ara ja ho puc dir, estimo a la meva manera i sí, com jo vull

Gràcies per aquest relat!
Em sento taaaaaaaaaaan identificada!

Ah! després de totes les coses que et dec i que no sé com agraïr-les, només se m'ha ocorregut de la manera que millor sé!
Per tu: http://www.relatsencatala.cat/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=978607!


(L)

se m'havia oblidat, podries escriure la continuació d'aquest relat, no?
M'he quedat intrigada de si t'accepten o no... jajaja

Un petonàs i bon nadal! :)

jo també sóc esquerrana, però no contrariada... A casa sóm quatre, i dominam les esquerranes jajaja, llevat de mon pare que està una mica marginat per no ser-ho XD
El meu problema, és que quan vaig a qualsevol lloc, me la lien parda... com estic acostumada al costat esquerrà...
Bé, després de tot aquest rollo sobre la meva vida... m'ha agradat molt el relat :)
Per sort la societat ha avançat!

Una abraçada, Maddi

m'has enamorat(però en el bon sentit)!
També he llegit l'altre i escrius taaaaaaan bé!

amb una paraula, Perfecte :)

un petó! i mai deixis d'escriure, sisplau :)

Ahir em vaig llegir aquest relat, però no sé perquè no ho vaig comentar XD

m'ha agradat molt! és molt macu i directe!
I és que l'amor és així, no? :)

Gràcies per comentar-me !

Una abraçada!

M'has deixat... no sé la paraula, però joder...
què vols que et digui? és que m'he quedat sense paraules!
Espero que no tornis a passar per aquest moment...

Saps? M'ha agradat molt la teva biografia :)
tens família basca, potser?

Un petonet!

primer, gràcies per comentar-me :)
m'ha encantat el relat, no sé... em sento una mica identificada... serà això.
Molt macu!

Et seguiré llegint!

Estima'l i no el perdis,
et seguiré llegint!

per aquest relat tan macu :)
et seguiré llegint!

Gràcies per tot Sergi, t'ho dic de veritat.
Gràcies per tot,

Una abraçada molt forta,

Maddi

La veritat, a mi m'ha agradat molt. Des d'un principi m'ha enganxat la història i la protagonista. És tan tímida! El final està bé, si haguès set feliç seria molt no sé... M'agradaria que l'allarguesis una mica més, de totes maneres així està perfecta.

Un petonàs i et seguiré llegint!

Molt macu. Pobret, ens passa moltes vegades i creiem que amb l'alcohol ho oblidem... M'ha passat unes quantes vegades...
M'ha agradat molt i està molt bé com està escrit, i si és veritat, espero que no et passi més, i que la oblidis de veritat.

Un petó Arnau! i m'encanta el teu nom jeje!

Vaja, no pensava comentar-te ara, però he llegit aquest relat, i la veritat... Jo també sé la història de la meva àvia gràcies a persones ajenes de la mateixa... Però hem d'entendre que no és fàcil contar-ho... Gràcies per aquest relat i esperc que algun dia t'enteris de més coses sobre la teva família i les comparteixis amb nosaltres(si vols, és clar). M'ha agradat com està escrit, una manera molt maca.

Un petó Mon Amour!

aish déu meu! doncs jo noto que és un relat molt macu, i que l'escritora està feliç! m'equivoco? jajaja, m'ha agradat molt! et seguiré llegint :D
una abraçada!