Foto de perfil de Ingràvids

Ingràvids

24 Relats, 76 Comentaris
22554 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:


Ingràvids és un projecte del

Col·lectiu d'antiartistes

Dues palmeres

Dues llavors caigudes d'un núvol,
arrelades a un petit món.
Tant és si el món és pedra o espill,
o si el mar, líquid o cel.

Dues vides plantades al terra,
capficades en un horitzó.
Tant és si la fi és certa o miratge,
o si el sol, capvespre o naixent.

Dues ànimes lligades per sempre,
separades per un breu no-res.
Tant és si el buit és nimi o extens,
o si l'amor, llaç o clivell.


..........................................................
Criatura dolcíssima, que fores
la sola riba, un deix d'idea,
la mà que entre les meues perdurava.
No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou,
i els nostres cossos obraven en llur glòria.
Érem hostes del bes i la insistència,
i et sabia ma carn meravellada
i argument negador de la nostàlgia.
(...)
Vindrà l'hora de veure dins els versos
i algú dirà de mi: heus ací un home
que moria allarat en clars abismes.
Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
la teua olor completa penetrant-me
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic.

Joan Fuster
...................................................................
Correu a : antiartistes@gmail.com

Últims relats de Ingràvids

Últims comentaris de l'autor

  • Ingràvids | 28-12-2008

    Ei, franz...

    Un llibre el qual un no sap si mai tornarà a obrir algun cop. (?) No serà aquesta una picada d'ull als teus lectors, eh? Perquè d'històries ambientades a Tavanne hi haurà més, no? Jo així ho espere!

    He de confessar-te que quan he començat a llegir el relat, en aquest circumloqui introductori que ja és de per si una història que n'embolcallarà una altra, -cosa que els teus lectors assidus ja sabem-, m'ha agafat un polset de nostàlgia dels temps més esplendorosos de Tavanne. Podia mastegar la decadència, i per un moment he enyorat la Milena, el Ton, l'Olívia, el Marçal... Fins i tot el Dídac, que no em cau gens bé. Però quan l'Ike aquest ha començat a desgranar aquesta anècdota triangular, m'he posat ja en ambient. I és que és difícil no fer-se'n còmplice quan es té l'afició i la devoció d'escriure. Sí, potser la proposta d'en Hornet no era molt correcta des de l'estricta moral però... tampoc semblava tan esbojarrada des del punt de vista literari, veritat? Vida i literatura barrejades, entrecreuades, confoses l'una amb l'altra... Hi ha més profunditat metaliterària del que aparença la suposada ingenuïtat de qui conta l'anècdota. I és que pots dibuixar personatges ingenus, però tu ets un experimentat lector i escriptor, i això es transparenta rere el tel dels avatars.

    I aquesta frase... I és que, sense falsa modèstia, cal dir que la meva penetració en les persones de vegades em fa ser com el propi autor de les vides de personatges de ficció. Segur que és Miquel qui la diu? ;-)

    Besets, i fins aviat.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: