Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

193 Relats, 166 Comentaris
101472 Lectures
Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

100.000 gràcies a tothom!

FORÇA I ENDAVANT!

Últims relats de Jam Malson

Últims comentaris de l'autor

  • Jam Malson | 21-07-2017

    He llegit alguns dels teus treballs i es pot constatar de manera clara la teva fal·lera per barrejar ciència i religió, per barrejar les teories evolucionistes amb les creacionistes. Bé, més que barrejar, sembla que tinguis un especial interès en fer de la Teoria de l’evolució una inspiració divina.

    Si no vaig errat van ser uns seguidors religiosos els que van fer passar per la foguera a tothom qui es va atrevir a dir que la Terra era esfèrica i no pas plana i que el sol no ballava al voltant de la Terra sinó a l’inrevés, etc, etc. Ara resulta que alguns creuen que aquells grans pensadors, passats per les flames, van tenir revelacions divines? El Senyor Charles Robert Darwin va tenir una revelació divina quan va escriure “L’origen de les espècies”?

    La diferència entre ciència i religió resideix en aportar proves d’allò que es proposa, encara que sigui una teoria. Les proves científiques són una realitat palpable, mentre que la fe religiosa moltes vegades es sustenta amb i en creences fantasioses. Els àngels només són això, fantasia. Altrament, en quin lloc s’han trobat restes d’àngels, com un crani... algun fèmur... algun petit indici material que ens aporti alguna prova de la seva existència? Enlloc, cap, no hi ha res de res, només fe.

    Si creiem en fantasies, podem creure en qualsevol cosa i qualsevol cosa pot ser veritat (fins que no es demostri el contrari).

    Jo, com a seguidor dels grans i irrepetibles pensadors que van ser La Trinca, ho tinc molt clar: “L’home ve de la patata”.

  • Jam Malson | 11-07-2017

    Un relat aconseguit. La trama, molt ben lligada. I el resultat de tot plegat es descriu amb una sola paraula: Excitant!

    Però m’ha agradat de manera especial la frase” el seu cos ja demana el que el cervell li està negant”. Sí, és així, per gaudir lliurement del sexe cal desconnectar la part del cervell on es troben emmagatzemades tantes normes, preceptes i prejudicis, i deixar que sigui el cos el que parli.
    Mentrestant, sort en tenim de les fantasies!

    Llegir el teu treball ha estat un plaer... I ben segur que aquest no serà l’últim.

  • Jam Malson | 27-06-2017

    Es comença per admetre el “Bang” i s’acaba acceptant el “Big-bang"

  • Jam Malson | 19-06-2017

    Molt bona, llacuna, m'has posat d'allò més calent.

  • Jam Malson | 16-06-2017 | Valoració: 9

    Els teus relats són àcids, càustics, brutals, contundents, escatològics, peculiars, grollers, provocadors, aguts, estripats, desmesurats, descarnats, sensibles... En definitiva, tal com m’agraden.

    Podia haver fet el comentari en qualsevol dels teus treballs, però m'agrada molt aquest.

  • Jam Malson | 05-05-2017 | Valoració: 8

    Un relat eròtic amb frases profundament hipnòtiques.

    Ho noto... Estic hipnotitzat.

  • Jam Malson | 03-05-2017

    Un article molt ben construït. Es nota que tenies les coses força clares.

    Ara bé, fent una crítica constructiva, hi ha alguna cosa que no m’acaba de fer el pes. Són només tres frases.
    La primera: “El problema és que no ens diuen com ho podem fer per partir.”
    La segona: “No es tracta d’exiliar-nos del que considerem la nostra terra…”
    I la tercera: “L’odi irracional cap a un poble que només aspira a tenir la llibertat de decidir qui és i qui vol ésser.”

    La primera frase m’ha emocionat, és d’una innocència! Que potser pensaves que “Esto es España y al que no le guste que se vaya”, ho deien i ho diuen de conya? Aquesta gent no volen la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra rauxa ni el nostre seny. Aquesta gent, l’únic que volen és la nostra terra, els nostres arbres, els nostres rius, la nostra riquesa... I són tan descarats que no se n’amaguen, ho diuen ben clar: “Esto es España y al que no le guste que se vaya”. Ens volen fora de Catalunya o dins “pero hablando en Cristiano”. Més clar, l’aigua d’ampolla!

    A la segona frase, el verb “considerar” és difícil d’acceptar. Jo no considero que Catalunya sigui la meva terra. Catalunya, ÉS la meva terra!
    Si hi ha algú que va errat amb això de considerar, són els que consideren Catalunya una part d’Espanya.

    I la tercera... no sé com dir-ho... Nosaltres, com a poble, no hem de decidir qui som. Ho hem sabut sempre qui som, si no fos així ja no existiríem com a poble.
    I és claríssim qui volem ésser:

    ÉSSERS LLIURES! PAÏSOS CATALANS LLIURES!

    REPÚBLICA CATALANA!

    A part d’aquestes tres cosetes, estic d’acord en tot el que vas dir!

  • Jam Malson | 02-05-2017 | Valoració: 8

    Un relat ben lligat. D'una eròtica subtil, potser més de situació que de pell.

    M'ha agradat, sobretot la trama.

  • Jam Malson | 28-04-2017

    Bàsicament, els sentiments que mouen la humanitat, són dos: L’Amor i l’Odi.

    La nostra efímera existència, la vida de cadascun de nosaltres és el combustible per fer funcionar un d’aquests dos poderosos motors, o tots dos alhora.

    Tens raó quan dius que les ciutats semblen quiròfans acabats d’esterilitzar. El pur ego, vestit de menfotisme, és l’esterilitzador més potent.

    Així, doncs, haurà de ser aquesta majoria silenciosa la que propagui el “virus” de l’amor per aquests quiròfans. Més que res, perquè altres (potser la minoria sorollosa de qui parles) ja fa molt de temps que a poc a poc van contaminant aquests mateixos quiròfans amb els gasos del motor de l’odi.

    L’ideal “Pau, Amor i Llibertat” sempre ha estat vigent.

    Avui com ahir, ara és l’hora.

  • Jam Malson | 10-03-2017 | Valoració: 10

    Senzill, però contundent. Un clar exercici de demostració que la senzillesa no està renyida amb la contundència.

  • Jam Malson | 20-02-2017

    És cert, les dones també us feu palles, i?
    Que algú no ho sabia?

  • Jam Malson | 15-04-2016

    Són com un gra al cul aquests neonazis disfressats de demòcrates.
    Però ja no ens fan por. De molestar, molesten! Però ja no ens fan por. II*II

  • Jam Malson | 22-01-2016

    Malgrat ser molt evident a qui m’adreço en aquest poema, si uniu l’última lletra de cada vers, de superior a inferior, apareixerà el nom del veritable destinatari del “A tu”.

    Jam Malson

  • Jam Malson | 15-10-2012

    Moltes vegades, per no dir sempre, per trobar la veritat cal fer un esforç. Així que si et sembla bé, pixa-pins, primer farem un exercici: jo faré una sèrie de preguntes i tu cerques cada una de les respostes. A veure si hi trobes alguna raó que et faci reconèixer que la llengua catalana, avui dia, continua sent discriminada i minoritzada:

    Per què al Parlament de Catalunya tenim polítics que parlen en espanyol, però els polítics catalans tenen prohibit parlar en català al Congrés dels Diputats, etc, etc; a Madrid?

    Per què per als jutges i jutgesses, secretaris i secretàries i altres membres de l’àmbit judicial espanyol, no és condició imprescindible conèixer la llengua catalana per exercir la seva professió en els territoris de parla catalana?

    Per què els habitants del País Valencià poden rebre, sense cap problema, el senyal de les desenes de canals de televisió en llengua espanyola, però no poden rebre el senyal de la Televisió de Catalunya?

    Per què a Catalunya, tal com desitgen quatre ciutadans i dos partits polítics nacionalistes espanyols, hem de separar els alumnes per raons de llengua materna si tothom qui vol saber-ho sap que amb el sistema d’ensenyament català els alumnes surten de les aules sabent la llengua catalana i amb una coneixença de la llengua espanyola per sobre de la mitjana de l’Estat Espanyol?

    Per què els estudiants andorrans, tot i ser d’un país on la llengua oficial és el català, no poden fer en català les proves d’accés a les universitats de Catalunya?

    Etc, etc. (I això només és una petita mostra). Pixa-pins, la llengua catalana continua sent discriminada i minoritzada.

    Sobre el teu comentari “No estic d’acord”, només dues coses a dir:

    La Llengua Catalana és la llengua pròpia de Catalunya, com també és la pròpia dels altres territoris dels Països Catalans, perquè la Llengua i la Nació Catalana són l’expressió d’una identitat col•lectiva singular, que projectada des del passat ens dóna un present i ens ofereix un futur. I no dubtis, pixa-pins, que tothom qui de bona fe vulgui formar-ne part, sempre serà benvingut.

    L’únic que has encertat, potser per haver llegit El Quixot, és que la llengua catalana sempre ha conviscut, de manera natural i pacífica, amb altres llengües de procedència molt diversa. Però el que no comentes és que la història, la real i no pas la novel•la del Quixot, també ens diu que són els defensors de la ideologia delirant de la supremacia espanyola els que sempre i sempre trenquen aquesta harmonia lingüística.

    Però el geni de la Nació Catalana continua sent tenaç, altiu i amant de les coses del nostre país. I si continuem així, algun dia saludarem els alienígenes amb un sonor i català: Benvinguts!

    Jam Malson

    Països Catalans, força i endavant!

  • Jam Malson | 18-03-2011

    He de reconèixer que el teu relat m’ha arrancat més d’un somriure (continguts, això sí!).
    Tens un humor que podria ofendre les persones que entenen de manera literal tot allò que llegeixen. Però és impossible que la intensió hagi estat riure’s de les desgràcies dels altres, perquè el context del relat és d’una exageració sinistra-caricaturesca de tal calibre que esborra tota possibilitat que pugui existir al món algú amb tanta mala sort com la del petit Tom, ni que algú pugui acceptar la seva fatalitat amb tanta resignació. Ras i curt, el teu relat és pur humor negre, d’allò més negre.

    Per cert, això de la nota final... també és conya, no?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: