M'agrada molt aquest relat, Parla de tota una temporada llarga de vida en poques línies (d'una empremta que s'esborra -però a la vegada perdura- amb els anys).

Ens veiem, m'alegro que tornis a publicar a RC, a veure si jo també m'hi animo.

Un petó,

Bruna

Sempre m'alegra i m'anima rebre les teves paraules, tant dels comentaris que em deixes, com de les teves poesies, que són un plaer de retrobar.

Has escrit un poema ple d'imatges i bellesa: la tardor, el fred i l'esperança dels estels, sempre viva dins la nit.

Una forta abraçada i fins aviat,

Bruna

Vers a vers, construeixes la donació d'una nova esperança, tranquil·lament, sense "artifici". "Renéixer", "reobrir", "regenerar", recuperar, en definitiva, la vida. Molt macos, Laura, m'ha agradat tornar a llegir-te!

Una abraçada,

Bruna

M'ha agradat llegir-te, uns versos colpidors, plens de sentit, des del dolor d'allò que acaba fins a la porta oberta d'una vida que segueix.

Moltes gràcies pel comentari que has deixat al meu poema, i per llegir-me! T'animo, si et ve de gust, a participar també al projecte.

Una abraçada,

Bruna

Hola Marc,

Primer de tot, moltes gràcies per llegir-me i comentar-me. Això m'ha permès, també, l'oportunitat de retrobar la teva poesia, amb aquests versos en concret, que m'han agradat moltíssim. El traç de l'operació com una nova oportunitat, una nova pàgina en la història d'una vida esperançada em sembla una visió plena de sensibilitat, molt bonica.

Un plaer llegir-te!

Una abraçada i fins aviat,

Bruna

Em sembla un relat esplèndid, amb un llenguatge molt adequat, impecable, i unes imatges que es visualitzen perfectament a través de les paraules. Un camí interior fins a la mort, la decepció fatal d’una ingenuïtat, d’una il·lusió que acaba de la pitjor manera, però sempre amb la calma del mar de teló de fons, la primavera, i amb una passejada d’enamorats en la llunyania. Les contradiccions de la vida.

Una abraçada,

Bruna

de les víctimes de la nostra societat és el silenci final que deixa el poema, colpidor, impressionant, d'una cruesa palpable, que és filla del dia a dia que ens envolta a tots. Una abraçada!

Ha de fer molta por tenir LA POR a dins de casa. M'agrada el poema, té ritme i un missatge colpidor, una denúncia esfereïdora i cruel, dura i terrible, amagada i silenciada darrere l'aparença "tranquil·litzadora" de la llar.

pels vostres comentaris. Els valoro moltíssim. Sou genials.

B.

Un microrelat que parla amb els silencis. Que dóna la oportunitat al lector d'imaginar el pitjor secret de família que pot haver-hi, ocult darrere les paraules. Molt bo Darkman!

Una abraçada

les paraules totes i cadascuna de les imatges que les segueixen dins de la teva poesia. Com si les pluges porugues s'atrevissin a remullar els somnis. Com si els ulls tristos arribessin a besar els núvols del matí (igual que les flors). Un poema molt bonic i suggerent.

M'ha alegrat trobar-te per RC! Una abraçada, Enric de Vic!

Bruna

Ufff, és impressionant: poesia pura. Des de l'inici del desencís fins al final de l'esperança. Està ple d'imatges colpidores, plenes de força. Llegir un bon poema sempre dóna significat al temps que li dediques i, sincerament, aquest poema em sembla magistral, mereixedor de tots els premis. Moltes felicitats!!!!

que es guaita per damunt dels ampits, a prop del mar i a prop d'un amor. De cara al present. En definitiva, una sortida del tot digna.

Em fa molta il·lusió poder compartir el recull de "sortides dignes" amb vosaltres.

Una abraçada!!

que flueix com una aigua i arriba fins als sentiments més íntims.

Es llegeix una vegada i una altra, és una poesia preciosa i delicada.

Gràcies i felicitatss: campiona de la porra!;)

B.

el sol que enlluerna, però que necessitem tant, sobretot quan hi ha massa boira!


Felicitats per la porra i gràcies per aquests versos.

B.