Foto de perfil de cromelnordic

cromelnordic

Tarragona,

142 Relats, 313 Comentaris
98791 Lectures
Valoració de l'autor: 8.66

Biografia:
Nascut als Països Catalans (Palma de Mallorca, Balears), he viscut a Palma i a Valls i durant alguns mesos a Barcelona, però sobretot he estat resident a Tarragona. Sóc aficionat a la filosofia des de fa 8 anys, i a la política (com a ciutadà i escriptor) des de fa 3. Sóc l'administrador de La Stoa, i quan un article el puc publicar a més espais apart de La Stoa els publico a d'altres webs.

Espero que els meus contes puguin ser interessants per la gent d'aquesta web. Ja saps, llegeix i, si t'agrada, valora, vota, puntua i comenta!

Ens veiem!

- Messenger i email (les dues direccions en una sola):
webmestre2@gmail.com

- Visita el conte Osset de peluix amb tots els capítols:
Direcció provisionalment suspesa.

- Visita la web "Amb P de pergamí":
http://amb-p-de-pergami.blogspot.com/

Aquestes dades varen ser actualitzades el 24-DES-10.

Últims relats de cromelnordic

  • Crom ofereix la seva versió de la Jeniffer; versió filosòfica i stoera; presentem "la Arantxa"

    cromelnordic - 23-09-2011 - 856 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Nota: Aquesta cançó coincideix només parcialment amb la realitat de l'autor; no hi busqueu una correspondència exacta de la cançó amb la realitat. És, per dir-ho així, poesia i literatura, simplement. Sobre en quins punts sí coincideix amb l'autor, es guarda secretisme. És el dret a la int més

  • Un refrany sobre els estils literaris, en vers.

    cromelnordic - 22-01-2011 - 680 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Heus aquí un refrany en forma de vers: "No pots fer un llibre per tots, cada llibre té un estil, i cap estil mai val per mil, perquè per bonic que sigui aquest, perquè sempre hi haurà lectors, que amb un altre estil estiguin tranquils, (...) més

  • Revolució i benefici.

    cromelnordic - 21-11-2010 - 598 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hi havia una vegada un home ric que tenia un xófer que deia tenir una ideologia socialista. El xófer li va demanar permís al seu senyor per tal d'assistir regularment a les reunions i mítings del seu partit i grup ideològic. L'home no s'hi va negar pas. Per tant, el senyor es va extranyar quan va arribar a les vuit del vespre i va veure al seu xófer mirant la televisió i sense haver anat al míting del partit d'aquella nit. ¿Perquè no hi era? més

  • Auca de Tommy Hilfiger, dissenyador de roba.

    cromelnordic - 05-11-2010 - 490 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Com tothom sap per aquí, és un art el bon vestir. ¿Qui millor en pot saber? Potser en Tommy Hilfiger. Quan ell inventà roba a ritme de rock, la ment li deia "I'll never stop!!". Després de 25 anys i panys, ell va fer bons guanys. I té admiradors ben bons, com Anna Wintour o Quincy Jones. En sa empresa fa vestits i joies, ideals per als nois i noies, que arriba a vendre per tot el món, sense perdre-hi ni un segon. En Tommy Hilfiger, el seu nom, com ara bé sap tothom, ve d'una família catòlica irlandesa, però a ell gens li pesa, amb el temps i l'esforç, en el món de la fama marca "gols". I com en el seu cor hi té bondat, en l'esclerosi múltiple ha ajudat, ja que, com calerons té molts, ell fa bones donacions. Però com que l'enveja està aquí i allà, algú de racista el va acusar, més

  • Per a desestressar el nostre portal, "don't worry"... una simple cançó

    cromelnordic - 05-11-2010 - 386 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Novembre de 2010. En Crom, en Mitnick i en Matterman, es troben de nou pensant i rumiant en una habitació amb ordinador propi (per a qui no recordi el relat anterior, en Mitnick és el seudònim del vice-administrador stoer i en Matterman és la identitat d'un usuari semi-real del portal stoer). Es porta bona part de la tarda treballant. Cal anar posant els ciments futurs de La Stoa, per a que la RFC no triomfi, o és el que es pensa a vegades... - Bé, nois - diu en Mitnick; - crec que, amb aquest punt, queda decidit el futur de La Stoa. Espero que tu, Crom, facis la feina que has de fer. - Però abans - dic jo (en Crom per servir-vos), - ¿em deixareu fer una altra cançó? En Mitnick i Matterman diuen alhora: - ¿¿Una altra cançó encara?? - parlen quasi alhora. - Noi - diu en Matterman, parlant només ell - ja prou que vas fer la nota amb l'anterior cançó. Sobretot, amb allò de que més llarga no la tindrem... - Però nois, vinga... - insisteixo. més

  • Osset de Peluix (56). El misteriós espia del Bailie's.

    cromelnordic - 10-08-2010 - 429 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    En aquest moment, sense ser vistos per l'Èric i la resta de la colla, un jove vestit de forma no molt diferent a la de l'Armando observa l'escena. No pot sentir gaire del que diuen aquell grup des d'on es troba, però està molt atent a la situació. - Bé - li diu una persona, d'edat avançada i cara arrugada, al noi que observa. - ¿Suposo que ja has vist prou, oi? Tu m'has dit que t'agradaria saber on és la Miranda. Doncs ja la veus. - Sí, "tatuatge", sí. La Miranda està aquí. Ja ho crec que és ella. Si l'Armando ho sabés, no sé com reaccionaria. Però tant me fa. Ja és grandet. - Evidentment, aquest jove, sigui qui sigui, té coneixença amb l'Armando i els seus. - En realitat, no és la Miranda la qui m'interessa... sinó el jove que està amb ella. L'Èric. - No sé què té d'especial aquest noi per a tu, Martí - li diu l'home anomenat "tatuatge". - No has de saber més que allò pel qual se't paga. Ja ho saps, que jo odio que la gent sàpiga gaire de mi. Tinc molt de sentit de la intimitat. més

  • Crom el nòrdic actuant quan era petit (una ficció una mica real).

    cromelnordic - 19-07-2010 - 755 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Benvolguts relataires, us convido a llegir primer l'article i després el comentari de sota. En fi, esperant que aquest "full de ruta" de posar el comentari al final us sembli prou bé, anem ja amb l'article… ------------------------------------------------------------- En una escola de Valls el nom de la qual no donarem, cap als volts de la dècada dels 80, un grup de prop de cent alumnes escolten la institutriu de l'escola que els dóna la benvinguda. Tots els nens escolten silenciosos, i un d'ells aguanta la respiració… La institutriu o professora, des de dalt d'una petita tarima, amb diverses professores i directores sentades a la seva esquena, fa el discurs a la canalla: - Per a tots vosaltres, nens petits que veniu per primer cop a aquesta escola, que sapigueu que aquí hi trobareu una vertadera llar - la professora agafa aire, hi ha uns segons de silenci; després continua: - una vertadera llar on els professors dónen als alumnes el mateix que una mare dóna sempre als seus fills, més

  • Arno de Thar (Cavaller de la Galàxia) i les misterioses ombres de poder.

    cromelnordic - 30-01-2010 - 546 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Estimats relataires i stoers, ¿heu llegit el meu primer relat sobre les aventures i desventures d'Arno de Thar i els misteriosos Yuctú, publicat a Relats i a La Stoa? En tot cas, explicaré una mica el context d'aquesta aventura en aquest relat, per tal que qui no l'hagin llegit no comencin "en bàbia". Endavant doncs. Ara explicaré una altra història de les aventures de "Los Caballeros de la Galaxia". Aquestes aventures, en castellà en l'original, van ser publicades per la genial colecció Multi Aventura (no confondre amb una altra igualment excel.lent colecció anomenada "Tria la teva aventura", amb versió en català). En aquell relat que us he mencionat abans, hi ha una de les possibles aventures d'aquest cavaller. Ja se sap: en aquests llibres, segons la pàgina que escullis, viuràs una o altra aventura i, si la sort no t'acompanya, pots tenir una mala fi... Un cop explicat aquests detalls, anem a per la "teca". He cregut preferible copiar un dels pàrrafs del meu primer relat per neces més

  • Osset de Peluix (55). La gesta de l'Armando.

    cromelnordic - 27-12-2009 - 735 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    L'Armando passeja tranquilament per la ciutat, enfrascat en déu sap quins pensaments. Camina per un passeig per sota d'una balconada. En aquests moments, la tal Maika té ganes de respirar una mica l'aire fresc del mar, i s'apropa a la balconada des de dalt. Distreta i apressurada, no es fixa en un toll d'aigua, rellisca i fa un salt per sobre de la balconada!! S'hi agafa per molt poc per l'altre cantó i queda pengim-penjam en el buit. Però no pot tornar a escalar la barana, i crida auxili. - Socors, que algú m'ajudi!! - Ella procura no mirar cap avall, intentant no pensar en que no durarà molt en aquesta precària situació. La gent que hi ha al seu voltant, tement embolicar-se, no fa res. Excepte un que s'ho mira amb un resguard d'ira... Finalment, la pobra noia no pot aguantar més i cau una altura de vint metres... ¡¡en braços de l'Armando, qui ja esperava per a ajudar-la!! La Maika es mira el seu salvador amb ulls d'admiració. - Gràcies, moltes gràcies... ¡¡De no ser per tu!! T'ho més

  • Osset de peluix (54). La Esse i la seva mística.

    cromelnordic - 10-11-2009 - 588 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La Esse dóna explicacions sobre els seus aparents poders: - Sóc budista experta, Èric - respon la Esse, sense que li tremoli gens el to de veu -. Crec en el contacte amb els déus i amb el Nirvana. Quan entro en concentració, els esperits em dónen informació sobre el futur i el present d'una persona. - Sí, Èric, ja ho veus - parla la Miranda. - La Esse i jo compartim creences budistes... Només que la Esse és més experta que jo en aquestes coses. - Crec entendre-ho... - afirma l'Èric. - ¿I així, Esse, tu podries endevinar, per exemple, el pròxim número de loteria? La Anti gairebé es posa a riure. La Miranda s'ofen. La Esse posa cara tranquila no obstant. (Ningú es fixa en la Simpy, que escolta tranquilament apart de la conversació.). - Èric, un respecte!! - diu la Miranda. - Aquesta pregunta de la loteria... - No, tranquila, Miranda, jo li contesto - diu la Esse. - A més, de totes maneres això de la loteria ja m'ho han preguntat d'altres. Veuràs, en el meu trànsit místic jo faig pr més

  • El general sudamericà Alcázar, personatge de Tintín: una biografia "real".

    cromelnordic - 14-10-2009 - 661 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 16 minuts

    Autoritari, irascible, dictatorial, poc escrupulós, persistent, lluitador... i amic ocasional de Tintín. Aquests adjectius podrien ser els que millor definirien, fent una ullada per sobre, al general Alcázar, dictador de sudamèrica en les aventures de Tintín. El senyor Alcázar és qui podriem definir com un personatge ni del tot bo ni del tot dolent, i no sempre estrictament honrat, que contrasta amb l'"heroi perfecte" que encarna especialment Tintín. (Cal dir, per als amants del perfeccionisme, que Alcázar es diu en català Alcàsser, però que Joaquim Ventalló, el gran traductor de Tintín, conservà la versió original d'Hergé en castellà, cosa que, com veieu, jo també ho mantinc en aquest article.). N'Alcázar (no se sap el seu nom complet; se'l sol anomenar com a "general Alcázar" o simplement "general") pot ser descrit com un comú i corrent dictador de Sudamèrica. Sempre en conflicte amb el seu rival el general Tapioca, no dubta gens en utilitzar armament i vehicles diversos de guerra p més

  • Osset de peluix (53). Els aparents poders d'endevinació de la Esse.

    cromelnordic - 05-09-2009 - 533 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mentre la Miranda i l'Èric entren al Baylie's, baixen les escales i els dos es troben amb una escena, almenys per a l'Èric, curiosa: la Esse està amb els braços estesos en direcció a l'Anti, i mou les mans en l'aire fent cercles, mentre té els ulls tancats i fa com si estigués en trànsit. La Anti, com si fos una "capitana Haddock", ho observa amb impaciència. La Simpy s'ho mira tot amb curiositat. L'Èric fa com si anés a dir alguna cosa, però la Miranda es posa un dit als llavis, demanant silenci, i li fa un gest demanant que hi posi atenció. (La parella estan a menys d'una dotzena de passos de distància del trio de noies, però cap de les tres, de moment, s'ha donat compte de la seva presència, distretes com estan en la seva espècie d'activitat, sigui quina sigui aquesta.). - ¡¡Vinga, Esse!! ¿Com t'haig de dir que no hi crec, en aquestes coses? Poders místics, revelacions, futurologia... ¡¡Avui en dia ningú creu en això!! - Deixa-la fer, dona!! - Diu la Simpy, qui davant la "rabieta més

  • Bianca Castafiore: una biografia "real".

    cromelnordic - 21-08-2009 - 706 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    "Ahhh, ric!! de veure'm tant bella en aquest mirall...". Aquestes immortals paraules, que formen part de l'"Ària de les Joies" de l'òpea Faust de Gounod, són cantades per la inoblidable Bianca Castafiore, també coneguda com a Rossinyol Milanès, la única dona que té un paper remarcable en les aventures de Tintín, aventures marcades, jo no diria per ningun to de missogínia, però sí per un to molt masculinitzat. Adopto com a pròpia la opinió que Hergé no era masclista ni res similar, però, en tot cas, aquest genial dibuixant va ésser determinat per la realitat predominantment masculina i diguem-ne retrògrada de la seva època. En tot cas, tal i com ens recorda el número 9è de Tintincat, hi ha dones que, malgrat que només apareguin en un instant, deixen un petit record en la ment dels tintinaires. Em refereixo, no només a l'Irma, la criada de la castafiore, sinó a d'altres, com Miarka, la petita noia gitana; la dona faquir Yamila, la de la maledicció sobre la senyora Claramunt; l'esposa an més

  • La Stoa presenta "Tintín-frikie". Primer episodi: Tintín i Wolff (¿ja no queda ningú bo en aquest món...?).

    cromelnordic - 16-08-2009 - 668 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Introducció a Tintín-frikie: Benvolguts stoers visitants i usuaris (i els qui acabeu d'arribar, també benvinguts, que quants més serem més riurem, vaja...). Bé, penya, anem al gra. Avui La Stoa presenta una secció que ja feia temps que volia estrenar: Tintín-frikie, o en altres paraules, "les aventures frikies de Tintín". (Per cert, al meu entendre, les aventures de Tintín són 25 i no 24, però aquest tema de debat el deixaré per una altra ocasió, amics.). En aquestes aventures frikies (de moment només en tinc dues en ment, aquesta i una altra, però és més que probable que me'n vinguin altres en ment, conec la meva imaginació incansable, dit amb tota la modèstia que calgui), en aquestes aventures jo donaré una altra visió del món de Tintín més desenfadada, més trapella, més "conyera" com en diuen. No es tracta de substituir a Hergé (¡¡déu me'n salvi!! malgrat que penso que "Tintín al llac dels Taurons" és un bon còmic, també penso que Hergé és un gran dibuixant que mai es podrà subst més

  • Osset de peluix (52). La bufanda misteriosa de la petitona.

    cromelnordic - 07-06-2009 - 372 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Mentre l'Èric, la Miranda, l'Armando, i d'altres ossetaires es troben, per a bé o per a mal, emprenent els seus assumptes, ara és hora de fixar-nos en la que és, almenys en aquest moment del relat, la ossetaire més joveneta: la Marta, neboda de la seva tieta administrativa. En aquests moments, es troba mirant i examinant una videoconsola que fa poc que li han regalat, quan de sobte, en el pis de la Miranda on ara mateix la joveneta està sola, algú truca per la porta amb el timbre. ¿Qui està trucant, de forma tant inesperada? Res més sentir la trucada, la Marta alça els ulls com a alarmada. ¿Qui deu ser? ¿Serà "ell"? Per un moment, pensa en fer-se la sorda, fingir que no està, i no obrir la porta, però, al cap d'un moment, decideix posar-se una bufanda al coll, córrer cap a la porta, i, un segon abans d'obrir-la, per precaució, siguent ella massa petita com per mirar pel forat de vidre de la porta, diu des de darrera de la porta, amb veu insegura: - ¿Qui ez? Espero que tu no siguiz... més

Últims comentaris de l'autor

  • cromelnordic | 07-05-2014 | Valoració: 10

    Un relat breu però molt ben escollit.

    Sí, ja passa sovint que, quan una nena petita plora, no importa massa a la gent. I també sol passar que, quan la nena es fa gran, ja no plora gaire o gens més (és la maduresa).

    La gent adulta passa massa de les emocions dels demés, siguin nenes o siguin persones de l'edat que sigui, excepte en casos molt concrets.

    Crec que és una societat massa insensible.

    Guardaré el teu relat als meus preferits.

    Una abraçada!!!

  • cromelnordic | 13-05-2013 | Valoració: 8

    Està bastant bé el relat, i la idea general és bona... però no l'entenc molt.

    ¿Són gent que s'han conegut per Internet, potser? ¿Es coneixen d'abans, realment? ¿Estan enamorats els dos? ¿Son home i dona, així doncs?

    El relat és bastant entretingut, però opino (reconec que NO sóc un lector de primera) que deixa bastants punts en l'aire, cosa que confon una mica.

    (No has de fer molt de cas a la meva opinió, al cap i a la fi només sóc una persona).

    Però m'ha entretingut el teu relat, gràcies per publicar-lo, de debò. Està bé.

    Res mes per ara. Adew, sort, ens veiem.

  • cromelnordic | 10-05-2013 | Valoració: 8

    Bon dia.

    Abans que res, em sembla que és un article bastant curiós i agradable, és entretingut. Una mica de cultura en certa manera turística no fa mal.

    Ara, si bé NO sóc jo qui ho ha de decidir en última instància, reconeixent com he fet la seva qualitat, tinc dubtes (però és possible que) sigui realment un relat. Ho dic per respectar l'essència de la web.

    Bé, res més per ara. Adéu, sort, salutacions.



    http://amb-p-de-pergami.blogspot.com.es/

  • cromelnordic | 09-05-2013

    Bé, admeto que és bo en el seu estil. Això sí, en el meu cas no es un estil que m'agradi a mi. Potser sóc una mica "finolis" de forma de ser, potser.

    Però jo no estic sol en Relats. Crec que hauries de continuar escrivint. Defensa el teu segment de lectors que jo (quan estigui més fi per a escriure articles) defensaré el meu segment (que actualment és un segment petit, almenys actualment, ho admeto).

    Insisteixo: no m'agrada molt el teu relat, però no perquè el cregui dolent en sí mateix (no el crec dolent en sí mateix) però és que no m'agrada l'estil. I quan no t'agrada l'estil, dificilment t'agradarà el relat. És així.

    En tot cas, crec que tens virtuts com a escriptor, segueix endavant.

    Ja se sap que MAI es pot agradar a tothom (jo mateix, com a escriptor, és clar, tampoc agrado a tothom).

    Bé, dew, sort, ens veiem.



    PD: Espero que això que he dit no et molesti...

  • cromelnordic | 24-04-2013 | Valoració: 9

    M'agrada aquesta descripció, és bonica i et fa imaginar en part el lloc conegut per tu. Saps triar bé les paraules. Felicitats. Ens veiem!!!

  • cromelnordic | 15-04-2013 | Valoració: 9

    Una bona reflexió sobre una bona costum, m'ha agradat. A mes, com a relat està ben fet.

    Si tinguessim mes cafes, dinars i begudes per deixar pendents, el món aniria una mica millor.

    Ens veiem per relats, salut!!

  • cromelnordic | 11-04-2013 | Valoració: 8

    Ajuda a pensar en les etapes de la vida, en els somnis impossibles que gairebé creus que són reals, en l'evolució de la persona...

    A més, està explicat amb molta tendresa, val la pena de llegir.

    Salut, Nuria, ens veiem.

  • cromelnordic | 11-04-2013 | Valoració: 9

    Curt, però ben explicat i simpàtic, fa reflexionar i m'agrada.

    certament, en l'interior hi ha una bellesa, no només a l'exterior, que costa de veure però existeix.

    Felicitats pel relat, ens veiem!!!

  • cromelnordic | 03-04-2013 | Valoració: 10

    Un gran relat, simpàtic, ben explicat i amb "trempera". Els personatges estan ben caracteritzats. T'animo a seguir escrivint. Sort.

  • cromelnordic | 02-04-2013 | Valoració: 9

    M'agrada aquest relat, crec que és una idea enginyosa i divertida, val la pena, fa passar una bona estona. El simil entre futbol i platonisme és bo. La idea suprema del bé i la perfecció...

    Bé per haver-lo publicat.

    Salut!!

  • cromelnordic | 19-03-2013 | Valoració: 9

    M'ha agradat bastant. Simple pero eficient.

    Es bonic, aquesta noia que ho passa malament, que es sent desfeta, pero que en alguna cosa (la musica) percep la felicitat i es sent afortunada.

    Felicitats pel relat.

    Ens veiem!!

  • cromelnordic | 12-03-2013 | Valoració: 10

    Molt maco, m'ha fet pensar en la tendresa d'un amor per redescobrir, per tornar a sentir, per seguir sentint el goig de la vida...

    M'agrada el teu relat, fa pensar.

    Ens veiem per relats.

  • cromelnordic | 05-03-2013 | Valoració: 9

    Està molt bé la idea dels dos peus buscant-se l'un a l'altre, m'ha agradat molt.

    Una escena tipica de la vida, plasmada en un relat original.

    Trobo malgrat tot que no li aniria malament una mica mes de picaresca, d'aventura, d'enjogassament. Com si els dos peus tinguessin veu propia i parlessin amb pensament. Be, es una idea.

    Ens veiem per relats, salut.

  • cromelnordic | 05-03-2013

    El trobo interessant i tens talent, no obstant opino que hauries de posar-li mes dramatisme intern, mes emocio. La idea és bona, però crec que caldria posar-hi més nucli inici-desenvolupament-enllac, .

    T'animo a seguir escrivint, ho fas be, crec que milloraras.

    Ens veiem per relats, salut.

  • cromelnordic | 19-02-2013 | Valoració: 10

    M'ha semblat molt bo, de veritat.

    Curt, però molt ben aconseguit.

    Certament, tots tenim manies, però quan trobem algú les manies del qual ens agraden i ens fa sentir bé malgrat això, és lo millor del món. Estimar i sentir estimat.

    Ens veiem per relats, salut.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: