Foto de perfil de Josep Casals Arbós

Josep Casals Arbós

7 Relats, 53 Comentaris
2762 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:

Últims relats de Josep Casals Arbós

Últims comentaris de l'autor

  • Josep Casals Arbós | 19-04-2019

    Mira quins records tan emotius que provoques! Un relat molt característic d’E. Viladoms, en el qual et mous amb l’encert, la desimboltura i l’eficàcia que ens tens habituats. A veure què faràs per tancar el curs ¿pel•lícula o fotografia?

  • Josep Casals Arbós | 29-03-2019

    se't troba a faltar, ovella esgarriada.

  • Josep Casals Arbós | 18-03-2019

    Ostres, que bé que has traslladat la idiosincràsia d’una residència per a gent gran! Amb uns pocs matisos ben triats i ben escrits has dotat el relat d’un realisme contundent!
    Fins al mes que ve, Viladoms, el de la poesia... o la literatura... o el còmic... a veure si el meu personatge és més curós amb les sensibilitats.

  • Josep Casals Arbós | 16-02-2019

    A veure, a veure si el mes que ve ballaràs i faràs teatre... de moment ens has delectat amb una escena infantil escrita des de l’enyorança; tendra, visual. I amb un rerefons molt ben insinuat.

  • Josep Casals Arbós | 08-02-2019

    Deliciós. Un primer paràgraf que estableix el context i després el relat llisca intimista i sensorial —aquesta primera persona— en paral•lel al Boig Per Tu. I hi havies d’incloure el petó desmaiat.

  • Josep Casals Arbós | 21-01-2019

    En aquest conte et separes una mica de la teva línia temàtica més habitual i fins i tot et permets aquest desenllaç fantàstic. Sembla que coneixes bé la tècnica de la pintura o si més no això demostres, sense embafar. A veure què faràs amb la música.
    Per cert... sabem si els presos polítics que s’apunten a pintura tenen accés al taller fora d’hores? Haurien de llegir aquest relat.

  • Josep Casals Arbós | 10-01-2019

    És ben cert que pocs humans són capaços de dibuixar, a mà alçada, un cercle perfecte i, a més a més, situar-hi un punt al centre exacte. Les obres d’art quasi sempre són el resultat del maridatge entre el talent i el treball... el teu, és un molt bon relat, Ferran. Per la idea, la manera de transmetre-la i per la capacitat de provocar diversos nivells d’interpretació.

  • Josep Casals Arbós | 03-01-2019

    Jo hi he vist una prosa poètica molt adient al concepte aquarel·la, ben definida, per altra banda, per unes imatges encertades, i el ritme. D'aquesta manera, el gir final -amb l'última paraula- resulta molt potent.

  • Josep Casals Arbós | 11-12-2018

    T’ha quedat rodó, Viladoms. Saps? T’he imaginat escrivint la primera part del relat, quan la noia forma la bossa. Pot ser que hagis agafat un fulard i hagis repetit els moviments fins a trobar les paraules. Tot un repte, la descripció, i resolt amb èxit.

  • Josep Casals Arbós | 06-12-2018

    Seria un relat amb sorpresa final si no fos. Si no fos que es presenta dins del mes dedicat a l’escultura i llavors ja s’intueix, el final. En aquest cas potser la sorpresa seria que no es tractés d’una estàtua, però llavors ja no s’ajustaria a les condicions de la convocatòria del mes... quin lio. En qualsevol cas, la qualitat literària del teu Plany és evident.

  • Josep Casals Arbós | 30-11-2018

    El final. És el final —les dues últimes frases— el que dona sentit de conte al relat. Un relat ben dissenyat, desenvolupat i hàbilment culminat. Enhorabona!
    (I qui li havia de dir a l'emperadriu que acabaria treballant a la cadena de muntatge d'una fàbrica de cotxes, oi?)

  • Josep Casals Arbós | 21-11-2018

    Dóna gust veure amb quina intensitat escrius! Endavant!

  • Josep Casals Arbós | 21-11-2018

    Que li agradi construir no implica que arribi a ser un bon constructor. Però pot arribar a ser arquitecte, que una cosa no té a veure amb l'altra.
    Salutacions, Joan!

  • Josep Casals Arbós | 20-11-2018

    Bona entrada de curs, Materile. Amb un llenguatge que traspua melancolia i nostàlgia, ens has fet aguaitar a l'univers de les mítiques colònies a través d'una anècdota del teixit de complicitats que hi havia. I estic d'acord que estaven construïdes amb una arquitectura característica, inconfusible.

  • Josep Casals Arbós | 20-11-2018

    Bonic retrobar-te per aquí, Enriqueta, i compartit i mirar de competir aquesta convocatòria.
    I bonic llegir-te aquest apunt d'història de la vida rural fet conte. Sempre que miro els marges penso en persones com el teu Pitu, que no tenien mòbil, ni llum a casa, ni... i el concepte "temps" era tan diferent! És important deixar-ne constància perquè els boscos i les garrigues ja estan recuperant les feixes dels vessants.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: