Us regalo, doncs, tot avançant-me a Sant Jordi, aquest capoll de poema en el moment prodigiós de descloure's i vos convido gustosament a flairar la seva ullprenedora bellesa. més

Últims comentaris de l'autor

  • Nil | 27-06-2020

    Bona Tarda Aurora, mercès pel teu interessant comentari, ja que mai havia sentit parlar del "Preciosisme", que ara sé que vol dir: excés de refinament, especialment en el llenguatge. Em fa molt que pensar i alhora m'honora que els meus poemes segueixin aquesta tendència malgrat que puguin versar sobre temes de caire homoeròtic i sexual.

  • Nil | 24-06-2020

    Apreciat i ben trobat Sebastià, quina coincidència que et diguis com el sant!, les teves paraules m'arriben al cor..., fontana d'inspiració d'on surten els meus poemes. Si!, no és gens fàcil poetitzar experiències viscudes de forma concisa, entenedora, diversa i ensems bella! Aquest poemes meus, ara com ara, són la meva raó de viure i també seran, quan arribi l'hora, la meva raó de morir. Sabent que hauré deixat un llegat per a usdefruits dels amants de la poesia homoeròtica en català. una abraçada, Nil.

  • Nil | 24-06-2020 | Valoració: 10

    Un relat que m'ha mantingut amatent del començ fins al final... un acabament que no m'esperava, però que és del tot coherent. Perquè, al cap i a la fi, atenent-me a les lleis còsmiques i divines, fora d'un mateix no hi ha res!, buit total! I és que allò que creiem veure no és altra cosa que imatges projectades per la nostra ment. del millor quadre del món és sorprenent el rebombori que ha arribat a formar-se..., i que els humans som així...

  • Nil | 24-06-2020 | Valoració: 10

    Jo no veig que sigui trist com diuen alguns relataires...es clar que les percepcions es calibren per segons quin vidre travessen... Jo veig un relat alegre, optimista, profund, romàntic i sobretot amorós. Narrat amb una delicadesa que fa gaudir de la seva lectura i que diu molt de qui l'ha escrit. Enhorabona, Nil.

  • Nil | 24-06-2020 | Valoració: 10

    Un relat que ens fa posar en contacte amb la natura, quan aquesta actua amb lliure albir. Aquests dies de confinament les mal anomenades males herbes han pogut completar a lloure llur cicle de la floració, mostrant-nos una infinitud de matisos en colors, formes i textures. He vist florestes que no m'hagués imaginat mai. Heures que ha hn abastat les capçades dels arbres amb el risc d'escanyar-los... Aquest caragolet respectant la darrera prímula és la cirereta del relat. Nil

  • Nil | 23-06-2020

    Hola!, vicent...No crec pas que sant Sebastià i cap sant pugui fer res per nosaltres, els mortals terrestres. Una altra cosa és que l'imatgeria religiosa ens serveixi com a suport tangible on canalitzar la nostra voluntat. Per mi, aquest sant, és merament un simbolisme que encarna la bellesa hel·lènica de l'home i tota la història que porta al darrere. Tampoc crec que Déu estigui pendent de nosaltres, ni que castigui, ni que gratifiqui. És el nostre esperit sant és qui actuà amb contacte amb Déu. Bona revetlla Nil.

  • Nil | 22-06-2020 | Valoració: 10

    Sort que ami no em passarà pas! La veritat és que no deu ésser gaire saludable, com tampoc ho és tenyir-se els cabells o encolerir-se el morros...L'altre dia comentava amb un col·lega que la bellesa masculina no necessita de cap disfressa o pintura per a estar guapa. Per contra les dones per mostrar-se atractives han de recórrer a tota mena d'adornaments. En el món animal el mascle sempre és més vistós, i la femella més apagadeta, suposo que Déu ho volgué així per tal que passes desapercebuda als depredadors, quan aquesta cova els ous. Un relat molt original i que fa pensar... i sobretot estar alerta en el moment de besar els llavis d'una dona pintada i repintada.

  • Nil | 22-06-2020

    Mercès! Atlantis. Jo sóc creient en el sentit que crec en la immortalitat del'ànima, així com també en l'existència inexplicable d'una força absoluta, un Déu per dir-ho d'alguna manera. Els sants i les verges només són símbols o icones d'humans que destacaren en el seu temps per professar una fe. Em satisfà molt que hagis captat l'essència i la bellesa del poema, Bona revetlla de Sant Joan! , Nil.

  • Nil | 21-06-2020 | Valoració: 10

    Un relat eròtic, sensual, i que alhora toca molt la vessant sentimental de la persona. Trobo que tot ell està trenat amb molta cura, sense caure en futilesa o la fraseologia gratuita i grollera. Està sembrat d'imatges bucòliques, aferrades a la natura, d'una genialitat que s'encomana, com ara replegar fulles i atresorar-les dins d'un pot de vidre. Gràcies per fer-nos participar en totes aquestes sensacions..., Nil.

  • Nil | 21-06-2020 | Valoració: 10

    Aquest sonet més que un poema sembla una pregaria! Una bella pregaria que em fa inclina davant la bellesa que traspuen llurs mots, Aquest sonet només pot haver estat escrit per un poeta enamoradís, tocat d'amor, sensible al tacte del cos, i jardiner de cor per incloure la flaire del gessamí i la vigor de la planta enfiladissa. Perla de Vellut, el teu amor devers de la teva aimada és incombustible. Nil.

  • Nil | 21-06-2020

    Sr Garcia, si a Sitges en sant Sebastià compta amb un carrer no té res a veure, crec jo, a que hagi esdevingut icona gai. fa poc vaig veure en un antiquari un plafó de rajola del segle XVIII ,d'aquest sant, que havia estat d'algun carrer de Sitges. Gràcies Perla de Vellut per captar el traç sedós del poema. Si!, Canela Fina, a voltes la santedat i la luxúria és mixturen. A mi m'ha costat Déu i ajuda, entendre que el sexe no és pecat i que no està renyint amb ésser bona persona. Mercès a tots tres..., Nil.

  • Nil | 20-06-2020 | Valoració: 10

    El Maestre Omraam Mikhaël Aïvanhov diu: «L'energía sexual es una força que pot comparar-se amb el petroli: crema als ignorants i als maldestres –aquesta força crema la seva quintaessencia– mentre que aquells que saben fer-la servir, els Iniciats, volen per l'espai». Tal es el sentit del dragó alat. He començat amb aquesta nota perquè m'ha semblat que afegeix notorietat als teus arguments... La mitologia dels drac oculta una protohistòria molt remota en que aquest animals alats cohabitaren amb els éssers humans de la Terra. Avui extingits del nostre planeta, habiten en el món d'Umbro, conegut per alguns de nosaltres com el planeta Aldebarán IV. Per cert, és el sistema de reproducció intern que tenen els dragons, és el que fa que sigui molt difícil distingir un exemplar mascle d'un de femella. Nil.

  • Nil | 20-06-2020

    Benvolgut i ben trobat Lluís, me n'alegra que t'hagi agradat el poema... Si no he afegit imaginació és perquè és totalment autobiogràfic, com tots els altres que he anat publicant. Si!, la descripció de la imatge m'ha quedat "divina". No ha estat fàcil, fins i tot he hagut de afegir un pam més al sant per tal que la numeració mètrica no coincidís amb el nombre de nafres o sagetes. També és veritat, com esmentes, que en el poema jo tinc un paper força apartat... Però ho he fet perquè així el capellà prengués un efecte sorpresa... podia haver explicat que tan bon punt el vaig clissar a internet el sant, era ple hivern, vaig sortir de casa corrents a ca l'antiquari, El Drac de Terrassa, per a anar a comprar-lo, fent un hora de trajecte de vehicle... i tornant a casa amb la pena de que ja havia estat venut... Podia haver explicat més coses....Però un poema ha d'ésser concís i més quant els meus prenen una tonalitat de prosa poètica... Ah! m'encantaria i fora un honor que aquest poema meu esdevingués font de creació per a un proper relat teu. I d'això et volia dir: com és que no tens cap correu electrònic a la teva biogràfica on puguem adreçar-nos els teus admiradors lectors? Nil.

  • Nil | 15-06-2020

    No vol dir res!, que estigui recollida aquesta expressió com a genuïnament catalana. Una bona part del vocabulari català és d'influència castellana. Els Castellans encara l'allarguen més. La puta madre que te pario!. En català tenim expressions com ara: El Déu que et va pair, la mare que et va covar. Crec que tot a vingut pel fet que has dit que era una expressió nostrada. Nostrada en el sentit d'exclusivitat... Salut!

  • Nil | 14-06-2020

    La mare que el va... No crec pas que sigui una expressió nostrada, vull dir exclusivament nostra. En castellà es fa servir molt més... "La madre que...". Fins i tot gosaria dir que és un calc del castellà. En català nostrat diríem: " El Déu o la mare que el va matricular i La mare que el va covar". Sap greu que fins als propis catalans ens costa detectar formes alienes a la nostra llengua.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: