Foto de perfil de Cuca

Cuca

Girona,

3 Relats, 6 Comentaris
3146 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Una ment perduda entre les decisions de la vida. Vagan per la ironia dels sentiments més recòndits.

Últims relats de Cuca

  • Somnis

    Cuca - 19-01-2006 - 938 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una història més... més

  • ...Nadal...

    Cuca - 24-12-2005 - 1301 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El record que un cop més es desperta en el moment precís. més

  • La nit

    Cuca - 22-12-2005 - 907 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Rès a dir, un sentiment com qualsevol altre, un moment de qualsevol dels moments de la vida de qualsevol, jo t'ho deia, rès a dir. més

Últims comentaris de l'autor

  • Cuca | 01-02-2009 | Valoració: 9

    Hola maca! et fà sentir identificat en mals moments, però no tota la vida és així... Ànims!
    Un petó!

  • Cuca | 04-08-2007 | Valoració: 10

    La màxima font d'inspiració ès la vida, com un camí ben ample i esfaltat que té petits camins de terre; aquests són les coses extraordinàries fóra de lo cotidià.

    Segueix poeta de l'obscè, ha de reviure aquest escriptor que portes tant en dins, tots l'hem de disfrutar!!!

  • Cuca | 04-08-2007 | Valoració: 10

    El millor dels consells es la veritat, i encara que marxi amb el cap ben alt tornaria a recaure fins que no s'en adonés ella mateixa. Realment els peus tocant a terre, ès la millor manera de superar els problemes.
    Hauries d'escriure més, els trobo a faltar.
    Un petó!!!

  • Cuca | 05-02-2007 | Valoració: 10

    Sí, l'he trobat molt fred.
    Realment pots veure-ho gairebé sense imaginar-ho, ès com unes instruccions per a utilitzar un canó, jejej... peró també crec que hi falta sentiment, sigui quin sigui. És molt distant als fets i aixó fà que sigui una lectura pesada, des del meu punt de vista, clar.
    No crec en la indiferència, estic del tot segura que alguna mena de sentiment has hagut de notar mentre d'escribies la mort del capità Roberts o la trajèdia de la tripulació del Royal Fortune, sobretot al imaginar-ho per saber com ho descriuries. Potser una mena d'admiració en la forma de vida d'aquella època... no ho sé...
    Tot i així mencanta la descripció! No t'has deixat cap detall!
    Petons!

  • Cuca | 13-02-2006 | Valoració: 10

    XD perdona Marta, si que el volia valorar, pero... no se!! jajajjaj!!!
    PETONS!!!

  • Cuca | 13-02-2006

    Es curiosa la vida com ens mostra de tant en tant, com ho diria jo..., tocs amagats?
    Com entendre algunes situacions que de vegades ens fan sentir be, pero que no deixen de ser petits moments que no perduren?
    O potser si que perduren... molt dins dels nostres records.
    M'ha agradat molt perque es curios i te un misteri que fa somiar amb la continuacio...

  • Cuca | 23-01-2006 | Valoració: 9

    Ès la nostra història, ès la història del ser humà, tant trista però tant certa. Ho volem tot, i quan ho tenim no ho volem, deixem escapar les coses per les que lluitem dia a dia, i al final, quan ja no hi ha rès a fer, ens n'adonem. En realitat quina ès la nostra missió en aquest món? Doncs quina vols que sigui, la de viure... Però el nostre alicient ès el "com vivim"...
    M'agrada. Una abraçada.

  • Cuca | 13-01-2006 | Valoració: 10

    Que macu!! es curt però intens i acollidor...
    mmm... ;*!!!

  • Cuca | 23-12-2005 | Valoració: 10

    Si, ès ben veritat que ès la frustració en persona aquest cas, no hi ha frustre més dolorós que no poder fer-li saber a la persona que estimes el que sents, i encara pitjor perdre-la.
    Molt macu Marta!!
    Petons desde Figueres city!! ;p

  • Cuca | 23-12-2005

    X cert, ja m'agradaria saber amb qui està inspirat aquest. Això si que ès bonic i no ès gens sec. Aquest crec que seria més apropiat per dedicar...

  • Cuca | 23-12-2005 | Valoració: 10

    Ho hauria de ser, més d'un cop la caguem amb les paraules, més d'una ocasió ha estat destruida per un comentari inapropiat, encara que fós de bones intensions.
    Sort en tens tú de no deixar anar bestièses, sort en tens de ser tant clar i contundent!!
    N'hi ha que sóm un sac inmòbil plè de nervis desquiciats ;p

  • Cuca | 23-12-2005 | Valoració: 10

    De vegades necessitem sentir aquests buits, per poder retrobar una vida plena, plena de buits com aquest, però alhora ens ensenya que també podem veure-ho d'una altre manera, com la de que aquests buits potser són perque estàn massa plens.
    No ens hi hem de deixar caure, perque ens hi podem afogar, nomes assaborir, probar, i descobriràs com superarlos.
    No deixis d'escriure, ès una bona forma de fer burla als buits.
    Petons Miki!!

  • Cuca | 23-12-2005 | Valoració: 9

    Ès bonic per la sinceritat, però molt sec per dedicar-lo. Tot i que m'agrada! no se, l'interpreto com una manera de dir que són tonteries totes aquestes poesies i paraules romàntiques per embaucar una noia, que el que realment exterioritza el sentiment ès la mirada, i crec que té raó tret d'una cosa, que el desig no ès amor. Al cap i a la fi ningú ha parlat d'amor, però s'interpreta, el pressents. Sobretot el fet de dir "rès de córrer per ella", aixó demostra que alguna intenció hi habia, però que s'en adona que l'amor no es pot forçar, per tant prefereix gaudir del gust dolç del moment i no haber de comprar altre sucre per endulçir una cosa que ja s'ha desfet.
    Ès molt macu Miquel!!!

  • Cuca | 23-12-2005 | Valoració: 10

    Es espectacular com plasmes la imatge amb les teves paraules, amb la manera d'explicar-ho, jo ja ho estava veient. i encara veig l'avi dien "que no el necessito pas jo!!" jejejej...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: