M'ha semblat extraordinària aquesta descripció:

"Ell. 7:38: Entro a l'habitació de la nena, 16 anys, sense obrir el llum, deixo la porta mig oberta, m'assec a l'espona del llit, li faig un petó i li bufo a la cara. La nena renega i jo m'aparto i la miro dient-li que és com era jo a la meva edat, però en nena i en bufona, i que l'estimo molt, i la nena fa una ganyota de fàstic com si volgués vomitar. Li pregunto com estàs i quins tallers tens avui, la nena no contesta. També li demano si puc apujar la persiana, la nena diu que faci el que em passi pels dallonses però que la deixi en paaaau. Miro de fer-li veure que això no es diu. Apujo la persiana dos dits i li pregunto si es troba bé, ella comença dient grrrr i després fatal. Surto de l'habitació de la nena..."

I a més, és ell que ho fa: "li faig un petó i li bufo a la cara...". Genial!

a mi m'ha agradat també que poses molt de carinyo en els personatges, en tots, fins i tot en el pobret judes...

cristi

no m'extranya xq la historia es molt bona, jo tb la vaig llegir al diari i em va agradar molt, i no m'extranya que la Pau Janer l'hagi agafat.

us aseguro que la protagonista d'aquesta història es com si fos jo mateixa. Jo he viscut situacions iguals!! (no el del gas, pero un tio que se't fica a casa a arreglar no se que dels veins que i la criatura plora que ploraràs

que ben explicat esta, m'he sentit ben retratada.

cristi