No t'havia llegit mai, i m'he emportat una bona sorpresa.
Mai he estat ala xina, però lleginte m'hi transportes. seràn els petits detalls, els petits elements màgics que l'envolten...que et segueixent enllaçant amb aquests dos móns tan diferents en els que has conviscut i convius.

M'has alegrat el dia.
Segueix escribint!!!;)

crec que no hauria pogut anar a parar a cap relat q descibis en tanta exactitud el q ara mateix sento.
Fins i tot les reprimentes de dir q segueixes estimant-lo/la en el silenci...i q aquest silenci dol més q les fulles d'afeitar..

Marta des d'aquí sols espero q mica en mica ten vagis ensortint, q més d'un tmb esta =;P

aNims i endevaNt!!

m'han agradat mlt les raons d viure escrites per la montserrat;)

Pet0nS i una aBraçaDa!!

Es molt tendre!
Segueix aixi!!!
PetonS traMuntana!!

ostres el final es força dur, és llastima, pq tota la resta et fa reviure un encadenat tan extens de sentiments i sensacions...!!!
sEgueix aixi!!!
PetonSSSS

de provocar-me el somriure després de restar eterns dies enterrada per les llàgrimes.
Senzillament, moltes gràcies!
Ni els més propers ho habien aconseguit, té molt de mérit!
PetonSSS i segueix així!!!

t'he trobat... al veure el teu nom.
La teva biografía m'ha encantat!

- Nunca tuve un columpio, por eso me subía a la azotea a dejarme mecer por el viento..."

Té molta força el que escrius!
No vols que t'expliquin més històries, vols sentir les coses clares...perquè ja et deuen cremar tantes falces esperances!
M'ha agradat llegir-te!

Segueix així!!Pet0nS!

Que sensual que pot arribar a ser un clàssic com el suc de taronja...!n'estic molt sorpresa!

Ressalto sobretot la barreja de la fruita, la taronja, amb el fruit de la pell.

Fragments molt precisos, que donen molt a imaginar.

Segueix així Lèvingir!;)

Pet0nS i 1 SomRiure!

és un dia d'aquells...
en que l'única companyia k pots trobar...
són les teves pròpies llàrgimes...

sembla el mirall...fet a mida del dia d'avui.

PetonS Ona, Segueix escribint;)

però la incertesa, t'oprimeix el cor"
"t'ofega els somriures"
"i et cega la veritat"

Reflecteixes algo..que pot semblar tan simple...una esgarrifança...pero, expreses tal com pot remourens l'interior.

M'ha aGradaT lLegirTe;)

Pet0nS i 1a aBraÇada!

mlt d'amor a la teva terra, ala que estimes des de sempre: catalunya.
es admirable, ja que molta gent ve que ho desprecia, poca gent defensa ja amb tanta força, així catalunya i alhora també la seva llengua: el català.
tal com diu el company és un tema dificil de expresar, pero jo penso que te'n has sortit prou bé!
enhorabona per el relat! m'ha alegrat veure un cop més que encara resisteix gent amb aquest sentiment tan gran ala seva terra!

Salut i Lluita!
Pet0nS!!;)

quan veus que la persona que més estimes, la tens molt aprop, però alhora tan lluny, ja que no està tan propera com desitjaries.
Però de fet, sempre s'ha de ser positiu: aquesta persona et valora tant que mai et vol perdre, per això s'estanca a dir que sou amics, és molt dur quan ho diu, ho sé. Segur que a tots alguna que altre vegada ens ha passat...

No et desanimis, i esque Tens Tanta Vida Per Endevant!!!

"quan em claves
un cop més,
el punyal de la teva amistat,
i no en tinc prou"

M'ha encantat.

PeTonS i 1a aBraÇaDa!!!

i per ell no deixes d lluitar, mai perds l'esperança! En el teu cap ja sols ressona el seu nom una i altre vegada.
Digne d'admiració, això sí.
Segueix, com tu ja sas, MaI perdis l'esperança, Mai! tard o dora t0t arribaRa. valdRà la Pena esPeraR;)

pet0nS i 1a aBraçAda!

Buscant ser l'éssencia que li dona vida, que el fa humà, que li fa sentir sensacions, emocions. vaja els petits detalls de la vida, que fan que sigui vida, en fi: que valgui la pena!
Amb poques frases descrius un desitg de tamany considerable...
és un fragment que sobint se'ns passa pel cap, però que poc sobint se'ns ocorre de plasmar-lo en paper de tal forma com tu has fet;)
Enhorabona per aquest escrit, llegir-te ma fet somriure de nou.
Et seguiré llegint!

Una abraçada!