cada paraula encertadíssima i sorprenent; perquè, amiga, jo no et coneixia pas així. I quina alegria al saber-ho.
Quin goig ara de mirar-te i saber-te millor.
D'aquesta manera et podré entendre millor.
El relat, simplement el trobo genial. Aquelles nits d'estiu que et desperta la calor i et fa dir allò que realment sents.
Ja saps que t'estimo

"El mar. La mar.
El mar. Sólo la mar"
R.Alverti

Sempre tu, Mar. M'enllamines.

Ei noia! t'ho havia de dir. M'encanta, i cada vegada que el llegeixo igual, em moro de ganes per arribar al final. Felicitats per aconseguir que gent com jo ens continuin impactant tant les mateixes coses de la vida, la quotidionitat... Tant de bo jo tingués algun relat així (Electra), de devó, de tot cor.

Ets una Irene llunyana. Alguna vegada ens hem vist.

Moltíssims petons i abraçades

Tornant-lo a llegir i pensant-ho millor; rectifico: un deu.

"I si no vols res…
em conformaré amb veure't
fins que em quedi cec."

Sublim, màgic, tan encertat...
Felicitats una altra vegada

Potser és el que més m'agrada, segurament perquè diu exactament el que jo sento, sobretot quan assegures que per algú deixaries d'escriure, i em fa preguntar-me per qui seria jo capaç de deixar allò que em configura i que tan m'agrada.

L'amor també em fa escriure ximpleries, foteses... i es que l'amor és una gran esupidesa; i visc d'estupideses.

Un petó molt gran

Felicitats, el teu relat està entre els meus preferits

Es clar que si!
L'amor és màgia, o potser el miracle més gran.
Maco i molt tendre
PD: Jo també porto ulleres

Cert. L'amor allunya els mals auguris que rebem dels Deus.
Què bonic portar la posta a les pupil.les.
Les princeses i les muses ens salven o ens enfonsen.
Un petó