https://jtinto.wordpress.com/2018/10/31/testimo/

Dius: Ara ja, des de la maduresa, he sentit la necessitat de fer-me acompanyar per a aquelles persones que saben compartir el seu interior.

M’esbocino com una olla de terrissa en caure al terra, no sé pas com me’n sortiré

No sé en quin estat físic estat, sempre hi ha sortida, compassada a tot el què ens envolta. En el meu cas -73anys-, i havent passat del 2014 al 2017 per quatre operacions quirúrgiques, he trobat una ajuda inestimable en les colles de muntanya, retornant a l'exercici que vaig practicar d'infant i de jove.

Sempre hi ha temps d'estimar, el què t'envolta, siguin persones, natura, paisatges, activitat, llibres, música i cultura en general.

Escrius bé.

Et seguiré

Josep Tintó Espelt
5 de maig del 2020

Aquest relat és del 2014. Avui som al 2020. Això no pot ser.

Desitjo que la teva vida sigui plena i que hagis continuat escrivint. Si és així, digues, si et plau, on es poden trobar.

Una abraçada; he gaudit llegint-te i m'has inspirat un poema que he publicat aquí.

jtinto

Josep Tintó Espelt

Benvolgut,

Com que he tingut la sort de llegir el teu relat on et preguntes o et pregunten qui ets i m'ha agradat molt, he pres la decisió de llegir i comentar tots els relats que has publicat.

Aquest concretament, està farcit de faltes i això no vol dir res, car el que vaig llegir, era perfecte.

En quan a la part temàtica, demostra la necessitat d'escriure després d'algun esdeveniment dolorós i s'entén tot.

M'agradat el relat. No sé qui ets, però penso que et conec una miqueta. Perquè? et preguntaràs. Doncs, si no erro, ets molt jove i jo ja sóc gran; m'he fet i m'han fet la mateixa pregunta molts cops al llarg de la vida i saps? Penso que no hi ha resposta; no per a tu o per a mi; no hi ha resposta per a ningú i la ciència no hi ajuda pas.

Tenim la "sortida" d'acollir-nos a fes que ens ho expliquin i creure-nos-ho, però si no, restem sols com mussols davant del gran misteri: Qui, què som? Ningú ho sap a la llum de la ciència i les respostes de caire religiós, no les has d'entendre; només les has de creure. Sembla que conforten a moltíssima gent; malauradament a mi no i així hauré d'anar-me'n.

Una abraçada

Josep