No podria explicar què faig a les 3 i mitja del matí d'un dissabte llegint els teus últims 15 relats (altre cop), però estic revivint aquella sensació de quan tenia 12 anys i m'intentava enganyar amb una frase mentre mirava embadalit un monitor i començava un nou escenari d'un videojoc.

"Un més, i a dormir".

Ah, l'autoengany... Suposo que hi ha hàbits que són difícils de perdre.

Molt del teu estil. M'agrada.

Llegir-lo m'ha fet barrejar una sèrie de conceptes tals com parcs temàtics perversos, l'absurditat del caos, un magatzem de falsa ètica i creences hipòcrites (sí, li diré així) en liquidació, la universitat, un centre comercial en una zona marginal, el metro, i una cançó dels Misfits (versionada per Metallica, si tu vols), tot plegat.

Ara que hi caic, també em recorda a una festa d'aniversari d'un individu, però no entraré en detalls.

A veure, company: "sutil" va amb 'b', així: "Subtil". Pel demés, els tres relats que has publicat fins al moment segueixen un patró força clar, format per un inici aparentment normal, i un desenllaç amb una mica de sexe. Crec que ja seria hora de començar a afegir-hi una mica de varietat. Atentament.