Jo recordo molt bé aquell any, encara que fos petita, i la vomitada que vaig fer abans d'entrar al cotxe quan ens van fer marxar de casa...VAn ser uns estats de xoc al màxim on ningú podia estar per ningú i el peisatge era de pel·lícula d'acció o bèl·lica. Nose quan vas escriure el poema perquè només recordo els petits detalls, com el caldo que ens van donar al "Cal Miliu", era una escudella d'aquella pasta tan petita, no recordo com en diu la iaia, i també de la feinada que tenia la mama d'entrar tota la roba i totes les nostres coses més valuoses als cotxes per emportant-se-le's. També recordo molt bé, que jo no volia deixar els gossos a casa, no entenia perquè nosaltres marxavem i ells s'habien de quedar, i tu em vas dir que els tancabem dins l'entrada i axí amb ells no els hi passaba res. Però jo estaba molt preocupada.
Bueno deixo d'escriure tant que ja saps que no es lo meu!!

És un bon poema, que implica al lector a submergir-se intenssament en la construcció de l'ho llegit en imatges dins seu que les pot veure gracies a la teva "metodologia" d'escriure.

Poder et pensaves que se utilitzar aquestes paraules tan complicades, va home que ja ens coneixem e nen!!!!

Tot i que quan he obert el relat, he vist molt troç per llegir, un cop començar la lectura m'ha resultat prou interessant com per no deixar-la i saber l'historia, tenint en compte que queda una mica oberta, però és útil per moure les neuroes que un pot tenir dins cervell. Continua així que ara vaig a veure quin altre m'agrada! ;)