Què has fet amb la oreneta, trapella imprudenta? Ehem...

Bon poema, potser lo únic criticable, em penso, és la brevedat. Però és divertit, segur que sí :-)

Per cert... sóc en Cromelnordic, sí, però no ho seré gaire més, tot i que conservaré els articles. Ara, el meu nou pseudònim és Cronos_7s; mireu aquí, nois i noies:

http://relatsencatala.cat/relat/som-el-que-volem-ser/1036527

Res més per ara.

Vinga, ens veiem, sort i salut.

Increible.

Sembla que la naturalesa es va a morir.

Com va passar en la Illa de Pàsqua en altres temps.

M'agrada molt el relat.

Et felicito.

Dewwww, sort!!

Està bé el poema. Sí, a vegades no hi ha tendresa, ni romanticisme, ni res. Només la sensació d'haver-te "marcat un gol". A vegades és això.

Bé, Elma, ens veiem salut.

Bon dia, Moncaira, amic meu.

M'agrada veure que encara estàs en acció per la literatura, almenys en certa manera.

El teu poema és bastant bo, simpàtic, i convida a la reflexió. Les dones oblidades mai han de ser descuidades, ni tant sols per elles mateixes.

Tant de bo tota la societat fes una reflexió... tant de bo.

Fins la pròxima, senyor. A reveure. Salut.

M'ha agradat molt aquest article, crec que és molt bo.

Aquesta noia, en les seves desventures, es troba amb moltes situacions xocants, i aprenc que, en la vida, a vegades les sorpreses estan a l'ordre del dia.

Només hi he trobat a faltar, per a que el relat fós encara més bo, que hi hagués més coherència entre les frases; sembla com si estigués tot "desconectat" entre sí mateix. No obstant, és un relat amb moltes virtuts; felicitats.

Ens veiem per Relats. Salut!!

M'ha agradat aquest relat, està bé, tot i que no l'he entès del tot.

Si ho he entès, al principi resulta que el Tonet tenia una amiga (¿núvia?) amb la qual passejava, i sons pares li varen prohibir que ho fés.

Després, els pares varen canviar de domicili sense donar la nova direcció, i resulta que, segons sembla, el Tonet va morir i aquella noia era la seva vídua. ¿És així?

Bé, en tot cas, m'ha agradat bastant el relat, tot i que podria tenir unes certes millores.

T'animo a seguir escrivint.

Ens veiem, Edip Rei.

Bon dia, gypsy. ¿Què tal, simpàtica?

Dona, bé, jo diria que... ¿Masclista dius tu que trobes que és el relat? ¿Masclista fins a quin punt? Si puc opinar... Bé, simpàtica, és un relat amb una mica d'aire masculí, això crec que sí, vaja, però no el veig masclista. No fa referències a la violència física, ¿oi que no? Doncs això és significatiu, em sembla. Entre d'altres aspectes.

¿Tant dolent és que sigui una mica masculí? Sé que no tots els homes són bons, i que hem abusat almenys una mica del poder, però...

No és un relat ultra-igualitari, no, però ¿ho ha de ser? ¿Només els relats ultra-igualitaris poden ser bons?

En tot cas, és un relat d'humor, i en un relat d'humor s'ha de fer una mica de broma. Comparem: un relat seriós, solemne i 100% ple de respecte pot ser bo i tot, però en ningun cas és un relat humorista. L'humor i la solemnitat mai s'aniran de boda junts, em penso.

Jo volia fer una mica de broma de les dones (i d'altres coses), però la intenció no era ofendre. Suposo que no he ofès, però, si ho hagués fet, de segur que demanaria perdó; ho prometo, ja pots prendre'n nota si vols.

No cal ser seriosos, i menys a la manera de Sòcrates i Plató, em penso. En Sòcrates, malgrat el seu humorisme (una miqueta ofensiu), era molt seriós a la seva manera, sospito. Però no tots els filòsofs són iguals. El sofista Gòrgies era un bon humorista a vegades, em penso. I Demòcrit. O això suposo. Ho suposo, síps. :-)

Ja en parlarem, si cal.

Res més per ara.

Bona tarda.

Bona tarda, gypsy.

Gràcies per comentar-me el meu article, xicot, però no obstant tinc un dubte, ara mateix te'l comento: ¿Aquesta cançó que m'has passat, la "Doce de Coco", com és que me la passes? ¿Té potser alguna relació amb la cançó Arantxa, o me la passes per un altre motiu? Crec realment que ets un bon noi, si bé el dubte, per ara, queda en l'aire, ehem...

Sigui com sigui, que passis una bona tarda i a reveure. Salut, bon relataire.

M'agrada aquest poema. En el seu estil, és bastant bo. I simpàtic i, a la seva manera, relaxant.

Això sí, de cançons n'hi ha de molts tipus.

Felicitats, gypspy. Espero que ens tornem a trobar per Relats.

M'ha semblat bastant ben escrit i colpidor. Realment és cert: no es pot somiar en tirar enrera en el temps, per molt que ho voldries.

Ens veiem per Relats.

Pobre noi. No sap viure sense la seva xicota ni amb ella. Li fa por no reconciliar-se fins que ho fa, llavors li fa vergonya haver-se reconciliat.

Trobo que el relat és bastant entretingut i val la pena. Aquest pobre noi mastegat per les circumstàncies. No li afavoreix, viure així. Ara, quan caus en aquest pou viciós, difícil és sortir-ne.

Potser li convindria buscar-se distraccions. Això diuen que ajuda.

Ens veiem per relats. Salut.

Trobo que aquest relat està ben pensat i reflecteix bé les pors dels nens petits i de la infància, que a vegades tenim ("l'home del sac").

M'agrada sobretot la frase del final, "que els pitjors llops són els que són a casa seva". Realment, a vegades fa més por lo de dintre que lo de fora.

Espero que aquest relat ens faci pensar una mica.

Salut i bon dia, Maria Carme

Hola Claruska.

No et coneixia d'abans, en REC.

El teu relat és interessant, tot i que trobo que repeteix massa sovint les mateixes coses. Tens raó, aquesta societat és molt autista i no es dedica prou atenció a les malalties mentals. A més, refugiar-se en les pastilles i la droga no és cosa bona; és un engany.

Espero que tinguis sort amb la feina de psicologia i puguis arribar lluny.

Malgrat tot, pensa que els científics que inventen coses noves s'enduen la glòria, però els qui després fem l'esforç per posar-les en pràctica, els treballadors, també tenim una part de mèrit que no es reconeix.

Ens veiem per Relats, una abraçada.

Bona tarda, Marck.

Em sembla bé la teva poesia, encara que una mica massa curta, però fa de bon llegir. :-)

Gràcies per comentar-me la meva cançó de l'Arantxa.

A reveure, noi. I sort.

M'ha agradat molt el poema, de debò.

L'aranès crec que és un idioma que es mereix això i més.

¿No seria possible traduir el poema a l'aranès? (No ho dic en broma.).

Potser hauria de llegir-te més sovint, POBLET.

Visca la poesia popular catalana. Salut!!