Foto de perfil de cromelnordic

cromelnordic

Tarragona,

151 Relats, 328 Comentaris
88477 Lectures
Valoració de l'autor: 8.70

Biografia:
Nascut als Països Catalans (Palma de Mallorca, Balears), he viscut a Palma i a Valls i durant alguns mesos a Barcelona, però sobretot he estat resident a Tarragona. Sóc aficionat a la filosofia des de fa 8 anys, i a la política (com a ciutadà i escriptor) des de fa 3. Sóc l'administrador de La Stoa, i quan un article el puc publicar a més espais apart de La Stoa els publico a d'altres webs.

Espero que els meus contes puguin ser interessants per la gent d'aquesta web. Ja saps, llegeix i, si t'agrada, valora, vota, puntua i comenta!

Ens veiem!



- La Stoa Wordpress:
www.lastoa.cosmos-stoer.cat

- Direcció general del "Cosmos Stoer":
www.cosmos-stoer.cat

- Messenger i email (les dues direccions en una sola):
webmestre2@gmail.com

- Visita el conte Osset de peluix amb tots els capítols:
Direcció provisionalment suspesa.

- Visita la Stoapèdia: www.lastoapedia.cosmos-stoer.cat

- Visita el Forumstoa:
Direcció provisionalment suspesa

- Visita la web "Amb P de pergamí":
http://amb-p-de-pergami.blogspot.com/

Aquestes dades varen ser actualitzades el 24-DES-10.

Últims relats de cromelnordic

  • Crom ofereix la seva versió de la Jeniffer; versió filosòfica i stoera; presentem "la Arantxa"

    cromelnordic - 23-09-2011 - 282 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Nota: Aquesta cançó coincideix només parcialment amb la realitat de l'autor; no hi busqueu una correspondència exacta de la cançó amb la realitat. És, per dir-ho així, poesia i literatura, simplement. Sobre en quins punts sí coincideix amb l'autor, es guarda secretisme. És el dret a la int més

  • Un refrany sobre els estils literaris, en vers.

    cromelnordic - 22-01-2011 - 407 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Heus aquí un refrany en forma de vers: "No pots fer un llibre per tots, cada llibre té un estil, i cap estil mai val per mil, perquè per bonic que sigui aquest, perquè sempre hi haurà lectors, que amb un altre estil estiguin tranquils, (...) més

  • Revolució i benefici.

    cromelnordic - 21-11-2010 - 321 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hi havia una vegada un home ric que tenia un xófer que deia tenir una ideologia socialista. El xófer li va demanar permís al seu senyor per tal d'assistir regularment a les reunions i mítings del seu partit i grup ideològic. L'home no s'hi va negar pas. Per tant, el senyor es va extranyar quan va arribar a les vuit del vespre i va veure al seu xófer mirant la televisió i sense haver anat al míting del partit d'aquella nit. ¿Perquè no hi era? més

  • Auca de Tommy Hilfiger, dissenyador de roba.

    cromelnordic - 05-11-2010 - 285 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Com tothom sap per aquí, és un art el bon vestir. ¿Qui millor en pot saber? Potser en Tommy Hilfiger. Quan ell inventà roba a ritme de rock, la ment li deia "I'll never stop!!". Després de 25 anys i panys, ell va fer bons guanys. I té admiradors ben bons, com Anna Wintour o Quincy Jones. En sa empresa fa vestits i joies, ideals per als nois i noies, que arriba a vendre per tot el món, sense perdre-hi ni un segon. En Tommy Hilfiger, el seu nom, com ara bé sap tothom, ve d'una família catòlica irlandesa, però a ell gens li pesa, amb el temps i l'esforç, en el món de la fama marca "gols". I com en el seu cor hi té bondat, en l'esclerosi múltiple ha ajudat, ja que, com calerons té molts, ell fa bones donacions. Però com que l'enveja està aquí i allà, algú de racista el va acusar, més

  • Per a desestressar el nostre portal, "don't worry"... una simple cançó

    cromelnordic - 05-11-2010 - 216 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Novembre de 2010. En Crom, en Mitnick i en Matterman, es troben de nou pensant i rumiant en una habitació amb ordinador propi (per a qui no recordi el relat anterior, en Mitnick és el seudònim del vice-administrador stoer i en Matterman és la identitat d'un usuari semi-real del portal stoer). Es porta bona part de la tarda treballant. Cal anar posant els ciments futurs de La Stoa, per a que la RFC no triomfi, o és el que es pensa a vegades... - Bé, nois - diu en Mitnick; - crec que, amb aquest punt, queda decidit el futur de La Stoa. Espero que tu, Crom, facis la feina que has de fer. - Però abans - dic jo (en Crom per servir-vos), - ¿em deixareu fer una altra cançó? En Mitnick i Matterman diuen alhora: - ¿¿Una altra cançó encara?? - parlen quasi alhora. - Noi - diu en Matterman, parlant només ell - ja prou que vas fer la nota amb l'anterior cançó. Sobretot, amb allò de que més llarga no la tindrem... - Però nois, vinga... - insisteixo. més

  • La cançó de bons ànims de La Stoa. Ai, aquest Crom...

    cromelnordic - 09-10-2010 - 246 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Un dia qualsevol de setembre de 2010, en Crom, en Mitnick (el viceadministrador del portal i soci de Crom) i un usuari fidel a La Stoa, que anomenarem en Matterman (nota pels perfeccionistes: aquest personatge, semi-real, té el nom inventat), tots tres estaven discutint sobre el futur de la web. - Doncs nois - diu en Mitnick, - hem de tenir en compte que fa temps que venen pocs usuaris al portal. I d'una actitud extranya. No és que mai n'hàgim tingut tampoc molts, però ara, de fet... - I falten continguts, - afegeix en Matterman, - que en Crom hauria de posar més sovint... - És cert, però amb el temps... - replica en Crom; - a més, un també té les seves preocupacions... - Aposto a que millorarem - diu en Mitnick, - però ara per ara, ens convindria alguna cosa per millorar els ànims a la gent stoera i d'altres llocs que encara poden creure en els nostres portals. - I si... - en Crom es queda pensatiu mentre somriu. En Mitnick i en Matterman es miren amb cara suspicaç... a veure qu més

  • Osset de Peluix (56). El misteriós espia del Bailie's.

    cromelnordic - 10-08-2010 - 265 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    En aquest moment, sense ser vistos per l'Èric i la resta de la colla, un jove vestit de forma no molt diferent a la de l'Armando observa l'escena. No pot sentir gaire del que diuen aquell grup des d'on es troba, però està molt atent a la situació. - Bé - li diu una persona, d'edat avançada i cara arrugada, al noi que observa. - ¿Suposo que ja has vist prou, oi? Tu m'has dit que t'agradaria saber on és la Miranda. Doncs ja la veus. - Sí, "tatuatge", sí. La Miranda està aquí. Ja ho crec que és ella. Si l'Armando ho sabés, no sé com reaccionaria. Però tant me fa. Ja és grandet. - Evidentment, aquest jove, sigui qui sigui, té coneixença amb l'Armando i els seus. - En realitat, no és la Miranda la qui m'interessa... sinó el jove que està amb ella. L'Èric. - No sé què té d'especial aquest noi per a tu, Martí - li diu l'home anomenat "tatuatge". - No has de saber més que allò pel qual se't paga. Ja ho saps, que jo odio que la gent sàpiga gaire de mi. Tinc molt de sentit de la intimitat. més

  • Crom el nòrdic actuant quan era petit (una ficció una mica real).

    cromelnordic - 19-07-2010 - 531 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Benvolguts relataires, us convido a llegir primer l'article i després el comentari de sota. En fi, esperant que aquest "full de ruta" de posar el comentari al final us sembli prou bé, anem ja amb l'article… ------------------------------------------------------------- En una escola de Valls el nom de la qual no donarem, cap als volts de la dècada dels 80, un grup de prop de cent alumnes escolten la institutriu de l'escola que els dóna la benvinguda. Tots els nens escolten silenciosos, i un d'ells aguanta la respiració… La institutriu o professora, des de dalt d'una petita tarima, amb diverses professores i directores sentades a la seva esquena, fa el discurs a la canalla: - Per a tots vosaltres, nens petits que veniu per primer cop a aquesta escola, que sapigueu que aquí hi trobareu una vertadera llar - la professora agafa aire, hi ha uns segons de silenci; després continua: - una vertadera llar on els professors dónen als alumnes el mateix que una mare dóna sempre als seus fills, més

  • Arno de Thar (Cavaller de la Galàxia) i les misterioses ombres de poder.

    cromelnordic - 30-01-2010 - 365 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Estimats relataires i stoers, ¿heu llegit el meu primer relat sobre les aventures i desventures d'Arno de Thar i els misteriosos Yuctú, publicat a Relats i a La Stoa? En tot cas, explicaré una mica el context d'aquesta aventura en aquest relat, per tal que qui no l'hagin llegit no comencin "en bàbia". Endavant doncs. Ara explicaré una altra història de les aventures de "Los Caballeros de la Galaxia". Aquestes aventures, en castellà en l'original, van ser publicades per la genial colecció Multi Aventura (no confondre amb una altra igualment excel.lent colecció anomenada "Tria la teva aventura", amb versió en català). En aquell relat que us he mencionat abans, hi ha una de les possibles aventures d'aquest cavaller. Ja se sap: en aquests llibres, segons la pàgina que escullis, viuràs una o altra aventura i, si la sort no t'acompanya, pots tenir una mala fi... Un cop explicat aquests detalls, anem a per la "teca". He cregut preferible copiar un dels pàrrafs del meu primer relat per neces més

  • Osset de Peluix (55). La gesta de l'Armando.

    cromelnordic - 27-12-2009 - 459 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L'Armando passeja tranquilament per la ciutat, enfrascat en déu sap quins pensaments. Camina per un passeig per sota d'una balconada. En aquests moments, la tal Maika té ganes de respirar una mica l'aire fresc del mar, i s'apropa a la balconada des de dalt. Distreta i apressurada, no es fixa en un toll d'aigua, rellisca i fa un salt per sobre de la balconada!! S'hi agafa per molt poc per l'altre cantó i queda pengim-penjam en el buit. Però no pot tornar a escalar la barana, i crida auxili. - Socors, que algú m'ajudi!! - Ella procura no mirar cap avall, intentant no pensar en que no durarà molt en aquesta precària situació. La gent que hi ha al seu voltant, tement embolicar-se, no fa res. Excepte un que s'ho mira amb un resguard d'ira... Finalment, la pobra noia no pot aguantar més i cau una altura de vint metres... ¡¡en braços de l'Armando, qui ja esperava per a ajudar-la!! La Maika es mira el seu salvador amb ulls d'admiració. - Gràcies, moltes gràcies... ¡¡De no ser per tu!! T'ho més

  • Osset de peluix (54). La Esse i la seva mística.

    cromelnordic - 10-11-2009 - 432 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Esse dóna explicacions sobre els seus aparents poders: - Sóc budista experta, Èric - respon la Esse, sense que li tremoli gens el to de veu -. Crec en el contacte amb els déus i amb el Nirvana. Quan entro en concentració, els esperits em dónen informació sobre el futur i el present d'una persona. - Sí, Èric, ja ho veus - parla la Miranda. - La Esse i jo compartim creences budistes... Només que la Esse és més experta que jo en aquestes coses. - Crec entendre-ho... - afirma l'Èric. - ¿I així, Esse, tu podries endevinar, per exemple, el pròxim número de loteria? La Anti gairebé es posa a riure. La Miranda s'ofen. La Esse posa cara tranquila no obstant. (Ningú es fixa en la Simpy, que escolta tranquilament apart de la conversació.). - Èric, un respecte!! - diu la Miranda. - Aquesta pregunta de la loteria... - No, tranquila, Miranda, jo li contesto - diu la Esse. - A més, de totes maneres això de la loteria ja m'ho han preguntat d'altres. Veuràs, en el meu trànsit místic jo faig pr més

  • El general sudamericà Alcázar, personatge de Tintín: una biografia "real".

    cromelnordic - 14-10-2009 - 427 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 16 minuts

    Autoritari, irascible, dictatorial, poc escrupulós, persistent, lluitador... i amic ocasional de Tintín. Aquests adjectius podrien ser els que millor definirien, fent una ullada per sobre, al general Alcázar, dictador de sudamèrica en les aventures de Tintín. El senyor Alcázar és qui podriem definir com un personatge ni del tot bo ni del tot dolent, i no sempre estrictament honrat, que contrasta amb l'"heroi perfecte" que encarna especialment Tintín. (Cal dir, per als amants del perfeccionisme, que Alcázar es diu en català Alcàsser, però que Joaquim Ventalló, el gran traductor de Tintín, conservà la versió original d'Hergé en castellà, cosa que, com veieu, jo també ho mantinc en aquest article.). N'Alcázar (no se sap el seu nom complet; se'l sol anomenar com a "general Alcázar" o simplement "general") pot ser descrit com un comú i corrent dictador de Sudamèrica. Sempre en conflicte amb el seu rival el general Tapioca, no dubta gens en utilitzar armament i vehicles diversos de guerra p més

  • Osset de peluix (53). Els aparents poders d'endevinació de la Esse.

    cromelnordic - 05-09-2009 - 372 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mentre la Miranda i l'Èric entren al Baylie's, baixen les escales i els dos es troben amb una escena, almenys per a l'Èric, curiosa: la Esse està amb els braços estesos en direcció a l'Anti, i mou les mans en l'aire fent cercles, mentre té els ulls tancats i fa com si estigués en trànsit. La Anti, com si fos una "capitana Haddock", ho observa amb impaciència. La Simpy s'ho mira tot amb curiositat. L'Èric fa com si anés a dir alguna cosa, però la Miranda es posa un dit als llavis, demanant silenci, i li fa un gest demanant que hi posi atenció. (La parella estan a menys d'una dotzena de passos de distància del trio de noies, però cap de les tres, de moment, s'ha donat compte de la seva presència, distretes com estan en la seva espècie d'activitat, sigui quina sigui aquesta.). - ¡¡Vinga, Esse!! ¿Com t'haig de dir que no hi crec, en aquestes coses? Poders místics, revelacions, futurologia... ¡¡Avui en dia ningú creu en això!! - Deixa-la fer, dona!! - Diu la Simpy, qui davant la "rabieta més

  • Bianca Castafiore: una biografia "real".

    cromelnordic - 21-08-2009 - 504 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    "Ahhh, ric!! de veure'm tant bella en aquest mirall...". Aquestes immortals paraules, que formen part de l'"Ària de les Joies" de l'òpea Faust de Gounod, són cantades per la inoblidable Bianca Castafiore, també coneguda com a Rossinyol Milanès, la única dona que té un paper remarcable en les aventures de Tintín, aventures marcades, jo no diria per ningun to de missogínia, però sí per un to molt masculinitzat. Adopto com a pròpia la opinió que Hergé no era masclista ni res similar, però, en tot cas, aquest genial dibuixant va ésser determinat per la realitat predominantment masculina i diguem-ne retrògrada de la seva època. En tot cas, tal i com ens recorda el número 9è de Tintincat, hi ha dones que, malgrat que només apareguin en un instant, deixen un petit record en la ment dels tintinaires. Em refereixo, no només a l'Irma, la criada de la castafiore, sinó a d'altres, com Miarka, la petita noia gitana; la dona faquir Yamila, la de la maledicció sobre la senyora Claramunt; l'esposa an més

  • La Stoa presenta "Tintín-frikie". Primer episodi: Tintín i Wolff (¿ja no queda ningú bo en aquest món...?).

    cromelnordic - 16-08-2009 - 511 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Introducció a Tintín-frikie: Benvolguts stoers visitants i usuaris (i els qui acabeu d'arribar, també benvinguts, que quants més serem més riurem, vaja...). Bé, penya, anem al gra. Avui La Stoa presenta una secció que ja feia temps que volia estrenar: Tintín-frikie, o en altres paraules, "les aventures frikies de Tintín". (Per cert, al meu entendre, les aventures de Tintín són 25 i no 24, però aquest tema de debat el deixaré per una altra ocasió, amics.). En aquestes aventures frikies (de moment només en tinc dues en ment, aquesta i una altra, però és més que probable que me'n vinguin altres en ment, conec la meva imaginació incansable, dit amb tota la modèstia que calgui), en aquestes aventures jo donaré una altra visió del món de Tintín més desenfadada, més trapella, més "conyera" com en diuen. No es tracta de substituir a Hergé (¡¡déu me'n salvi!! malgrat que penso que "Tintín al llac dels Taurons" és un bon còmic, també penso que Hergé és un gran dibuixant que mai es podrà subst més

Últims comentaris de l'autor

  • cromelnordic | 30-01-2012 | Valoració: 10

    Què has fet amb la oreneta, trapella imprudenta? Ehem...

    Bon poema, potser lo únic criticable, em penso, és la brevedat. Però és divertit, segur que sí :-)

    Per cert... sóc en Cromelnordic, sí, però no ho seré gaire més, tot i que conservaré els articles. Ara, el meu nou pseudònim és Cronos_7s; mireu aquí, nois i noies:

    http://relatsencatala.cat/relat/som-el-que-volem-ser/1036527

    Res més per ara.

    Vinga, ens veiem, sort i salut.

  • cromelnordic | 30-01-2012 | Valoració: 10

    Increible.

    Sembla que la naturalesa es va a morir.

    Com va passar en la Illa de Pàsqua en altres temps.

    M'agrada molt el relat.

    Et felicito.

    Dewwww, sort!!

  • cromelnordic | 31-12-2011 | Valoració: 8

    Està bé el poema. Sí, a vegades no hi ha tendresa, ni romanticisme, ni res. Només la sensació d'haver-te "marcat un gol". A vegades és això.

    Bé, Elma, ens veiem salut.

  • cromelnordic | 24-12-2011 | Valoració: 9

    Bon dia, Moncaira, amic meu.

    M'agrada veure que encara estàs en acció per la literatura, almenys en certa manera.

    El teu poema és bastant bo, simpàtic, i convida a la reflexió. Les dones oblidades mai han de ser descuidades, ni tant sols per elles mateixes.

    Tant de bo tota la societat fes una reflexió... tant de bo.

    Fins la pròxima, senyor. A reveure. Salut.

  • cromelnordic | 24-12-2011 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt aquest article, crec que és molt bo.

    Aquesta noia, en les seves desventures, es troba amb moltes situacions xocants, i aprenc que, en la vida, a vegades les sorpreses estan a l'ordre del dia.

    Només hi he trobat a faltar, per a que el relat fós encara més bo, que hi hagués més coherència entre les frases; sembla com si estigués tot "desconectat" entre sí mateix. No obstant, és un relat amb moltes virtuts; felicitats.

    Ens veiem per Relats. Salut!!

  • cromelnordic | 24-12-2011 | Valoració: 8

    M'ha agradat aquest relat, està bé, tot i que no l'he entès del tot.

    Si ho he entès, al principi resulta que el Tonet tenia una amiga (¿núvia?) amb la qual passejava, i sons pares li varen prohibir que ho fés.

    Després, els pares varen canviar de domicili sense donar la nova direcció, i resulta que, segons sembla, el Tonet va morir i aquella noia era la seva vídua. ¿És així?

    Bé, en tot cas, m'ha agradat bastant el relat, tot i que podria tenir unes certes millores.

    T'animo a seguir escrivint.

    Ens veiem, Edip Rei.

  • cromelnordic | 02-12-2011

    Bon dia, gypsy. ¿Què tal, simpàtica?

    Dona, bé, jo diria que... ¿Masclista dius tu que trobes que és el relat? ¿Masclista fins a quin punt? Si puc opinar... Bé, simpàtica, és un relat amb una mica d'aire masculí, això crec que sí, vaja, però no el veig masclista. No fa referències a la violència física, ¿oi que no? Doncs això és significatiu, em sembla. Entre d'altres aspectes.

    ¿Tant dolent és que sigui una mica masculí? Sé que no tots els homes són bons, i que hem abusat almenys una mica del poder, però...

    No és un relat ultra-igualitari, no, però ¿ho ha de ser? ¿Només els relats ultra-igualitaris poden ser bons?

    En tot cas, és un relat d'humor, i en un relat d'humor s'ha de fer una mica de broma. Comparem: un relat seriós, solemne i 100% ple de respecte pot ser bo i tot, però en ningun cas és un relat humorista. L'humor i la solemnitat mai s'aniran de boda junts, em penso.

    Jo volia fer una mica de broma de les dones (i d'altres coses), però la intenció no era ofendre. Suposo que no he ofès, però, si ho hagués fet, de segur que demanaria perdó; ho prometo, ja pots prendre'n nota si vols.

    No cal ser seriosos, i menys a la manera de Sòcrates i Plató, em penso. En Sòcrates, malgrat el seu humorisme (una miqueta ofensiu), era molt seriós a la seva manera, sospito. Però no tots els filòsofs són iguals. El sofista Gòrgies era un bon humorista a vegades, em penso. I Demòcrit. O això suposo. Ho suposo, síps. :-)

    Ja en parlarem, si cal.

    Res més per ara.

    Bona tarda.

  • cromelnordic | 30-11-2011

    Bona tarda, gypsy.

    Gràcies per comentar-me el meu article, xicot, però no obstant tinc un dubte, ara mateix te'l comento: ¿Aquesta cançó que m'has passat, la "Doce de Coco", com és que me la passes? ¿Té potser alguna relació amb la cançó Arantxa, o me la passes per un altre motiu? Crec realment que ets un bon noi, si bé el dubte, per ara, queda en l'aire, ehem...

    Sigui com sigui, que passis una bona tarda i a reveure. Salut, bon relataire.

  • cromelnordic | 29-11-2011 | Valoració: 9

    M'agrada aquest poema. En el seu estil, és bastant bo. I simpàtic i, a la seva manera, relaxant.

    Això sí, de cançons n'hi ha de molts tipus.

    Felicitats, gypspy. Espero que ens tornem a trobar per Relats.

  • cromelnordic | 10-11-2011

    M'ha semblat bastant ben escrit i colpidor. Realment és cert: no es pot somiar en tirar enrera en el temps, per molt que ho voldries.

    Ens veiem per Relats.

  • cromelnordic | 09-11-2011 | Valoració: 8

    Pobre noi. No sap viure sense la seva xicota ni amb ella. Li fa por no reconciliar-se fins que ho fa, llavors li fa vergonya haver-se reconciliat.

    Trobo que el relat és bastant entretingut i val la pena. Aquest pobre noi mastegat per les circumstàncies. No li afavoreix, viure així. Ara, quan caus en aquest pou viciós, difícil és sortir-ne.

    Potser li convindria buscar-se distraccions. Això diuen que ajuda.

    Ens veiem per relats. Salut.

  • cromelnordic | 09-11-2011 | Valoració: 9

    Trobo que aquest relat està ben pensat i reflecteix bé les pors dels nens petits i de la infància, que a vegades tenim ("l'home del sac").

    M'agrada sobretot la frase del final, "que els pitjors llops són els que són a casa seva". Realment, a vegades fa més por lo de dintre que lo de fora.

    Espero que aquest relat ens faci pensar una mica.

    Salut i bon dia, Maria Carme

  • cromelnordic | 07-11-2011 | Valoració: 8

    Hola Claruska.

    No et coneixia d'abans, en REC.

    El teu relat és interessant, tot i que trobo que repeteix massa sovint les mateixes coses. Tens raó, aquesta societat és molt autista i no es dedica prou atenció a les malalties mentals. A més, refugiar-se en les pastilles i la droga no és cosa bona; és un engany.

    Espero que tinguis sort amb la feina de psicologia i puguis arribar lluny.

    Malgrat tot, pensa que els científics que inventen coses noves s'enduen la glòria, però els qui després fem l'esforç per posar-les en pràctica, els treballadors, també tenim una part de mèrit que no es reconeix.

    Ens veiem per Relats, una abraçada.

  • cromelnordic | 02-10-2011 | Valoració: 8

    Bona tarda, Marck.

    Em sembla bé la teva poesia, encara que una mica massa curta, però fa de bon llegir. :-)

    Gràcies per comentar-me la meva cançó de l'Arantxa.

    A reveure, noi. I sort.

  • cromelnordic | 24-09-2011 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el poema, de debò.

    L'aranès crec que és un idioma que es mereix això i més.

    ¿No seria possible traduir el poema a l'aranès? (No ho dic en broma.).

    Potser hauria de llegir-te més sovint, POBLET.

    Visca la poesia popular catalana. Salut!!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: