Sens dubte hi ha escriptors que ens han entusiasmat amb les seves paraules, que ens han fet somniar, plorar, fins i tot viatjar... Desconec si en Gila escrivia els guions de les seves actuacions, però si ho feia se li ha de reconeixer un altre mèrit afegit al d'haver provocat el riure o el somiure a moltissima gent.
Tu aconsegueixes fer relats amb qualsevol idea que et passa pel cap, Joan, i això també en té molt de mèrit. M'ha agradat la senzillesa amb la que has vestit el relat, i el gir final, inesperat i adient.
Una abraçada

Hi ha nostàlgies i nostàlgies i tu n’has descrit una de molt intensa, que és quan s’uneixen l’amor (especial, únic, incondicional) al fill, i la complicitat. I m’he sentit a la teva pell. M’hi he sentit sense haver de fer cap mena d’esforç. És tan punyetera la distància! Un relat intimista que ben bé podria formar part del diari personal d’una mare. Un monòleg tendre i seré on s’hi aboca l’enyor contingut i el desig de ser a prop de la persona estimada, d’abraçar-la i parlar-li amb la pell i la mirada.
Una abraçada, Mercè!

però això que descrius, potser amb no tanta contundència, passa a gairebé totes les famílies. Costa això de passar plana i acceptar a cadascú com és sabent que són quatre dies i mal comptats. També és cert que no és imprescindible que s'estableixi l'empatia en cada relació familiar, però probablement podriem fer més del que fem perquè al menys fossin relacions cordials i no esquitxessin a la resta,
El relat descriu de forma amena i divertida, com en una caricatura, l'ambient familiar que es viu en algune famílies. Tot i així, m'ha semblat versemblant.
Una abraçada

Sentiments i pensaments que es barregen unint passat i present. L'observació fa que passin aquestes coses, i que sentim la necessitat d'escriure-les per deixar constància de tots aquests moments, de totes aquestes vivencies que ens sacsegen, ens alliberen i/o ens omplen de joia, depenent del que ens cal.
Com sempre que et llegeixo, m'arriba tendresa a dojo...
Una abraçada

Sembla que, de ben petits, sempre hi ha algú entestat en que triem i quantifiquem l'amor. Em penso que gairebé tots podriem explicar alguna anècdota real, semblant a la que tu has descrit amb aquesta prosa tan acurada i un final que ens convida a somriure. En el fons, crec que tots voldríem haver tingut l'encert d'haver respòs tal com ho fa la nena protagonista. Hi ha persones que sembla que els costa d'entendre, potser perquè no són capaces de sentir-ho, que la capacitat d'estimar és il.limitada.
Com sempre, Maite, una més que grata lectura.
Una abraçada!

se'ns fa difícil i sembla que cada dia cau una gota més dins del got de la desesperança, però hem de seguir caminant cap al nostre objectiu. És a dir, en direcció contrària. I, per a fer-ho, hem de creure que ho podem canviar, que encara som a temps de fer que el tren redueixi la marxa i fins i tot canviar de via. M'agrada com has descrit totes aquestes sensacions i sentiments: de desencis, d'injustícia, de defalliment, però també d'esperança.
Una abraçada

Versos que van i venen en el nostre pensament fins que decideixen posar-se en filera i deixen que els convertim en poema. Sembla que darrerament escrius més poesia que prosa, i m'agrada, molt, però enyoro aquelles històries teves, tenyides amb un vel d'humor i de tendresa.
Una abraçda!

Encara que avui no ens ho pugui semblar. Recordo converses semblants de quan era petita i sentia parlar als grans, sobre tot a les àvies. Penso que has brodat molts moments del dialeg, i personalment crec que fer-los propers i interessants té molta dificultat. M'ha agradat molt, de debó.
Gràcies pel teu comentari a les roses blanques.
Una abraçada!

que tenir una estrella és ben bé com tenir un amic amb qui comfiar. Algú amb qui comparteixes el bo i el no tan bo de les vivències de cada dia. I, és clar, dins d'aquestes vivències hi ha moments alegres i moments en els que no estem d'acord, i fins i tot ens enfadem. Però el que compta, per sobre de tot, és el fet de ser capaços de dir dues coses importants: "ho sento i et trobo a faltar quan no hi ets". Penso que quan ets capaç de dir aquestes dues coses a algú, ja és un amic per sempre. I a mi m'agrada molt com ho has explicat, a través d'aquesta aventura amb l'estrella. Una estrella que sap somriure de punta a punta ha de ser, per força, una estrella molt especial.
Escolta, també m'agrada molt la fotografia que has penjat. Trobo que fas cara de pillo amb aquesta aclucada d'ull a la càmara!
Una abraçada i un petó ben gran, Uanra (Arnau), i segueix escrivint, sisplau, perquè ens encanta llegir les teves històries.

Sí, és ben bé així. La gestió dels sentiments i de les emocions se'ls fa molt complicat a vegades. M'ha agradat molt la manera com ho has mostrat, a través d'aquest relat en aparença senzill però d'una gran profunditat i, sobre tot, envoltat d'una enorme tendresa.
Una abraçada

M'ha agradat, tan el relat com la tendresa amb la que l'has embolcallat. Hi ha records que se'ns queden gravats a la memòria del cor, i probablement siguin aquests els que tenen una consistència més sòlida (per dir-ho d'alguna manera). Un plaer, també, haver llegit alguns dels teus poemes.
Una abraçada

Hem estats educats cercant la seguretat. Una seguretat que procurava la garantia d'un futur gairebé inamobible i, en cas de moure's, ho faria per a bé. I ens ho vam creure, i hem viscut gronxant-nos amb aquest discurs fins que la realitat, inesperada, ens ha fet veure que aquesta seguretat pot fugir quan menys ens ho esperem. El teu protagonista ho viu en la pròpia carn, i té la sort de trobar-se amb algú que ha après a reinventar-se, a no aturar-se davant l'obstacle perquè cal esquivar-lo i seguir endavant. No hi ha res segur, però tenim capacitats que potser fins i tot desconeixiem.
És un plaer llegir la teva prosa, Mercè, sempre tant acurada i sovint amb aquest rerafons de saviesa.
Una abraçada!

Que has sabut traslladar al poema amb versos que esborronen per la tragèdia que ens mostren, però envoltats d'una mirada tendre i amorosa que m'han fet esborronar. Que els models estètics passin per sobre de la salut d'una persona és una crueltat enorme. I encara ho és més quan aquestes influències són absorbides per ments que encara no han tingut prou temps de madurar com per desoirles. Ho has plasmat magníficament bé en les sensacions que ens mostres d'aquesta adolescent que es mira al mirall i no es reconeix.
Realment preciòs, malgrat sigui un tema esfereidor, com et deia al començament.
Una abraçada

Quan llegeixo un poema com ara aquest teu, en el qual puc emmirallar-m'hi amb facilitat, sento meva cada paraula escrita. Sento, de veritat que la sento, aquella enveja sana que du a d'admirar la capacitat de traspassar a les paraules molts dels sentiments que la majoria de nosaltres només sabem sentir. Ha estat un plaer gaudir d'aquests versos.
Una abraçada

Poca cosa puc afegir al que ja t'han comentat alguns companys sobre la bellesa d'aquests versos. M'afegeixo, com no, al plaer exquisit d'haver gaudit de la profunda intimitat que emanen. Crec que hi ha sentiments que només la poesia pot transmetre amb tanta intensitat.
Una abraçada