Ei!

Gràcies pels teus comentaris, feia dies que ningú no em deia res. M'han agradat i veig que has entés que escric de pensaments (que no vol dir de la raó, sinó també de l'emoció, de la por, de la sensació de l'anhel...)

Aquest poema teu és dur i amb força. El final és exemple del que em sembla que escrius tu: Amor.

Salut!

1 contra 1

o

1 amb 1

o

2 entre un i un

Angie!

Gràcies per llegir i per la crítica.
Diria que va ser el tercer que vaig escriure des de que m'hi vaig posar.

Em revisa-re tot el que em dius, però m'has fet re-pensar que jo no conto la métrica, ni si la rima queda "quadrada", vull dir que, escric una mica per lliure, per això no dic que és poesia, potser si un relat rimat, però ultimament ni això xD. Fa poc que m'hi ha posat i espero aprendre'n.

Per ara, intento ser conscís (lo de les pauses si que tens tota la raó) i és el que cerco. Més endavant potser em posaré amb métriques.

Per altra banda, si és "dur" és perquè ho volia ser xD...estava bastant atabalat de tant nit de borratxera sense sentit i de nit sense pit xD

De totes formes gràcies. faré un exercici d'autorevisió que entre el que has escrit tu (que deunidó, el suc que ne puc treure) i el temps que fa que ho vaig escriure segur que si el refaig pot quedar millor.

Gràcies, i espero que ens llegim!

Gràcies pel teu comentari, sempre fa il·lusió que comentin, i a en els meus, això és escàs.

El teu comentari és, segurament, el comentari que sempre és desitjat. No escric per arribar a ningú, però sempre tens aquella il·lusió que algú llegeixi les linies i s'hi trobi. Tu ho has fet, Gràcies.

T'aniré llegint, perquè veig que ets com jo, fa poc que t'hi has posat, però segur que ho agafes amb ganes.

Escriu!

Ei!

M'ha agradat com descrius la situació, que tot i ser una "putada" li dones un ritme que la fa vital.

Salut i paraules

Increïble.

Reproducció exacte de la idea del crit a través d'aquestes paraules tant ben escollides, amb tanta sonoritat com contingut!

Salut i Paraules!

Ep!

Normalment sóc dels que no valoro. Fins ara no valorava valorar a algú amb un numero.

Continuo pensant el mateix, de tots valtrus, que respecto el que feu, però no voleu dir que les tecles us han arribat al terrat?

Salut i Paraules.

En tot cas està bé discutir i parlar, però s'ha de saber (tots els que us esteu insuflan de paraules): posar-vos d'acrod en que no us posareu d'acord és un gran avenç en la era de l'homus i la donus d'aquesta boleta de sorra, aigua i verd ciment.

Gairebé mai llegeixo relats dels llargs, més haviat les poesies.

però el teu em sembla molt bo. Esta bé el contrapunt.

possiblement falta un argument a la vida: si voleu la mort, amb mi la tindreu, si esteu amb la mort la vida ja no la podreu tenir mai més.
xD

Tot i això, el meu vot és nul. No vull escollir si la vida o la mort perquè penso que acceptar l'una és acceptar l'altre i viceversa!

Salut

Jo sóc fill, que comença a ser home.
La relació del meu pare és, tranquilament, la que descrius tu.

m'he emocionat i tot.
Sino et fa res, algun dia li recitaré al meu pare, i si el conservo, qui sap, potser al meu fill (que queda molt lluny)

Salut i Paraules

Ei!

Molt bo.

La poesia és reflexió i innvenció.

M'agraden aquestes petites reflexions perquè són grans pensaments. (sobretot els 4 primers)

Salut i Paraules!

Que sap inventar
que sap fer real
allò que no es veu


el que m'ha transmés tot (curt) plegat

Potser la comunicació existeix més enllà de les paraules, i les paraules ens serveixen per parlar d'aquesta comunicació.

Slaut i Paraules

Si!

El jo es concep com quelcom estàtic, quan en realitat és pur dinamisme.

Si llegeixes el relat rimat (o no) que tinc penjat anomenats ETS, penso que hi podràs trobar un paral·lelisme amb el que has escrit tu.

El teu és més estètic, més prfound, més complet: te'l compro!. El més intenta ser fidel al socioconstruccionisme (teoria social) que explico a la introducció del mateix relat.

Espero que t'agradi, espero que segueixis escribint aixi.


Salut i paraules!

Ei!

M'agraden els poemes que deixen entreveure qüestions que no són tant fàcils de veure (estats contemplatius o recerques subjectives). I tinc la sensació que aquest n'és un!

Prècis i clarificador (el poema) per un titol tant "obert" de mires.


Salut (rebel·lions) i Paraules

M'ha agradat.

Juges amb aperents contradiccions que ressalten la importància del fet de viure, tot comparant-la amb la mort?

Salut i paraules!