Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

227 Relats, 229 Comentaris
129621 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.

Últims relats de Jam Malson

Últims comentaris de l'autor

  • Jam Malson | 12-04-2019

    Podria dir que la lectura del teu treball surrealista ha estat com una mena de palla mental el clímax de la qual ha arribat en el moment que, a manera d'esclat incomprensible, he ejaculat milions de floretes i papallonetes.

    Que la imaginació esbojarrada no ens abandoni mai!

  • Jam Malson | 10-04-2019 | Valoració: 10

    Tothom, en algun moment de la vida, voldrà que el món s'aturi. Però, per molt que vulguem aturar-lo i per molta insistència que hi posem, el món no deixarà de moure's. L'únic que podem fer, en cas de mareig, és no deixar que el seu moviment ens paralitzi la vida. De fet, un moment d'introspecció ja és una aturada. I mentrestant, que el món continuï girant i girant!

    Força i endavant!

  • Jam Malson | 09-04-2019

    Digues-me il·lús, però soc un d'aquells que creuen que els polítics no són tots iguals. És cert que en el món de la política, i més ara, hi ha molta merda. Tanta, que no m'estranya que la política estigui tan desprestigiada. Tanmateix, la merda sempre ha servit d'adob. I crec que tanta merda està servint per a fer néixer i créixer consciències amb veritable genètica democràtica.

  • Jam Malson | 10-02-2019 | Valoració: 10

    Molt poques vegades es pot llegir un desig de comiat escrit amb tanta elegància. Un adeu així no pot molestar ningú. Més aviat, en serien moltes les persones que estarien contentes en rebre aquesta poètica i flairosa expressió de comiat.

    Desitjo que arribi el dia que pugem fer servir el teu poema, i altres d’aquest estil, per acomiadar amistosament España —un adeu que, sens dubte, serà molt més elegant que el seu—.

  • Jam Malson | 10-02-2019

    En llegir el teu relat, primer he pensat que estaves parlant d'algun déu en forma de GPS. Però en el quart paràgraf m'he adonat que no, perquè els déus ho detecten tot i mai no s'equivoquen. Després, he pensat que estaves parlant de la teva consciència. Si és així, et felicito per no perdre la força per trobar el teu camí (amb GPS o sense).

  • Jam Malson | 01-02-2019 | Valoració: 10

    Les persones insegures vivim els canvis amb nervis, intranquil·litat, dubtes, desconfiança... No ens agraden els canvis, perquè volen dir un tornar a començar, un enfrontar-nos a una situació nova. Però la majoria de vegades, quan hem fet el pas i després va tot rodat, llavors ens adonem de la gran capacitat d'adaptació que tenim. I vivim les nostres petites -o grans- victòries de cada dia potser amb més alegria que les persones que estan tan segures d'elles mateixes.

  • Jam Malson | 12-01-2019 | Valoració: 10

    Usant la química de la paraula escrita aconsegueixes que la sensualitat i l'erotisme del teu relat sigui com un globus de desig literari que es va inflant i inflant fins que es produeix l'esclat dins del cervell.

    Sens dubte, és aquest el plaer de llegir un bon relat eròtic.

    I a més a més, has fet que m'imaginés els pits d'una princesa de conte; cosa que no havia fet mai abans.

  • Jam Malson | 24-11-2018 | Valoració: 10

    Per damunt del relat hi voleia un núvol poètic d'un romanticisme prou dolç per fer de l'escena eròtica que narres, un veritable plaer per als sentits. Trobo que amb la frase “l'estimo amb la mirada”, l'has ben encertat. És ben bé un d'aquests plaents moments de contemplació, previs al donar-se físic.

    Però inclús, quantes vegades hem estimat només amb la mirada? Aconseguir tenir entre els braços la persona desitjada, no sempre és possible. És aleshores quan la mirada pren un protagonisme especial. És mitjançant la mirada que obtenim el plaer que la distància física ens nega. A través de la mirada excitem la imaginació i la imaginació ens excita els sentits. Llavors, abracem la persona amb la mirada. L'estimem amb la mirada. Fins i tot, li fem l'amor amb la mirada.

    Bé, potser que pari!

    Més enllà de “l'estimo amb la mirada”, la frase “els cabells desendreçats de somnis”, la trobo brillant. Però aquesta vegada, no hi afegiré res. La frase ja hi diu tot.

  • Jam Malson | 18-11-2018

    De cap de les maneres voldria que tot plegat es convertís en una batalla dialèctica per esclarir qui té un percentatge més alt d'ignorància. L'únic que dic, és que tenir una ideologia no és, forçosament, sinònim de ment maquiavèl·lica ni quadriculada.

    És molt possible que jo desconegui la naturalesa de les ideologies (ja que no les conec pas totes), però sé veure la diferència, per exemple, entre Pacifisme i Feixisme. I mai a la vida no em passaria pel cap posar el Pacifisme i el Feixisme dins del mateix sac, tot i ser dues ideologies.

    Jo estic molt tranquil. I des de la calma et dic, de tot cor, que no em fa res ser un ignorant. Perquè realment ho soc, en tant que no domino el coneixement universal.

    Tanmateix, penso que no és pas des de la ignorància que es pot afirmar categòricament que les ideologies són paralitzants cotilles mentals. Aquesta declaració teva, implica un alt grau de coneixement. No serà que el simple fet de no tenir ideologia, ja tingui naturalesa d'ideologia?

    El problema del món és que els estúpids, creient que són intel·ligents, fan i desfan. Mentre que els intel·ligents, sempre dubtant de la seva pròpia intel·ligència, deixen el món en mans dels estúpids.

    Per acabar, és cert que el teu poema m'ha provocat rebuig, perquè crec que és injust. No tot és blanc, ni tot és negre. I dispensa'm si en algun moment he estat irrespectuós.

    Salut, molta salut, també per a tu.

  • Jam Malson | 17-11-2018

    Saps què és el Menfotisme? Doncs, és molt possible que, sense saber-ho, tu siguis un seguidor d'aquesta actitud o manera de veure l'existència humana. A mi, les persones amb ideologia no m'han fet mai por. El que m'espanta de vegades són les persones que no en tenen cap. No saps mai què et faran quan els donis l'esquena.

    Tot això, t'ho dic com a resposta a la negativitat que, com una llufa i sense fer diferències, ens penges a les persones que tenim alguna ideologia: Pobres Ideologies/ I els seus representants/ Enervats i irreflexius no veuen/ Que de la ignorància tots beuen/ I que creient-se estar/ En allò cert i fixe/ Tots i cadascun d'ells/ Sols són fills del Cin...Isme!

    D'ideologies, n'hi ha de positives, molt positives, i de negatives, molt negatives. I cap ni una no té perquè ser de visió fixa. Evolucionen les persones i evolucionen les ideologies.

    Tanmateix, des de la meva ignorància, estic segur que tu ets un gran seguidor del més dur Cin...Isme del Menfot...Isme.

    Tot, des del respecte més absolut.

  • Jam Malson | 17-11-2018

    Tot relat té desenes, centenars o potser milers d'interpretacions. Segurament, una per cap.

    En el meu cas, el missatge del teu relat em sona a política. I sobre aquesta base, te'l comento amb la següent reflexió: "Hi ha partits polítics que diuen ocupar l'espai de centre. Però quan governen, les seves polítiques són plenes d'extrems."

  • Jam Malson | 05-11-2018

    Guaraquita, si continues així, és molt possible que algun dia puguis escriure bé en català. Si tens la voluntat, ben segur que ho aconseguiràs. De totes maneres, busca algú que t'ajudi, perquè necessites ajuda urgentment. Et recomano que et posis en mans d'un o d'una especialista. Creu-me, la teva vida millorarà.

  • Jam Malson | 02-11-2018

    Estic d'acord amb la majoria de partides per als teus pressupostos. Ara bé, si em permets l'atreviment, per aprendre a volar no cal que et construeixis un aeroport, pots utilitzar-ne algun dels que ja són operatius. I una altra cosa, què et fa pensar que els rics no són feliços? Indubtablement, n'hi ha de feliços, altres de no tan feliços i altres d'infeliços. En quant al PIB, no és res més que una mesura macroeconòmica, i t'importi o no t'importi una merda, el PIB continuarà existint.

    En resum, que en els teus pressupostos, jo et proposaria algunes esmenes. Sempre de bona fe!

  • Jam Malson | 02-11-2018 | Valoració: 10

    Bon relat. Amb la descripció del paisatge m'has fet ensumar la tardor. Amb les sensacions m'has fet sentir aquella mena de malenconia que va lligada al fred. Amb la sinceritat dels personatges m'has fet pensar en la naturalitat de les relacions humanes. I amb l'erotisme m'has fet venir ganes de viure una experiència així. Tot plegat, dona prestigi al teu nom: Canela fina!

  • Jam Malson | 01-11-2018 | Valoració: 10

    És un poema breu, però immens en tant que parla d'un fet global. Trobo que el primer i el segon vers són la clau que obre el pany: “Totes les veus que escriuen el menyspreu / com a símbol de personalitat”. Aquest és el pinyol de la immensa majoria de problemes socials en el món. El menyspreu envers la diferència, tot per refermar la pròpia personalitat (o per ocultar la inseguretat). La supremacia de qui es creu millor persona tan sols per una mera qüestió de lloc d'origen, de gènere, de color de pell, d'idioma, de cultura, de religió, d'estatus social, etc. I és ben cert, la possibilitat de conviure amb algú així, que et menysprea dia sí dia també, es fa impossible. Tret del cas d'una persona profundament masoquista, aleshores, la submissió al menyspreu esdevé plaer. Però no és el meu cas. De menyspreus, cap ni un.

    Gràcies per tot.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: