Cert, potser és fosc, però a mi em va encisar la novel·la i sobretot el personatge, és increïble. M'alegra saber que t'ha semblat bé el meu escrit!

Fins un altre!

Jo crec que tothom, i quan dic tothom, em refereixo a tota la gent amb un mínim sentit de personalitat, està avesat a sentir-se, almenys durant un instant, sol.

Això crec que és perquè ben mirat, nosaltres no deixem de ser un mateix, i per molts records, amics, amors, odis, que portis a dins, al final, en algun moment de la nostra vida, la nostra perversa ment es planteja que queda de tot plegat... i descobreixes que, en la teva vida, de tot plegat només en quedes tu, només tu.

Tiu fas pena. No tinc res més a dir.

Sens dubte, li falta màgia... tot relat ha de tenir una màgia, un esperit (encara que sigui un relat eròtic, sexual purament dit) i en això influeix molt el vocabulari, entre moltes d'altres coses que sovint no es tenen amb compte.

Aquesta màgia és la que fa que un relat causi o no una sensació dins el lector, i per tan, que sigui un bon o mal relat.

(o sento pel comentari insolent, tot hi així, tens escrits molt bons, que me n'he llegit uns quants ;-)

petons i fins un altre!

Ben mirat, que se'n faci polèmica d'aquest tema tant normal ja és per si sol trist. Per sort, la societat mica en mica va tornant de les ombres religioses -que en mal dia van ofegar-la- i va tirant enrere, que de ben segur en diversos temes ho hauria de fer, doncs a la pre-història les dones si, es feien palles.

Sento haver d'expressar el meu desig de que ningú hagués comentat aquest text, però soposo que se m'entendrà ;-)

(un 7 perquè el poema en si és un pèl mediocre ^^)

Com pot fer tant de mal una paraula... potser no és la paraula, si no qui qui la pensa, qui la diu... jo també he tingut una aventura semblant, fa poc, on la meva ex-novia, en una calentura de messenger, em va dir ‹‹More't›› (acompanyat de tota mena de menyspreus).
LLàstima que en el meu cas, ella no se'n hagi desdit.