Molt bonic el relat, pare.
Després d'un vendaval, passi el que passi, arriba la calma... l'important és que l'arbre sigui fort per aguantar-lo. Les fulles, aleshores, sabrem que hem d'aguantar com sigui.

Em recorda molt un lloc en concret... i unes sensacions molt semblants també.

A mi també m'agrada la boira, i la trobo a faltar... no arriba mai a Barcelona.