Foto de perfil de Maria Montoriol

Maria Montoriol

2 Relats, 10 Comentaris
756 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Benvolguts companys de tinta,

Us presento una agosarada filòloga que va perdre l'enteniment i degut a les dificultats per trobar feina, va decidir arriscar-se a cursar el Grau d'Informació i Documentació (per allà el 2009 crec que era...) per poder treballar rodejada d'els seus estimats llibres.

En el món laboral, va tenir sempre feines relacionades amb la seva formació: recepcionista en un veterinari, hostessa informativa, peona en cadenes de muntatge, professional de la neteja, etc. Va atrevir-se a fer una breu "intrusió" en el món de la correcció i la traducció. Però era més de literatura que de llengua i no s'hi va llençar de ple.

El que deleix més a aquesta filòloga frustrada, és, com ja haureu endevinat, la literatura. Des de petita, fou una feroç devoradora de llibres i una escriptora autodidacta. Va estar molts anys atacada pel síndrome de la pàgina en blanc i ara ha tornat a mossegar aquesta gran passió, tan lligada a la lectura. Podeu gaudir dels seus relats en el següent bloc:

http://ratpenatdebiblioteca.blogspot.com.es/


Per acomiadar-me, us deixo un fragment d'un relat seu:

"El cant de les sirenes cada vegada s’elevava amb més força i ressonava, intensament, dins meu. Les reserves de cera que emprava per ensordir les seves temptadores melodies, s’estaven esgotant. I ja no tenia cap més arma per protegir-me del seu encisador reclam."

Cant de Sirenes

Últims relats de Maria Montoriol

  • EL NEN DELS ULLS VERDS

    Maria Montoriol - 16-04-2015 - 256 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Qui no ha buscat refugiar-se dels seus problemes entre les càlides pàgines d'un llibre? La lectura estimula la nostra ment i fa possibles tots els somnis. Llegir ens fa infinits! més

  • CANT DE SIRENES

    Maria Montoriol - 03-03-2015 - 500 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Un dels motius pels quals he escrit aquest relat és per subtitular el dolor que s’està infligint a aquells que no tenen veu. Són moltes les persones que han de patir condicions extremadament dures en la seva vida quotidiana: s’enfronten a obstacles insuperables, a la indiferència dels podero més

Últims comentaris de l'autor

  • Maria Montoriol | 18-04-2015

    Moltes gràcies pel comentari Imma! I tant, els llibres fan "més suportables" els nostres problemes i escriure també contribueix a difuminar els sentiments de tristesa i solitud.


  • Maria Montoriol | 06-03-2015

    Tota la raó Sergi, de moments dolents en passem tots i dins de totes les tragèdies, podem visualitzar molts puntets de llum. Però una de les característiques dels trastorns depressius és que la persona que la pateix està incapacitada per veure'ls. En aquests casos, és imprescindible (a més a més del recolzament familiar i l'esforç del pacient) un bon tractament mèdic i, malauradament, el servei sanitari no ofereix un tractament integrador.

    El dimecres vaig escoltar el punt de vista de Jorge L. Tizón sobre aquest aspecte de la depressió al programa "Retrats" i, segons la meva experiència, coincideix amb la realitat. Espero que, mica en mica, prenguem consciència que és un problema que ens afecta a tots i que no és cura només amb fàrmacs.









    http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/retrats/jorge-l-tizon-a-retrats-un-dels-exits-comercials-mes-importants-del-nostre-temps-es-el-mercat-de-la-depressio/video/5474019/

  • Maria Montoriol | 05-03-2015

    Moltes mercès Montserrat per dedicar uns minuts a llegir el meu escrit i dedicar-me aquestes paraules. Vaig fruir molt creant-lo, però també vaig vessar alguna llàgrima. El tema de la depressió i el suïcidi, malauradament, encara són tabú a la nostra societat. I en un moment en que les tasses de mortaldat relacionades amb aquesta malaltia han augmentat degut a l'actual situació de crisi, trencar el silenci, és una obligació.

  • Maria Montoriol | 04-03-2015

    Moltes gràcies per donar-me la benvinguda i llegir i comentar el meu relat. Intento evocar de forma sincera i directa tots els meus sentiments sobre el paper. Parteixo de les meves vivències, però també incloc totes les experiències que vaig absorvint de les persones que em rodegen. Aquests últims mesos he escrit força, a veure si m'animo a publicar algun text més!

    Ens llegim!

  • Maria Montoriol | 04-03-2015

    Moltes gràcies pel teu comentari Aleix! M'alegro que sigui un relat que atrapi i que desemboqui en diferents sensacions i interpretacions. Com tu has comentat i també m'han dit altres lectors, han llegit un desig de llençar el dolor a les vies del tren. De fet, la meva idea era plasmar les sensacions i el resultat d'estar immers en una profunda depressió i voler acabar amb l'enfermetat anorreant el seu envoltori, és a dir, el propi cos. Però aquesta interpretació també és suggerent i també coincideix amb el missatge final del text. Ja que s'entreveu que la protagonista lluita per recuperar-se de les seqüeles físiques i emocionals d'aquesta fatal malaltia.

    Moltíssimes gràcies per llegir-me!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: