M'encantaaaaaa!
fas que les pitjors paraules sonin dolçes i senzilles i aixó és tan dificil ...
m'agrada el teu estil , sort .
Et continuaré llegint.

Sempre els mateixos camins...
com si no existisin de nous i encara que saps que hi son , continues ...

Jo he decidit endinsar-me al bosc..
tu?


genial ...

gracieees MANFRED!
en realitat aquest escrit es producte d'un projecte amb uns amics , en que habiem d'incloure unes quantes paraules..
en aquell moment llegia Dorothy Parker,,,
una contista espectacular .. el meu TDR va sobre els seus contes i els de la nostra M.Rodorea... genial ....
llegui-les!!!

Reflexions ..
les coses ja no són com ho eren abans, tothom canvia i dins nostre també.
Jo anyoro a la Marta del pasat i espero impacient la del futur ; sempre intentant que les engrunes del pasat quedin per a ser millor el meu jo que vindrá.
Però a vegades la única solució és mirar al pasat ,rectificar i axí estar a gust amb un mateix!

Estimat Enric,
Espero que aquest manyoc de paraules et recordi que sóc aquí per al que necesitis :)

MEDEA

m'encanta aquest relat ! molta descripcio dels sentiment com si fos una imatge , una pel·lícula ... m'ha agradat llegirte i aprofito per donarte les gracies per comentar-me , sóc nova com a escriptora i m'he sorprés jeje ...
aviam si trobo temps per escriure més , cada dia en tinc més ganes!

BONNE ANNEE !

sencillament ... m'encanta :) ja m'ho va dir la Clara (camins) que escrius molt bé i m'he passat per llegir-te una estona i m'ha agradat tan ...

Es genial!! ple de tedressa i has aconseguit que pensi en ma vida mentre llegia !! m'encanten els teus poemes xiketaa!
per cert , saps qui sóc oi? :P
un besitooo i acuerdate de la luSs*