Foto de perfil de Cafè amb canyella

Cafè amb canyella

14 Relats, 19 Comentaris
2632 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75

Últims relats de Cafè amb canyella

Últims comentaris de l'autor

  • Cafè amb canyella | 12-02-2012 | Valoració: 9

    En aquest relat, el personatge ens porta al seu mon interior on es questiona tot el que l'envolta. És un d'aquells personatges que veuen més enllà. Que no es contenten amb les vanalitats de la vida, sino que es preocupa, actua per a millorar, però s'indigna quan veu que tan sols és un granet de sorra en un desert incommensurable. Aquesta lluita interior, el desitg d'un món millor i una vida millor amb la insuficiència d'una actuació individual, és molt potent. I al final, l'esclat! Una vida per la que lluitar. Bon relat i bona introspecció.

  • Cafè amb canyella | 22-01-2012 | Valoració: 10

    Ensgarrifança en el bon sentit de la paraula, és el que sent el lector quan arriba al final del teu relat. Passem d'un estat de calma absoluta després de seguir molt de prop a aquest fetus que va creixent dia a dia, a una batzegada emocional quan finalment sabem el que li està passant. L'han arrencat de la seva mare! Quina impotència. He de confesar que se m'ha fet un nus a l'estòmac quan he arribat al final del relat.
    Molt ben aconseguit!

  • Cafè amb canyella | 18-01-2012 | Valoració: 9

    Un conte de lectura àgil que t'enganxa.
    Parteix del món real i ens permet viatjar de la mà de l'Uc empés pel desig de recuperar les seves llàgrimes.
    Tema molt ben trobat que ens desperta una tendresa infantil que hom conserva encara que sigui adult.
    Lectura agradable.

  • Cafè amb canyella | 18-01-2012 | Valoració: 9

    El títol ha despertat el meu interés.
    Aquest m'ha conduït lentament cap els records inquietants del personatge per dur-me a un final inesperat que et provoca la punxada final just a la part superior de l'estòmac.
    Prosa cuidada.
    Fantàstic.

  • Cafè amb canyella | 06-12-2011

    Llarg, però un cop comences a llegir-ho, no pots parar. Necessites saber com acaba aquest desig malaltís que et colpeja amb un gir sobtat al mig del relat.

  • Cafè amb canyella | 06-12-2011

    El teu relat és colpidor i des del primer moment sents el dolor en els ossos de la protagonista. Però són els cops en la seva ànima els que perduraran per sempre.

  • Cafè amb canyella | 27-11-2011 | Valoració: 8

    Una història et porta a l'altra. Tan bon punt acabes de llegir el primer relat, no pots esperar a llegir el següent :)

  • Cafè amb canyella | 27-11-2011 | Valoració: 8

    Necessito passar fred, per sentir ens les nostres pells que estem viu. Fantàstic Joan!

  • Cafè amb canyella | 01-11-2011 | Valoració: 9

    Sens dubte, un text que m'ha fet posar la pell de gallina.
    Un gir sobtat que et fa passar de l'emoció i la culpa d'una infidelitat, al reconeixement de l'amor verdader en un camí cap a una mort inminent. Fantàstic!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: