Jordi Brull

Barcelona,

2 Relats, 2 Comentaris
1625 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Com a biografia, res que ara recordi em sembla digne d'esment. Res destacable. Ara començaré a pensar quines de tantes trivialitats trio per a posar-les aquí.

Espero crítiques que m'ajudin a progressar. Entro nou i una mica acomplexat davant el gran talent de molts de vosaltres. Farem el que podrem.

Últims relats de Jordi Brull

  • Llei de vida

    Jordi Brull - 28-08-2007 - 815 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Tranquils. Tot va bé. L'epígraf "biogràfic" ha estat triat per defecte dels altres. Les idees ho són. La història, per sort, no Prosa mínima amb vocació de cop de puny. més

  • Síndrome Pedret

    Jordi Brull - 27-08-2007 - 810 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Sempre he trobat de mal gust i de rotunda insensibilitat la pràctica d'assignar a les noves malalties mortals el cognom d'una de les seves víctimes. Aquest relat, però, reconec que no és més que un exercici pocasolta, una mena de rucada feta només per passar l'estona. I és que, segurament, en l'àmbit de les lletres, mal que em pesi, mai no seré capaç de fer massa més que això. Si m'atreveixo a trametre'l a RC és només per veure si tinc la possibilitat de rebre algunes crítiques que m'ajudin a millorar, especialment en aspectes estilístics i d'expressió. El final ni a mi mateix m'agrada. més

Últims comentaris de l'autor

  • Jordi Brull | 24-08-2007 | Valoració: 10

    La seva senzillesa em sembla un mèrit més. No entenc les crítiques en aquest sentit.

    Poques paraules i ben triades, especialment un "també" molt intencionat. Un "també" també aplicables a moltes altres coses més enllà de l'onanisme.

    Llegida globalment, percebo un ritme agradable. No sé expresar-ho en termes ortodoxos, sóc un nignorant en poesia, però he percebut una cadència estudiada, com d'una cançó globalment ben construida. especialment quan, naturalment a soles, l'he llegit en veu alta.

    Pel que fa el tema, que sigui obvi i conegut (i aquí hi ha molt a dir...) no vol dir que sigui acceptat amb naturalitat i fins i tot amb alegria... i no vol dir que aquests actes amorosos individuals tinguin la mateixa consideració social en el cas de les dones que en el cas dels homes... Així que la seva claredat, concissió, contundència, em semblen encara més idònies. D'altra banda, què millor que una obvietat ben sòlida per a trencar prejudicis!!!...


    Si vols llançar una pedra contra un vitrall, triaràs un bon roc, és a dir, que pesi el màxim en el mínim volum. no un trocet de cotó o una esponja, o una peça de fina seda bellament estampada... o un manat de bledes... per dir alguna cosa.

    ...Així que les demandes de més lirisme, de recreació en un poètic erotisme, de més detalls (marrans o no marrans) serien adients per a peces amb altres finalitats com emocionar (àrea emotiva) o escalfar genitals (àrea sensual)... Però aquest poema va directe al cervell (àrea intel·lectiva),. No es pot viure (ni escriure) només de llagrimetes i esgarrifances.

    Tant de bo totes les dones poguéssin viure la seva llibertat sexual amb aquesta franquesa i orgull. Seria també el millor per a als homes... intel·ligents i emocionalment madurs.

    S'ha posat en qüestió si això és art (poesia) o no ho és... doncs això depèn del que cadascú esperi de l'art. Si art és almíbar, doncs no ho és. Si art és complexitat... doncs no ho es. Si sempre ha de ser subtil i ple de dobles lectures, doncs tampoc és art. Si la poesia ha d'estar plena de figures i metàfores a més glòria de la vanitat de l'autor, doncs tampoc és art.

    Potser no és art. Només puc dir que m'agradaria, algun dia, escriure alguna cosa així. Tan difícil de tan senzilla, tan oculta de tan evident, tan oblidada de tan certa. (Ja veieu que la concissió no és el meu fort).

    Tiamat. endavant. No t'escoltis els lladrucs dels inquisidors. Jo hi poso un 10.





  • Jordi Brull | 24-08-2007 | Valoració: 10

    La seva senzillesa em sembla un mèrit més. No entenc les crítiques en aquest sentit.

    Poques paraules i ben triades, especialment un "també" molt intencionat. Un "també" també aplicables a moltes altres coses més enllà de l'onanisme.

    Llegida globalment, percebo un ritme agradable. No sé expresar-ho en termes ortodoxos, sóc un nignorant en poesia, però he percebut una cadència estudiada, com d'una cançó globalment ben construida. especialment quan, naturalment a soles, l'he llegit en veu alta.

    Pel que fa el tema, que sigui obvi i conegut (i aquí hi ha molt a dir...) no vol dir que sigui acceptat amb naturalitat i fins i tot amb alegria... i no vol dir que aquests actes amorosos individuals tinguin la mateixa consideració social en el cas de les dones que en el cas dels homes... Així que la seva claredat, concissió, contundència, em semblen encara més idònies. D'altra banda, què millor que una obvietat ben sòlida per a trencar prejudicis!!!...


    Si vols llançar una pedra contra un vitrall, triaràs un bon roc, és a dir, que pesi el màxim en el mínim volum. no un trocet de cotó o una esponja, o una peça de fina seda bellament estampada... o un manat de bledes... per dir alguna cosa.

    ...Així que les demandes de més lirisme, de recreació en un poètic erotisme, de més detalls (marrans o no marrans) serien adients per a peces amb altres finalitats com emocionar (àrea emotiva) o escalfar genitals (àrea sensual)... Però aquest poema va directe al cervell (àrea intel·lectiva),. No es pot viure (ni escriure) només de llagrimetes i esgarrifances.

    Tant de bo totes les dones poguéssin viure la seva llibertat sexual amb aquesta franquesa i orgull. Seria també el millor per a als homes... intel·ligents i emocionalment madurs.

    S'ha posat en qüestió si això és art (poesia) o no ho és... doncs això depèn del que cadascú esperi de l'art. Si art és almíbar, doncs no ho és. Si art és complexitat... doncs no ho es. Si sempre ha de ser subtil i ple de dobles lectures, doncs tampoc és art. Si la poesia ha d'estar plena de figures i metàfores a més glòria de la vanitat de l'autor, doncs tampoc és art.

    Potser no és art. Només puc dir que m'agradaria, algun dia, escriure alguna cosa així. Tan difícil de tan senzilla, tan oculta de tan evident, tan oblidada de tan certa. (Ja veieu que la concissió no és el meu fort).

    Tiamat. endavant. No t'escoltis els lladrucs dels inquisidors. Jo hi poso un 10.





  • Jordi Brull | 24-08-2007 | Valoració: 10

    La seva senzillesa em sembla un mèrit més. No entenc les crítiques en aquest sentit.

    Poques paraules i ben triades, especialment un "també" molt intencionat. Un "també" també aplicables a moltes altres coses més enllà de l'onanisme.

    Llegida globalment, percebo un ritme agradable. No sé expresar-ho en termes ortodoxos, sóc un nignorant en poesia, però he percebut una cadència estudiada, com d'una cançó globalment ben construida. especialment quan, naturalment a soles, l'he llegit en veu alta.

    Pel que fa el tema, que sigui obvi i conegut (i aquí hi ha molt a dir...) no vol dir que sigui acceptat amb naturalitat i fins i tot amb alegria... i no vol dir que aquests actes amorosos individuals tinguin la mateixa consideració social en el cas de les dones que en el cas dels homes... Així que la seva claredat, concissió, contundència, em semblen encara més idònies. D'altra banda, què millor que una obvietat ben sòlida per a trencar prejudicis!!!...


    Si vols llançar una pedra contra un vitrall, triaràs un bon roc, és a dir, que pesi el màxim en el mínim volum. no un trocet de cotó o una esponja, o una peça de fina seda bellament estampada... o un manat de bledes... per dir alguna cosa.

    ...Així que les demandes de més lirisme, de recreació en un poètic erotisme, de més detalls (marrans o no marrans) serien adients per a peces amb altres finalitats com emocionar (àrea emotiva) o escalfar genitals (àrea sensual)... Però aquest poema va directe al cervell (àrea intel·lectiva),. No es pot viure (ni escriure) només de llagrimetes i esgarrifances.

    Tant de bo totes les dones poguéssin viure la seva llibertat sexual amb aquesta franquesa i orgull. Seria també el millor per a als homes... intel·ligents i emocionalment madurs.

    S'ha posat en qüestió si això és art (poesia) o no ho és... doncs això depèn del que cadascú esperi de l'art. Si art és almíbar, doncs no ho és. Si art és complexitat... doncs no ho es. Si sempre ha de ser subtil i ple de dobles lectures, doncs tampoc és art. Si la poesia ha d'estar plena de figures i metàfores a més glòria de la vanitat de l'autor, doncs tampoc és art.

    Potser no és art. Només puc dir que m'agradaria, algun dia, escriure alguna cosa així. Tan difícil de tan senzilla, tan oculta de tan evident, tan oblidada de tan certa. (Ja veieu que la concissió no és el meu fort).

    Tiamat. endavant. No t'escoltis els lladrucs dels inquisidors. Jo hi poso un 10.





Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: