Caram, Lluïsa, espero que els llops del teu relat no llegeixin mai el meu!
Em declaro culpable d’haver-los incitat, alguna vegada, a cometre alguna malifeta, però ha estat sense malícia, eh?!
Bromes a part, és un bon relat!
Enhorabona! Un plaer. Sort.

Em costa llegir poesia. És una assignatura suspesa que no sé si mai aprovaré, però els teus poemes són d’una senzillesa expressiva exquisida. Sempre plaents de llegir. Gràcies per donar l’oportunitat de gaudir de la poesia a una lectora profana com jo.

(i moltes gràcies per llegir-me i pels teus amables comentaris!)

“Es cura davant el mirall la ferida. Li quedarà per sempre més, una ferida a la cara, petita si la compara amb la profunda cicatriu que li va infligir el pare.”
Les cicatrius que no es veuen són les pitjors. Les que mostren la imperfecció de la vida. Les que ensenyen a conviure amb la culpa i el dolor.

Un altre bon relat. Enhorabona. Un plaer. Sort.

Com la vida mateixa. Tens una habilitat envejable per convertir el “drama” en humor!!!

(Va arribar un moment que portava set o vuit targetes de fidelització a la cartera sense saber ben bé que en treia de tot plegat! Un dia les vaig deixar totes al calaix.)

Un redactat impecable. Un plaer.

Que bo! Una trama excel·lent, amb ritme, intriga i un final perfecte, superb. Tots els requisits per ser un bon microrelat!
Enhorabona. Un plaer. Sort!

Molt ben expressat, Notari, aquest relat és un bon homenatge. Un tribut d’agraïment a tota la feina (tan ben feta) de la junta.
Gràcies per posar veu al pensament de tots els que gaudim de les lletres. De tots els que tenim, en aquest espai, l’oportunitat de compartir, de ser llegits i sentir-nos acompanyats.
Enhorabona. Un plaer.

...mentre no es demostri el contrari. Una premissa que moltes vegades no es té en compte, ni en tribunals ni a la vida mateixa.

Una bona dissertació per defensar la pròpia presumpta innocència, tot i que ell mateix (al final) posa en dubte de l’eficàcia d'aquesta, resignant-se a ser jutjat per allò que encara no li han comunicat.

Bon relat. Un plaer. Sort.

(Gràcies pel teu comentari. Donar per acabat un text costa molt, si més no a mi. Cada vegada que rellegeixo un text, meu, hi canvio alguna cosa, ha, ha, ha!)

Doncs encara que les respostes no són satisfactòries, déu-n'hi-do el respecte que fan, i si aquest és "l'estadi inicial" fa una mica de basarda imaginar fins on s'arribarà!

Encara no m'he aventurat a jugar amb aquestes IA. El relat de la teva experiència (és real?) m'ha encuriosit...

Ens llegim!

Hola, Elisa!
Em demanes una "crítica constructiva" del teu relat, si m'envies un correu en parlem!
(no soc una experta i fer-ho aquí em fa una mica de vergonya...)

solde12@gmail.com

Complicitat, empatia, tendresa... actituds clau per a l’entesa entre éssers dispars... actituds que escurcen diferències.
Un relat amb valors a tenir en compte.
Un plaer. Sort!

Monòleg futurista en clau d’humor. Bon ritme. Atrapa al lector. Excel·lent.
Un plaer. Sort!

Les presses són males conselleres!
Ritme trepidant. Es capta perfectament el terror del protagonista.
Bon relat. Un plaer.
Sort.

Un relat ben divertit. A partir d’ara em miraré el meu robot de cuina amb uns altres ulls! Ha, ha, ha!
Bon relat. Un plaer.
Sort!

Veiem els robots com a possibles mascotes? Doncs en aquest relat s’ha capgirat la idea: robots amb humans com a animal domèstic. Si és complicat d’amansir, se’l sacrifica. Tal qual!
Esperem que tot quedi en relat de ficció!
Bon relat. Un plaer.
Sort!

Robots que es resisteixen a l’obsolescència. Un sentiment molt humà.
Molt bon relat. Un plaer.
Sort!