Moltes gràcies...

D'aixø es tractava. D'experimentar l'ofec i el maldecap que em van provocar aquelles LLOQUES...

Moltes gràcies pel teu comentari. És possible que degut a la meva poca traça i l'ambigüitat del relat, no quedi massa clar que el lletraferit protagonista i qui de fet "copsa l'abast dels teus genitals" i "cavalcaré.." és en realitat una dona...

És cert, els records són reflexos en l'aigua, en l'aire, en el fum d'un foc de Sant Joan..
allà on mirem si allò va ser intens, apareix un record... Breu i encisador poema..
Gràcie també pels comentaris als meus escrits.

Una abraçada,

Celestí.

Tan complicada dels sentiments que, sovint, ens posseeixen. Uns pocs mots per a explicar tot un aiguabarreig emocional.

Malgrat tot, què seria dels que escrivim si no ens aclapares de tant en tant la seva voracitat...?

D'aquells temps tot l'enyor d'una manera d'entendre la vida. Fa més de trenta anys que treballo en el tèxtil, en telers primer, màquines de punt després i de trenats i torçats a hores d'ara i, mai no me n'he penedit tot i que és un sector molt poc agraït i mal pagat.

Gràcies també, Montserrat, pels teus comentaris.

Ens veiem per aquí,

Una abraçada!!

Feta corrupció. Perquè no tan sols els poderosos poden ser corruptes. Hem de començar per nosaltres mateixos.

Moltes gràcies pel comentari a El cau de les disfresses, efectivament és tractava de fer por ja que el relat va particioar al Repte 577 Nadal Negre, proposat per Deòmises..

Pel teu comentari. És cert. Són força semblants, els nostres relats. Potser el teu reflecteix més els pensaments i el meu més les sensacions, no ho sé. No és cap idea nova intentar descriure què pot experimentar l'imminent nadó en el moment del naixement. Per sort podem imaginar-ho i mirar d'escriure-ho en primera persona, com si els que hem de néixer fossim nosaltres mateixos. I potser és així, no parem de neixer constantment. Potser el morir no és res més que un altre naixement...nqui ho sap?

Pel teu comentari. Intentaré millorar.

A mi sí que m'agrada el teu..

Que encara téns per a oferir són com aquest poema...

Endavant, fes-les brillar!

Perquè expressa un sentiment tant personal.. Tan tendre,

T'he de dir però que te l'han copiat...

La tal Aina en el seu blog bonanitipantalos.blogspot.com l'ha reproduït fil per randa sense citar-ne la procedència. No és l'únic, altres relataires també han vist copiats els seus escrits sense ésser citats.

Per això, per que és un relat tan personal, penso que ho havies de saber.

Moltes gràcies, Aleix!!

Una abraçada!

Celestí

moltes gràcies, Aleix,!!

Una abraçada,

Celestí

Excel.lent contrast. Inici feliç i final....

Moltes gràcies, Tanganika, pel comentari..!! Espero que les llàgrimes siguin d'emoció i no de tristesa.. Encantat de que t'agradi somiar el meu somni...

D'empatia amb els bitxets i un toc d'humor no són mai sobrers..

Ltes gràcies, Aleix.

Abraçada...