Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

247 Relats, 307 Comentaris
144651 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!



SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************



PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.



1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.



I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.



Si ens volem lliures, fem-ho! #MakeAMove


Últims relats de Jam Malson

Últims comentaris de l'autor

  • Jam Malson | 27-08-2020

    Perdona, unicorn_blanc_del_bosc_, he escrit malament l'enllaç al poema. Ho intentaré una altra vegada: Blanc sobre blanc

    Si aquesta segona vegada no funciona, et pregaria que anessis al poema "Blanc sobre blanc" i llegissis el comentari "Respecte i serietat".

    Gràcies de nou.

    Jam Malson

  • Jam Malson | 27-08-2020

    Més que un poema... és un bany d'optimisme. I no es pot negar que una visió optimista de la vida és millor que una de pessimista. Tanmateix, jo sempre he optat per la visió realista, la més objectiva. Però això són opcions personals.

    Per altra banda, m'ha sabut greu el comentari que m'has fet al poema Blanc sobre blanc . Per això hi he deixat un comentari, amb el nom de "Respecte i serietat". Et convido a llegir aquest comentari i a descobrir el missatge del poema. Creu-me, no és un acudit ni una presa de pèl.

    Gràcies per tot.

    Jam Malson

  • Jam Malson | 27-08-2020

    Des del moment que vaig tenir el cop d'inspiració, vaig saber que seria tot un repte. I vaig dubtar molt abans no vaig decidir exposar-lo. Però creu-me, Unicorn_blanc_del_bosc, aquest poema està fet amb tot el respecte i la serietat que la poesia exigeix. Simplement és un poema conceptual que tothom entendrà molt bé si passa el punter per damunt del que en principi sembla un acudit o una presa de pèl.

    Jam Malson

  • Jam Malson | 21-08-2020

    És cert que generalitzar quan es parla de persones no fa res més que evidenciar la nostra manca de perspectiva. Generalitzar és una gran equivocació, però la veritat és que generalitzem molt sovint. I generalitzem perquè és una manera d’alliberar tensions. Quan algú viu repetides vegades una mateixa o semblant situació -negativa evidentment-, és fàcil deixar anar la mala llet i desfogar-se cridant despectivament als quatre vents que tots o totes són iguals. Però en el fons, tots i totes sabem que la probabilitat de trobar dues persones iguals és pràcticament nul·la. Malgrat que el fet de viure en societat ens doni una aparença més o menys uniformada, a nivell individual cada persona és, afortunadament, un ésser diferent.

    Sincerament, crec que això de generalitzar és una vàlvula de seguretat.

  • Jam Malson | 05-08-2020 | Valoració: 10

    Malgrat no haver-nos pogut desempallegar d’Espanya, sis anys després de la teva magnífica reflexió vivim el principi del desenllaç de l’anomenat “El Juanca”. Ja veurem en què queda tot plegat. De totes maneres, ben segur que serà amb “El Preparao” que els deixarem amb un pam de nas.

    //*// REPÚBLICA CATALANA //*// PAÏSOS CATALANS //*//

  • Jam Malson | 18-07-2020 | Valoració: 10

    Volar lliurement amb les ales de l’amor, una imatge poèticament contundent. I qui no ho voldria!

    Penso que ningú no neix sense ales. Però cert és que amb el temps, la llordesa s’hi pot incrustar de tal manera que les pot inutilitzar.

    “Neteja, doncs, les teves ales/ estima-les/ desplega-les a la fi/ desplega-les i vola.”

    Sí, és així.

  • Jam Malson | 08-06-2020

    I la “Nit i Boira” continua. Potser no tan descarada. Potser no tan autoritzada. Potser és una “Nit i Boira” de guant blanc. Però continua, de moltes altres maneres, però continua. El menyspreu i l'odi irracional envers la diferència, malauradament, continua viu i amb força arreu del món. I tot em fa pensar que el futur que ens espera a la cantonada no serà pas temps de germanor. Encara que algunes ments optimistes vulguin minimitzar-ho o fins i tot negar-ho, la realitat ens diu que més aviat pinten bastos per a la humanitat.

  • Jam Malson | 02-06-2020

    “... I així, amb el cap i la llengua han forjat el progrés de la humanitat. Però tot i que no ho vulguin reconèixer, ben mirats continuen sent els mateixos simis de sempre.”

    Erich Kästner

  • Jam Malson | 18-05-2020 | Valoració: 10

    El covid-19, l'accident mortal, la nena de sis mesos, el llagrimeig diari... El teu relat, Aleix, no és un drama... és un super-hiper-megadrama. Has creat un ambient d'un dramatisme que m'ha fet caure l'ànima als peus. I encara bo que m'has deixat respirar amb la remuntada del desenllaç. I és que no hi ha res com un bon cop d'optimisme, i sobretot si ve d'un mateix.

    Per altra banda, i aprofitant l'avinentesa, també et comento que he sabut que has estat malalt, però que a hores d'ara ja estàs en plena forma. Doncs, sàpigues que me n'alegro, tant de la teva plena recuperació com de poder llegir-te de nou.

    Salut i força! (+_+

  • Jam Malson | 17-05-2020

    La data del naixement d'una filla o d'un fill serà l'aniversari que mai no oblidarem. I sobretot la mare, que primer ens acull dintre seu i després amb dolor i tendresa ens dona l'entrada en aquest món.

    Tanmateix, l'aniversari del naixement és una data on les veritables estrelles són la Vida i el Temps. Dues egocèntriques estrelles la confluència de les quals és imprescindible en tot acte de record. Perquè sens dubte, mentre en aquest món hi hagi una persona viva, els aniversaris estaran garantits. Als mortals, això de mirar enrere sempre ens ha agradat.

    Aquest any, però, la tercera estrella, tan veritable, tan imprescindible i tan egocèntrica com les altres dues, ens ha fet veure que Ella és l'ombra que planeja en tota celebració d'aniversari de naixement. Ella és una part més d’aquest dia festiu en el qual festegem un any més de vida. És aquesta tercera estrella, la Mort, la que aquest any ens ha posat davant del mirall i ens ha fet veure que els mortals no som res més que titelles de poca veu i de molt espernegar.

    Per això el tradicional desig d'aniversari, el “PER MOLTS ANYS!” de cada any, aquest any hauria de ser desitjat i rebut amb més força i il·lusió que mai —amb pastís o sense pastís.

  • Jam Malson | 03-05-2020

    Tenim un sistema tan ben organitzat i tan polit que fins i tot l'ajuda està canalitzada. Si vols ajudar, s'ha de fer a través d'algun canal oficial —governamental o no governamental—. I en el cas que algú t'ofereixi ajuda de manera individual, el sistema ens ha ensenyat a desconfiar-ne. I amb més raó encara si la persona amb voluntat d'ajudar-te és “curta de gambals”, llavors, ja és cosa de les autoritats.

    Perquè aquest sistema tan ben organitzat i tan polit no funciona amb pobres persones que volen ser útils o sentir-se útils. Les persones realment útils per al sistema ja són utilitzades en els canals establerts per a tal funció. Les que van per la vida amb bosses de plàstic plenes de revistes i d'esperança, poc interès desperten. Són com les persones que ja han estat esgotades pel sistema, matèria residual.

    I malgrat tot, que la felicitat ens acompanyi!

  • Jam Malson | 01-05-2020 | Valoració: 10

    És un excel·lent retrat de la solitud no desitjada.

    La dramatització queda molt ben definida en el diàleg, on la lluita de l'home —“Deixa'm en pau. No et vull veure més. Què hi fas aquí?”, “Per què em segueixes? Qui ets?”— obté una demolidora sentència com a resposta: “Soc la soledat i no penso deixar-te”. Aleshores, davant d’aquest cop de realitat, l'home es revolta i intenta deslliurar-se'n, però no pot. És la soledat, finalment, la que li exigeix resignació: “Sóc aquí, no busquis més. Va, tornem a casa.”

    —Disculpa'm l'atreviment, però et poso l'enllaç d'un poema que vaig escriure fa anys i en el que parlo de la solitud com una amant.

    Quan la solitud esdevé amant

  • Jam Malson | 18-04-2020

    He llegit alguns dels teus treballs i m'agrada el teu punt de vista àcid, la teva descarada ironia. “Ser res” ja és com fuetejar el cul nu amb un palíndrom.

    I ja que el relat va d'aviram, jo diria que entre la gallina industrial i la persona proletària no hi ha pas massa diferència: Les dues posen els ous a les mans de l'amo. Ja siguin ous, testicles o ovaris.

    I si temps enrere l'única que amenaçava de canviar-ho tot era la gallineta d'en Lluís Llach, ara no tenim ni això.

  • Jam Malson | 15-04-2020 | Valoració: 10

    El teu relat dramàtic m'ha impressionat, tant per la forma com pel contingut. Has escrit una història que, malgrat la limitació dels dos mil caràcters, té una força brutal. Excel·lent!

  • Jam Malson | 09-04-2020

    Encara que facis el sermó usant les paraules d’altres persones, per què parles tan malament de la gent que es masturba? Què t’han fet? La masturbació fa que la bondat es converteixi en maldat? Així de simple? Les bones persones no es masturben i les males persones sí que ho fan? És això? Estàs dient que més enllà de l’acte sexual amb finalitat reproductiva i en sagrat matrimoni, la sexualitat humana és bruta, és ofensiva, és repulsiva, repugnant i fins i tot demoníaca?

    L’obsessió per definir la masturbació com un acte de baixesa moral i blasmar les persones que es masturben, és l’obsessió pròpia d’una mentalitat integrista ancorada en l’antigor. Tanmateix, aquesta mena de pamflet religiós que has escrit –copiar i enganxar–, impregnat d’un to “jo-tinc-la-veritat-absoluta-i-vosaltres-sou-una-merda”, et posa en evidència. Perquè tu, pur entre els purs, profeta entre els profetes, sant entre els sants, també practiques la masturbació, només que dels teus actes masturbatoris se’n diuen “palles mentals”. I déu-n’hi-do les palles mentals que et fots!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: