Foto de perfil de jam malson

jam malson

186 Relats, 157 Comentaris
94117 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim de Jam Malson.

FORÇA I ENDAVANT!

Últims relats de jam malson

Últims comentaris de l'autor

  • jam malson | 10-03-2017 | Valoració: 10

    Senzill, però contundent. Un clar exercici de demostració que la senzillesa no està renyida amb la contundència.

  • jam malson | 20-02-2017

    És cert, les dones també us feu palles, i?
    Que algú no ho sabia?

  • jam malson | 15-04-2016

    Són com un gra al cul aquests neonazis disfressats de demòcrates.
    Però ja no ens fan por. De molestar, molesten! Però ja no ens fan por. II*II

  • jam malson | 22-01-2016

    Malgrat ser molt evident a qui m’adreço en aquest poema, si uniu l’última lletra de cada vers, de superior a inferior, apareixerà el nom del veritable destinatari del “A tu”.

    Jam Malson

  • jam malson | 15-10-2012

    Moltes vegades, per no dir sempre, per trobar la veritat cal fer un esforç. Així que si et sembla bé, pixa-pins, primer farem un exercici: jo faré una sèrie de preguntes i tu cerques cada una de les respostes. A veure si hi trobes alguna raó que et faci reconèixer que la llengua catalana, avui dia, continua sent discriminada i minoritzada:

    Per què al Parlament de Catalunya tenim polítics que parlen en espanyol, però els polítics catalans tenen prohibit parlar en català al Congrés dels Diputats, etc, etc; a Madrid?

    Per què per als jutges i jutgesses, secretaris i secretàries i altres membres de l’àmbit judicial espanyol, no és condició imprescindible conèixer la llengua catalana per exercir la seva professió en els territoris de parla catalana?

    Per què els habitants del País Valencià poden rebre, sense cap problema, el senyal de les desenes de canals de televisió en llengua espanyola, però no poden rebre el senyal de la Televisió de Catalunya?

    Per què a Catalunya, tal com desitgen quatre ciutadans i dos partits polítics nacionalistes espanyols, hem de separar els alumnes per raons de llengua materna si tothom qui vol saber-ho sap que amb el sistema d’ensenyament català els alumnes surten de les aules sabent la llengua catalana i amb una coneixença de la llengua espanyola per sobre de la mitjana de l’Estat Espanyol?

    Per què els estudiants andorrans, tot i ser d’un país on la llengua oficial és el català, no poden fer en català les proves d’accés a les universitats de Catalunya?

    Etc, etc. (I això només és una petita mostra). Pixa-pins, la llengua catalana continua sent discriminada i minoritzada.

    Sobre el teu comentari “No estic d’acord”, només dues coses a dir:

    La Llengua Catalana és la llengua pròpia de Catalunya, com també és la pròpia dels altres territoris dels Països Catalans, perquè la Llengua i la Nació Catalana són l’expressió d’una identitat col•lectiva singular, que projectada des del passat ens dóna un present i ens ofereix un futur. I no dubtis, pixa-pins, que tothom qui de bona fe vulgui formar-ne part, sempre serà benvingut.

    L’únic que has encertat, potser per haver llegit El Quixot, és que la llengua catalana sempre ha conviscut, de manera natural i pacífica, amb altres llengües de procedència molt diversa. Però el que no comentes és que la història, la real i no pas la novel•la del Quixot, també ens diu que són els defensors de la ideologia delirant de la supremacia espanyola els que sempre i sempre trenquen aquesta harmonia lingüística.

    Però el geni de la Nació Catalana continua sent tenaç, altiu i amant de les coses del nostre país. I si continuem així, algun dia saludarem els alienígenes amb un sonor i català: Benvinguts!

    Jam Malson

    Països Catalans, força i endavant!

  • jam malson | 18-03-2011

    He de reconèixer que el teu relat m’ha arrancat més d’un somriure (continguts, això sí!).
    Tens un humor que podria ofendre les persones que entenen de manera literal tot allò que llegeixen. Però és impossible que la intensió hagi estat riure’s de les desgràcies dels altres, perquè el context del relat és d’una exageració sinistra-caricaturesca de tal calibre que esborra tota possibilitat que pugui existir al món algú amb tanta mala sort com la del petit Tom, ni que algú pugui acceptar la seva fatalitat amb tanta resignació. Ras i curt, el teu relat és pur humor negre, d’allò més negre.

    Per cert, això de la nota final... també és conya, no?

  • jam malson | 21-02-2010 | Valoració: 10

    He llegit els tres relats i m'han semblat una barreja de sinceritat desbocada i mascle en zel constant (tot de bon rotllo :-)). Si els teus relats són ficció, has creat el perfil d'un personatge que pot donar molt de joc. Si són vivències personals, he de reconèixer que has tingut una vida sexual molt més moguda que la meva.
    Definitivament, els teus relats són una porta oberta a conèixer els pensaments i vivències més íntimes d'algú, ja siguin pròpies o d'un personatge de ficció, i això sempre és bo.

    Per tant, amb molt de gust faré ús (amb rodolí inclòs) del privilegi de ser el primer que faci una "valoració numèrica" dels teus relats; segurament innecessària, però si es pot, per què no?

    Força i Endavant!

  • jam malson | 06-02-2010 | Valoració: 10

    En primer lloc et diré que m'agraden els temes que toques en el relat i la manera com l'has escrit. Amb el simple fet d'observar una formiga, introdueixes amb delicadesa temes prou seriosos com són el valor d'una vida, sigui quina sigui, i la insignificança de la nostra, respecte a l'univers. Podria dir, i de fet ho diré, que aquest relat és un bon exercici d'empatia amb el món animal que tots hauríem de fer.
    Em fan molta gràcia, de manera especial, les frases on cerques la formiga pel terra de la cuina i narres els seus moviments. Trobo que són frases que es barregen magistralment amb la dissertació i que enriqueixen molt el relat, i suavitzen, de manera simpàtica i humorística, la seriositat de tot plegat.

    En segon lloc, m'has deixat ben tallat amb aquest... final? Quan començava a endinsar-me de ple en les teves dissertacions casolanes, paf... s'ha acabat. El treball del dia a dia ha pogut més que el fet de seguir la temerària aventura de la reflexió (encara que sembli un contrasentit), o de la divagació.

    I en tercer lloc, estic segur que si tots "divaguéssim" com ho fas tu, el nostre planeta- pilota seria un lloc més agradable; sens dubte.

    (Per acabar, donar-te unes sonores gràcies pels teus encoratjadors comentaris.)

  • jam malson | 05-02-2010

    ¡ :-/ ! ¿ :-( ? ¡ :-o ! ;-)

  • jam malson | 17-01-2010 | Valoració: 10

    Llegint el teu popurri de lletres he flipat. Mai no m'havia passat pel cap que es poguessin crear poemes d'aquesta manera tan original i amb la força, connexió i sentit que tenen el teus.

    La imaginació i el coneixement de l'idioma que es necessita per crear el que tu has creat és el que fa que les teves composicions siguin joies per als que valorem el treball, menystingut massa sovint, que implica escriure.

    He de dir-te que penso provar-ho.

  • jam malson | 14-11-2009

    No sé si tots plegats acabarem sent roques o illes, però del que estic segur és que a ningú li interessa la vida del veí si no és que se'n fa una pel·lícula i aquesta arriba a ser un èxit.
    Jo intento conèixer la gent que m'envolta, i la veritat és que quant més els conec més m'agraden els seus gossos (cançó dels Pets).

    La resposta és clara: Qui vulgui saber què els passa a la gent, que no perdi el temps fent exercicis de badoqueria insubstancial. No som tots tan extravertits? Doncs que pregunti, ben segur que trobarà respostes (que li agradin o no, ja és una altra història).

  • jam malson | 07-11-2009

    Instants després de llegir la teva poesia he tingut un desig: Voldria ser un peix! ;-))

  • jam malson | 07-11-2009 | Valoració: 10

    Jo sento de la mateixa manera.
    Un poema curt, intens i preciós.

  • jam malson | 23-10-2009 | Valoració: 10

    Després de llegir el teu bon article d'opinió, o de pura constatació d'una realitat de les moltes que ens envolten, et diré que sí: que és un fet innegable que hi ha gent d'una suposada maduresa que tria viure amb els pares en comptes de viure de manera independent; tal com dius, per comoditat.

    Però no estic segur que aquest comportament es pugui atribuir directament a la síndrome de Peter Pan. Penso que el tema és més complex i va més enllà de decidir si deixes el niu en arribar a una certa edat. Pots ser una persona plenament independent i tenir aquesta síndrome. És el refús a sortir de l'etapa més innocent de la nostra vida la raó que fa que Peter Pan es negui, més que a la maduresa física, a sentir-se adult.
    Perdre la innocència és la primera decepció d'aquesta vida, encara que en el seu moment no ho puguem valorar per la manca de visió pròpia de l'edat.

    Segurament, però, el fet de ser antropòloga et dóna una perspectiva més àmplia d'aquest tema de la que pugui tenir jo.

    De totes maneres, hores d'ara ja han sortit altres estils de viure còmodament sense haver de viure amb els pares. Tinc un amic que és "independent" i viu sol en un pis de propietat que gasta menys en menjar que jo en viatges a la lluna. Gairebé tot el que menja, per no dir absolutament tot, ho treu de casa de la "mamà" o de la germana. I no sé si té rentadora? Que aquesta n'és una altra. Només es rasca la butxaca quan fa algun sopar amb amiguetes. Ja m'entens!

    Què hi farem! Hi ha d'haver de tot, si no de què escriuríem?

    (Haig de dir-te que amb els teus comentaris i valoracions m'has fet al·lucinar per segona vegada. Ets com una tempesta d'estiu: arribes de manera inesperada, deixes caure el xàfec i després surt el sol. Un xàfec molt d'agrair! Gràcies pel teu suport!)

  • jam malson | 20-03-2009

    Tot el que et diré, t'ho diré basant-me en el supòsit que el teu relat és autobiogràfic.

    Per la data del teu primer relat (4-3-09) jo diria que encara no pots sentir-te invisible de ple dret :-) Si portessis a l'esquena més de dos anys penjant tota mena de treballs i només tinguessis 48 comentaris - i gràcies pels teus, que m'han deixat al·lucinat -, ja em diràs com et sentiries!

    Si la teva dèria és escriure, i el pas següent ha estat fer públic els teus treballs, que l'escassetat de comentaris no et faci deixar-ho -de penjar-los vull dir, perquè d'escriure segur que ho seguiràs fent-. Pensa que tot això tan sols és un joc. De vegades ple de decepció, però no deixa de ser un joc.

    Et seré sincer i et diré que jo tampoc faig gaires comentaris. Penso que és millor que et llegeixin, encara que no sàpigues si ha agradat o no, que no pas que t'ignorin. Després de tot, a qui ha d'agradar-li més el treball és a un mateix. Encara que reconec que un comentari, si aquest és positiu, sempre dóna forces per seguir posant la carn a la graella.

    No esperis massa i tot t'anirà millor. Si jo tingués la mitjana de comentaris que tens tu, jo hauria de tenir-ne 175,75. Per tant, encara no pots dir que ets invisible ;-)))

    Ànims! I com dic sempre: Força i Endavant.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: