Trobarem a faltar els teus relats!

.

I com en saps de fer relats. I com m'encisen.

Tot bé? Tan debò que sí. Sort, Sra. Plouifasol! :)

Aquesta agonia i aquest mal són fatals, i més combinats amb una lenta espera.

Tot i així, no podem deixar que agafin el timó de la nostra vida. Cal combatre'ls. Si no és així, què veurem al final d'ella si no agonia i mal?

Ningú s'escapa d'aquesta prova. Tothom es veu assetjat per aquests mals, de diferents formes i colors, però al cap i a la fi els mateixos. És molt difícil enfrontar-s'hi. Fa por. A mi me'n fa. Però és necessari. Després d'ells queda l'esperança queda darrere seu. Cal sobrepassar-los.

Enfronta't als teus mals. No avui ni demà, però fes-ho.

Sincerament, li desitjo molta sort, Sra Plouifasol!

Feia temps que anhelava esplaiar-me en un relat dels teus. Com diu el final del mateix, poc però bo. Molt bo. Com sempre, vaja.

Salut Sra. Plouifasol!

... si hi ha un relat que m'ha pogut encisar, no és altre que aquest.

I és que m'encanten els teus relats! :)

Salut!

Tinc l'honor de fer el comentari nº100 i, amb ell, de pujar la valoració de l'autor per sobre d'un dolç 9. I no pas per res, sinó perquè aquest relat, com d'altres, ho mereix.

I és que això succeeix, malauradament, ben bé en un bon reguitzell de casos...

M'agrada la manera de concloure que uses sovint, a "Anònim" per exemple, com deixant un subtil dubte, una incertesa de si tot lo bo d'abans era real.


Gran!

Gran poema, gran!

No és qüestió d'intentar-nos convèncer a nosaltres mateixos del que no som (creant una falsa realitat), sinó de acceptar què som i, tot i això, estimar-nos.

Perquè tard o d'hora ens trobarem un mirall i, aleshores, el món irreal que ens haurem creat és farà miques.

Au, petons! :)

Graaaan! Com sempre! :D

Ja sé que no reconforta gaire que ho digui algú de cències, però m'ha semblat molt ben expressat!

Au, petons! :)

Plas plas. Tota la raó, sens dubte clar reflex de la realitat.
I del que més s'hauria d'avergonyir la societat és de permetre quelcom semblant, ja que això passa exclusivament perquè hi ha molta gent que disfruta veient-ho (conscient de que són mentides).
En quin país debem viure, queel programa més vist de tots és "Aquí hay tomate"...?
Au, petons! :)

Ostres, ja m'han fet esperar, ja, aquests dels relats.

Haig de dir que tota la història m'ha encantat; de principi a fi. Tant la narració com el missatge que duu amb ella, sublim.

Em queda com un regust agredolç, ara. Hi haurà "La bellesa de la intel·ligència", segona part?

Ostres, i aquesta és la penúltima part? No sé pas com pot acabar, tot plegat...

Jo voto que a la noiasensenom li va l'Oriol però que no acabaran junts. No fa pinta de conte de fades xD
Au, atent al pròxim capítol a veure si encerto!