Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

242 Relats, 281 Comentaris
138510 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.

Últims relats de Jam Malson

Últims comentaris de l'autor

  • Jam Malson | 05-04-2020

    No pas tothom interioritza les normes i reprodueix quasi inqüestionablement les conductes que el poder exigeix. En tots els àmbits de la societat hi ha bones persones que actuen al marge de segons quines exigències del poder. I són aquestes les que a la llarga produiran canvis.

    Els grans canvis, ara drets socials, sempre han estat impulsats des de petits col·lectius. Si algú pensa que els canvis vindran sense esforç i que de sobte el món canviarà al seu gust, pot morir-se esperant. Per canviar el món, el primer pas és posar-s’hi.

    Ara bé, la qüestió és: El món, quin món vol?

    Força i endavant!

  • Jam Malson | 04-04-2020 | Valoració: 10

    Hi ha una manera de presentar el relat eròtic com una història plena de sensacions i emocions, de sentits agitats i ments trasbalsades, de cossos desfent-se de plaer i vessades de fluids a dojo... i on la carn està per damunt de tot. Els sentiments amorosos dels personatges no hi tenen cabuda. Aturar-se un instant per descriure allò que passa de cor endins seria carregar el relat amb palla sensiblera.

    Evidentment, el relat eròtic ha de saber excitar allò més primitiu en nosaltres. Però penso que, de vegades, tant el desig esbojarrat com la passió desenfrenada són utilitzades per ocultar certa feblesa a l’hora de trobar quatre frases amb les quals descriure sentiments i pensaments amorosos; o només de tendresa, fins i tot. Sense anar més lluny, jo mateix.

    Per això és de traca quan des de les ardents pinzellades d’un relat eròtic en surt una frase d’una sensualitat tan tendra, calenta i humida, que quasi podria fer excitar una pedra: “M’adormo pensant que estar enamorada és el millor que m’ha passat a la vida.” Sí... Sí... i Sí!

  • Jam Malson | 02-04-2020

    Has classificat el teu relat com crítica, fantàstica i social, però també va carregat d'una molt bona dosi d'humor, malgrat la infortunada vida del Murri. I és que si diuen que als animals només els falta parlar, el Murri, sense ser-ne conscient, va xerrar massa.

  • Jam Malson | 24-03-2020

    Malgrat haver estat un breu recorregut de dos minuts, aquesta particular passejada pels colors dels mesos ha estat una delícia. I quan puguem impregnar les paraules amb les olors dels mesos i enviar-les a través de la xarxa, llavors, ja serà l'hòstia!

  • Jam Malson | 20-03-2020

    Algú va dir que si una cosa era bona i breu, aleshores esdevenia dues vegades bona. Doncs, sí!

    Un relat de tonalitat entranyable i picardiosa tendresa. Però per sobre de tot, m'ha agradat com has fet servir una situació de virulenta actualitat —el Covid-19 i el confinament— per fer-nos participar d'una part del passat comú, i vermellós, dels protagonistes.

    Si més no, el confinament serà bo per a treballar la imaginació.

  • Jam Malson | 19-03-2020

    Estic amb tu: Els colors només haurien de ser colors.
    Malauradament, però, no és així. Hi ha força gent a qui li agrada posar etiquetes.

    El teu relat m'ha fet recordar una vivència ben curiosa. Anys enrere, el meu estil de vestir era d'influència hippie. Sempre vestia amb texans i senzilles samarretes de cotó. En tenia de tots els colors. I ves per on, un dia que anava vestit amb una samarreta de color lila, va ser una amiga —que feia poc temps que ens coneixíem— la que em va dir que en un home el color lila feia de "marica". Comentari que em va deixar descol·locat. Però un instant després, vaig preguntar-li si n'estava segura, d'aquella afirmació, perquè jo coneixia gais que només es vestien de blanc, de blau i de negre.

    I en aquell punt es va acabar la conversa sobre el color de la meva samarreta. Suposo que ella ho va entendre!

  • Jam Malson | 17-03-2020

    I una situació ben real en aquests dies de confinament forçós per culpa del maleït Covid-19. I és ben cert que durant les properes setmanes veurem com les sèries televisives, les xarxes, la literatura i el sexe es fan la competència. Però sincerament, malgrat que el sexe no ocupi el primer lloc en aquesta competició per l'entreteniment, la saviesa popular ja ho diu: “A vegades el més important no és guanyar, sinó participar-hi i sentir-se orgullós de la feina ben feta”.

  • Jam Malson | 13-03-2020

    “De casa a la feina i de la feina a casa”. I fent-ho així, la nostra vida no és res més que un munt de dies calcats els uns als altres. I és ben cert que si de tant en tant no t'atures a escoltar-te, pot succeir que vagis pintant la vida amb un color d'una grisor d'allò més depressiva i asfixiant.

    “A fora hi ha lluna nova i és negra nit, però el meu cor ja s'ha començat a omplir de llum i de colors”. Una frase final que és, sens dubte, tot un renéixer.

  • Jam Malson | 13-02-2020

    Al segle XXI encara hi ha qui festeja la primitiva tradició de la sang i el fetge. I la televisió pública espanyola retransmet "las corridas de toros" com si fossin actes culturals d'elevat prestigi. I a sobre, d’aquest espectacle arcaic de tortura animal, en diuen: “La Fiesta Nacional”.

    Sincerament, pot ser que el toro no entengui res del que passa a l'arena. Però és evident que els animals humans asseguts a les grades tampoc no entenen massa bé què passa fora de la plaça.

    Costa temps i ajuda fer evolucionar una mentalitat primitiva.

  • Jam Malson | 12-02-2020 | Valoració: 10

    Un estel blanc com la pau
    sobre fons de cel blau.
    Quatre barres de sang
    l'acompanyen,
    sobre fons d'or de cor.
    Un clam és l'Estelada:
    La Nació Catalana,
    Lliure i Sobirana! //*//

    (❁´◡`❁)

  • Jam Malson | 15-01-2020

    Certament, cuinar és un feina diària de fruit efímer. I potser per això, per ser diària i efímera, la cuina casolana, realment i generalment, no es considera un art —tret del cas de les grans estrelles, que del cuinar n'han fet un art elitista.

    Tanmateix, i en contraposició a la cuina elitista, actualment ens trobem immersos en el “Menjar ràpid” (de cuina mediterrània, no pas del típic “Fast food” americà). Per un preu mòdic, ets pots emportar a casa des d'un senzill arròs bullit amb mandonguilles fins al més elaborat ànec amb peres. Escalfar i menjar. Més fàcil, impossible.

    Però sigui com sigui, estic absolutament d'acord que cuinar és un Art. I que consti que jo, a la pràctica, no he superat mai el nivell més bàsic de cuina de supervivència.

  • Jam Malson | 13-01-2020

    Segles enrere, quan els majestuosos palaus reials i les immenses mansions de classe alta s'embellien amb meravellosos jardins, pagesos i pageses van ser la mà d'obra que va fer materialment possible el lluïment d'aquelles artístiques composicions ornamentals.

    En el proper segle —o potser en aquest— és molt possible que el conreu de la terra prengui de nou aquella antiga vessant artística. Però, si la pren, certament serà per altres raons menys elitistes. Si avui no ens hi esforcem més per evitar el desastre, l'escena del teu impactant relat futurista on una artista ensenya el fruit del seu treball i un home somriu i plora per l'olor de la menta fresca i això encén l'aplaudiment dels altres assistents, és una representació força creïble.

    De totes maneres, encara que en un futur la jardineria pogués ser considerada una Bella Art, no hauríem fet res més que un retorn als inicis, quan la humanitat va poder sobreviure i progressar gràcies a l'art de conrear la terra.

  • Jam Malson | 24-12-2019

    És una bona segona oportunitat. Una oportunitat divina.

    Ara bé, no sé si un personatge tan criticaire i rancuniós com el que descrius en el relat podria entrar en el regne del cel. Més aviat me l'imagino a Can Banyeta ;-)))

    Jo també et desitjo unes Bones Festes i un Feliç Any Nou.

  • Jam Malson | 23-12-2019

    Quina aventura! La fluïdesa d'una intimitat on els pensaments i les sensacions es toquen, on els estímuls esdevenen erotisme i la pell es desfà amb cada carícia.

    En divuit minuts de lectura he viscut un relat que, si no fos per les convencions socials que ens mantenen a ratlla, seria d'allò més excitant convertir-lo en pura realitat. Només caldria silenciar el cervell, tan pragmàtic la majoria de vegades, i deixar que fos la pell, més oberta a les fantasies, la que parlés.

    Però potser per això mateix ens agrada la literatura eròtica. En un món de contenció, llegir –i escriure– relats eròtics és alliberament i plaer alhora.

    Bones festes i feliç any nou, també per a tu.

  • Jam Malson | 13-12-2019 | Valoració: 10

    Un relat ben trenat. La protagonista creu que el sexe pot ser un bon camí per retrobar l'amor romàntic que un dia va perdre. Però les cites no surten mai com ella espera. En comptes de trobar-hi una mínima expressió de tendresa, l'únic que se li ofereix és sexe pur i dur, el típic sexe de cap de setmana.

    I és que l'amor no es pot forçar. Arriba quan arriba. I moltes vegades, arriba quan menys l'esperes. Mentrestant, el sexe de cap de setmana sol ser un succedani prou satisfactori si ets plenament conscient que només és això, sexe.

    La mala idea és fer servir la via del sexe per a trobar l'amor. Perquè amb el sexe pots trobar bones i bons amants, però és molt i molt estrany, raríssim, trobar-hi l'amor. Tanmateix, tot és possible. Només cal tenir un cop de sort i, apa, a ser feliç!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: