Aquest misatge que ens porte noves de vegades bones i d'altres no tant.
Un poema fet a mida.

Aquesta festa major, es mol coneguda, enguany vaig veuren un reportatje a la tele, i va semblarme fascinant.
Participar-hi deu ser una pasada.

Aquesta explosió de llum i colors al cel, la trobo meravellosa.

Amb aquest poema a la teva amiga, demostres tenir un bon cort. A mes d'escriure be, ets persona, i aixos s'ha agraeix.

Es com si lleigis una cronica d'un diari quansevol, pero aquesta te quelcom , et fa sentir, casi podrie dir que he estat a aquelles terres amb el protagonista.

Aixis pintes aquest mon, i els sentiments. Es un relat mol bonic.

Sempre em quede aquesta dolçor de paraules, que fas anar per escriure al amor.

No havia lleigit mai una descripció de la tristesa tant bona.

Magnific, paraules ben triades. Sentiments que arriven al cor.
Quant vols, ets unic.

Un sentiment que es fa veure la vida d'unaltre manera, i ens fa sentir estimats.
Un poema escrit amb mol de sentiment vers la teva amiga.

Escrius d'una manera que arrives al cor, i les teves paraules son com un martell que ens colpeija fins fer-nos reaccionar.
Molt be .

Un mon que perd el nort, pero gracies a persones com tu, l'estimem.

He lleigit relats teus que son realment bons, pero d'altres, com aquest, no hi ha Deu que els entengui. A veure si ens hi esforçem una mica mes i no escrivim quansevol cosa.

Potser es dificil entendre les matemàtique, pero els teus poemas, deunido també. De vegades ens saps molt, i d'altres penso que te'n fots del personal.

Si tots ens dediquesim a relatar el que fem un dia, a cada cinc minuts, aixos seria un aburriment, no et sembla?.