T'he rellegit. Han estat uns llargs dies sense fer parada per aquí.

"I què fer quan et guanya el no res? "

Suposo que saber-se derrotat és ensopegar amb els clàssics entrebancs.

Espero (bé, crec que d'esperar tampoc espero res)...
No estaria malament si més no que encara t'exiliessis ni que sigui d'una coses diferents de les quals t'exiliaves fa uns dos anys i escaig que fa de la publicació del relat, en l'escriure.

Que hisendes, polítiques interiors i exteriors, comerços, economies, gestions locals-comarcals-provincials-autonòmiques-estatals-comunitàries, organitzacions de tota mena, estadístiques, sociologia, teories, jurisdiccions, que ni tot això ni cap altra cosa no et faci oblidar aquesta vessant que crec tan teva.

Salutacions d'una antiga lectora,

Libertas

Només entro de tant en tant per llegir alguna cosa, i déu ni do.
Com bé pots llegir al títol del comentari, i també pots deduir-ho, m'ha encantat el poema.
Amb un ritme suau, molt amansit, segon a segon, instant a instant, vas descrivint l'escena dels dos enamorats, el típic aïllament amorós, el seu univers irreemplaçable, els detalls que ho farceixen tot d'harmonia, la imaginació, que et porta ben a prop d'on son ells,...

Perfecte.


Per cert, avui, si és que no vas equivocar-te en fer la teva pròpia biografia, és el teu aniversari. Poeta de l'Horta, moltes felicitats!


Abraçades.



Libertas

...viure amb tant temor a sobre.
Crec que tot són fases per les que un passa, i que han de transcórrer, com la vida mateixa i com ho sol fer tot, i que tot passa, tard o aviat, tot passa.

M'agrada molt com, en estructures tan simples i directes, transmets tot això que dius, les pors que et commouen i com les vius.

Sincerament, bo.


Libertas

Aquests contrasts de temps verbals el fan més rebuscat i profund.

És així.
I es pot interpretar amb bastant llibertat.


Bon any.



Libertas

M'agrada la teva franquesa a l'hora d'escriure, t'he llegit més.

El silenci és un preuat tresor. Però massa sovint s'ignora...i com s'ignora!


Bon any, Cor net.


^^


Libertas

...m'encanta, però m'encanta, l'última frase.

Em quedo amb ella.

gràcies.


I bon any!

Libertas

Moltes persones crítiques s'acaben refugiant en aquest intrèpid món de l'alcoholisme.

M'ha sorprès aquesta personificació de l'esperança, és força curiosa i dóna un punt d'originalitat al conte.

Bo, bo.


A reveure!


Libertas

És tan clar i concís. Sincer.

L'amistat és franca, no entén de figures retòriques, i la conclusió...la conclusió és l'apogeu del poema.

L'amistat és això.

M'encanten, així, tan exempts d'hipocresia.

Libertas

M'ha encantat, realment.

I estic molt d'acord amb el comentari anterior, com ho ha valorat. El desig,...el desig ho és tot?

Potser.

Els darrers dos versos...fantàstics.


Libertas

Ferm. Joiós. Sincer. Fort.

Breu i fugaç, com la força, potser.

Mercès pel teu comentari.
Seguiré llegint-he.


Libertas.

Típic amor, o caprici estudiantil.
Bé, típic tampoc és el mot. Tots els tipus d'amor són diferents.

Qui no hi ha passat per aquí?
Ja sigui a l'institut, a la universitat, al treball o a la llar d'avis.

Respecte el comentari anterior...l'amor és un sentiment incontrolable.


libertas

M'encanta el punt dels Clínex!

Aquest any no n'hem passat gaire de fred (en general).

Bé, de totes maneres, s'ha de fomentar més la nostra cultura i deixar-nos d'enlluernar per Halloweens i aquestes tradicions que ens volen fer menjar.

Sense carabasses...


Libertas

L'angoixa, que a cops esdevé ansietat, que pot desembocar en bogeria.

Refugiar-se?
No, esbombar-ho.

Tan sols són opinions.


Libertas

Acabo de descobrir-te i déu ni do!

Les circumstàncies de la nostra vida estan condicionades pels besos?

L'amor sempre és jove si és real, diuen.

M'encanta.


Libertas

L'ésser humà és contradicció pura.

El que ens porta a fer què i, finalment, el que fem.

Si tot fossin impulsos, desitjos, seríem més feliços?
Qui sap...

M'ha agradat, feia temps que no llegia res a RC i estic contenta de que hagi estat aquest el primer poema de la nova temporada.


Molts records.


Libertas