Judas Escariot

Barcelona,

2 Relats, 24 Comentaris
1765 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75

Últims relats de Judas Escariot

  • Adéu

    Judas Escariot - 24-10-2008 - 698 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tampoc és aquest un text actual, i no crec que sigui massa genial en quan al valor de l' escriptura. És un regal postum que li vaig fer al meu estimat avi, que algú mig sensat, jo, digués unes paraules que féssin recordar a tots els que se'l van estimar, després d' escoltar multitud de ruqueries catòliques. Gràcies per tot el que em vas ensenyar. més

  • Jo he sigut dolent, però... ja no ho sóc!

    Judas Escariot - 13-10-2008 - 1067 Lectures - 17 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    ... més

Últims comentaris de l'autor

  • Judas Escariot | 05-02-2010

    No sabria pas què dir-te. La veritat, i sense ànim d' ofendre, tot plegat em sembla una mica victimista. És dur, jo he viscut l' experiència, fa dos anys el meu pare va patir un càncer, i ara farà un any me'n van detectar un a mi, i no arribo ni als 25. És dur, però tant si ho vius en primera persona com en tercera, és tan sols una ensenyança més de la vida, i creu-me, se'n aprèn molt! M' ofereixo a donar-te un cop de mà pel que puguessis necessitar i que jo et pugui oferir. I recorda sempre, que el valent no és el qui no té por, sinó el qui malgrat tenir-la, no es deixa condicionar per ella.

  • Judas Escariot | 22-11-2008

    Vas hipotecar la teva vida per aquell que tant t' estimava i que tant ho mereixia, o et vas llençar al buit? I si no hi hagués hagut l' amant, haguessis estat amb ell per recolzar-lo, com a mínim un temps, o l' hagueres deixat en sentir que no l' estimaves?

  • Judas Escariot | 22-11-2008

    que algu recordi els que quasi tots obliden. No coneixia la història i no em recordava de la curiositat física tot i que n' havia sentit a parlar. Prometo que explicaré a algu alguna vegada aquesta historia. Gràcies.

  • Judas Escariot | 29-10-2008

    però un amic m' ha dit aquesta mateixa tarda que desaferrar-se dol molt, però els nostres camins no es poden dirigir, tan sols caminar.

  • Judas Escariot | 26-10-2008

    si bé és del tot cert que la immensa majoria de cultures, incloent-hi la nostra, tenen un funcionament masclista, no crec que això sigui igualtat.
    Com va dir gandhi, ull per ull i el món quedarà ceg. Creus de debò correcte demanar als homes tota la submisió que heu entregat les dones al llarg de la història? De debò no en tens prou amb que hi hagi homes que lluitem contra nosaltres mateixos per, poc a poc, erradicar el nostre masclisme provinent de l' herència cultural?
    Jo no ho faria perquè, encara que no puc dir que no ho faci, trobo lleig tractar a les dones com a objectes sexuals, i tampoc trobaria bonic rebre sexe sense poder-hi aportar.
    Res del que he escrit té intenció destructiva, i, deixant de banda el llibertinatge que cadascú professi, idealment trobaria bonic un taller així on l' objectiu fos l' entesa, no solventar un deute històric que trobo més que solventat amb la voluntat masculina per a la igualtat, el respecte i l' amor.

  • Judas Escariot | 26-10-2008

    En primer lloc, cap a totes les crítiques, perquè encara que siguin expresades amb un llenguatge més o menys correcte i cortès, totes poden ser útil a qui vol aprendre.
    En segon lloc, prego que els comentaris respectin les diferents religions tan com les diferents opinions polítiques, perquè tots tenim les nostres subjectives opinions sobre cada afer i, al cap i a la fi, el respecte, base de l' entesa social, es basa tant en saber rebre crítiques com en fer-les sense que siguin ofensives.

  • Judas Escariot | 26-10-2008

    Agraeixo les teves disculpes, i de tot cor et dic que no calen, com a mínim a mi, perquè, no m' he enfadat pas gens ni mica. Estic content si el meu relat t' ha fet sentir el que jo sentia quan escrivia.
    Per altre cantó, tampoc crec en la culpa, jo puc equivocarme i tu també, i està bé criticar sense mala fe, com també està bé escoltar i llegir les crítiques que t' arriben. Però el que no està bé, per a un mateix, es sentir-se culpable d' haver-se equivocat si quan ho hem fet no creiem que ho estavem fent.
    Et torno l' abraçada i tot el bon rotllo que necessitis.

  • Judas Escariot | 25-10-2008

    Mai vàrem parlar de com volia que fos el seu funeral, es clar, però suposo que això és una qüestió de gustos. El que discrepo amb vos és del fet que ell no em pogués sentir, o que no estigués content que transmetés les seves ensenyances a tots els que el van conèixer. En cap moment la intenció es lloar-lo, sinó recordar la seva valentia a tots els que eren allí. Les raons que em van dur a fer-ho, són ja qüestions més intimes.

  • Judas Escariot | 25-10-2008

    Em considero cristià, però no catòlic, ni evangelista, ni pertanyo a qualsevol d' aquestes sectes que s' han dedicat a trasgiversar el missatge de Jesus en benefici propi amb major o menor descar.
    Quan l' emperador Constantí va decidir que la religió romana seria el catolicisme, es va assegurar de triar adequadament els evangèlis que més convenien per presentar la imatge de Jesus més propera als seus interessos.
    Jo crec en el meu Jesus, el duc a dins i no necessito llegir evangèlis, com a mínim, massa subjectius per a entendre'l. Tot el que ell predicava era amor. Paral·lelament, com que tots aquests afers es basen més que res en la fè, concebo Judas com el millor deixeble, l' únic capaç d' entendre prou la voluntat divina com per, coneixent-ne les nefastes conseqüències, dur-la a terme. No crec que es penjes, com a molt em creuria que el penjéssin.
    No tinc res més a dir sobre aquest tema, però ara crec que queda més clar qui era, per a mi, Judas.

  • Judas Escariot | 20-10-2008

    El teu text és un bon no-res farcit de crítica, odi, vida i mort. M' agrada molt. Suposo que si tot el que expliques es cert, ets un no aferrat. Però em dona força mal rotllo l' odi que tens a l' església. Jo no estik gens d' acord amb la institució catòlia, de fet tinc la intenció de fer-me apostata. Però penso que en totes les religions, els que n' han exercit el control ho han fet egoïstament, bàrbarament en moltes ocasions. Tot i això, crec molt en Déu, en el meu Déu, tal i com jo el concebo en una barreja de lo poc que he llegit de tantes i tantes escriptures sagrades de moltes religions i els meus coneixements científics sobre l' univers.
    Hi ha molta madat dins de l' institució catòlica. Hi ha capellans puteros, per desgràcia també n' hi ha de pederastes... però també n' hi ha que han seguit aquest camí perquè en el seu moment era l' unic que els permetia exercir la seva necessitat espiritual i caritativa.
    Per sort, no tot el que la fastigosa institució catòlica vol fer seu, és de la seva podrida naturalesa.

  • Judas Escariot | 15-10-2008

    Un relat exel·lent, unes descripcions que de debò arriben a excitar a qualsevol. Però m' ha deixat un gust de mentida a la boca, i no pas per la veracitat dels fet narrats ( això no és cosa meva ).
    El narrador protagonista ens conta la seva història, però tan abans com després dona referència de la seva parella. Les referències donen a entendre que la seva parella també ha disfrutat del moment com ell, describint-la al llit amb dos homes, parlant d' uns gemècs que li sembla que procedeixen d' ella i, després del relat, donant la seva valoració positiva de l' experiència.
    Respecto totalment el fet que existeixin parelles lliberals i que possiblement aquesta en sigui una, però si no fóra així em semblaria una mica pretenciós per part del protagonista atribuïr a unes percepcions tan simples com les citades un significat com el que li intenta atribuïr. És a dir, tot el que al protagonista li fa pensar que la seva xicota s' ho ha passat bé, tan be com ell i a la seva manera, es realment objectiu o bé és una pel·lícula que s' ha montat ell per no sentir-se culpable?
    Perdona la "parrafada", però no he sapigut expressar millor el dubte que tinc. Per altre cantó, havia llegit algun relat eròtic però fins avui no m' havia plantejat intentar escriure'n un.
    Moltes gràcies

  • Judas Escariot | 15-10-2008

    Abans escrivia poemes. No ho vaig deixar, els meus gustos van canviar. Ara, mai he sapigut escriure un poema sense haver sentit mai el que estava escrivint. Els poetes disfrassen els seus sentiments del que els plagui, però mai deixen de ser seus. Si el poeta no sap estimar, el poema serà bonic, però no transmetrà amor. La màgia de l' artista és comunicar sentiments.

  • Judas Escariot | 14-10-2008

    imaginar-me que el meu món dels somnis fora així, i si així és el seu permeti'm que me'n compadeixi amb tot el cor sencer. Es bonic el poema però massa trist el que conta com perquè la meva atenció es fixes en banalitats superficials en comptes de submergirme tot jo al seu món dels somnis, plè d' angoixes, pors i vells fantasmes. Tenim tendència a no voler saber res del que ens fa patir. Però mai és tard per fer net i que el record del que us va fer patir, no revisqui resuscitant el patiment cadacop que recordeu.
    El món oníric és tan sols un mirall, que sigui bell o no depen del judici de qui el contempla.
    GRàCIES

  • Judas Escariot | 14-10-2008

    En primer lloc gràcies per llegir-me. Tot i que no sóc molt major que tu, ara disfruto l' amor d' una manera diferent, amb la meva parella. Però, tinc encara molt frescos els records dels amors impossibles, fogosos, de tristors immenses...
    Tot de records que, un cop al sac, et serviran per adonarte'n demà que tot el que estàs visquent avui és preciós i de valor incalculable. Ara pateixes, com ho vaig fer jo i tothom que estimi, demà quan miris enrere no veuràs patiment, tan sols veuràs la joia i el goig que t' omplen el cor quan se t' atança, l' amor.
    I per últim m' agradaria aconsellar-te que no tinguis por de patir, perquè patir és viure. Estima tan com puguis i de totes les maneres que puguis, ara bé, el que és més important és que de tot el que estimis TU siguis lo primer.

    Gràcies per fer-me recordar

  • Judas Escariot | 10-10-2008

    Trobo molt encertat l' inici del teu relat. És difícil consumir medis de comunicació sense contagiar-se de por i pessimisme. Tot i això, trobo molt més incongruent que els goberns ajudins als bancs, i ben aviat a les poderoses corporacions multinacionals, en comptes d' ajudar al petit i mitjà comerç, que no pas que s' arranjin castells o es facin performances al carrer. Com volen que no ens acabem morint de gana si el gruix de diner al mon està a les butxaques d' uns pocs i per evitar la crisi els goberns miren que tot continuï igual?
    Espero que no haguem de passar gana, i no n' estic gens segur. El que estic segur és que per molt que se'ls buidi la butxaca a aquests que la tenen tan i tan plena, ells rai no en passaran pas de gana.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: