Foto de perfil de Nil

Nil

39 Relats, 264 Comentaris
19577 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
. Estació Arc de Triomf - BARCELONA
. Nu, autoretrat meu reflectit al mirall, fet amb el mòbil. Any 2006.
. (Amb) -Tacte! : nildepoesia@gmail.com

. Esborra força cops si vols escriure coses dignes d'ésser llegides, (Horaci).






Últims relats de Nil

  • PLENILUNI

    Nil - 10-05-2018 - 373 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Més d'un cop he tingut la sensació que una força aliena a mi em fa actuar de manera libidinosa. Emana, aquesta, de les ànimes desencarnades que vaguen per l'astral que veient-se privades d'òrgans sensorials de carn i ossos amb els quals poder tenir plaer terrenal... ho fan a través del meu erotogen cos físic? Els més ortodoxos em direu que sóc víctima d'una possessió, obra abominable del diable en persona. Però jo vull creure que és una inspiració més de l'Esperit Sant bo joguinejant amb la meva, que és també la seva, sensitivitat corpòria . Amén! més

  • LES TRES GRÀCIES

    Nil - 19-02-2018 - 727 Lectures - 23 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Plasmades com a belles dones nues que traspuen elegants i suggerents formes, en actituds suaus i tendres i que a voltes fins i tot poden fer pensar en un capteny lèsbic per com infonen erotisme. No vaig tenir coneixença de Les Tres Gràcies, fins decades després d’haver tingut una experiència viscuda essent encara jo un preadolescent, i que ara tot remetent-me a elles us l'explico, per a delectança vostra i meva amb traç poètic. més

  • EL RETROVISOR

    Nil - 19-01-2018 - 726 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La versió masculina del mirallet de bossa de mà de les senyores sabeu quina és? Doncs, l'espill retrovisor del cotxe. Que ara també ho és de les dones, atès que fa dècades que la conducció ha deixat d’ésser cosa exclusiva d’homes. I és que a nosaltres també ens agrada inspeccionar-nos la cara. Però, per alguns, entre els quals em trobo jo, anem encara més lluny en quan al seu usament ... Si llegiu el meu nou poema, «El retrovisor», sabreu a que em refereixo... més

  • L'EFEB

    Nil - 18-12-2017 - 828 Lectures - 24 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Les escultures gregues representen a l'efeb o efebus, com un jovencell nu portador de gran bellesa i no sobrepassant els vint anys d'edat, trobant-se entre els més renomenats Ganimedes. Tot i que "ephēbus" significava adolescent, a l’antiga Grècia el seu ús estava reservat per als membres de la ephebeia, una institució que es dedicava a formar-los en l’art de la guerra. Aquesta poesia que us presento, és fruït d’haver estat jo abstret per beutat d’un efeb del món d'ara, que vingué a fer pràctiques de jardineria on hi exerceixo aquesta feina. Una experiència, de visió artística,que m'ha mostrat que la bellesa es inherent en la naturalesa humana i que malgrat que hagin passat més de dos mil anys d'ençà de l'època clàssica grega, les passions humanes continuen i continuaran essent les mateixes... més

  • BUB-BUB!

    Nil - 15-11-2017 - 794 Lectures - 14 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una vegada un company de treball, berber, en veure passar el culet punxegut de la noia oficinista d'on ambdós treballàvem, no se li va ocórrer altra cosa que pessigar el meu per tal de satisfer de manera tàctil la seva visió eròtica. L'actor ros Heat Ledger, en el paper de Ennis del Mar, quan penetrava, pel darrere, a la seva muller en el film BROKEBACK MOUNTAIN, ho feia imaginat-se que era el cul del seu enamorat Jack, interpretat per l'actor Jake Gyllenhaal. Jo, en més d'una ocasió quan he vist un paio atractiu, passejant el gos, també me les he enginyat per trobar la forma d'ésser a frec d'ell i així poder llençar-li tota mena de"piropos" sense que se n'adonés de la meva actuació libidinosa . Vegeu-ne com... més

  • ANGOIXA.

    Nil - 19-10-2017 - 899 Lectures - 17 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els homes que desitgem els homes, alguns, som com camaleons. Sobretot si al llarg de la vida hem ocultat la nostra identitat sexual. La pell se’ns ha fet de doble girada per tal de poder passar desapercebuts. Ara, ho visc de manera mig acceptada, però encara així... Poema inspirat per un client entrant quan jo treballava en un bar-restaurant setze anys enrere a l'Anglaterra. més

  • NI HAO! (hola!)

    Nil - 25-09-2017 - 675 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Dins la doctrina Taoista, la tija de jade és el penis i la posició de lotus és estar assegut amb les cames creuades. Amb aquest aclariment no vull dir pas que practiqui jo aquesta disciplina. Ni de bon tros!. Però si us diré que trobant-me un cop en aquesta posició i abstret per l’onatge de la platja vaig tenir-hi un "cuento chino"... més

  • NO!

    Nil - 17-08-2017 - 948 Lectures - 15 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No aprovo el sexe d’adults amb adolescents que no estan del tot formats encara. Deixem que la fruita apetitosa acabi de madurar a l’arbre de la vida, no fos cas que es podrís, en tastar-la, abans d’hora... més

  • COWBOY

    Nil - 12-07-2017 - 942 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El sexe interracial, a més d'ésser excitant és també sanador. Perquè és gràcies a la seva pràctica que hom esvaeix tota mena de pors o perjudici racials... més

  • LLUNA

    Nil - 15-06-2017 - 403 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En aquest món elèctric en que vivim, són molt pocs els humans que alcen el cap per a admirar la lluna. Estem massa abstrets per la llum artificial que ha acabat per condicionar les nostra vida nocturna. És per això que el dia que ens hi fixem restem captivats de llur bellesa. més

  • INTEMPORAL

    Nil - 15-06-2017 - 275 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Sóc persona extremadament sociable. Però alhora, portes endins, professo la més absoluta solitud. Aquesta dualitat meva convergeix de manera reeixida. Però és en els caps de corda d'ambdues polaritats on trobo la vibració exacte que em permet expressar-me de forma poètica. més

  • UN TREN ANOMENAT DESIG

    Nil - 21-05-2017 - 914 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Moltes dones viuen amb la por de que un altra el hi prengui el marit. Potser és per això que algunes fan la vista grossa quan s'assabenten que el que ha entra en joc és un home. Perquè per aquestes dones nosaltres només som un joc.... més

  • DIT DEL COR

    Nil - 09-05-2017 - 893 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Els dits de la mà són els instruments amb que duem a cap les accions de la vida diària. Però hi ha un, el de cor o també anomenat llépol, que representa la nostra sexualitat primigènia. Els nostres desigs més ocults... més

  • LIBIDO

    Nil - 15-04-2017 - 919 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema libidinós i ensems romàntic. Experiència viscuda sobre rodes de camí cap a Itàlia a una edat força jove. La meva intenció ara és immortalitzar aqueix moment de forma poètica per a delectança vostra. més

  • MENHIRS

    Nil - 15-02-2017 - 676 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Menhir o pedra del dimoni. Ací us adjunto la traducció a l'anglès i al còrnic. Per tal que pugueu gaudi visualment de llur traducció a aquesta llengua celta. Escrit durant el meu sojorn a Cornualla. més

Últims comentaris de l'autor

  • Nil | 22-05-2018 | Valoració: 10

    Venim a soles i marxem a soles. A vegades em ve al pensament la gent que he conegut i que si ara visquera, tindria cents trenta anys. Però, vet ací l'altre dia es va morir un xic veí meu de de cinquanta; el van trobar a la tassa del bater mort! A mi no me fa gens de por la mort. Voldria, quan sigui el moment, saber el dia i l'hora. Morir, deu ser una experiència magnífica, sempre i quant un no patisca. Jo, fa cinc anys, deixant un dia els pares a la porta de l'hospital, vaig tenir, mentre els mirava per l'espill retrovisor, la mateixa experiència o visió que que descrius tu al relat: els veia cada vegada més i més diminuts..... En aqueix moment vaig experimentar tristesa i i ara quan ho recorde, em dic: la vida és una mentida en sentit d'il·lusió.

  • Nil | 22-05-2018 | Valoració: 10

    A voltes la caritat es fa per dir-se a un mateix que és bona persona. I molt sovint aqueixos que demanen almoina, ho fan per vici. La caritat cal fer-la en les coses menudes del dia a dia. Jo de vegades en faig una i en acabat em pregunte si ho fet de cor o per alimentar el "Ego". Fet i fet l'haguera fet igual sense fer-me abans aquestes preguntes , me dic al final. Cal fer la caritat sense pensar-hi gaire, de manera espontània. El teu relat dibuixa una persona que fa les coses per complir i així no s'aplega al cel. Però si que, llegint-lo, aprens una lliçó: la de qüestionar-se un mateix els seus actes i forma d'actuar. Enhorabona, bon relat!, Pol.

  • Nil | 19-05-2018 | Valoració: 10

    Està clar que tard o d'hora el llibre i de retruc la paraula escrita desapareixerà de la faç de la Terra. I no serà pas en aquesta, sinó en un altra humanitat que ens ha de substituir d'aquí un bon grapat de mils d'anys. I és que el llenguatge humà esdevindrà telepàtic, sensitiu... Formes geomètriques de cristall emmagatzemaran la informació que ara és escrita. Llegint el teu relat em suggereix aquesta visió meva que et descric. Fantasiejar sobre el futur és una manera de construir-lo, una forma de descriure allò que ja és una realitat en un altre pla de consciència. Perquè fora del temps lineal de la percepció humana, el temps i l'espai s'esvaeix. En definitiva no existeix passat, no existeix futur, vivim en un constant present, tot és s'esdevé alhora. De meitat de relat en amunt segueixo el fil, de meitat de relat en avall em perdo... Però tant fa! estic fantasiejant. Salut, Nil.

  • Nil | 19-05-2018

    Montseblanc, tinc molt en compte la teva sòbria opinió. Perquè valoro la teva rapidesa en captar bo afegint-te, com a espectadora, a l'escena dels fets, amb tots els suggeriments que traspuen i denoten d'homoerotisme i amb el quals hi participes com una brillant observadora activa. I en quan a tu, Kefas. Voldria ressaltar la teva sinceritat en comentar-me. Perquè si per una banda elogies, de totes totes, el meu homoerotic poema i també per mostrar una cert dubtar o millor dit , una certa inapetència en participar-hi en aquesta dança serpentejant ercesa que és el meu poema Pleniluni,.

  • Nil | 17-05-2018 | Valoració: 10

    D'antuvi he cregut que la història era verídica, però he mirat la categoria i m'esclareix que és un relat fantàstic. Fantàstic en el sentit d'imaginat, però també en el context, a parer meu, de formidable. Una història tendra, emotiva i alhora astuta per com el personatge és capteny. Per cert, mai havia sentit el mot "tolit", adaptació de la paraula castellana "tullido", que com a equivalença té els mots: rampós, o engarrat . El primer recollit al DCVB i el segon nomésal diccionari occità. Fantàstic viatge el de les paraules...

  • Nil | 16-05-2018 | Valoració: 10

    Tothom d'una manera o altra i en diferent intensitat estima a sa mare. Només aquell qui ha tingut una mare dolenta la repudia o odia, que és el pitjor que li pot passar a hom en aquesta vida. Hi ha homes heteros que fracassen en el matrimoni per que no troben en la parella escollida l'amor incondicional que han rebut de la mare. Els que som homos, inconcientment, el nostre amor resta ancorat, de per vida i més enllà de la mort, en la figura de la mare. Per això, els més bon fills, en general, som gais. Perquè no és pot estimar a dues dones alhora: muller i mare. Llevat que hom tingui clar, que ambdues menes d'amor, no tenen res a veure. La prova està en que quan una dona esdevé mare, el conjugue masculí passa a ésser el pare de la criatura. Perquè per una mare, un fill és "lo" primer en aquest món.

  • Nil | 13-05-2018 | Valoració: 10

    Escrius super-bé! m'he sentit identificat amb aquest relat teu. Deu anys vaig estar fent mercat. I com em regatejaven! Hi ha moltes formes de regateig. Algunes són manyagues, d'altres maleducades. Algunes justificades, i la majoria aprofitadores. Jo, al final, com em coneixia, amb els ulls tancats la parròquia, el que feia és no marcar preus i quan venia una que podia pagar i alhora era d'allò més regatejadora, li afegia unes pessetes més i en acabat ho deixava en el preu que corresponia. Amb això ni enganyava ni em deixava aixecar la camisa. I és que hi ha gent que són menys considerats i respectuosos que els gossos... Salut, Nil.

  • Nil | 13-05-2018

    Bon jorn Aurora: claror rogent del dia...
    Deixa'm que et digui quelcom... , encara que jo em diferencio en tu per la meva manifesta promiscuïtat sexual. Estic segur que tu, major d'anys que jo, em guanyes en des-culpabilitat emocional. Perquè jo, per contradictori que sembli, encara l'experimento un cop consumat l'acte o l'acció sexual. Pesa tant la educació i la carregà social de la meva primera etapa de joventut, que em resulta difícil no pensar-hi. Ara, sembla... que tot està més acceptat i normalitzat, una tranquilitat per a les noves generacions.
    Cadascú és com Déu l'ha fet, deia mon avi. Tal volta a tu no et calgui esmerçar-hi tantes hores per la temàtica que toques. Els meus per la seva condició homoeròtica, m'obliguen a ésser força curós per no caure en la barroeria i vulgaritat. Quan faig les introduccions també m'hi miro molt, però, aquestes, em surten de manera fluïda. Jo, crec que el sexe, com tu també corrobores, sempre que sigui consentit, i que ambdós siguin persones adultes, és una faceta més de la vida que ens ha dat l'absolut, el creador... Per cert em regales el mot lúbric, cosa que t'agraeixo. Però he de dir-te que ja el vaig emprar, comprova-ho, en el meu poema COWBOY. Mercès per la teva, sempre, intuïtiva i sàvia opinió. Una abraçada de llum, Nil.

  • Nil | 13-05-2018

    Bon dia tinguis, Lluís,
    Agraeixo i valoro molt els teus comentaris, i per molts motius... Per la gosadia d'opinar sobre un tema, el que tracto, sense cap mena de perjudici. Perquè estarem, ambdós, d'acord que tothom és molt obert, però a l'hora d'abordar segons quins temes, per més bella i finament que els tracti, sempre hi ha aquella cosa... que fa espantar l'ocellada...
    Si el meu poema, a parer meu, és l'anell que he estat afaiçonant al llarg de 600 hores! ben calculades, el teu comentari és la maragda que li dona brillantor i visibilitat i això no té preu! Però allò que en el fons valoro del teu comentari, és el teu discerniment. Perquè tu saps que res en el meu poema hi és de manera deliberada, ans tot el contrari. Cada mot, de cap a peus, està col·locat amb una intenció, a voltes amb segones intencions, pecaminoses, bo sacsejant i excitant la imaginació del llegidor. I no m'és gens fàcil d'aconseguir-ho. A més, si et fixes tots els versos, linealment, acaben de forma harmoniosa, això m'obliga, no poques vegades a sacrificar un mot escaient per un altra que no ho és tant. Per exemple, on poso "flascó" havia d'anar "flasquet", diminutiu més acord, però massa llarg i un xic carrincló a oïda meva. Després tenim el mot "foguejar" que, entre moltes significances, la que més he trobat que s'ajustava al que volia dir és la " d'experimentar". I ja no et dic el mot "forfollar", que tot i que vol dir: "remenar". Pel catalans que coneixem la llengua castellana, pot prestar-se a una interpretació molt libidinosa.
    Fins el darrer dia, he estat més de dos mesos i mig treballant aquest poema, no he parat de canviar i alterar els mots, i tostemps amb el neguit que sortís publicat abans que jo fes la modificació corresponent. Encara ara, resta obert a fer-ne alguna. On posa "desinhibit em dono, havia d'anar: "pes mort em dono". Que expressava molt bé la meva passivitat en el moment de màxima excitació sexual, però que sonorament em semblava que digués:" Peix mort", no ho trobes?. Bé, comptat i debatut, "en resumidas cuentas", estic molt cofoi del resultat, i no em fa res que "perdi" tantes hores de la meva vida, en donar vida escripturada a les meves experiències viscudes. No!. Perquè, sé, que darrere d'aquestes, sempre hi ha algú que, com ara tu, hi participa en delectant-se. Salut, Nil.

  • Nil | 12-05-2018 | Valoració: 10

    Curtet, però llarg, aquest relat teu, en significança. Preciós això de brodar estels en fil d'or al cobrellit. Tinc un amic, un senyor major, que també volia ésser ballarí. Però fa 65 anys, esser-ho era de "marietes" i ara es dedica a la seva segona passió, la pintura artística. Tot i que s'ha guanyat les garrofes fent de pintor de brotxa grossa. I encara el teu personatge masculí és un advocat reputat.... i fa diners...

  • Nil | 12-05-2018 | Valoració: 10

    Una descripció molt minimalista. Un escenari on el roig descolorit és colofó de fons
    unes experiències viscudes. I l'espill! l'ull, la retina que reté imatges del passat. Una porta que quan s'obri, deixarà entrar una alenada d'esperança. Molt i molt bonic Rudrip. Salut, Nil.

  • Nil | 12-05-2018 | Valoració: 10

    Jo sempre quan he anat a una entrevista acostumo a ésser, de manera molt subtil, l'entrevistador i no pas l'entrevistat. Per més necessitat que he estat, si el lloc i la persona no m'escau, passiu-bé!. La veritat és que tostemps m'han agafat a la primera i de currículums no he enviat mai més de cinc en ma vida. I això que he treballat en vint llocs, potser, diferents. En una entrevista, l'entrevistadora, madrilenya, "marcando paso" tot ella muy castellanita. Vaig dir-li: en que vols que et parli, en castellà o en català. I ellà en digué: en castellano!, ademas aquí todo el mundo habla en castellano. I jo li vaig respondre-li: Ah! que són estranjeros?. La madrilenya va posar una cara com de " adiós muy buenas!. Al cap de quinze dies em trucava per concedir-me la feina. Però, jo vaig respondre-li molt educadament: moltes gràcies per haver pensat en mi, però no m'interessa...no me veo todo el santo dia el tractor cortacesped.
    El teu relat m'ha fet recordar aquest fet i és que a vegades quan un es manté fidel als seus principis i es quan la sort actua favorablement. Una entrevista amb un humor molt nostrat, fí i enginyós, com sempre. Salut, Nil.

  • Nil | 11-05-2018 | Valoració: 10

    Interpretar un somni no és gens fàcil. Interpretar-se'l un mateix tampoc ho és. Però a vegades són portadors de missatges en forma de pistes. Si hi ha quelcom que t'amoïna, segur que, aquest somni, té relació amb això. Potser has de prendre una decisió laboral, familiar...etc i la teva por interna ho visualitza amb un precipici, una fai . Tal volta aquest precipici és un bon presagi. No ho sé pas... Un afer de dones? La femina que mostra el seu pit, mentre neda al teu costat. Tu sabràs! Sort, Nil.

  • Nil | 10-05-2018 | Valoració: 10

    Sóc un enamorat d'aquesta plaça. No cal que anomeni que és allò que m'ullprèn d'ella... perquè coincidiria amb la significança dels mots del teu bell poema. Ara bé, la única cosa que m'incomoda d'aquesta plaça és veure tanta gent atipant-se de menjar, com si al món no hi hagués altres, com ara jo, a qui li costa Déu i ajuda omplir la nevera.

  • Nil | 10-05-2018 | Valoració: 10

    Anys enrere havia llegit en alguna paret l'eslògan: Poble armat, poble respectat! Amb el transcurs dels anys he pogut constatar que quanta raó tenia aquests quatre mots. Com som un poble desarmat, ens humilien, ens espolien i si no ens maten és perquè som dins d'Europa. Els catalans, fins ara, hem estat pagant el nostre deute càrmic. Lluny resta el nostre valent crit de: Desperta ferre! Ara, Catalunya és Terra de pau, on s'està forjant una nova manera d'entendre la democràcia i la llibertat de l'individuu en consonància amb la col·lectivitat nacional que el constitueix.
    El teu poema palesa aquesta nova arquitectura que ha d'estendre's arreu del món. T'admiro, ferrenya dona patriota....Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: