es bell i sencill, t'arriba ... saps transmetre...

M'agrada aquest bonic joc de paraules que fas i les comparatives que estableixes entre ambdós personatges del teu poema...
Sencill i que arriba al cor. Ja m'hauria agradat escriure igual de bé quan tenia la teva edat!! Déu n'hi dó!!! Llegiré més coses teves quan tingui una estoneta ho prometo!!!

He llegit els teus dos poemes, aquest i el que abans he comentat sobre aquest "gran blau" i els seus nàufrags errants i ambdós em porten a l'actualitat... a pensar en la guerra del Liban i Israel... a aquells naufrags que es tiraren a la deriva uns quants mesos....
Bé... això és el que a mi em bé al cap quan els he llegit però no em facis ni cas!!!
Ambdós respiren una naturalitat que ja voldriem molts!!!

Aquesta frase l'he trobat força encertada... m'ha agradat força el conjunt però resaltaria aquest vers...
"estic cansat de nedar contra la veritat..."

I això que estem a ple estiu!!! quin fred m'ha trasmès el teu poema!!! i aquest principi esfereidor:
Les melodies desfan els icebergs
dels meus batecs oblidats.

Renoi!!! m'agrada molt el teu estil!!!! miraré de llegir més coses teves quan tingui més temps!!

Quin esglai!!!! m'ensumava que acabaria així!!! ostres tu... aquest locos de la colina com se les gasten!!! Bé... bromes a part... m'ha agradat el teu relat... te força i està ben explicat!!!

Quin bon ús de la llengua... I això que dius al final... que "mai sabràs trobar les paraules".... si el protagonista del teu poema s'expresa igual de bé que l'autor, ja et dic jo que les trobarà!!!! i tant que si!!!!! i deixarà a tothom esmaperdut i esbalait!!!!

Dues ratlles i una imatge impactant!! això és art!!! Bona creació si senyora!!!!

Entretallada com la llet agra... així és com veig el teu relat... entretallant petits bocins de quotidianeitat que doten a tot el conjunt d'una sinergia admirable. Quina naturalitat. No parles per parlar, tot te un sentit i entretallant pensaments neix un relat rodó com aquest.

Por i odi... grans enemics de molts i què ben descrits!!!! en un text trepidant amb energia que et porta de t'odio en t'odio amb la ràbia de cada grafia i de por en por amb el tremolor de cada suspir....

Ei!!! Es el teu primer relat aquí no? bé doncs benvingut/da!!!!
A veure.... el teu relat m'ha agradat però li falta llum.... renoi sembla força contradictori que jo t'ho digui quan normalment sempre estic amb la paranoia al cap i la foscor sovint també envolta els meus escrits.... però bé això que crec que descrius amb agonia i sentiments molt bén exposats cada pasa que dones dins el relat però la il·lusió no s'ha de perdre.... i espero que després d'aquest relat tant trist n'escriguis d'altres amb més color per contrastar i m'els fas arribar !!!! que segur que m'encantaran!!!!

Fa somriure.... Comences amb una descripció agradable al lector amb un aire fresc dibuixes cada petita acció de l'andana al vagó.... Donar-se la mà... un bonic acte....

Ufff!! tanta por espanta de debó!!! Bona la teva reflexió.... però si de debó tinguessim por a totes aquestes coses i a la vegada... no viuriem per apreciar les coses bones que ens envolten per poques que siguin....
Ara bé coincideixo amb tu en el fet que la por al fracàs ens paralitza i fracasar és un dels pitjors mals del home.... El temor que més malament sabem portar i que defineix moltes de les nostres accions o inmovilitats.....
M'has fet pensar i això sempre m'agrada!!!! Gràcies!!

Crec que està be... però no sé li falta alguna cosa...em quedo a mitges...... llegiré més coses teves a veure potser hi ha alguna continuació i me l'he perdut!!!

Reconec que no l'he entès massa però m'agrada el teu estil... te quelcom curiós, fantàstic i diferent...!! Ho rellegirem a veure que en capto de nou!!!!