Meryl

14 Relats, 14 Comentaris
15639 Lectures
Valoració de l'autor: 8.89

Últims relats de Meryl

  • Sensació d'estiu

    Meryl - 19-11-2011 - 519 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    He tornat, després d'uns quants anys per deixar constància d'aquest record que em va assaltar l'altre dia. Un record molt emotiu que em va fer vessar llàgrimes i em va fer pensar en com canvia tot. més

  • El nen

    Meryl - 17-02-2009 - 716 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    ... més

  • El bus

    Meryl - 12-05-2008 - 1051 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Avís als amants dels trens, dels busos, dels taxis, etc. no penso parlar d'una història d'amor impossible i desafortunat entre una persona i un bus. Em sap greu decepcionar el col·lectiu, però el títol podria haver estat perfectament qualsevol altre. Els títols no són el meu fort. més

  • Nota de suicidi del boig solitari

    Meryl - 21-01-2008 - 930 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Inspirat en la vida i obra de van Gogh. Els escriptors, igual que els pintors, són artistes molts cops més coneguts i admirats per la seva obra que no pas per ser, molts d'ells, persones humils, tendres, amb sentitments i un gran cor. Potser és per falta d'afecte que el món no funciona com hauria de funcionar, una abraçada podria haver-lo ajudat a superar la seva bogeria, però això tampoc no puc assegurar-ho. ''All you need is love'' (tot el que necessites és amor) Com solien dir els Beatles. més

  • Idil·li (2)

    Meryl - 17-07-2007 - 1031 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Amor dolent. Amor on has anat? M' has deixat sola enmig del mar, amb el vaixell a punt pel naufragi. No sé nedar, amor. Com me'n sortiré? Vine i ajuda'm. més

  • El pastís

    Meryl - 26-06-2007 - 1097 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Un pastís apareix a l'ampit d'una finestra, un fenòmen paranormal...dos personatges paranormals se'l troben. És una trobada realment paranormal amb el seu desenllaç paranormal. més

  • La Terra

    Meryl - 29-05-2007 - 943 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... més

  • Conversa telefònica

    Meryl - 24-05-2007 - 1725 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Un dimarts qualsevol, una noia d'accent argentí i veu melosa, va decidir fer una enquesta telefònica a casa meva. Concretament al meu pare. Heu tingut mai la temptació de...bé millor no us ho explico i us ho llegiu, no? Si us explico el final, quina gràcia té? Relat basat en fets reals. Tant reals que es podria dir que formen part de la meva biografia, però el que es diu a les pel·lícules és allò de: "Basado en hechos reales" i queda molt bonic. Doncs ja ho sabeu. No està basat en fets reals. És un fet real. més

  • Ara

    Meryl - 19-05-2007 - 1105 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No respecto mètriques. No respecto rimes. Només escric perquè és la meva obligació fer-ho i hi ha algú que s'ho mereix. Algú que potser ja no sap llegir ni parlar, però que s'ho mereix. Un text en prosa no podria expressar tot el que necessitava expressar. Un poema. més

  • Idil·li

    Meryl - 11-05-2007 - 1143 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una nit, cap allà a les dues i mitja de la matinada, estava ajaguda sobre el llit intentant adormir-me. En aquests moments és quan les idees més absurdes i alhora les més brillants assalten el teu cap, però et fa mandra aixecar-te per escriure la teva meravellosa idea i deicideixes intentar memoritzar-la. Sempre ho he intentat així, però veient el meu fracàs, ara, cada cop que em passa m'aixeco, encenc el llum i escric. Estava escrivint, amb una son que gairebé no hi veia, però escrivint. Em sentia bé escrivint. I mentre escrivia la meva meravellosa idea en un tros de paper se'm va acudir una altra idea. Aquesta és la història de la segona idea. No pas de la primera. Sento haver-vos decebut, però aquesta és la història de la segona idea apareguda cap allà a les dues i mitja de la matinada d'un dia qualsevol. Espero que us agradi. més

  • Monstre

    Meryl - 11-05-2007 - 1077 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M'exciten les lletres, m'enamoren les paraules. Aquest és el meu minirelat fantasiós. més

  • No et quedis al banc dels suplents

    Meryl - 08-05-2007 - 1409 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    Ella era una noia normal. Deprimida. Enfonsada. Ja es veia acabada. Com una espelma que es consumeix lentament sense que ningú se n'adoni. Quin és l'autèntic significat de la vida? No cal pensar gaire, ser feliç. Com és la mort? No és tant cruel com molts pensen. Només s'endu a qui pertoca. No desitgis morir abans d'hora. més

  • Vestits de dol

    Meryl - 27-04-2007 - 1613 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    En una guerra les persones moren injustament, però no són les úniques. La natura també batega, viu i creix, i lamentablement mor en mans dels humans. Aquesta és la història d'un crim. Aquesta és la història d'una guerra. més

  • Carta a un exmarit

    Meryl - 25-04-2007 - 1280 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La venjança és un plat que se serveix fred. Aquesta és la venjança d'una lletreferida que té el cor trencat. més

Últims comentaris de l'autor

  • Meryl | 16-02-2009

    fas un text entretingut alhora que vas conduint el lector cap al final esperat, que dóna un gir inesperat i es torna encantadorament senzill.

    sí, m'empeny la sana curiositat i ara donaré un volt pel teu blog.

    encantada :)

  • Meryl | 08-05-2008

    -no posar títol en un comentari o en un relat hauria de ser possible. la decisió de no posar-hi títol i la satisfacció de ser una petita, minúscula transgressora m'encantaria. crec que el fet de no donar-li títol ja és descriure'n el contingut.-


    ei.
    gràcies per l' e-mail. m'ha sorprès bastant, perquè feia temps que m'havia oblidat de tot això i del plaer de llegir sense haver de passar pàgines.

    jo sóc -o era- bastant de tòpics, històries amb finals decepcionants o sense final i aquestes coses, últimament ni això.

    a veure si m'hi torno a posar i faig alguna cosa.
    seguiré llegint-te, amb calma, que el meu temps va a pes d'or -bàsicament perquè no me'n queda- i el meu internet no funciona ni a tiros.

    m'ha donat la sensació, llegint el relat, que escrius com parles i que parles com raja, així natural, sincer. i m'ha fet somriure. tot tan ben pintat i tan bufó.

    podria estar escrivint fins demà, però clar...
    no cal, no?





    salut pivotatomic!
    fins la pròxima

  • Meryl | 08-02-2008 | Valoració: 10

    m'ha agradat llegir tot això, és un homenatge a l'optimisme i a la felicitat, magnífic. I mentre llegia em sentia bé. Còmoda, com si ens coneguéssim de tota la vida i tu m'estiguessis parlant. Tens raó, si et pares a pensar...tots tenim alguna cosa a veure amb la diabetis, de prop o lluny.

    Segueix escrivint.
    Petons!

  • Meryl | 06-02-2008

    mmm el títol del pròxim relat serà "ja tinc dos relats publicats, visca!" ?
    ajjaja

    molt directe, graciós, provoca somriure i petita riallada.

    espero un següent relat per conèixer el teu esperit de relataire.

    I a pel següent!

  • Meryl | 06-02-2008

    mmm
    jo també sóc ESOniana (per poc temps, però encara)

    i m'agrada molt el teu estil, lliure, emotiu (però sense passar-se), lleuger, ràpid i agradable.

    Jo li posaria "Llumetes de Nadal, tristesa i soledat"

    (per cert...això de pensar títols tampoc és el meu fort jejej)

    petons!
    i segueix relatant :)

  • Meryl | 23-01-2008

    té quelcom que em fa rellegir-lo i pensar-hi i donar-hi més voltes i cada cop m'agrada més. La poesia no és el meu fort, però aquest poema és entremaliat, sí i m'atreu.

    felicitat i molta prosperitat literaria! ;)

  • Meryl | 20-09-2007

    En el sentit literari, no pas culinari. Ben estructurat, amb un final que era de preveure només llegint les primeres línies del relat, però que per tant no m'ha decepcionat.
    Un tema molt original, tot i que detesto les aletes de pollastre...m'has robat un somriure i alguna que altra rialla. Jajajj. Per últim juro solemnement que mai no clavaré una queixalada a cap aleta de pollastre fregida o sense fregir.
    Que escriguis de gust!I gràcies pel teu relat ^^

  • Meryl | 31-05-2007 | Valoració: 9

    ...la dolça poesia que surt de dins teu, et seguiré llegint per emocionar-me i sentir amb els teus relats. Magnífic, el dol pel passat, la sensació de no poder-se'n sortir, de no poder-se oblidar de l'amor sentit, però alhora ser coscient de que tot s'ha acabat i que seria estúpid tornar enrere i la mirada furtiva cap al futur.

    Desitjosa de llegir-te (quan tingui temps, que últimament... :D) i molts petons virtuals

    Meryl

  • Meryl | 26-05-2007 | Valoració: 10

    com el cafè.
    Una trama enganxosa (en el sentit bo de la paraula) i un final original.
    Què se n'ha fet d'aquell príncep blau? S'ha convertit en un home qualsevol, però que encara li continua rondant pel cap.
    Molt fresc, sense floritures innecessàries.
    Genial
    Un petó gegant d'un monstre devorador de relats
    Meryl

  • Meryl | 15-05-2007 | Valoració: 10

    De vegades són els nostres pares qui es comporten com criatures. De vegades som nosaltres. No és que se sentin superiors ni que ho siguin; de vegades et repten amb paraules plenes de malícia a que facis alguna cosa impossible i esbojarrada. De vegades volen demostrar-te i fer-te sentir inferior.
    De vegades.
    I de vegades ens estimen. Potser massa. Però si no ho fessin així no serien els nostres pares. Serien els pares d'algú altre i la nostra vida estaria mancada d'aquest goig de discutir, perdonar, suportar i ser suportat. Volen que reconeguis els seus mèrits, però els teus són tallats de soca-rel com tots els teus somnis. Ja sabem que són impossibles. Però somniar agrada a tothom. Potser volen viure en nosaltres els somnis que els seus pares (els nostres avis) els van tallar a ells. Potser s'obliden dels nostres i els menyspreen. Potser. Pares i fills anem d'un extrem a l'altre. No podem trobar l'equilibri, però tampoc no ho voldríem. Qui vol una vida perfecta i sense esforç? És difícil d'explicar, però tu ho has aconseguit.
    És així.
    M'emociono.
    I petons.

    Meryl

  • Meryl | 11-05-2007 | Valoració: 8

    Que booo!!! M'ha encantat. La manera com la imaginació de la criatura va volant fins que arriba el desenllaç esperat.
    Molt agradable de llegir.
    Molt divertida també.
    Un petó.
    Meryl
    PS: ja no hi pensava!són coses de la meva mala memòria, jeje.. Gràcies pel comentari.

  • Meryl | 10-05-2007 | Valoració: 9

    Commovedora, trista...i em fa pensar...si la Clàudia no hagués conegut mai el Jaume hauria estat feliç? No. Vivim per estimar i morim per estimar. De vegades sembla trista la nostra existència, però sense aquesta tristesa no podríem ser feliços. La noia volia morir per alliberar-se del seu patiment, de pensar que potser el seu Jaume havia mort i l'havia oblidada per sempre, però tot i així també tenia por de morir perquè, potser per alguna casualtitat, el seu estimat seguia viu i si ella moria qui la recordaria?
    És com una lluita entre el sofriment i l'esperança.
    Gràcies pel teu relat.
    Un petó molt fort.
    Meryl

  • Meryl | 10-05-2007

    també m'encanta la teva biografia...jejej.

  • Meryl | 10-05-2007 | Valoració: 8

    si jo comencés a explicar sobre família, futbol i passions...no acabaríem mai, però crec que no ho faria mai com tu. Està molt bé el teu relat. Això del fill apassionat pel futbol em sona bastant. Potser és a causa del meu germà, pare, avi (i vés a saber fins on continua la història) inclús jo m'hi he vist ficada pel mig. I pensar que només és un cos rodó que es mou per un camp de gespa i que, a diferència de les 'caniques' tot i tenir-hi bastantes semblances, mou tanta gent.
    Molt ben escrit i amb un cert punt humorístic, però no exagerat. Enhorabona.
    Molts petons!
    Meryl

  • Meryl | 06-05-2007 | Valoració: 10

    ...sí, sí, sóc de Súnion...(3r d'eso) jeje.. També jugo a voleibol, sísí...

    Molt bo. M'ha transmès d'allò...com dir-ho? Simplement és que és genial. Són dies en que et sents cansada de fer sempre el mateix i t'acabes convencent de que tot és igual, però decideixes fer-hi alguna cosa per canviar, per ser diferent, fer de la vida alguna cosa especial, radiant. M'has fet pensar...(i mira que això amb mi és difícil...jejje.)

    Encantada de llegir-te, conèixer-te i saludar-te
    Un petó molt gran

    Meryl

    PS: algun dia que tingui més temps et continuaré llegint
    :D

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: