Tiu... no trobes que fas pena? "elboig"... Saps quin estil de gent fan aquestes coses...? Evidentment la gent com tu... Que sou el pitjor que hi ha en aquest mòn, que per culpa d'inneptes que només saben posar-se amb els altres a aquest país li va com li va...
I no li podria anar pitjor... Per tan, retira't ja, que aquesta pàgina no s'ha fet per què tu et puguis "divertir" a costa dels altres, ni per què i deixis els teus comentaris del tot ofensius cap altres escriptors que tan sols busquen mostrar allò que escriuen i saber-ne les valoracions. Si tens algun problema al teu voltant i no saps com desfogar-te, ves-te'n al pati de l'escola a donar-te cops de cap amb el pal de la portaria, i veuras que és més efectiu.

Aentament, Marc.

Si t'agafo la ma i et dic el que he sentit no em creuries..
Mentre llegia, les paraules s'anaven fent meves i sentia com allo que escrivies tambè havia format part d'alguna manera de la meva vida.
Hi hauria gent que diria que és casualitat, o que simplement em viscut situacions semblants, però jo crec que això ve d'alguna cosa més llunyana. De la magia de la vida si m'ho permets dir sense riurete'n...
Diria que en algun moment o altre vam estar a un altre nivell, on el desitg i la timidesa formaven una parella perfecte, on els nostres sentiments reaccionaven de forma igual en un equilibri. Vam viure sobre un màxim punt de l'apreci.
Es bonic recordar certs sentiments i emocions que voldriem que retornesin *jo voldria*.
Però mai s'ha de deixar de distingir el que és somni i realitat...
Per tan, tal com el desti ens va unir en un principi, i separar en un final.. Sembla que mai més les nostres mans es trobaran, i tampoc els meus sentiments tarribaran...


A vegades sento no haber format una part més llarga de la teva vida.. tot i això espero no oblidarte mai ^^