Foto de perfil de L'insomne xerraire

L'insomne xerraire

Barcelona,

11 Relats, 35 Comentaris
14658 Lectures
Valoració de l'autor: 8.91

Biografia:
Parlo en somnis, qualsevol cosa que dic és producte de la meva ment en estat de plena inconsciencia. No m'ho tinguin en compte, i si m'ho tenen... m'ho diguin. El que normalment la gent diu o fa és a causa d'un acte de reflexió prèvia; no és el meu cas, jo tant sols sóc... un insomne xerraire.

Per a qualsevol insult, queixa o premi literari ;-), podeu adreçar-vos a: elinsomneparlante@gmail.com

Últims relats de L'insomne xerraire

  • L'evolució dels "pajillerus"

    L'insomne xerraire - 25-02-2009 - 834 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Fa ja temps vaig elaborar una teoria; teoria pròpia d'una ment insomne i malalta com la meva, però... teoria al cap i a la fi. La teoria es basa en la idea que, en l'actualitat, els homes, ens fem les palles amb la mà esquerra, a part dels esquerrans que ho han fet així sempre i no han notat substancialment cap canvi referent a això, i a excepció clara d'un cosí meu que em va declarar, que per qüestions de descomunal grandària, ell sempre se les havia fet a dues mans. Però excepcions al marge... A qué es deu el canvi en els "pajillerus" (anteriorment) destres? més

  • Wasabi

    L'insomne xerraire - 08-07-2008 - 955 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    L'arròs començava a emetre la xiuladissa característica de quan ha absorbit tota l'aigua després de l'ebullició. Era el moment de retirar-lo del foc, destapar-lo i cobrir-lo durant quinze minuts amb un drap. Mentre, en Pau, va començar a treure el salmó i la tonyina de la nevera i a tallar-lo en fines làmines. més

  • Un instant per sempre

    L'insomne xerraire - 20-06-2008 - 1249 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    En Rubén va ser un home que va arribar amb èxit a les sis etapes essencials de la vida: una infància feliç, una adolescència promíscua, una joventut reeixida, una maduresa serena, una vellesa lúcida i una mort digna. Un home satisfet que ho demostrava amb aquell mig somriure dibuixat en el seu rostre, mentre que de cos present i des del seu taüt, rebia l'últim adéu dels seus éssers més benvolguts. La María va demanar quedar-se amb ell uns instants tota sola, no en va havia compartit 60 anys de la seva vida amb aquell home que ara jeia tombat amb les mans creuades sobre el seu pit. més

  • Post Operatum

    L'insomne xerraire - 16-06-2008 - 1013 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Acabaven de sotmetre'l a una operació de tiroides en la qual li havien extirpat tota la glàndula eliminant així una frenètica hiperfunció que en els darrers cinc anys el portava boig. Començava a tenir consciència de com anava despertant-se de l'anestèsia i sentia de forma envoirada unes primeres sensacions que no deixaven de ser sorprenents. La primera va ser la d'un pensament d'ignorancia en torn a si els morts despertaven d'aquell tràngol o bé s'hi quedaven per a l'eternitat, el que si sabia era que ell s'hi anava despertant, però sense tenir encara massa clar de què ni a on, de manera que en un primer neguit va voler cerciorar-se que no hi havia cap etiqueta penjada d'algun dels polzes dels seus peus; la diferència marcava la possibilitat de trobar-se en una sala post operatoria o a la morgue... més

  • L'Anna Maria en bucle

    L'insomne xerraire - 19-05-2008 - 997 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    L'Anna Maria era una noia molt normal que es conformava amb el que li donava la vida i la seva màxima ambició estava en no anar a menys en allò que la vida li donava. Desitjava poca cosa més del que ja tenia, així doncs les seves possibilitats de frustració o fracàs eren escasses, per no dir nul·les. Treballava vuit hores al dia, llevat de algun cop que havia d'allargar una estona més per no deixar quelcom a mig fer, però aquests dies apuntava les hores i les cobrava com a extres a més dels seus mil euros de cada fi de mes. més

  • Les dues regles d'or

    L'insomne xerraire - 27-10-2007 - 1035 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    - I bé doncs... ens faràs d'entrenador. No?... A veure, per favor... dóna'ns alguna d'aquestes regles d'or per a convèncer a un client. més

  • On estigui un bon cul...

    L'insomne xerraire - 22-10-2007 - 1334 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Si és que on es trobi una bona remenada de malucs... que ens deixin d'histories. més

  • El taló d'Aquil·les (Part II)

    L'insomne xerraire - 21-10-2007 - 1024 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 15 minuts

    Tot el món té un taló d'Aquil·les, de manera que en Lluís no podia ser ni distint ni d'una altra manera que els altres, sens dubte ell tenia un punt feble, i des d'aquest dia... em vaig centrar en buscar-lo fins a donar amb ell. més

  • El taló d'Aquil·les (Part I)

    L'insomne xerraire - 21-10-2007 - 1443 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    Tot el món té un taló d'Aquil·les, de manera que en Lluís no podia ser ni distint ni d'una altra manera que els altres, sens dubte ell tenia un punt feble, i des d'aquest dia... em vaig centrar en buscar-lo fins a donar amb ell. més

  • La sinceritat és la més gran virtut dels avorrits

    L'insomne xerraire - 17-10-2007 - 2469 Lectures - 13 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Hi ha una brutal màxima periodística que diu: "No deixis que la realitat t'espatlli una bona història", o en ianqui: "Print the Legend". I és que no deixa de ser cert que els "sincers", acostumen a ser personatges terriblement avorrits. més

  • L'art de cagar

    L'insomne xerraire - 15-10-2007 - 2305 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 15 minuts

    S'ha de reconèixer que el bon cagar és un plaer però també un art. Els psicoanalistes coincideixen que les caques del nadó són sens dubte, la seva primera gran manifestació artística, i que davant d'elles, es mostren amb la satisfacció de veure amb els seus ulls, el primer producte fruit de la seva pròpia fabricació. més

Últims comentaris de l'autor

  • L'insomne xerraire | 21-02-2009

    ...M'hagués agradat més que t'haguessis pres "la meva votació de 10" com un error comès per la meva banda, o un maldestre ús del portal. Possiblement així t'haguessis estalviat la molèstia de deixar un comentari en el relat d'algú com jo... algú avorrit.

    No obstant, veig que t'ho has pres com quelcom que t'ha "ofès"... quant ho lamento.

    Què vols que et digui? Imagino que d'haver-me plantejat la possibilitat real de votar-me a mi mateix no ho hagués fet mai per diverses raons; una d'elles és clara. Què guanyo votant-me? És més... Què guanyo en el cas d'algú em voti? Afortunadament no em va la vida en això i per la part que correspon al meu ego, està més que rescabalat i satisfet en pràcticament totes les facetes de la meva vida, és a dir; no tinc ni la necessitat de fer-lo ;-)

    Però escolta... pren-t'ho amb calma i per a compensar posa'm un zero. Sí això et farà ser més feliç... que siguis feliç ;-)

    Ostia!... T'ho has plantejat mai?… Els politics es voten a ells mateixos! Quina barra. No?

  • L'insomne xerraire | 21-06-2008

    Referent a la frase; bé, te la deixo, però... tant sols una estoneta. Val? ;-)

  • L'insomne xerraire | 24-05-2008

    llegir aquest relat, i a la vegada força identificador del parlar corrent de una ciutat com Barcelona.

    Jo sempre he nomenat aquesta manera de parlar com "el barceloní". A Barcelona mai ens hem netejat les ulleres, jo, personalment, barceloni de mena... sempre em netejo "les gafes", i com aquesta totes i més les que figuren en el teu relat. Sempre he defensat que a Barcelona tenim una paraula com ara "ulleres" i que el nostre diccionari es tant ric que aquesta paraula te un munt de sinonims entre els quals estan: les lentes, i com no... les gafes.

    No és que defensi el mal ús del llenguatge, però francament... tampoc em molesta sempre que sigui a nivell col·loquial. En realitat, no deixa de formar part del seu enriquiment.

    A més... els diumenges m'agrada veure com els iaios juguen a petanca, m'agrada força més que no pas estiguessin jugant a botxes ;-)

    Bona aportació la teva Pep. Una abraçada


  • L'insomne xerraire | 25-10-2007 | Valoració: 10

    Es tractava tant sols d'un simple exercici de "blanc i negre".

    No tinc el més mínim dubte de que els sincers poden tenir un bon sentit de l'humor.

    ... mmmmm .... Vols dir? ;-)

    Gràcies pels comentaris.

  • L'insomne xerraire | 19-10-2007

    ... estic gastant tota la meva economia enviant missatges al refotut 7698 i ... ningú... absolutament ningú m'ha contestat per a prometre'm ni tant sols un miserable casting!!!!

    Estic començant a arribar a la conclusió de que només vols beneficiar-te de les comissions per missatge que et dóna Vodafont, però que en realitat... passes com de la merda de que els personatges de ficció estiguem interessats en aparèixer en un relat teu.

    T'odio cabró!!!

    Per cert... Bon relat :)

  • L'insomne xerraire | 19-10-2007

    He compartit amb tu aquest minut de silenci per la ja inexistència de Donettes "nevaditos". He plorat amb tu el que a partir d'ara serà la seva mancança per sempre més...

    He quedat absolutament desolat i buit, però ...

    ... encara queda una petita escletxa d'esperança. Saps?

    Encara segueixen fabricant els "Tigretones" i els "Bonnys", si, val... ho sé... no són el mateix que els Donettes "nevaditos", en realitat... res serà mai igual que els Donettes "nevaditos", però escolta... val més això que res.

    Senzill i agradable el teu relat. M'ha encantat :)

  • L'insomne xerraire | 19-10-2007

    Hahahahaha.... Ostres Jansy!!

    No hagués estat mai capaç d'imaginar-me que en la wikipedia algú hagués fet una classificació d'aquest estil. M'ha semblat divertidíssima!!!!!

    Gràcies pel link; automaticament va a parar a "els meus favorits" i l'hi reexpedeixo al gran gurú perquè en tingui coneixement :)

  • L'insomne xerraire | 18-10-2007

    ... de que la veritat que t'he revelat és la de que ets una persona sincera?

    No serà que en realitat ets... senzillament avorrit?

    Com bé dius, el meu relat, com a divertit, ha de ser en la seva major part mentida, per tant... no necessàriament han de ser els sincers els únics avorrits.

    Pensa't-ho ;-)

  • L'insomne xerraire | 17-10-2007

    Caram nano!... Bona capacitat de síntesi, quelcom que jo no conec, però del que tu... ets el puto amo.

    Amb això de l'art pictòric... cadascun veu el que vol veure. Personalment... el que jo veig en aquest quadre és a una minyona farta del seu amo, que l'ha matat clavant-li de ple el ganivet del pa i que està fregant la sang que ha escampat pel saló de la casa.

    Bromes a part: Bona síntesi i bona visió, gran.

    Una abraçada:

    L'insomne xerraire

  • L'insomne xerraire | 16-10-2007

    Agraït per aquests primers comentaris, molt més favorables del que eren d'esperar.

    Sincerament gràcies... això anima ;-)

  • L'insomne xerraire | 15-10-2007

    Demano sinceres disculpes per estrenar el meu espai en aquesta web amb un relat tan escatològic però ... el tenia a mà i vaig decidir publicar-lo.

    Prometo que els propers seran menys fastigosos que aquest... o no :)

    He d'afegir que m-ho he passat en gran llegint els vostres relats. He disseminat el meu entre algun dels meus autors preferits perquè el llegeixin i el comentin... espero sàpiguen perdonar la meva intromissió en les seves bústies de correu.

    Finalment... desitjo que gaudiu amb els meus relats, tant sols una quarta part del que jo gaudeixo amb els vostres.

    Gràcies i a seguir escrivint:

    L'insomne xerraire

  • L'insomne xerraire | 13-10-2007

    Probablement tinguis part de raó i per aquest motiu m'agradi el teu relat, tot i que no comparteixo aquest punt de vista.

    A mi m'agradaria teletransportar-me als llocs amb tal de poder gaudir de la meva estada en ells.

    Hi ha qui diu que viatjar és gaudir del camí... hi ha qui pensa que viatjar és saber el que un ha de fer a la seva destinació, un cop hi arriba i sense importar el mitjà.

    Repeteixo, el teu relat m'ha agradat i m'ha transmès aquestes sensacions, però ... sóc un fan de la teletransportació.

    Una abraçada.