i et fa desitjar en tot moment que no et diguin no, ni mai, ni adéu... almenys aquesta nit.

de les teves paraules... m'ha encantat el teu poema.

però tan tendre i romàntic alhora... m'agrada la idea dels amors que van més enllà de la mort. L'amor ens fa eterns...

del teu poema... i com el vas modelant amb les teves paraules. m'ha donat una sensació de calma i pau molt agradable... qui sap, potser hauré de provar això de fer fang :)

aquests tres ingredients per una vida màgica i plena de somnis :) gràcies pel comentari, et seguiré llegint!

però més dura deu ser la soledat. Desitjo que tots trobem un terme mig, una manera de no quedar exclosos d'una societat boja però de no deixar de gaudir cada dia, de no oblidar que la vida és molt més que la feina i les presses....

un relat presentat en un concurs de la meva ciutat, la bonica vila d'Olot :)

M'han agradat molt els teus haikus, a veure si un dia m'hi poso, no he provat mai de fer-ne encara. I m'encanta el final: futur de vida!

i molt originals! m'encanten les idees que apareixen al teu relat: escriure al paper dels sugus, no reconèixer un mirall perquè no saps qui ets, una ànima que no tenia un cos preparat per a ella... en fi, m'ha fascinat el teu relat, enhorabona!

on resideixen dracs indomables. Que el teu no perdi mai la força i que et segueixi dictant paraules tan boniques com les que omplen aquesta poesia.

perquè em vas contestar les preguntes d'una enquesta. Sóc la pirata antropologa, convertida ara en relataire amb un nou sobrenom.
Un poema preciós, m'ha captivat sobretot la darrera frase.

a una antropòloga desorientada, i aquí estic, amb un nou nom d'usuari i disposada a entrar al món dels relataires. Quan tingui estona no dubtis que em llegiré el teu relat, de moment la feina m'espera! moltíssimes gràcies per les teves respostes!

imaginava la típica història dels millors amics, un d'ells enamorat en secret... i m'has donat un bon cop d'efecte amb aquesta última frase! enhorabona per la història!

sóc feliç, però moltes vegades em passen coses bones i "el meu cor les escolta amb fredor,
pel record de les teves abraçades passades". He vist totalment reflectit el meu sentiment en aquests versos!

i ara he tornat a Relats en Català :) Uf.. jo ara tinc 26 anys i creu-me, hi ha tantes coses que canviaria del món... la primera, sens dubte, aquest "treballar de sol a sol com un ruc per pagar la hipoteca i el cotxe". De fet estic treballant a mitja jornada i estudiant a les tardes, no suportava passar-me 8 hores al dia fent exactament el mateix!

una bonica adicció, i un bonic poema :)