Foto de perfil de L'esguard

L'esguard

Barcelona,

9 Relats, 6 Comentaris
10126 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
A tocar dels 22 anys, encara visc de somnis, però no em quedo només en l'esfera de la ficció. També surto al carrer i planto cara a la vida real, cosa que no és senzilla, i no sempre aconsegueixo sortir-me'n. Tanmateix la vida per a mi és això, un camí llarg ple de reptes a assolir, i petits bocins d'experiències que de vegades et deixen un regust amarg, i d'altres un sabor ben dolç als llavis. I un camí on el somni i la lletra, ho fa tot, si més no, més agradable.

Últims relats de L'esguard

  • Dir t'estimo en una llengua estrangera

    L'esguard - 19-12-2007 - 937 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    ... més

  • Muntant puzzles

    L'esguard - 24-04-2006 - 1047 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    ... més

  • Penjar el telèfon

    L'esguard - 30-03-2006 - 1314 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Penjar el telèfon no serveix de res. L'única que cosa que fas és demostrar la teva immaduresa. O evidenciar que no pots deixar de mirar-te el melic. més

  • Pantalla en blanc

    L'esguard - 22-12-2005 - 1042 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Pantalla en blanc amb una taca gris. més

  • El nostre joc

    L'esguard - 21-12-2005 - 1126 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... més

  • Una disfressa

    L'esguard - 07-12-2005 - 1092 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Per què costa tan acceptar-se un tal i com és i gaudir-ne? més

  • Els anys pesen, et pesen, em pesen.

    L'esguard - 02-12-2005 - 1128 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Fem promeses dient que de grans no serem com els nostres pares (emparant-nos en allò que considerem negatiu d'ells) sense pensar que ells tot ho han donat per a que haguem pogut arribar on estem. A més, tampoc pensem que, els anys no passen en va, i que d'aquí 20 anys no serem els mateixos. Ni d'aquí 40. Ni d'aquí 60. Ni d'aquí 80 que, probablement, ja ni hi serem. Els pares, malgrat tot, es mereixen un petit tribut, pel seu esforç, dedicació i constància. Per ser-hi allà, sempre, sense excepcions ni condicions. més

  • Només quan plou

    L'esguard - 10-07-2005 - 1445 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Malgrat que la pluja mai havia estat per a mi quelcom atraient, ara la pluja és més que una necessitat vital física (en tant que forma part del cicle de l'aigua), perquè amb tu la pluja és una necessitat psíquica. Una dependència. Perquè tu hi ets només quan plou, i quan plou ets d'una bellesa tal que la resta... ja no importa. *Un petit aclariment: En cap cas estic fent apologia del transvassament, i vull que quedi ben clar que la problemàtica de l'aigua no em deixa fred, sinó que de fet m'amoïna especialment. És un relat fictici, i el que vull transmetre és aquest amor possiblement obsessiu que fa que les coses més vitals com poden ser l'aigua i la natura passin a segon terme pel sentiment per una persona que fa ombra a tot. més

  • La mort a l'armari

    L'esguard - 09-07-2005 - 995 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Quan algú que estimes et diu que no tem la mort, i encara més que vol morir-se pots sentir dues coses. Per una banda la teva por a la mort, i per altra la tristor en pensar en l'absència d'aquesta persona. En aquesta poesia de rima lliure, passen ambdues coses. Tems la mort en si mateixa i te'n fas creus pensant en què l'altre no en té de por, i per altra banda, t'ofegues en la tristor de pensar que ell/ella no seguirà al teu costat. T'aferres a la seva presència, i per tal que no s'esvaeixi prompte, per tal d'allargar la vida... només trobes una solució, encara que s'oposi a la seva voluntat. més

Últims comentaris de l'autor

  • L'esguard | 10-07-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest poema. Està molt ben trobat, un vocabulari excel·lent, i una gran delicadesa per a quelcom que podria haver-se tractat de forma grollera. Però sobretot m'agrada aquesta visió que transmet del sexe femení com a incitant, bon "amfitrió" i desitjat. Com a dona, llegint-lo, m'he sentit feliç. Perquè és dolç però a l'hora no té pèls a la llengua, i després perquè m'encantaria que tothom veiés les coses així.

    Pel que fa a la restricció a menors de 18 anys... crec que un adolescent de 15 i 16 anys podria llegir-lo i gaudir-ne sense tenir cap tipus de trauma. Jo als 16 ja havia tingut les meves experiències, i m'hagués agradat llegir un poema d'aquestes característiques, i en cap cas m'hagués ruboritzat. Val a dir que cadascú és un món, però tanmateix, està bé que de ben jove coneguis com va la cosa. Així no s'espantaran amb el gust marí la primera vegada que el tastin.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: