Hola Nuriagau!

Feia temps que tenia pendent llegir alguna cosa teua, i he començat per aquest atret pel títol.

A mi m'ha semblat diverit, perquè com he llegit en altres comentaris m'he sentit identificat, supose que per la meua qualitat d'home: supose que serà més habitual que nosaltres rebem el temut "ja t'ho vaig dir", i també que com apunten per ahí eixim perdent en les batalles dialèctiques.

Em quant a l'estil em pareix impecable. Jo sempre intente als meus relats que es puguen llegir fàcilment que és el que tu has aconseguit.

Em fa molta il·lusió llegir comentaris per veure què opina la gent del que escric. A aquest he arribat altra vegada per casualitat. Abans m'arribaven els comentaris al meu correu electrònic però ja fa temps que no és així, no sé quina serà la raó.

D'aquest relat en particular volia un comentari perquè em feia la impressió quan vaig acabar d'escriure'l que l'estructura no quedava massa clara per al lector. Em pareix bastant difícil contar les coses sense que pareguen evidents, creant emoció sense passar el límit que faria que el lector no comprenga certes coses.

Així que gràcies pel comentari, sempre són útils.

Respecte del meu nom virtual va estar justament a l'inrevés. Ja fa molts anys vaig decidir posar-me Mataranyes perquè era el malnom del meu iaio. Després el vaig utilizar per a aquest relat perquè representa el meu jo a l'altra banda del monitor.

Núria, però avui que he penjat un relat estava repassant comentaris per i no havia llegit aquest. Pareix mentida després de tant de temps, però les gràcies no caduquen, no?

Salutacions

Abans per que res gràcies per comentar un dels meus relats. Ja feia temps que ningú ho feia i has estat tu qui ha fet que tornara a aquesta pàgina després d'algun temps massa ocupat en quefers odiosos però necessaris.

Com dia al títol del comentari jo sóc més tija, perquè l'arrel com dius tu et dona seguretat i jo sóc tot el contrari. Jo sempre estic exposat al vent, als amics, als companys i el que és pitjor: a mi mateix.

No he tingut fins ara aquesta sensibilitat literària per escriure o apreciar suficientment la poesia. I es que allí a la tija, la corfa no deixa penetrar els sentiments.

Però que seria de la tija sense l'arrel?

Així que espere que aquesta simbiosi literària continue.

té raó en sentir-se una mica ofesa, quan l'home diu que ella és la "seva" parella. Però tu saps Bruixot ( supose que millor que jo, pel domini del llenguatge que puc apreciar als teus relats) que el llenguatge és molt masclista i una mica traïdor, i que per a ser políticament correcte, i no ofendre ningú, hi ha que pensar molt les coses, com li succeix al protagonista del teu relat; però no sols en aquesta situació sinó en moltes altres.

Aquesta és la conclusió que trac del teu relat: que difícil és ser políticament correcte!

Per altra banda i com ja tan dit en altres comentaris, és un relat divertit i fàcil de llegir.

com tot el que he llegit de tu fins el moment.

M'ha agradat molt. És un relat divertit, que es llegeix fàcilment. M'he de quedat amb ganes de saber més coses sobre aquesta formiga.

Després de llegir al fòrum el que va passar amb el tema del plagi, he dicidit llegir el relat de la discòrdia.

Realment el relat està molt ben redactat, i es fa fàcil de llegir, ja que descrius molt bé la situació. Aquesta qualitat, potser, l'admire més perquè és la que falta als meus relats, jo vaig directe a l'assumpte, i clar , no cree la tensió que tu li has donat al teu relat.

Felicitats i bon any.

és una bona manera d'apartar-se del tema gelosia sense refererir-lo al tema estrella: l'amor.

Els xiquets són gelosos per natura. Volen ser el centre del món i més encara si estem parlant de cridar l'atenció als seus pares.

Després, però, hi ha aquella xiquets que no poden suportar no ser el centre de tot, i són bastant pesadets, com la Berta del teu conte.

En definitiva, m'ha agradat.

És un relat divertit. Quanta imaginació que tens!

Tenia un altre pensament per plasmar-lo al comentati però se m'ha escapat, Aquet pensament té vida pròpia... ves tu a saber on anirà a parar

Tan sols et puc dir això: fantàstic. Respecte a l'estil i tot això no m'atreveisc a dir res a ningú ( alguna vegada he dit alguna cosa, però no és l'habitual), ja que no em trobe capacitat.

Jo em fixe en l'originalitat dels relats sobre tot, en la història en si mateix, i tu, Mandalf te n'ha eixit. No t'havia llegit mai però eres un nou referent per a mi.

... tan sols de pensar que la societat conforme avança tecnològicament poguera arribar a un estat com el que descrius on els sentiments són desterrats i sols conten els coneixements des de la seva vessant més positivista.

Hem recorda en elagunes coses a "1984", on Geoges Orwell també fa s'aventura a descriure una futura societat tencològica i completament controlada pel "Gran Hermamo".


El relat em pareix fantàstic. Menys mal que deixes una finestra oberta...

Tot i que no conec aquests llocs tan emblemàtics que digueu, em puc fer una idea pel relat de ajfuster del que pot suposar per a vosaltres. Bé , ànims i no deixeu que la melanconia no us permeta veure altres llocs, persones, o coses importants com el llibre que publicarà la Conxa. aquest ningú no el pot tancar.

Tot i que no conec aquests llocs tan emblemàtics que digueu, em puc fer una idea pel relat de ajfuster del que pot suposar per a vosaltres. Bé , ànims i no deixeu que la melanconia no us permeta veure altres llocs, persones, o coses importants com el llibre que publicarà la Conxa. aquest ningú no el pot tancar.

trobar-me amb un company del País Valencià, encara que jo sóc d'un poc més cap a baix: de la Vall d'Albaida.

El teu relat està molt bé. Amb final sorprenent, com ja he dit que m'agraden en altres comentaris: això sí que es pendre's les coses al peu de la lletra.

Respecte a la referència al canvi climàtic, potser acabarem tots així mig bojos, perque aquests canvis de temperatura no són normals.

Així és sí, et donen ganes de fer moltes bogeries. és més tens ganes de fer la més grossa possible, si és junt amb la teua parella, és clar, i també fins que... t'adones que se t'ha acabat el ron.

I això sí que és odiós, despertar-te en mig d'una bogeria perquè s'està acabant l'efecte de l'alcohol.

A banda de tot això m'ha agradat el teu relat, és fa fàcil llegir-lo, que no és poca cosa.

Ah! les comparacions per quantificar l'amor, molt originals.