Es parla aquí del "sereno". Possiblement les noves generacions no coneguin aquestes institucions nocturnes dels "serenos" i els "vigilants". Les claus dels portals no proliferaven. Quan jo sortia a la nit, m'enduia només la clau del pis, i per entrar a casa havia d'avisar el vigilant, que tenia les claus de tots els portals del barri. Se l'avisava picant de mans o, més fàcilment, anant a un punt on acostumava a esperar, normalment xerrant amb el vigilant d'un barri veí. Admetia propines. El sereno intervenia més en casos d'emergència o petits delictes.
Aquests esplèndids textos del carrer Maria desvetllen tot de records mig amagats.

És una descripció esplèndida d'aquesta "figureta de pessebre".