Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

217 Relats, 205 Comentaris
120245 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.

Últims relats de Jam Malson

Últims comentaris de l'autor

  • Jam Malson | 12-10-2018

    Ets bo, molt bo! Sense cap mena de dubte, l'estil amb què escrius els relats, el punt de vista i l'humor que hi poses, els fa de primera línia. M'has fet passar una bona estona i t'ho agraeixo.

  • Jam Malson | 12-10-2018 | Valoració: 10

    Un relat molt bo. Jo, per sort, no soc d'anar al metge o metgessa. Ara per ara, tinc bona salut. Segurament, seré d'aquells que agafen una malaltia i en quatre dies ja són morts. De totes maneres, alguna experiència tinc en això que relates. I sí, és tal com dius. Les descripcions són del tot reals alhora que divertides. Potser no massa divertides quan et toca esperar, però sí quan les llegeixes en un relat com el teu. Felicitats!

  • Jam Malson | 23-09-2018

    La teva sinceritat és poc freqüent. Espero que sigui real i no un exercici de ficció —i disculpa la desconfiança—. Per tant, pensant que les teves paraules són el reflex dels teus sentiments, escric aquest comentari:

    No diré res de nou si dic que la vida és així. La vida és un aprenentatge continu que dura fins a l’últim instant. La vida no és de color rosa. Però tampoc és de color negre. Al llarg de la vida passem per moments roses i per moments negres. La qüestió és gaudir dels bons moments i tenir la fortalesa per superar els dolents. Ja sé que això és molt fàcil de dir. Tothom repeteix aquestes mateixes paraules, però és que no hi ha cap altra manera d’encarar la vida. L’única manera de superar els mals moments és traient forces d’on sigui, de sota les pedres si cal. Crec que exterioritzar els sentiments és una bona manera. Tanmateix, les ferides no cicatritzen en dos dies, es necessita temps.

    Per altra banda, per experiència puc dir que l’alcohol ni altres drogues no ajuden a oblidar res. I de fet, no s’ha d’oblidar res, sinó que l’objectiu és aconseguir que aquell dolorós record no ens paralitzi. És impossible tornar enrere. Allò que va passar ha passat. I potser, fins i tot, no podrem evitar que ens torni a passar en un futur amb una altra persona. Però el que aprendrem d’aquesta experiència és a ser persones més fortes. I la propera vegada que ens passi —si ens passa— sabrem afrontar-ho i de ben segur en sortirem menys tocades que la primera vegada. Aleshores, no deixarem que ningú ens torni a prendre el present.

    Força i endavant!

  • Jam Malson | 22-09-2018

    Espanya, un país molt modern i molt democràtic. Un país on el monarca és inviolable alhora que la plebs pot ser violada per davant i per darrere. Un país on els polítics de ment patriòtica espanyola fan i desfan alhora que els polítics no assimilats han de caminar amb cara de preocupació per la corda fluixa. Un país on la Justícia, potser per no ser cega sinó bòrnia, dels justos en fa pecadors i als pecadors els converteix en farsaires. Un país on es fa bandera de la seva Sacrosanta Constitució quan molts dels drets que s'hi recullen són poca cosa més que microrelats de ciència-ficció. Un país on la mentida esdevé veritat absoluta i de la pulcra veritat se'n fa paper de vàter. Si, és cert, Espanya és diferent, malauradament.

  • Jam Malson | 08-09-2018

    En general, la reflexió m’agrada. Però —i quasi sempre hi ha un però— hi trobo una contradicció. A la quarta línia, dius: “Espero un destí que no arriba perquè no sé quin destí estic esperant”. Una frase amb profunditat. Tanmateix, a partir de la línia deu, dius: “... buscar i retenir el que sé que vull per a mi... Viure intensament, tenir la sensació d’haver-ho assaborit tot prou per morir demà mateix”. Justa la fusta! Ara ve la part més difícil: Fer-ho realitat.

    Reflexió: El destí és l’instant present.

    Força i endavant!

  • Jam Malson | 08-09-2018 | Valoració: 10

    Muntanya, sentiments i sexe, tres elements que harmonitzes de manera ben natural. El relat és elegant. Pura eròtica romàntica.

  • Jam Malson | 04-09-2018 | Valoració: 10

    Sí, no deixa de ser un fet simptomàtic que en un país on s’està a nivell quatre sobre cinc d’alerta terrorista, uns individus surtin a les nits i, a cara tapada i amb ganivets, cúters i altres objectes punxants en mà, es dediquin amb total impunitat a fer veure que netegen carrers i places.
    Potser algun dia, a plena llum i amb la cara descoberta, també voldran netejar l’espai públic de petons, abraçades, carícies i rialles, amb l’argument que els carrers i les places són de tots.

  • Jam Malson | 30-08-2018

    M’agrada la gent que, com tu, fa l’exercici de qüestionar tot allò que l’envolta. Posar en dubte una afirmació és el camí per trobar altres afirmacions. I això sempre és bo. Ara bé, a la reflexió “De ser persones abans que gèneres” no parlo des del punt de vista exclusiu de la festiva —o reproductora— activitat sexual humana. Sana, per una part, i necessària per a perpetuar l’espècie, per una altra. La clau de la reflexió és accentuar l’equivocació d’enfocar les relacions entre persones a partir del bàsic pla genital, en comptes de fer-ho des del singular pla mental. El tema és: si tenint ments úniques i irrepetibles com tenim les persones, la diferència més important que pot unir la vida de dos éssers emocionals i sentimentals és la part genital, no és una qüestió de manca de perspectiva mental?

  • Jam Malson | 10-08-2018

    Una cosa és que puguis pensar que ets tot això que dius. I una altra, de ben diferent, que ho siguis de debò.

    Jo, sense conèixer-te, penso que el teu poema és un joc de paraules la força del qual esclata en l’últim vers: “Però no soc obedient”. Amb aquest vers vols donar-te —o et dones— un valor positiu en contraposició al to negatiu de tots els altres aspectes.

    Sí, és un joc de paraules acceptable; sempre i quan sigui un joc.

  • Jam Malson | 10-08-2018

    Menys la violència, per aconseguir la Independència, tot s'hi val!

    Et recomano el llibre "Cataconya, la via ridiculista d'accés a la Independència" de l'autor David Duran i Gisbert. Edicions de la Magrana. 1996.

  • Jam Malson | 16-06-2018

    El relat és calent i humit, molt humit. I l’escenari, el vestidor d’un gimnàs, dona molt de joc. Cossos nus i pensaments de desig, una situació d’allò més excitant.

    I és que la imaginació no té límits.

  • Jam Malson | 16-06-2018

    Ben mirat o llegit, un traspàs així, val la pena.

  • Jam Malson | 13-06-2018

    Totes les persones som especials, en tant que úniques i, ara per ara, irrepetibles.

    Jo diria que allò que ens agrada tenir al costat és la persona complementària. La que, amb la seva presència i fet, ens ajuda a millorar la nostra vida, en qualsevol aspecte; i viceversa.

    I és cert, l'encontre no és fàcil: Un cop de sort!

    Però no hem de defallir. Força i endavant!

  • Jam Malson | 06-06-2018

    Humilment, penso que l’única persona que surt perjudicada en aquest relat (que per cert, d’eròtic no en té ni una engruna) és la dona.

    Entre les moltes maneres d'entendre l'amor, és obvi que un actor o una actriu porno pot estimar la seva parella, amb qui comparteix les alegries i les tristeses de la vida, i, a més a més, tenir sexe amb altres persones.

    Precisament, si les dones acusen d'alguna cosa els homes és de ser massa propensos a separar el sexe i l'amor. I no veig cap raó que impedeixi que les dones puguin fer el mateix que els homes han fet, fan i faran.

    Fins i tot, alguna vegada has pensat en la possibilitat que una dona pugui estimar dos homes alhora?

  • Jam Malson | 03-06-2018

    Kefas i Mark_Go, digueu-me que els vostres comentaris són una conya per endurir encara més l’ambient.

    La veritat és que el relat eròtic m'ha agradat (la situació és bona) i, a més a més, m’he fet un fart de riure amb el to dels vostres comentaris.

    Erotisme i Humor, una molt bona combinació.

    Tot de bon rotllo. Ara no us emprenyeu amb mi, d’acord?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: