Una reivindicació, la dels teus mots, de dues classes de goig: el goig per la poesia i el goig de viure, ambdós bellament ensamblats. Calen més poemes com el teu.

Relat presentat al Repte Clàssic 383 , proposat per deomises .

No entenc el propòsit del comentari precedent. De fet, em sembla més aviat un despropòsit. QUÈ no li satisfà del llenguatge? Quan hom valora sense argumentar, l'única cosa que demostra és mala intenció, poc de criteri i menys imaginació.
I més encara per criticar un relat on apareix el Marçal, que és el contador d'històries més eficient de tot Tavanne i un dels més suggestius, amb tota la càrrega de defectes que té, o precisament per això. És tan terrenal!
Bé, i la segona part del relat, la de la Milena i el Dídac, que fa tant de patir... Aquests dos personatges tenen una relació ben tempestuosa. Se'n van d'un extrem a un altre. Potser aquest extremisme és el que els uneix. Faran potser les paus?
Salutacions.
Et vaig llegint, tot i que tinc poc costum de comentar.

que aquest és un poema preciós per ser recitat. Lluny de representar un problema prosòdic, l'ús de les comes i no dels punts als versos centrals és, per a mi, un encert, ja que li atorga al lament una major sensació d'urgència, d'ansietat. Més dramatisme, en definitiva.