Sí senyor, d'aquest poema n'haurien de fer una cançó.
Felicitats!!! Pel què escrius i pel #novullpagar! Jo el duc al cotxe, aquest rètol ;)

Molts ànims, molta tinta i ganes! Una abraçada fins a Mataró!

Un dia gris, com avui que ha ben plogut. M'encanta l'empenta que gastes amb 53 anys. També la ironia com la del "visc el dia gris a favor seu." Tot són detalls, les ganes de ser lliure tan sí com no! Moltes felicitats, barceloní!! Ja ets a favorits, massa que he trigat a afegir-t'hi. Últimament vaig de puto cul i tot plegat és un bon can seixanta. Inclús havia pensat deixar RC. Però no en sé. Haig d'escriure. Sé que m'entens. Gràcies pel comentari, que li has posat un títol que potser s'escau més que el que jo havia pensat. Però a les penes punyalades i a tirar milles s'ha dit, hòstia! Una abraçada Aleix!!
Cuida't per la capital. T'aniré llegint per mínim que pugui.

De nou et superes. Molt rebé Joan de Mataró!! Felicitats per aquest escrit tan treballat i tan ben aconseguit. Endavant i a seguir amb tot això!!

"Memoritzo cada corba del teu cos." Amb quatre paraules descrius tantíssim.
Ets molt gran, Joan. Enhorabona i molts records!!

"Però, com tot, les bones pensades costen cares."

Quanta raó!! Molt bon text. Ja t'encarregaré una comanda per aquest supermercat d'idees embolicades i lluents ;) Una abraçada i endavant, a empényer fort el carro!

Molts records!

"La soledat que em cus la pell a l’os."

És la frase que m'ha cridat més l'atenció. El poema té una força extraordinària, i amb tot, la frase de dalt encara sap superar tot un redactat espectacular. Moltes felicitats, noia! Quin "currassu". Tu també duus la creativitat i l'escriure a dintre. Sé que no deixaràs de treballar així de bé. És més, diria que quan creguis tocar sostre, podràs reinventar-te amb energia. Un petonàs i a cuidar-se com cal ;) Et vaig llegint.

Moltes gràcies pel teu comentari a "Tatuatge siberià". Sento haver trigat masses dies, no ha pogut ser d'altra manera. No m'has de donar les gràcies per llegir-te els comentaris, al contràri, jo te les haig de donar a tu per fer-los.

Gran poema, aquest que has escrit. Té una musicalitat molt evident i viva. Com una ràfega de vent, com si es gronxés tot ell.

La immediatesa d'una mossegada és la mateixa que la del pas del temps. M'ha agradat molt i,sobretot, em quedo amb el CARPE DIEM de les últimes ratlles, molt encertat i necessàri.


Una abraçada i molts records. Fins ben aviat!! I molta força i empenta, encara que a tu d'això te'n sobra. ;)

Descrius perfectament, amb una senzillesa i una força espectaculars, el dia a dia de tots nosaltres, les "masses". Les nostres angoixes i el que desitgem; el nostre combat. Quan ens sentim "un entre tants", que dèia l'Estellés. Moltes felicitats, amb raó et van premiar l'escrit. I molts d'altres que tens també mereixerien reconeixement, més del que tenen. T'aniré llegint. I moltes mercès pel teu comentari. M'ajuda a treure forçes.

"I és per això que d’amagat m’enduia el teu somrís
per no oblidar-me dels colors."


Té una força capaç de moure muntanyes.
Impressionant Joan, perfecte!! Un poema senzill (en el sentit d'entenedor), tenaç, treballadíssim. No hi falta cap paraula. Tampoc no li sobra res.

Et felicito per trencar cada vegada que escrius les teves barreres. I per ajudar a trencar les de tanta gent (jo mateix m'hi sumo en aquest grup, per exemple).

Una abraçada i fins aviat!

Si la persona a qui has escrit aquestes ratlles encara no ha llegit el poema, ja estàs donant-li. Quina joia, quanta voluntat!!

Descrius perfectament una realitat i una angoixa que no hauríen d'existir.

La naturalesa és diversa i això és el que no interessa al mercat, que va contra l'espontaneitat venent que ets el/la més lliure de tots/es si et sotmets als seus patrons.

Fa molt mal i em temo que, desgraciadament, en seguirà fent molt això del "cànon de bellesa".

Un 10, que com sempre, tens més que merescut.


Una abraçada!!

Acabo de flipar i molt. Abans que res, moltes, moltíssimes felicitats. És una passada aquest text. Una meravella. Descrius la tristesa més dura tota d'una peça. I fent el que és més complicat: sense anomenar-la, gairebé. Impressionant.

No paris MAI d'ordenar paraules (i de desendreçar-ne ;) ). Te'n vas corrents a preferits. Em trec el barret, (bé la gorra).
Publica un llibre!! Pot interessar a més d'un el material que tens açí. Interessa a molts, n'estic seguríssim.

És mel, que diem per aquí.

Això, que t'aniré llegint sempre que tingui un bossí de temps.

Un petonàs i molts ànims Sílvia!
Que tu pots remuntar aquesta tristesa i moltes més. Totes.

Un clar exemple de la força què em dèies que es té quan s'és jove. Tu diria molt que no l'has pas perduda a mig camí, aquesta embrenzida a l'hora d'escriure (ni en el viure mateix, sempre l'has conservat intacte).

Un poema molt dur, potser aquesta és la paraula. Felicitats, sobretot pels anys i l'esforç que hi ha davant d'aquest poema (que també hi són al darrere, en el treball que et deuria suposar fer-lo en aquell moment).

Gràcies per llegir-me i per comentar. Aviam si acabo exàmens ja, i puc llegir amb cura nous relats que pareixis i rellegir-ne de fets.

Un petonàs i molts records cap a la terra ferma!!

Joan, moltíssimes gràcies company!!

Com vas? Què tal per aquí al Meresme? Espero acabar ràpid els exàmens del mes de gener i poder passar-me tranquilament per la teva pàgina i gaudir també de tot el que escrius i ens regales.

No moriràs sol, Joan. Cal seguir. Has lluitat sempre, hi has de seguir-ho fent. Hem de continuar. Diria que sempre, però no ho sé. Avui segur, aquest any més que mai. No pots rendir-te, t'ho deus. Ens debem continuar fins a la victòria. De les mans de la foto, la que hem de ser és la del puny tancat, resistent. Inssubmís als cops de la vida. Tant li fot l'edat. Les circumstàncies no poden tombar-nos.

I enhorabona per la senyera estelada. Visca la terra, veig que ens entendrem. ;)
Molts ànims!! Que pots. Una vegada més, gràcies pel teu compromís valent en tots els fronts.


Una abraçada!!

Moltes gràcies pel teu relat, Rafa. Has sabut transmetre'm la teva esperança i el teu entusiasme com ningú. Genial, aquest escrit. Te'n vas a preferits més de pressa que corrent ;)

Una abraçada, company! (Si elmón fos tal i com diuen les teves ratlles, molts i moltes segurament ja no necessitariem escriure. Als qui ajuden l'altre gent sense saber que els dónen un cop de mà, t'has deixat. Tu ets d'aquest tipus de gent.)

Trempat! M'ha encantat el teu relat. La última frase m'ha fet pensar força. Sàpigues que t'entenc. Tu endavant, amb força i energia. Va, una abraçada company, et seguiré llegint!

Moltes felicitats per aquestes paraules. M'ha encantat la teua manera de dir les coses, d'expressar el que vius. Definiria el teu escrit com a un relat ple de força. Molt polit, genial. I el teu parlar del sud es mereix tota la meua admiració. Escrius un valencià que m'ha ben enganxat, flipe!! ;)

Ànims, que te'n surts que és massa!