És un poema preciós. Breu, bonic, un xic nostàlgic i dolgut,... M'agrada molt, de debò!

Ostres! Quina sorpresa més agradable aquest poema!
I és així, la vida, al cap i a la fi, és la conseqüència de cada acció i decisió presa per un mateix. Segurament cometrem més o menys errors, i més o menys encerts. El més important, segurament, és que quan morim i mirem enrere, l'últim alè sigui un sospir d'orgull...

Gràcies pel teu comentari, també.

Una abraçada!

"Jo hagués estat soldat
jo hagués estat capità i
ara sóc sorra, gra, palla
l`herba descolorida que
pausadament mor."

El poema és molt bonic. Aquest fragment l'he trobat brillant.
un petó i gràcies per haver-me comentat.

El trobo perfecte. Unes imatges plenes de ràbia, unes ganes de reinventar el món, l'exhaltació d'allò pobre, brut, "mediocre" per sobre d'allò bell, ric, magnificient,... El deliri per sobre la raó, la rebel·lió per sobre l'ordre, el trencament amb tot allò establert i correcte. I els dos últims versos que ho arrodeoneixen amb un gran final.
Amunt els pàries de la terra!
(frase que no necessàriament ha de tenir connotacions comunistes, la hi adjunto perquè m'ha vingut al cap i m'hi ha semblat adequada)

En fi, un gran poema. M'ha encantat de debò!

un petó

El trobo preciós! Sensual, breu i, alhora, dolcíssim.
Un petó molt fort!

M'ha semblat fantàstic!
"He viscut de dia i de nit / amb alcohol entre amics que ja no són..."
"Conec la mort / i sovint em ve de gust parlar-hi / amb el dret de no tenir-ne por..."
És un relat de la intel·ligència fruit de l'experiència, de les ganes de viure i de no témer a la mort, però no voler morir encara. M'he sentit identificada en molts punts.

És un poema d'amor, però alhora carregat de tristesa. Parla algú que sent que ho dóna tot però li demanen encara més. Diuen que en l'amor sempre n'hi ha un que estima més, i que és aquest el que sempre acaba plorant.
En fi, felicitats, m'ha agradat molt!
Un petó.

En primer lloc gràcies per haver-me comentat.
Aquest relat m'ha semblat molt bo, una petita història breu i sorprenent. Felicitats!

Trobo que és un poema senzill i molt bonic, que transpira la tendresa i la felicitat plena d'experimentar la maternitat. Coincideixo amb el que ja han dit, és un poema suau, com de vellut. M'ha agradat molt!

La rutina ens fa acostumar-nos a certes facilitats, i quan hi caus és difícil sortir-ne. Trobo que l'has sabut destil·lar molt bé, de forma breu i clara.

Un petó!

Evoca a una tendresa, una feblesa i, alhora, a una tristesa difícils d'explicar. Molt, molt bonic!

Bé, no totes les cançons infantils són tan innocents com la d'"A Betlem me'n vull anar". Aquí a Catalunya tenim cançons molt tristes, també: per exemple "N'Amèlia", la història d'una noia que és enverinada per la seva pròpia mare, o la "Cançó del lladre" que explica sobre com un noi es posa a robar i al final el detenen i el condemnen a mort,... entre moltes d'altres.
De totes maneres no vull acabar el comentari sense dir que tens un estil de narrar molt agradable, convida a avançar, no es fa gens carregós i d'alguna manera no et deixa aturar.

En definitiva, que m'ha agradat molt i que et seguiré visitant!

i ple de raó. A vegades no només els tomàquets estan a la botiga de la cantonada, sinó també les gran preguntes i els grans debats. M'ha agradat mooolt!

trapella i divertit. Pas a pas teixeixes una història interessant, la d'un dimoniet que intenta fer mèrits. M'ha agradat molt. Com et diuen per aquí a baix, mereix continuació.

Breu i rodó, perfecte. De debò que sentia la cançó de fons: "Heaven, I'm in heaven,..."