Tot es color... i considero que colors alegres, encara que de vegades no siguem capaços de veure'ls. M'encanta com escrius, com ets capaç de suggerir, de fer sentir, amb poques paraules... És tot un art! Estic totalment d'acord amb els comentaris que he llegit, i m'encanta el títol del poema! Està tan ben escollit... Felicitats!

Una abraçada!

Quina tendresa! Tota ella agrupada en paraules, que són, de ben lluny, el teu idioma. Encara tinc els pels de punta! És molt emotiu, i t'asseguro que has aconseguit el que et proposaves... enhorabona! L'he afegit a un dels meus preferits, s'ho mereix, t'ho mereixes.

Un petó!!

M'ha agradat prou... Tens tota la raó, vivim massa marcats per les regles, de vegades no va malament sortir-se de la fila. Un peto!!

M'ha agradat moltíssim, trobo que està molt ben plantejat i resolt. I estic d'acord amb la Shuhua, jo també crec que va ser el pare qui el va apunyalar, per rabia potser, ja que no li tenia gaire estima, i perquè d'aquesta manera s'assegurava que no li diria mai a ningú que va ser la seva filla.

Gràcies per relats com aquest! Felicitats!

Felicitats pel poema! M'ha agradat molt, tan senzill però significatiu... Efectivament, tu ets la mar, que amb els teus escrits ens portes de viatje... Precios!

Valeee... m'has deixat amb un dubte espantós... Si us plau t'ho demano, continua!!L'audiència t'ho demana!

Tal i com has demanat per qüestions d'autoestima, aquí ve el comentari: Encara em queda per llegir un capítol i estic intrigadíssima!!! No entenc quina relació poden tenir el mestre i el nen amb tota la trama, i això fa que vulgui continuar llegint! Apa, a per l'últim!!!Peto!!!

Com pots comprovar, jo pensava que no t'havia pogut enviar el comentari, així que ho he tornat a fer! Jaja! Tan és, així deixo constància del que m'ha agradat!

Encara recordant l'úlim vers se'm posen els pels de punta... És tan trist i romàntic a la vegada... Et felicito! Peto!

Encara recordant l'últim vers del teu poema se'm posen els pels de punta... És tan trist i a la vegada tan romàntic... Et felicito! Hi han amors que perduren per sempre. Peto!

Només dir-te que, una altra vegada, m'encanta la teva senzillesa i tendresa! Estic molt d'acord amb la Mar, l'última estrofa es preciosa. Peto!!!

Descrita de tantes maneres, però sempre lluna! És admirable com ets capaç de descriure-la amb aquesta senzillesa! Admiro molt la teva habilitat amb les paraules. FELICITATS! Dea

És tan bonic unir l'amor de dues persones amb un mar tan nostre... M'ha agradat moltíssim!!

Què en fariem de la vida sense música? Forma part de nosaltres de tal manera que no som conscients que hi és sempre present. El que sents quan t'agrada molt una cançó, els pels de punta, llàgrimes als ulls... I quan n'escoltes una que feia molt de temps que no senties i automàticament et transporta a un moment concret de la teva vida? No es pot explicar amb paraules... encara que et felicito, tu ho has fet molt bé!

Gràcies pels teus comentaris!! Petonas!

Sí que n'és de possible viure a un altre món, un món d'amor, ple de paraules. Però de vegades també es necessiten gestos, no creus? És molt bo, tanmateix.