Foto de perfil de jacobè (Eva AC)

jacobè (Eva AC)

Barcelona,

75 Relats, 386 Comentaris
76180 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:

Últims relats de jacobè (Eva AC)

Últims comentaris de l'autor

  • jacobè (Eva AC) | 19-06-2010


    M'has fet plorar. I tant si és amor! I amor de mare. Què bonica la història, Núria.

    T'he estimat pràcticament des del mateix moment en què em vaig enamorar del teu pare...

    I dius que encara tindré menys temps? Si ara no en tinc ni mica!

    Quan tingui una altra estona canvio la foto...

    Petó

  • jacobè (Eva AC) | 19-02-2010

    Vull tornar a llegir excessos com aquest!

    En estat d'espera,

    E.A.

  • jacobè (Eva AC) | 17-02-2010


    M'emociona la cançó de Josep Tero i m'ha commogut el teu bell poema.
    Has fet una rèplica preciosa: instants de vida memorats en les diferents pells de la teva existència. La mateixa pell gravada en diversos instants inesborrables.


  • jacobè (Eva AC) | 01-12-2009


    Òxid encertat. Malgrat la nostàlgica tardor, l'omples de colors i vida. Un poema bonament inspirat.
    Felicitats, company guanyador!

  • jacobè (Eva AC) | 21-11-2009


    Acabat de publicar em vaig llegir aquest poema valent, però no te l'he pogut comentar. I continuo sense poder-ho fer. Cromosomes emmudits.

    A més d'una poeta genial sento que ets una excel·lent persona. Per això els teus comentaris m'arriben ben endins.

    L'autora del dibuix és d'una amiga molt amiga. http://laiabb.blogspot.com

    Petó!

  • jacobè (Eva AC) | 21-11-2009

    Preguntes que mai hem de deixar de contestar. Responent-les aprenem amb ells i retornant al món dels infants. Tu ho has fet amb aquest tendre poema.

  • jacobè (Eva AC) | 12-10-2009

    Sento que el que t'hagi fet tornar a escriure sigui la tritesa, però m'alegro molt de retrobar-te amb aquesta prosa poètica.
    No has deixat de ser tu. Metàfores dolces i melangioses. Maduresa amb espurnes d'innocència.
    Sempre et llegeixo amb un somriure als llavis.

  • jacobè (Eva AC) | 25-08-2009


    Sempre m'agrada llegir els teus poemes, però mai sé què dir-ne.

    Potser... contingut propi de paraules justes que s'enfilen a bon ritme.

  • jacobè (Eva AC) | 24-08-2009

    Com bé dius, fruit d'uns moments d'inspiració, d'impuls. S'ha d'estar molt despert per agafar-la al vol, i treball per retenir-la i després polir-la. La vivesa que et caracteritza et facilita la primera part. Els teus versos expiren energia.

    Gràcies kispareta, per les paraules i la font de la meva, diguem-ne, inspiració: el teu fotomuntatge.

  • jacobè (Eva AC) | 06-04-2009

    i lliure com els teus gestos i paraules.
    Les trobo a faltar.

  • jacobè (Eva AC) | 06-04-2009

    M'acabo de llegir tots els teus relats. Parlen de la dificultat i la meravella de viure amb històries senzilles.
    La que més m'ha cridat és aquesta. Contraposes dos móns, dos colors, a través de la mirada que d'un home sol, trist i únic.

    A veure si m'inspiro amb la teva pluja d'estrelles.

  • jacobè (Eva AC) | 02-02-2009

    Segur que no hi entenc prou, però m'atreveixo a dir-te que aquest poema m'agradaria més com a prosa poètica. De tota manera crec haver captat l'essència i és molt bella.
    Com ho és el teu nom, fet de poesia. Hi estic d'acord!
    La teva llarga biografia m'ha fet somriure. Avui sé més rareses ;) de la Bruna86.
    A veure si els d'Olot et deixen posar-hi un premi com a punt i seguit d'una llarga carrera, poetessa.

  • jacobè (Eva AC) | 02-02-2009

    M'ha sorprès aquest relat. La veritat és que he estat a l'Àfrica dues vegades i he vist albins, però mai m'havia plantejat que estarien millor a un país fred. Són tants els problemes que poden tenir: vista, rebuig social,...
    Segur que en Keba, en el país dels núvols, tindria menys molèsties físiques. Ara bé, ja sé que depèn de moltes coses, però malauradament en quant el benestar psicològic i social tal vegada tindria un doble o triple estigma també al país del fred.
    Els humans d'aquí i d'allà tenim la mania de desconfiar dels que són diferents.
    Bell poema, en imatges i sentiments.

  • jacobè (Eva AC) | 01-02-2009

    Quina vida, la pobre goteta!
    En el teu poema l'has fet reviure, i entre tots podem fer que rius i llacs estiguin plens de gotes alegres.

    Sort, al joc de les flors.
    Si guanyes: un petó. I si no guanyes: dos!
    No em copiaré la poesia, però tu t'has copiat el nom! ;)

    Eva. En família: jacobè.

  • jacobè (Eva AC) | 31-12-2008

    Pensava que era una pràctica d'aquell hospital, però veig que és general. Pensava que eren percepcions meves i veig que és una molèstia compartida per tots.
    Com és possible que els professionals per la salut no se n'adonin d'aquesta contradicció? T'animo a enviar aquest article a qui concerneixi.
    Tal com és: les energètiques veus acabades de llevar de les infermeres de nit, aquell suc quan t'has aconseguit adormir en aquell lloc que sempre et serà estrany, quan entren a plena nit xerra que xerra entre auxiliar i infermera que només falta que et cridin: Estàs dormint béééé?!
    Per altra banda i com apuntes, infermers, infermeres i auxiliars fan la seva feina i més. Porten tot el pes d'una planta amb gran eficiència. Els que ho fan per vocació, a més, transmeten una gran humanitat, que és el que fa feliç i cura al malalt.


Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: