" AMAR A DOS Y NO ESTAR LOCO.... corasssssssssssssonnn locooooo

petons....

ummm quin sonriure que te el meu nen . juas juas juas .

que puc dir ... res tot ho diu el seu sonriure

t' estimo, us estimo...

Ara entenc l'olor de paella de roba al arribar els dilluns. jajajajaja

no, eés broma espero que comentinmolt el relat nop només per el text , es bo, a més crec que es al teu relat més llarg,no?. sino per el tema las relacions de parella. alguns tenen el cul pelat de fer-ne, jajajaaj .Però aquest te un punt que m'agrada molt i és aixó de gaudir del gaudir del altre. quin morbo, jajajajajaj

molt bé guapissima el próxim e 2000 paraules juas .

Eps. Mantenim el conflicte ?. Et diré que el relat m'ha agradat , però crec que hi ha expressions (i no t'enfadis) que les tinc sentides d'altres relats teus ... ups, ara he begut oli, no? Per exemple:
-en cada racó i plec del seu cos
-bella i fràgil alhora
-perfecció absoluta
Està molt ben escrit com és costum en els teus textos, hi trobo a faltar una mica de ritme.
No vull que em donis una "cleca" a la pròxima trobada, saps que no acostumo a fer comentaris ( no em crec capacitat, i menys a tu , ja, ja, ja) .
Respecte al "brutal record" no crec que sigui problema de la paraula brutal, si no, que si poses " record brutal " crec que guanya molt , no creus ?.

Una abraçada , guardant una distància prudencial ( sense "mariconades " per favor , jajajaj")
Salut i "rebotica" jajajaajajaja.

benvinguda pecadora ... sempre soc curt amb paraules al fer comentaris, aixi que enhorabona per el teu primer relat .

ja pensava en un final GORE, però no. Veig que el ganivet, com a detonador explosiu d'una relació, és si més no un "tripledoble" sentit
com diu el títol, Ganivet de doble fulla, serveix en aquest cas per "tallar la relació" clavant la fulla a la nota i atravessant el cor del protagonista amb un sol gir.
No sé si m'expreso bé peró jo això de fer comentaris, només em surt un de cada 500 que llegeixo. Jo, quin rotllo tio!, el relat m´ha agradat .

bressol

Un bucle genial amb molta delicadesa. Quina millor manera de morir que amb la persona que estimes ?

Molt bo de debò .

Soc una mica mandrós , sempre ficat en els meus textos ( per altre banda son privats, je,je,je) però aquest crit salvatge de llibertat, m'ha fet dir-te que a vegades tots ens sentim Tarzan...

bona feina...

m´ha agradat la refleció final . la inutilitat de la feina feta i las prespectives de feina nova .

bon relat, no soc qui per donar valoración pero esta molt bè.

bressol

Company ,qui no recorda els temps en que els veïns és coneixien tots es trobaven al replà de casa, avui estarà en pau a casa de la senyora mercè del 4-2 ona amb els nens del 5-1 prenen xocolata amb melindros .
Ara no coneixem ni els veïns de davant, només en preocupa que no facin xivarri a la nit que paguin la comunitat i no col·loquin la brossa al replà .

Ens em convertit en blocs de ciment sense anima, en criatures que només ens interessa la nostre vida i els " cotilleos" del TOMATE, dolce vita, i companyia ...

No sé tu, però jo crec que com deia la meva avia, els miollors caramels son sempre els de la veïna .

Molt bo

El dia es desperta entrant amb força a la finestra
Els teus ulls aclucats foragiten l'albada
Un somriure maliciós encén la meva cara
Les mans fan el trapella per sota els llençols

Encara que no és el que acostumo a llegir m'ha agradat força, segueix , la millora ès la constància...
Benvingut a R.C.

el relat fa treure els sentiments a flor de pell, fantastic.

Abans de res ,donar-te les gràcies per el teu comentari, si, tens rao el word m´ha fet una mala passada amb els espais.
despres disculpem per les posibles faltes de ortografia soc un d´aquells catalans que ens costa escriure correctment , pero ja anire corregint poc a poc.

dir-te que el teu relat m´agrada, si es cert es un tros de la bíblia peró no per curt te poca inportància el fons, et seguire llegint, el teus diguem... comentàris polítics son molt correctes.
una abraçada.
no puc valorar al text , no em considero capacitat per fer-ho ...