t'assegur que per jo també aquesta és una assignatura pendent: reescriure els 20 poemes de Camí de cavalls des de l'experiència directa, tant externa com interna. Potser ens hi trobarem.
Salutacions cordials

amb aquest "puntet daurat"
és una troballa esplèndida.
M'agrada. Enhorabona i gràcies per llegir
els meus versos.

Nàufrag.

He llegit el comentari que vas fer al meu relat "La pèrdua" i te'l vull agrair, encara que sigui amb tant de temps de retard.
Una abraçada,

Nàufrag

El teu relat m'ha duit al carrer Sant Pere Alcántara, a Ciutadella de Menorca; la meva mare i la meva germana major cosien i cosien; la primera, ja no, que és, ja fa temps, al Geriàtric Celestial; la segona, encara sí.
Fan prou bé, les teves "noies", d'aprofitar el fil que els queda!
Una abraçada ben enfilada.

Nàufrag

El teu comentari al meu poema "codi desbarrat" m'ha omplert de satisfacció i, encara que molt de temps després, te l'agraeixo.
Tenim una illa en comú. I un bòtil ple de versos.
Entre coloms i gavines, un vol d'abraçades.

Gràcies pel teu comentari al meu codi desbarrat. Mai és tard quan la ditxa és bona!

"No he pogut, germà
ni tant sols retornar-te,
allò tan simple.
Tan fonamental
tan franc...
que tu, sense tan sols
adonar-te'n,
graciosament, m'has donat!"

Enhorabona i endavant!

al meu codi desbarrat; l'he llegit ara... els nàufrags, ja se sap, anem molt perduts.

paraules de desig
dius menges dels sentits
síndria de pell vermella
i polpa verda
pinyolets
de vida
pa pa llo ne ges.

com diria el nostre estimat i enyorat Miquel Martí Pol.
No et sembla una manca de respecte a la nostra llengua que publiquis -posis davant nosaltres, respectusos amb tu i amb el que escrius- un text amb tantes faltes d'ortografia, ep, que no d'una altra cosa?. Amb tot el meu respecte t'ho dic, estimada Marta, com diria un gran poeta que estimava tant els nostres mots i la seva fesomia natural.

Una abraçada, i endavant!

Nàufrag.

Xops, xops de paraules; condemnats a mullar-nos sempre davall la mateixa ruixada... Sí, casperdut, som açò. Ja són ganes!
Gràcies pel teu comentari.
Un bon gotim d'abraçades!

El teu relat m'ha agradat molt. Practiques força bé l'art pervers del sexe escrit. La meva pell s'ha estremit de plaer. Gràcies.

Nàufrag

Em donen ànims per seguir la història, que ja fa molt temps que porto al cap i que ja té uns quants capítols que estic relligant. Josoc diu que costa de copsar-ne l'essència... He de dir que a mi també em passa. La meva lluita és precisament fer aflorar-la, aquesta essència, car aquesta és un exemple de novel·la que s'escriu sola, essencialment i sorprenentment sola. Clar que també podria acabar sent un projecte inacabat, un nyap. El temps ho dirà... O la Marta (que, per cert, prest es dirà Emma).

Salut,

Nàufrag.

Em donen ànims per seguir la història, que ja fa molt temps que porto al cap i que ja té uns quants capítols que estic relligant. Josoc diu que costa de copsar-ne l'essència... He de dir que a mi també em passa. La meva lluita és precisament fer aflorar-la, aquesta essència, car aquesta és un exemple de novel·la que s'escriu sola, essencialment i sorprenentment sola. Clar que també podria acabar sent un projecte inacabat, un nyap. El temps ho dirà... O la Marta (que, per cert, prest es dirà Emma).

Salut,

Nàufrag.

Quina allau de calamitats!
Bé, bé; el tros més interessant, el de la cubana.

Que al final d'aquest relat li manca un retoc. Aquest:

...de tardor. Com ho érem nosaltres. I que la Lilith no era altra cosa que una fantasia eròtica de quatre vells, granadets, sí, però amb moltes ganes de marxa.

Què us sembla, estimats -malgrat llunyans-relataires?