Consol

Barcelona,

14 Relats, 15 Comentaris
19160 Lectures
Valoració de l'autor: 8.78

Últims relats de Consol

  • Ja ho sé

    Consol - 27-07-2005 - 1362 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Ara sé que sí, Que l'he perdut, Que l'he perdut per sempre, I que no cal que llegeixi i rellegeixi els seus e-mails O em miri mil vegades la mateixa foto De somriures capturats a mig fer, Ho sé. Ho sé Perquè m'estic mirant i em veig, Perduda en el mirall tèrbol d'aquell estiu, I ho diuen els meus ulls. Ho sé Perquè el telèfon em mira mut i trist, Recargolat al fons del dormitori , I el rellotge ni gosa tocar el dos. I no cal que teclegi durant hores perdudes el seu nom Esperant no sé què , Ni que ho consulti amb el tarot, Ni que busqui la resposta a l'horòscop de tevetrés. Ho sé. Sé que he perdut el cap, Que l'he perdut per sempre, Però també sé que ja el meu foli no l'escriurà ningú. més

  • Convocatòria de reunió

    Consol - 11-06-2005 - 1315 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    ... escrita quan l'estrès et treu de les teves caselles i ho veus tot negre i estàs enfadat amb tu mateix però ho acabes pagant amb els pobres altres que no en tenen la culpa i als que te'n adones, finalment i després de molts cops , que necessites ... que hi siguin. més

  • Es ven sabata

    Consol - 06-06-2005 - 1206 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    "En venda Sabata de peu esquerre" Nota: La dreta l'he gastada De tant jugar a palet ( però si us interessa ...) (...) Sí, Vull comprar Sabata de peu esquerre Per a poder calçar-me I així afrontar millor els grisos dies, Per a dansar ben lliure Pel meu món Al ritme de ma música, Per a poder fer un salt, El cap sempre ben alt, Pels camins trepitjats D'aquesta terra meva, Per enlairar-me al cel I , de puntetes , Poder tocar els estels, Tenyir-los de vermell, Poder eclipsar La meva mala estrella. Sí , Vull comprar Sabata de peu esquerre Per a somiar Sense tocar ben bé de peus a terra. ... Ho sento molt, la dreta No m'interessa. més

  • No demanis l'estiu

    Consol - 06-06-2005 - 1192 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Flor blanca Que despertas, tímida, A la primavera No demanis l'estiu, Que ja vindrà. Gaudeix d'aquest sol blanc, De la terra mullada, Que les pluges d'abril Enforteixin ta ànima I quan arribi el juny I estiguis preparada Somiaràs un estiu De papallones blanques. més

  • T'he somiat

    Consol - 01-06-2005 - 1685 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Després de tant de temps Aquesta nit, Amic meu, t'he somiat. més

  • Encara ara

    Consol - 01-06-2005 - 1554 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Encara ara sento el batec del teu cor buscant el meu i els teus dits acaronant-me l'ànima i el teu somriure dolç recorrent el meu cos, nu de records... més

  • Muntanyes del Cadí

    Consol - 01-06-2005 - 1491 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... T'han tret el cor I t'han robat ta ànima T'han despertat D'un somni encisador... més

  • Cançó de bresSOL per a la MIREIA

    Consol - 01-06-2005 - 1381 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Mireia, Mireieta Somia sa escalfor La lluna - llit de plata - L'adorm L'adorm L'adorm... més

  • El cant de l'ocell

    Consol - 25-05-2005 - 1268 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Dins del silenci fosc De la cambra encongida, Sota llençols brodats Desdidalats, Mirades de tristor. La lluna plena s'enfila, agosarada, Entre els barrots cecs de les persianes, Respira l'aire trèmol de la sala I s'arracona, Cercant . I en el mirall s'ofega Un ocellet callat. La nit ja mig s'adorm Però el sol, esgarrant les cortines, descobrirà les marques del seu cos. I encara dins la gàbia Pot sentir-se A l'ocellet piular. més

  • Gràcies

    Consol - 24-05-2005 - 1357 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... més

  • El profe de mates

    Consol - 23-05-2005 - 1352 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

  • Pampallugues de matinada

    Consol - 22-05-2005 - 1266 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

  • L'artista

    Consol - 21-05-2005 - 1186 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Pinzells entremaliats pessigollegen Els colors de la paleta il·lusionada més

  • Cercle de tristor

    Consol - 20-05-2005 - 1545 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

Últims comentaris de l'autor

  • Consol | 27-07-2005 | Valoració: 10

    Quant sovint ens passem la vida esperant , esperant que arribi la nostra oportunitat a la feina, esperant que arribi el nostre príncep blau, esperant que algú ens descobreixi, esperant ... Però tu, valenta, t'hi llences a la vida, a aquesta vida de dimensions desconegudes, a aquesta llum de cercles infinits i, tot i les tempestes i els núvols, tu continues perquè saps que la esperança- aquelles terres altes on el verd és el predominant - ha de ser sempre al nostre horitzó i tu segueixes la seva ombra, l'ombra de la llum que sempre ens ha de guiar, la llum dels teus somnis. Endavant!!!!

  • Consol | 18-06-2005 | Valoració: 10

    Preciós!! Quanta sensibilitat , es llegeix quasi bé sense respirar , no hi goses, no vols trencar tu tampoc aquest fil que et lliga a la lluna del teu poema fins arribar a aquest final tràgic, tràgic i fatal en el sentit grec ¿quina altra cosa es pot esperar? i et quedes allà, mut, immòbil, com en Pau, com la mare , perfecte final , com la escena de una pel·lícula, i la lluna i la teva ànima i els somnis de la mare i d'en Pau ... perduts ... per sempre.
    No els hi podem regalar la lluna als nostres fills perquè si no, ¿quins somnis, quines il·lusions , quin objectiu tindran a la vida sinó és el d'esperar la mort com aquest pobre noi, en Pau. Se l'ha de buscar cadascú la seva lluna i mira, si no hi arribes i et quedes suspès damunt un núvol tota la vida , potser algun dia passi la teva estrella... i si no doncs a crèixer , a fer-nos més grans i millors com a persones i a apropar-nos cada vegada una mica més, perquè ¿què és viure , si no ? Que no , que no podem donar-los tot fet als nostres fills perquè ennuvolem els seus somnis , i somiar és el que dona sentit a les nostres vides . I tampoc es bo per a la mare , que s'ha oblidat de la seva pròpia lluna, amagada aquesta pel poder de l'astre sol , la llum del qual a vegades ens pot deixar cecs.
    N'hi ha tant dins aquest relat i a tots els nivells!Gràcies i una abraçada ben forta!!
    Consol

  • Consol | 09-06-2005 | Valoració: 9

    ... al teu poema!!! Boníssim! I un ús del llenguatge perfecte tot i no ser la teva llengua! Et deixo que vull continuar amb ell!

  • Consol | 09-06-2005 | Valoració: 9

    i les herbes de la riba xuclant l'extracte de les aigües... Preciós! El lector també se sent xuclat per aquest poema teu, com si vulguéssim també endinsar-nos en aquest sentiment tan bonic que descrius. M'encanta com escrius!!!

  • Consol | 04-06-2005 | Valoració: 9

    Quina definiciò més maca i més sensual del què és la poesia, tocar sense braços la nit... M'agrada!!!!

  • Consol | 31-05-2005 | Valoració: 9

    Divertidíssim! Els ESOnians. el radiolé, l'entrepà mig desfet... i l'anunci del viatge al Carib per acabar-ho d'arrodonir...no té desperdici!!!

  • Consol | 24-05-2005 | Valoració: 8

    Quin relat més trist i més bonic alhora. M'ha emocionat aquesta brisa que vol acaronar i no pot perquè n'hi ha penes que no admeten consol, i aquest noi ja vell als seu disset anys a qui la mar s'empassa juntament amb els seus somnis de futur just quan sembla tenir-los més a prop ... i aquest destí fatal que demana la mort necessària de la seva estimada i , sobre tot , l'abraç entre sardines... que conecta aquesta mort amb reminiscències shakesperianes amb la cruda i diària realitat social que toca el teu relat. Preciós!