Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

238 Relats, 267 Comentaris
136841 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.

Últims relats de Jam Malson

Últims comentaris de l'autor

  • Jam Malson | 15-01-2020

    Certament, cuinar és un feina diària de fruit efímer. I potser per això, per ser diària i efímera, la cuina casolana, realment i generalment, no es considera un art —tret del cas de les grans estrelles, que del cuinar n'han fet un art elitista.

    Tanmateix, i en contraposició a la cuina elitista, actualment ens trobem immersos en el “Menjar ràpid” (de cuina mediterrània, no pas del típic “Fast food” americà). Per un preu mòdic, ets pots emportar a casa des d'un senzill arròs bullit amb mandonguilles fins al més elaborat ànec amb peres. Escalfar i menjar. Més fàcil, impossible.

    Però sigui com sigui, estic absolutament d'acord que cuinar és un Art. I que consti que jo, a la pràctica, no he superat mai el nivell més bàsic de cuina de supervivència.

  • Jam Malson | 13-01-2020

    Segles enrere, quan els majestuosos palaus reials i les immenses mansions de classe alta s'embellien amb meravellosos jardins, pagesos i pageses van ser la mà d'obra que va fer materialment possible el lluïment d'aquelles artístiques composicions ornamentals.

    En el proper segle —o potser en aquest— és molt possible que el conreu de la terra prengui de nou aquella antiga vessant artística. Però, si la pren, certament serà per altres raons menys elitistes. Si avui no ens hi esforcem més per evitar el desastre, l'escena del teu impactant relat futurista on una artista ensenya el fruit del seu treball i un home somriu i plora per l'olor de la menta fresca i això encén l'aplaudiment dels altres assistents, és una representació força creïble.

    De totes maneres, encara que en un futur la jardineria pogués ser considerada una Bella Art, no hauríem fet res més que un retorn als inicis, quan la humanitat va poder sobreviure i progressar gràcies a l'art de conrear la terra.

  • Jam Malson | 24-12-2019

    És una bona segona oportunitat. Una oportunitat divina.

    Ara bé, no sé si un personatge tan criticaire i rancuniós com el que descrius en el relat podria entrar en el regne del cel. Més aviat me l'imagino a Can Banyeta ;-)))

    Jo també et desitjo unes Bones Festes i un Feliç Any Nou.

  • Jam Malson | 23-12-2019

    Quina aventura! La fluïdesa d'una intimitat on els pensaments i les sensacions es toquen, on els estímuls esdevenen erotisme i la pell es desfà amb cada carícia.

    En divuit minuts de lectura he viscut un relat que, si no fos per les convencions socials que ens mantenen a ratlla, seria d'allò més excitant convertir-lo en pura realitat. Només caldria silenciar el cervell, tan pragmàtic la majoria de vegades, i deixar que fos la pell, més oberta a les fantasies, la que parlés.

    Però potser per això mateix ens agrada la literatura eròtica. En un món de contenció, llegir –i escriure– relats eròtics és alliberament i plaer alhora.

    Bones festes i feliç any nou, també per a tu.

  • Jam Malson | 13-12-2019 | Valoració: 10

    Un relat ben trenat. La protagonista creu que el sexe pot ser un bon camí per retrobar l'amor romàntic que un dia va perdre. Però les cites no surten mai com ella espera. En comptes de trobar-hi una mínima expressió de tendresa, l'únic que se li ofereix és sexe pur i dur, el típic sexe de cap de setmana.

    I és que l'amor no es pot forçar. Arriba quan arriba. I moltes vegades, arriba quan menys l'esperes. Mentrestant, el sexe de cap de setmana sol ser un succedani prou satisfactori si ets plenament conscient que només és això, sexe.

    La mala idea és fer servir la via del sexe per a trobar l'amor. Perquè amb el sexe pots trobar bones i bons amants, però és molt i molt estrany, raríssim, trobar-hi l'amor. Tanmateix, tot és possible. Només cal tenir un cop de sort i, apa, a ser feliç!

  • Jam Malson | 20-11-2019

    M'agrada el teu relat perquè amb poques paraules has fet un bon retrat de la nostra societat.

    La qüestió és que la Sílvia, davant de l'accident mortal, és conscient que si la gent sabés que dies enrere havia desatès les demandes de la mare i no havia canviat la bombeta, això la posaria en el centre de la diana. “Tan fàcil que hagués estat demanar-te a tu que la canviessis, eh Sílvia...” diu una amiga de la difunta. I és precisament en aquesta frase on es troba la raó del secret. La Sílvia sap prou bé que si fos sincera i digués la veritat del que va passar, tothom hi diria la seva i la jutjarien. I potser algú podria concloure que si la filla no va ajudar la mare i la mare va caure i va morir, aleshores la filla seria la culpable de la mort de la mare.

    Sort en tenim dels secrets, que si una cosa bona tenen és que ens ajuden a estalviar un munt d'explicacions.

  • Jam Malson | 19-11-2019

    El tema és original: Els secrets de la cuina.

    Segurament, tot cuiner o cuinera voldria tenir la fórmula de la millor salsa de calçots del món. I ben segur que el dia que algú aconsegueixi tenir-la, s'omplirà d'or les butxaques.

    En el món de les paraules passa el mateix, cuinar-les no és gens fàcil. Però et diré que, per mi, la teva fórmula narrativa és bona.

  • Jam Malson | 07-11-2019 | Valoració: 10

    Perdre algú amb qui havies compartit moments de felicitat, sempre és dolorós. Però potser el trànsit més inestable és el procés de desconnexió emocional que s'ha de fer per convertir tots aquells moments de felicitat en un munt de records indolors. Mentalment, recórrer aquest camí no és fàcil. Només el pas del temps i les noves experiències fan possible que a poc a poc anem apaivagant aquest dol, a voltes insuportable.

    Ho descrius molt bé en el teu brillant relat de dolor i plaer. Fugim del dolorós present recordant el plaer del passat, malgrat que el joc mental dugui, de manera implícita, una forta càrrega d'inquietant masoquisme: “I em llences damunt del llit per omplir-me de llet com una pluja d'espurnes que rebo amb la pell calenta i el cor encongit.”

  • Jam Malson | 25-10-2019 | Valoració: 10

    El teu poema és una bona representació de la fràgil condició humana. Cal pensar, però, que si les persones no sentíssim el que sentim, si la nostra sensibilitat fos la d'una pedra, la vida ens seria més plàcida? Si res ni ningú no ens pertorbés el dia a dia, la nostra vida tindria més sentit?

    Sens dubte, la naturalesa humana és una mena d'aiguabarreig de sentiments i emocions bullint a tota hora. I, evidentment, els dies que et poses davant de tot allò que no pots controlar, el seu pes t'aclapara.

    A mi també em passa. “Hi ha dies que em fa mal tot... / Tot em fa mal.” Tanmateix, hem de treure forces d'on sigui i plantar cara a la falsedat, al desengany, a la soledat, a les mirades de retret... Bàsicament, perquè no som sacs de boxa amb forma humana.

  • Jam Malson | 22-10-2019 | Valoració: 10

    Si les paraules d'aquesta mena de gent tufegessin serien una arma química de destrucció massiva. Massiva alhora que selectiva. Una arma dissenyada i preparada per a anihilar la ment de milions de persones demòcrates unides pel desig de votar en llibertat.

    Penso que actualment la humanitat s'enfronta a un dels més greus problemes que pateix l'ésser humà: la incoherència entre el dir i el fer. Durant les darreres dècades, la política s'ha omplert la boca de Democràcia i Llibertat. Però quan ha arribat el moment en què la ciutadania vol exercir el seu dret de participació, tant la Democràcia com la Llibertat han esdevingut plastilina en mans dels diversos sectors de poder.

    Ara, més que mai, es fa evident que entre la teoria i la pràctica hi ha prou espai per encabir-hi l'univers. Tanmateix, ara més que mai, es fa evident que la ciutadania hem de fer saber al poder que res no podrà fer-nos callar. Perquè sabem molt bé el que volem i ho defensarem ara i sempre.

    Democràcia i Llibertat!

  • Jam Malson | 06-10-2019

    Terrancemoore, t'agraeixo molt el teu comentari: “Si utilitzeu diversos miralls, es genera un nombre de reflexions, però el que veieu depèn del lloc on esteu. La quantitat de reflexions completes i incompletes canvia a mesura que es veu el mirall des de diversos punts.”

    Sens dubte, el punt de vista ho és tot. Tanmateix, sàpigues que les criatures de menys d'un any veuen la seva imatge reflectida en un mirall i reaccionen com si tinguessin davant una altra criatura. Així, doncs, Terrancemoore, et recomano que et miris en un mirall i reflexionis sobre què hi veus.

  • Jam Malson | 21-09-2019

    L'únic que vull expressar amb aquest poema és que, a hores d'ara i a tot estirar, el pes de la meva vida equival a un gram de penediment.

  • Jam Malson | 13-09-2019

    Tens tota la raó i més. Els humans contaminem i alhora la contaminació devora tota mena de vida. Fins quan? No ho sabem. Però sabem que si no hi posem remei, més aviat que tard la societat humana es trobarà vivint en una situació semblant a la de les pel·lícules de Mad Max. Pura supervivència.

    Podrem evitar el col·lapse? No ho sé. Però totes les grans revolucions s'han fet després d'haver arribat a una situació límit. Haurem d'arribar a una d'aquestes situacions límit per veure-ho ben clar? Hi serem a temps?

    Sens dubte, el futur ens donarà les respostes.

  • Jam Malson | 10-09-2019 | Valoració: 10

    Amb el teu relat he conegut un tros del passat i del present d'una dona d'esperit juganer. He viscut moments de freda llepolia i pell de desig. He assaborit, paraula a paraula, aquest gelat de romanticisme dolç amb cor de subtil erotisme. I fins i tot, m'has fet despertar les ganes de deixar-me acompanyar per sentiments adormits massa temps.

    I en justícia haig de dir-te que ha estat un passeig deliciós.

  • Jam Malson | 22-07-2019 | Valoració: 10

    Tot just en acabar de llegir el teu relat “Obsessió”, i encara amb un somriure als llavis, he començat la lectura d’aquest relat. I amb aquesta peça del trencaclosques, el somriure m'ha caigut als peus. En pocs minuts m'has fet passar de l'humor a la tragèdia.

    De debò que, a part de la qualitat individual dels dos relats, aquest canvi inesperat de gènere ha estat un cop d'una intensitat... Brutal! (traient el sentit pejoratiu de l'adjectiu, és clar)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: