Ostres, la platja desespera.

A què et refereixes?

Hola, estreno els teus comentaris! :p

No t'acabo d'entendre el relat… potser la puntuació o potser massa complicació per a mi. M'agradaria que me'l expliquèssis; em contestes en un dels meus relats? :)

Fins aviat!

Se't nota l'estil Cercòs!! :p

Ens ha marcat, oi tant.

Petons, ja saps.

T'envio un dels meus somriures. Ja ho saps.

Per què "olor de puja"? Els nadons fan olor de caramel ("encara que mai els hagi tastat, els he vist fondre").

Molts petons i gràcies per comentar-me.

Trist… no com tu. Remordiments… no sé de que. Poc llençada… això potser sí. Curt… però directe… oi tant!

Ha sigut tota una sorpresa topar-m'hi.

PD: t'agrada Romeu i JULIETA?

Quina ràbia… impotència?… ganes de cridar… ràbia, ràbia, ràbia. Com pot existir?… Ho sento, no m'entra al cap.
Per un altre camí: abans m'has comentat :), merci! els comentaris em fan no oblidar aquesta web; doncs, noia, no he vist la pel·li que em deies (Hotel Rwanda) pero l'he agafada per aquesta nit (tot per la teva influència :p), ja et diré el qué.
Fins aviat!

Hola! ostres que maco que m'hagis contestat! gràcies. Estic d'acord amb el que em dius, som així... o són així? bé, és molt difícil... potser ara mateix no tinc ganes de veure-ho tot tan gris (per dir un color) perquè porto tot un any veient les coses aigualides i no ho vull més, no em refereixo a que amago el cap a terra com una austruç i m'oblido del voltant i visc en una bombolla perfecte i tal, no, no, jo no sóc així. Però penso que si veiem les coses amb optimisme potser tot és una mica millor o, almenys, ens ho creiem, però és clar, això significaria viure enganyat... no sé, tot és tan complicat...

Em diries que no a donar-me el teu e-mail?

Hola campsdetristor,

T' escrit aquest matí i ara a la tarda, m'has tornat a comentar! merci!

Si et sóc sincera, no té cap sentit aquest comentari aquí però el que volia dir-te era que per què tot lo teu és tan trist? fins i tot el teu nom...

Bé, t'espero i almenys somriu, eh!

Hola! sóc la Boofa, i m'has comentat! :)
Eiii, moltes gràcies! i que jo també em sento molts cops així ja que a mi tampoc em comenta ningú, però vaja... ni tan sols tinc valoració (punts) perquè ningú m'ha posat... així que...
I ja fa molt que no publico perquè vaig enviar un relat i em van dir que na-nai, que no; i desde llavors passo, la veritat.

Espero que em responguis alguna coseta :p!
Fins aviat!!

Hola!
Vaig començar a llegir el teu relat pel títol, ostres quina capacitat d'enganxada tenen el títols!

Està bé però penso que hi ha massa pocs punts i apart, es fa massa llarg i per la vista no entra...

Una coseta més: gràcies per comentar-me! :p

Nàufrag, fes el favor de tornar del teu viatge perdut, surt del mar on vagues; fes-te una barca de troncs, puja't a la cua d'un dofí o infla un kiwi i el fas servir de flotador! Però tornaaaaa, no naufragis!! :)
Un petó de choco crispis...

PD: eish, si jo escrivia per comentar-te...:p buenu (típic "buenu" meu, eh Anna Cercós, fruit de la parla... aishh...), és igual!

Divertit, ben descrit :-)

M'ha agradat moltíssim, molt molt. Cuidat fins l'últim detall; el detall dels llavis que parlen, de la mà que és incapaç de borrar-se...
Molt i mooooooolt bé!