Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

221 Relats, 211 Comentaris
123703 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.

Últims relats de Jam Malson

Últims comentaris de l'autor

  • Jam Malson | 24-11-2018 | Valoració: 10

    Per damunt del relat hi voleia un núvol poètic d'un romanticisme prou dolç per fer de l'escena eròtica que narres, un veritable plaer per als sentits. Trobo que amb la frase “l'estimo amb la mirada”, l'has ben encertat. És ben bé un d'aquests plaents moments de contemplació, previs al donar-se físic.

    Però inclús, quantes vegades hem estimat només amb la mirada? Aconseguir tenir entre els braços la persona desitjada, no sempre és possible. És aleshores quan la mirada pren un protagonisme especial. És mitjançant la mirada que obtenim el plaer que la distància física ens nega. A través de la mirada excitem la imaginació i la imaginació ens excita els sentits. Llavors, abracem la persona amb la mirada. L'estimem amb la mirada. Fins i tot, li fem l'amor amb la mirada.

    Bé, potser que pari!

    Més enllà de “l'estimo amb la mirada”, la frase “els cabells desendreçats de somnis”, la trobo brillant. Però aquesta vegada, no hi afegiré res. La frase ja hi diu tot.

  • Jam Malson | 18-11-2018

    De cap de les maneres voldria que tot plegat es convertís en una batalla dialèctica per esclarir qui té un percentatge més alt d'ignorància. L'únic que dic, és que tenir una ideologia no és, forçosament, sinònim de ment maquiavèl·lica ni quadriculada.

    És molt possible que jo desconegui la naturalesa de les ideologies (ja que no les conec pas totes), però sé veure la diferència, per exemple, entre Pacifisme i Feixisme. I mai a la vida no em passaria pel cap posar el Pacifisme i el Feixisme dins del mateix sac, tot i ser dues ideologies.

    Jo estic molt tranquil. I des de la calma et dic, de tot cor, que no em fa res ser un ignorant. Perquè realment ho soc, en tant que no domino el coneixement universal.

    Tanmateix, penso que no és pas des de la ignorància que es pot afirmar categòricament que les ideologies són paralitzants cotilles mentals. Aquesta declaració teva, implica un alt grau de coneixement. No serà que el simple fet de no tenir ideologia, ja tingui naturalesa d'ideologia?

    El problema del món és que els estúpids, creient que són intel·ligents, fan i desfan. Mentre que els intel·ligents, sempre dubtant de la seva pròpia intel·ligència, deixen el món en mans dels estúpids.

    Per acabar, és cert que el teu poema m'ha provocat rebuig, perquè crec que és injust. No tot és blanc, ni tot és negre. I dispensa'm si en algun moment he estat irrespectuós.

    Salut, molta salut, també per a tu.

  • Jam Malson | 17-11-2018

    Saps què és el Menfotisme? Doncs, és molt possible que, sense saber-ho, tu siguis un seguidor d'aquesta actitud o manera de veure l'existència humana. A mi, les persones amb ideologia no m'han fet mai por. El que m'espanta de vegades són les persones que no en tenen cap. No saps mai què et faran quan els donis l'esquena.

    Tot això, t'ho dic com a resposta a la negativitat que, com una llufa i sense fer diferències, ens penges a les persones que tenim alguna ideologia: Pobres Ideologies/ I els seus representants/ Enervats i irreflexius no veuen/ Que de la ignorància tots beuen/ I que creient-se estar/ En allò cert i fixe/ Tots i cadascun d'ells/ Sols són fills del Cin...Isme!

    D'ideologies, n'hi ha de positives, molt positives, i de negatives, molt negatives. I cap ni una no té perquè ser de visió fixa. Evolucionen les persones i evolucionen les ideologies.

    Tanmateix, des de la meva ignorància, estic segur que tu ets un gran seguidor del més dur Cin...Isme del Menfot...Isme.

    Tot, des del respecte més absolut.

  • Jam Malson | 17-11-2018

    Tot relat té desenes, centenars o potser milers d'interpretacions. Segurament, una per cap.

    En el meu cas, el missatge del teu relat em sona a política. I sobre aquesta base, te'l comento amb la següent reflexió: "Hi ha partits polítics que diuen ocupar l'espai de centre. Però quan governen, les seves polítiques són plenes d'extrems."

  • Jam Malson | 05-11-2018

    Guaraquita, si continues així, és molt possible que algun dia puguis escriure bé en català. Si tens la voluntat, ben segur que ho aconseguiràs. De totes maneres, busca algú que t'ajudi, perquè necessites ajuda urgentment. Et recomano que et posis en mans d'un o d'una especialista. Creu-me, la teva vida millorarà.

  • Jam Malson | 02-11-2018

    Estic d'acord amb la majoria de partides per als teus pressupostos. Ara bé, si em permets l'atreviment, per aprendre a volar no cal que et construeixis un aeroport, pots utilitzar-ne algun dels que ja són operatius. I una altra cosa, què et fa pensar que els rics no són feliços? Indubtablement, n'hi ha de feliços, altres de no tan feliços i altres d'infeliços. En quant al PIB, no és res més que una mesura macroeconòmica, i t'importi o no t'importi una merda, el PIB continuarà existint.

    En resum, que en els teus pressupostos, jo et proposaria algunes esmenes. Sempre de bona fe!

  • Jam Malson | 02-11-2018 | Valoració: 10

    Bon relat. Amb la descripció del paisatge m'has fet ensumar la tardor. Amb les sensacions m'has fet sentir aquella mena de malenconia que va lligada al fred. Amb la sinceritat dels personatges m'has fet pensar en la naturalitat de les relacions humanes. I amb l'erotisme m'has fet venir ganes de viure una experiència així. Tot plegat, dona prestigi al teu nom: Canela fina!

  • Jam Malson | 01-11-2018 | Valoració: 10

    És un poema breu, però immens en tant que parla d'un fet global. Trobo que el primer i el segon vers són la clau que obre el pany: “Totes les veus que escriuen el menyspreu / com a símbol de personalitat”. Aquest és el pinyol de la immensa majoria de problemes socials en el món. El menyspreu envers la diferència, tot per refermar la pròpia personalitat (o per ocultar la inseguretat). La supremacia de qui es creu millor persona tan sols per una mera qüestió de lloc d'origen, de gènere, de color de pell, d'idioma, de cultura, de religió, d'estatus social, etc. I és ben cert, la possibilitat de conviure amb algú així, que et menysprea dia sí dia també, es fa impossible. Tret del cas d'una persona profundament masoquista, aleshores, la submissió al menyspreu esdevé plaer. Però no és el meu cas. De menyspreus, cap ni un.

    Gràcies per tot.

  • Jam Malson | 28-10-2018

    Després de llegir les teves expressions de sensibilitat se’m fa irrefrenable el desig de compartir-les amb un m’agrada de la meva collita. No et fa res, oi?

    M’agrada sentir la pluja mentre estic al llit. Sobretot a la tardor i a l’hivern, quan el fred s’estén arreu. Aixoplugat i calentonet entre llençols, m’agrada sentir el so de les gotes en esclatar contra la claraboia del cel ras. El rítmic degoteig, ara ràpid, ara lent. És una experiència sensorial d’allò més agradable.

    I amb això espero no haver-te aixafat el teu “M’agrada XII”. Si és així, no era la meva intenció.

  • Jam Malson | 20-10-2018 | Valoració: 10

    He llegit els 8 treballs del Melicaco Burleta i són bons. M'han agradat molt. Les teves reflexions em fan venir al cap la imatge de Joan Capri. Trobo que els teus relats, reflexions, tenen un desenvolupament irònic molt similar als seus monòlegs. Ironia fina.

  • Jam Malson | 20-10-2018

    Com tu, jo també penso que l’espècie humana té molt més d’animal depredador incontrolat, que no pas d’ésser racional. Fem unes bestieses que ens adjectiven clarament.

    Ara bé, trobo que l’exemple de comparar els vedells de camí cap a l’escorxador amb soldats a punt d’anar a guerrejar, no és un paral•lelisme ben aconseguit. Les guerres es poden fer per atacar algú, però també per defensar-se d’un atac. O hem de deixar-nos matar sense defensar-nos?

    El paral·lelisme més horrible, monstruós, esfereïdor, inhumà i tots els adjectius més perversos que es puguin trobar, va ser l’existència dels Trens de la Mort i els Camps de Concentració i Extermini nazis del Tercer Reich alemany. Indubtablement, aquest episodi de la història de la humanitat és la prova més evident que l’ésser humà pot ser la bèstia més bèstia de totes les més bèsties.

  • Jam Malson | 12-10-2018

    Ets bo, molt bo! Sense cap mena de dubte, l'estil amb què escrius els relats, el punt de vista i l'humor que hi poses, els fa de primera línia. M'has fet passar una bona estona i t'ho agraeixo.

  • Jam Malson | 12-10-2018 | Valoració: 10

    Un relat molt bo. Jo, per sort, no soc d'anar al metge o metgessa. Ara per ara, tinc bona salut. Segurament, seré d'aquells que agafen una malaltia i en quatre dies ja són morts. De totes maneres, alguna experiència tinc en això que relates. I sí, és tal com dius. Les descripcions són del tot reals alhora que divertides. Potser no massa divertides quan et toca esperar, però sí quan les llegeixes en un relat com el teu. Felicitats!

  • Jam Malson | 23-09-2018

    La teva sinceritat és poc freqüent. Espero que sigui real i no un exercici de ficció —i disculpa la desconfiança—. Per tant, pensant que les teves paraules són el reflex dels teus sentiments, escric aquest comentari:

    No diré res de nou si dic que la vida és així. La vida és un aprenentatge continu que dura fins a l’últim instant. La vida no és de color rosa. Però tampoc és de color negre. Al llarg de la vida passem per moments roses i per moments negres. La qüestió és gaudir dels bons moments i tenir la fortalesa per superar els dolents. Ja sé que això és molt fàcil de dir. Tothom repeteix aquestes mateixes paraules, però és que no hi ha cap altra manera d’encarar la vida. L’única manera de superar els mals moments és traient forces d’on sigui, de sota les pedres si cal. Crec que exterioritzar els sentiments és una bona manera. Tanmateix, les ferides no cicatritzen en dos dies, es necessita temps.

    Per altra banda, per experiència puc dir que l’alcohol ni altres drogues no ajuden a oblidar res. I de fet, no s’ha d’oblidar res, sinó que l’objectiu és aconseguir que aquell dolorós record no ens paralitzi. És impossible tornar enrere. Allò que va passar ha passat. I potser, fins i tot, no podrem evitar que ens torni a passar en un futur amb una altra persona. Però el que aprendrem d’aquesta experiència és a ser persones més fortes. I la propera vegada que ens passi —si ens passa— sabrem afrontar-ho i de ben segur en sortirem menys tocades que la primera vegada. Aleshores, no deixarem que ningú ens torni a prendre el present.

    Força i endavant!

  • Jam Malson | 22-09-2018

    Espanya, un país molt modern i molt democràtic. Un país on el monarca és inviolable alhora que la plebs pot ser violada per davant i per darrere. Un país on els polítics de ment patriòtica espanyola fan i desfan alhora que els polítics no assimilats han de caminar amb cara de preocupació per la corda fluixa. Un país on la Justícia, potser per no ser cega sinó bòrnia, dels justos en fa pecadors i als pecadors els converteix en farsaires. Un país on es fa bandera de la seva Sacrosanta Constitució quan molts dels drets que s'hi recullen són poca cosa més que microrelats de ciència-ficció. Un país on la mentida esdevé veritat absoluta i de la pulcra veritat se'n fa paper de vàter. Si, és cert, Espanya és diferent, malauradament.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: