o un fet, et paseiges per el mont recullin la brosa, i vols cambiar una societat machista que ens oprimeix i despres ens llança oblidant el nostre sentiment.
Ara, ho se a qui votare a les proximes eleccions.
Ets el meu candidat.
Ens deus el relat de Orient.
salut.
Marta.

He vist com la mort es passeija per tot arreu, mes en aquets dies, i he vist el teu relat, i he pensat en el que dius, " voldria que fos en la mar plana".
La coincidencia es brutal, esfereidora diria jo.
Cada vegada que el llegeixo en cruixent els ossos.
casualitats de la vida?

Es molt fort que ens acuses d'questa mena, justa o injusta, no ho se pero en el fons tens rao, som tota la societat la que hi som responsable.
Encara que hi crec en tu.
Perdo si mai te he ofes, en algun comentari.
Ara fa falta la segona part, el teu viatge a Orient.
fins l'any nou.
marta

hi trovo mancat de quelcom cosa, la veritat es que no en diu res tot aixo,
torna escriure si us plau.

Nadal es l'epoca del any en que tots ens tenim que sentir mes donats als demes, en que tenim que fer mes coses per les mes necesitats. Jo crec que per tu es Nadal tot l'any, de vegades i penso que ets algu molt conegut que baix el nom de Manuel de Lino, ens vol fer arribar mes un sentiment que unes paraules.
Encara que de vegades hem fa dubtar si es en Manel o na Manel-la.
La teva sensibilitat es mes prop de vegades al sexe femeni, tan si val, "per mi els angels no tenen sexe".
Bones festes tingueu.

Hola Xavier, altra vegada et comento i m'encanta llegir els teus relats, pero no sempre tinc temps.
Crec que els tenies que partir en capitols, no es farien tant llergs.
Els relataires els lleigirien mes.
Crec tambe que fas poca profusio amb els punts i apart. Les frases es fan molt llergues i a vegades un pel reiteratives.
i sobretot cambies de moiment constanment, com si volguesis tenir presa per començar una nova accio.
Recreat am els personatges, donan los vida, guanyarien molt.
Per el que hem vas dir al teu comentari, no hi faig cap esquema qquan escric, simplement deixo correr el llapis, es simplement . . . pur plaer. el que pasa es que no ho puc fer tant com voldria.
Una abraçada company, fins aviat.

A certa edat et tornes mes sensible, per aixo la vida val mes viurel-la quan se es jove.
Segueixo pensant que ets molt pesimiste, i aixo ho fas extensiu als teus relats.
A veure si t'animes home que son dos dies . . .

Jo vaig tenir un abort a la adolescencia, els meus pares ni s'en van enterar.
Pero el seu record hem persegueix fins ara.
tambe jo hem vaig torna boixa, per el nen i per el pare.
ets un . . . per ferme recordar aquet temps.
Que saps de la vida de les persones?.

a mi hem pasa aixo i . . . hem foto un fart de plorar, com casi hem pasa ara.
No saps res mes divertit.
La meva tia va morir de leucemia als dotze anys, i la meva avia hi tenia un retrat seu penjat al menjador. Es igual com tu la descrius,
potser que fos la mateixa.
Esta be, llestima que ara tots hi son morts.
Apa siau

Estic llegint, uns quants relats teus.
Ets com un camaleo, veig que tambe toques la fibra, quan te ho proposes.
A vegades tens una psicologia molt avançada per ser un home . . . (es broma).
De segur que ets amic de algu, que te ho ha contat, o es fictici?.
Tant hi val molt bo.
Sarcastic!!!!!!!!!

Et fa por el sofriment o la mort?.
A mi hem fa por el sofriment, la mort. . . . se que te que venir. I com dius tu que sigui lo mes dolça.
Es tipic dels homes tenir por. Fins i tot del sofriment.
Quan vaig tenir els meus fills vaig tenir por del sofriment.
El meu ex marit, tenia por, i jo tenia por d'envellir al costat d'ell.
Crec que tots tenim por, i no precisament del angel de la mort.
D'acord?

El temps perdut , es aquell en que,el mon s'atura, per no torna a venir.
Al final del relat, el temps es torna a retrobar amb el protagoniste.
M'agradat molt el paralelisme que hi fas amb els moments de la vida.
Per mi en falta un . . . pero es igual.
Ets car de trobar amic.

M'ENCANTA EQUIVOCARME I POGUER RECTIFICAR. SOMNIAR I SER LLIURE.
PETONS.