És un poema preciós, amb una gran musicalitat. L'he llegit varies vegades, em deixa una sensació, no sé... m'encanta...

Oooh! quins poemes tan fantàstics que tens! Me'ls he llegit tots i m'han agradat molt, quantes imatges generen per moments i records evoquen ... Estic contenta d'haver-te descobert. Et eguiré llegint.
Per cert, moltes gràcies pel teu comentari al meu poema Desesperança, després de llegir-te encara estic més contenta de que t'hagi agradat!

Així que això és el cel, la vida eterna... Està molt bé... M'agrada...

Feia dies que no em conectava a RC i ho trobava a faltar... estic contenta de tornar a llegir poemes amb tanta sensibilitat com són els teus.

He vist que em comentaves que no votaries al nanorpete...
Fa una estona em llegia les explicacions que dones al teu perfil. Em sap greu que et desvinculis dels reptes, però t'entenc... Em sap greu tot el que està passant, no comparteixo en absolut la manera en què s'està intentant resoldre tot plegat i veig que s'està fent mal a molta gent i em sembla injust... I, tot i que el fòrum va arribar a ser un caos, penso que tothom té dret a fer ús de la seva llibertat d'expressió, ja que no hi ha unes normes explicites sobre el fòrum. Entenc la posició de l'aranya però no comparteixo les formes....
Espero que segueixis escrivint a RC, per mi ha estat una porta per aprendre, per arriscar-me a escriure i per estimar encara més el català, i m'agrada compartir-ho amb aquells que senten quelcom semblant
Ens veiem Anaïs, espero que aviat!

Núria

Un relat delicat i tendre. Que dur a de ser tenir un fill tan lluny. El meu encara és molt petit però de vegades penso com trobaré a faltar aquests petons i abraçades que ara regala amb tanta facilitat! M'ha agradat molt!

Un bon relat, que fins al final no destapa el seu veritable què. Original i ben portat. Una bona lectura!

Una bona histôria molt ben portada! M'ha agradat molt!

Un poerma fantàstic! Encisador!

Quin poema més bonic, tan tendre com ho és una mare amb el seu petit...

Molt divertit i lleuger! M'ha agradat molt!

...més bonic i dolç. Si algún dia tinc por de la foscor, no dubtaré en anar a Mandorcórovi!

crua realitat entre boniques i directes paraules, m'agrada com ho dius...

Poder-te dir: Fill de puta
....
psicòpata dels sentiments
manipulador de la vida
home amb ullals

un bonic poema!

És un poema molt bonic! Ja em va emocionar el primer cop que el vaig llegir! La mare, la que ens escolta sempre, la que ens recolza en tot, la que ens estima incondicionalment... La mare... quina por em fa pensar en el dia que no hi sigui al meu costat.... tot i que sé, que sempre viurà en mi...

Quin poema més bonic! m'agrada molt!