Molt bo Jaumedelleida, ben escrit i divertit! Mil gràcies per fer-me passar una bona estona!

Un relat fantàstic que t'introdueix en un entorn de sensualitat per abocar-te a un final decebedor per manca de versemblança, excepte, és clar, si l'home té un nivell socio-econòmic de gama extra.

Molt bo, Tanganika! Molt ben escrit i amb un humor simpàtic. I és que de viure, se n'ha de saber!

M'agrada molt, Sergi! Digue'm on són les Aigües d'Aganip?

Quin plaer poder assaborir tot el que ets capaç d'expressar en poques línes, el cel dels capvespre, el vent de marinada, les barques al port i l'enyorança de saber-se mortal. Uf! És preciós!

Quina preciositat! La forma i el tema s'uneixen com l'aigua, la terra, el vent i les paraules per aconseguir un poema sensorial, íntim i ple d'imatges evocadores. Directe a preferits!

Bon relat que tracta d'una manera planera i encertada un tema prou delicat. Què fer quan ens envolta la vida dels altres i la seva alegria però en el nostre món interior només hi ha tristesa? Pel carrer tots podem semblar iguals. Iguals? Un plaer llegir-te!

Delicada i sensual descripció d'un d'aquells moments en que podem sentir com ens fonem dins la natura i som lliures. Llàstima que d'aquests no n'hi ha gaires!

Un relat preciós Mena Guiga amb una protagonista que inspira tendresa i un humor intel·ligent i personal que es reflecteix molt bé en els jocs de paraules i en les picades d'ull al lector. Com sempre, un plaer llegir-te!

La poesia, més que qualsevol altre gènere literari, ens agrada o no per les sensacions i les emocions que ens desperta. Mentre la llegia, la teva poesia m'ha retornat a la sensació de que la vida és un somni, irreal, però a l'acabar-la de llegir, la sensació ha canviat per convertir-se en un "tot és més senzill i lluminós". Un bon poema. Gràcies!

Magnífic relat, Ivan, escrit amb un llenguatge precís i ple d'humor. Simpàtic el gat, però no, no cal cal que facis el sacrifici de regalar-me'l. És clar, que conec criatures que s'hi assemblen. M'ho he passat molt bé llegint-lo. Mil gràcies!

Hi ha oratges, la pluja, la boira, els carrers mullats d'un poble rural i la música càlida que ressona en un local petit que s'entrellaçen amb la nostra sensibilitat d'una manera estranya com expliques magníficament en aquest relat. Felicitats!

Interessant poema que acabo d'afegir a preferits. Intel·ligent, realista amb un punt de bogeria i escrit amb molta força.

Un relat molt bonic, Núria! Al llarg de la vida, la manera de baixar els esglaons canvia, però el somni sura intemporal sobre totes elles. Després de llegir-lo he tancat el ulls!

Un poema delicat on cada paraula assoleix el signíficat i l'espai precís donant al conjunt una expressivitat fluida i molt bonica. M'agrada molt!