Hi ha pel·lícules que sense necessitat d'utilitzar imatges i músiques especialment impactants, et saben transmetre amb força tot un món de sensacions.
El teu poema és com aquestes pel·lícules, tan "normal" i amb tanta força alhora!
Està molt treballat i molt ben escrit. Bona feina!

Què bonic! Un regal! Una petita joia d'imaginació i poesia!

He començat a llegir el teu relat perquè porta el meu nom i m'ha sorprès molt. La història és estranya i surrealista però molt divertida, visual i, fins i tot, tendra. Felicitats!

Escandalós

Un conte planer i simpàtic amb tocs d'humor i de tendresa. Molt ben ambientat. Felicitats, Anna Maria!

Curiós poema que t'atrapa i fa que el rellegeixis per copsar-ne les entranyes.
Voltors? Alguns!
Porucs, insegurs, inútils, necessitats amb desmesura d'ajuda, acollida i reconeixement? Quasi tots!
Efímeres criatures biològiques amb ànsies d'eternitat? Tots!

Ets una magnífica escriptora. Preciós poema de solitud. Se m'acut que al protagonista li cal una barca per anar al país del petit sol, de la llum i de la música, ni que això li suposi perdre's per sempre dins l'oceà.

Preciós poema que, amb el seu ritme àgil com una canço infantil i el seu esplèndid vocabulari, em retorna a un espai d'infantesa. Moltes gràcies!

Un relat interessant que m'ha endinsat en l'estrany mon de les sensacions. Crec que és el primer relat teu que llegeixo i m'ha despertat el "cuquet" per llegir-ne d'altres. Felicitats!

Magnífic poema, Maria. Combina deliciosament el fet de ser planer, fàcilment comprensible, amb un llenguatge ric i culte que et serveix per expressar imatges evocadores.

Magnífic relat, Lluís. L'he llegit dues vegades, a poc a poc, a consciència, i si bé té una primera lectura divertida, al final et deixa un regust inquietant. Pot ser?

Un bonic relat, Gemma, tendre i real. Massa joves totes dues, mare i filla per a preguntes sense resposta!

Un magnífic relat, Unaquimera. Desconcertant i polèmic! Personalment penso que tant si parles d'un boig com d'un pederasta, l'alerta de l'adult està totalment justificada. Els solitaris no han de tenir "uns ulls com dues bèsties a l'aguait dins caus obscurs". A vegades, cal refiar-se de la intuició!

Bonic relat, Montserrat! D'aquells que et fan sentir bé! Quina idea més acollidora pensar que la bondat pot travessar la frontera de la mort.

Un relat molt ben escrit i inquietant per la seva actualitat i versemblança. Tinc força cura en no donar gaire informació personal per la xarxa i, a vegades, penso que sóc una mica exagerada, perquè quin interès ha de tenir ningú en una mestra carrossa com jo, però el teu relat fa pensar, mai se sap!

Un relat curt que descriu magníficament el personatge. És fàcil imaginar-se com va vestida l'Elena, com camina, i fins i tot com es maquilla, amb discreció però amb un evident toc perfeccionista. Crec que les dones sempre ens sentim culpables quan "no arribem a tot", però, possiblement, si l'Elena ha prioritzat l'èxit professional és perquè aquesta faceta de la vida ha omplert les seves necessitats psicològiques. No sé ben bé si se sent culpable de no haver atés més els seus fills o d'haver anteposat les seves necessitats de reconeixement i prestigi social a les dels fills. Trobar un equilibri de necessitats és tan difícil!