Indubtablement este és un relat ben descrit, però no és real. Aconseguixes crear, un xic, la sensació de realitat, però el coneixement que per raons professionals tinc sobre els casos de maltractament d'adolescents em fan veure clarament que és ficció.
A voltes, escrius: la por és filla del desconeixement, la Marta sap el que passarà i no té cap por del mal, però... xiqueta... esto és impossible, els casos que he tractat saben què els passarà i tenen molta por.
Veig que també escrius: però també sap que els crits dels pares s'apaivaguen si cap cot, no protesta gens, i va per iniciativa pròpia cap a la seva habitació, cap el seu llit. Un altre exemple de mala adaptació a la realitat, tots els casos que conec els xiquets o les xiquetes protesten, xisclen i de cap manera no se sotmeten voluntàriament a la violència, en els casos d'abusos sexuals sí que contemplen una certa passivitat per part del xiquet abusat, però no pas los de violència física.
Una altra estaria en tensió, ella es relaxa... no pot ser... en cap cas el xiquet o xiqueta que sap que serà maltractat es relaxe.
Una altra, nua de cintura en avall, es sentiria humiliada. Ella, en el fons del seu cor, es sent orgullosa i forta... Tampoc és creible, potser pel fet d'estar nua no se sentiria humiliada això depèn de cada qual, però en les circumstàncies que descrius se sentiria humiliada i no pas orgullosa, i t'estic parlant de casos que conec, que són molts.
Cap protesta, cap retret a fer.... això és irreal, està ben escrit, però és ficció.
No existeix el temps, sols un dolor intens però que donarà pas a un alleujament quan tot s'acabi. Tampoc, a la realitat, quan tot fineix, no queda cap alleugement, i si molta de ràbia, de frustació, impotència. Es reviu el maltractament dins la ment una vegada i una altra, i normalment surgeixen altres complicacions més complexes.
També parles de la mare que la subjectava mentre el pare la pegava. Això també és insòlit. Quan hi ha maltractaments, o bé els dos progenitors s'hi aboquen a cops als dos sense gaire compassió, o bé en els casos en què el pare maltracta la mare opta per a no estar present i fer com si no passés res, o bé a oposar-s'hi i rebre normalment també maltractaments per part del pare.
La situació que expliques a mi personalment em sona a ficció, és del tot irreal.
Pero esta molt ben escrita, açó no t'ho nego, i per això te poso el deu. Com a ficció val, però estaria més bé que un teme així lo feres més d'acord amb la realitat.